Cerca

Juan José Aizcorbe, candidat al Congrés per Barcelona de Vox / VOX

Perfils

Els orígens de Juan José Aizcorbe, el líder català de Vox al Congrés

L'advocat i empresari que encapçala la llista del partit per Barcelona va formar part de candidatures de Fuerza Nueva i de Juntas Españolas i va ser apoderat del grup mediàtic Intereconomía

10/07/2023 | 06:00

Juan José Aizcorbe Torra és l’aposta catalana de Vox per a les eleccions del 23-J. Aquest advocat i empresari, vell conegut en els entorns ultradretans de Catalunya, encapçala la candidatura per Barcelona de la formació d’extrema dreta al Congrés dels Diputats en les pròximes eleccions generals. Tots els pronòstics indiquen que revalidarà la seva acta: en la legislatura anterior, Aizcorbe ja va ser diputat de Vox, atès que figurava com a número 2 en la llista que va encapçalar Ignacio Garriga.

Però Aizcorbe, igual que alguns dels rostres més visibles de Vox, té un passat vinculat a la ultradreta espanyolista més virulenta: va figurar com a número 4 a la candidatura del partit ultra Fuerza Nueva per Barcelona l’any 1982, segons consta al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del 2 d’octubre de 1982. Aizcorbe va compartir aquella llista amb altres perfils de trajectòria extremista reconeguda. Josep Anglada, fins fa poc líder del partit Plataforma per Catalunya, hi figurava com a número 25 a la mateixa candidatura. També hi era Josep Alsina, fundador de Somatemps i de Societat Civil Catalana, en el número 15 de la llista electoral.

Fuerza Nueva va ser una organització d’extrema dreta liderada per Blas Piñar, l’històric líder ultra defensor de les essències del règim franquista i contrari a la reforma democràtica. Durant la Transició, militants i activistes d’aquest partit van estar implicats en nombroses trames de violència ultra, entre les quals destaca l’assassinat de la militant trotskista Yolanda González el 1981 o els atemptats d’Atocha, comesos per pistolers pròxims a Fuerza Nueva.

Juan José Aizcorbe va anar a les llistes de Fuerza Nueva. Arxiu CRÍTIC

Aizcorbe i la trama catalana de Fuerza Nueva

Fonts de l’extrema dreta consultades pel periodista Joan Cantarero en aquest reportatge de CRÍTIC expliquen que Aizcorbe va començar a militar el 1979 a les organitzacions juvenils de l’entorn universitari ultradretà, i ràpidament es va implicar en el partit de Blas Piñar. Entre els camarades d’aquells anys de l’actual candidat de Vox al Congrés hi havia Josep Bou, que ha estat regidor de l’Ajuntament de Barcelona pel Partit Popular. L’empresari Bou ja militava a Fuerza Nueva des del 1978, tal com va publicar el periodista Jordi Borràs al Tot Barcelona.

Un altre camarada d’Aizcorbe en la trama ultra catalana és Juan Carlos Segura Just, que va ser cap de llista de Vox al Senat per Barcelona en els comicis anteriors i en les eleccions municipals passades va aconseguir acta de regidor a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. En aquells temps, Segura Just era membre del Frente de la Juventud, una escissió de les joventuts de Fuerza Nueva. Segura va ser condemnat el 1984 per assalts a seus de partits polítics i tinença il·lícita d’armes, al costat d’altres militants de la seva organització, entre els quals, l’històric ideòleg del neofeixisme hispà Ernesto Milá. A diversos membres d’aquesta organització, incloent-hi Segura Just, els va ser aplicada la legislació antiterrorista.

Candidat de Juntas Españolas al Parlament

La vinculació d’Aizcorbe amb organitzacions ultradretanes no es limita als anys de la Transició, sinó que, tal com ha pogut comprovar CRÍTIC, va allargar-se orgànicament fins a l’any 1992. De la desfeta de Fuerza Nueva el 1982 en van sorgir dues noves formacions: el Frente Nacional, a imatge i semblança del partit francès homònim però sense Le Pen, i una altra de més radical anomenada Juntas Españolas. A aquesta darrera organització s’hi va sumar Juan José Aizcorbe, i es va convertir en president del partit a Barcelona sent ja advocat en actiu.

L’actual candidat de Vox al Congrés va tornar a provar sort electoral en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2 de maig de 1988 per Juntas Españolas, figurant com a número 2 en una llista que encapçalava el també advocat ultra Esteban Gómez Rovira.

Aizcorbe ha fet referència al seu pas per Juntas Españolas en una entrevista d’El Confidencial, en què assegura que l’organització “representava l’avantguarda a favor del bilingüisme”. Però el seu pas per Juntas Españolas no va ser merament testimonial. En aquest vídeo enregistrat l’any 1989, l’ara número 1 de Vox intervé en un acte conjunt de Juntas Españolas i del Frente Nacional. Davant d’un auditori guarnit amb estètica ultra i presidit per la bandera preconstitucional espanyola, queda patent el rol organitzatiu d’Aizcorbe en aquestes organitzacions. En la seva intervenció, l’avui número 2 de Vox demana “cap fred i cor calent” als militants ultres a l’hora d’encarar un procés d’unificació que no es produiria “per art de màgia” i que, de fet, no va arribar a fructificar.

El 1992 abandonaria definitivament l’organització. Juntas Españolas acabaria vinculant-se amb l’organització neonazi CEDADE, que poc temps després donaria pas al naixement del partit Democracia Nacional.

El pas del PP de bracet d’Alejo Vidal-Quadras

Després d’abandonar Juntas Españolas, Aizcorbe es va afiliar al Partit Popular de bracet d’Alejo Vidal-Quadras, líder català de la formació durant els anys noranta i posteriorment fundador de Vox. Un cop dins del partit d’Aznar, Aizcorbe va dirigir el Departament d’Estudis i Programes del PP, i de bracet del seu valedor es va proposar a la presidència de la formació a Catalunya l’any 1997 enfront d’Alberto Fernández Díaz, germà de qui anys més tard seria ministre de l’Interior amb Mariano Rajoy.

Aizcorbe també va formar part del PADE, una escissió per la dreta del PP

Després de fracassar també en la seva aposta personal de liderar el PP català, Aizcorbe va abandonar el partit i es va unir a l’escissió anomenada Partit Demòcrata Espanyol (PADE), impulsada per Juan Ramón Calero Rodríguez, antic portaveu al Congrés del PP. Finalment, però, deixaria la formació (que va tenir un escàs èxit) i acabaria concentrant-se en la seva faceta d’advocat i empresari.

Inici de campanya de Vox a Barcelona / ACN

Els negocis de Juan José Aizcorbe a Intereconomía

Al marge de la seva activitat política com a diputat, Aizcorbe té càrrecs en set societats diferents. És administrador solidari de Base Concursal SLP, un bufet d’advocats i d’economistes especialistes en gestió concursal. És soci professional i administrador únic d’Hispalex Iuris SL, el seu propi bufet d’advocats al passeig de La Castellana de Madrid. És apoderat d’Ediciones y Publicaciones Alba SL i d’Intercat Multimedia SL, una productora audiovisual que també està habilitada per fer negocis immobiliaris, i apoderat solidari de Radio Ribera Baixa SL.

De fet, la relació d’Aizcorbe amb el sector de la comunicació no és nova. Després d’abandonar el PP va acceptar una oferta del president del grup Intereconomía, Julio Ariza, per fer-se càrrec del grup de comunicació com a assessor legal de manera integral, amb el càrrec de director general de Serveis Jurídics i Recursos Humans. Així, l’advocat va abandonar Barcelona i es va traslladar el 2007 a viure a Madrid, a una urbanització de Somosaguas, a Alcalá de Henares. Aquella experiència no va sortir bé i s’estima que el grup Intereconomía va perdre al voltant de 18 milions d’euros, segons ha publicat el portal Rambla Libre.

Soci del despatx de Santiago Milans del Bosch 

L’any 2016, l’excamarada d’Aizcorbe a Fuerza Nueva i també advocat Santiago Milans del Bosch li va oferir un lloc en el seu bufet del passeig de La Castellana. Aizcorbe el va acceptar. Milans, nebot del general Jaime Milans del Bosch, que va treure els tancs el 23-F als carrers de València mentre el coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero assaltava el Congrés dels Diputats, va ser també un dirigent de la Fuerza Nueva més violenta de Valladolid al principi dels anys vuitanta.

Com explica el periodista Joan Cantarero a CRÍTIC, Milans del Bosch i Aizcorbe militaven junts a Fuerza Nueva quan, el 6 de gener de 1981, un grup d’ultres va atemptar contra el bar El Largo Adiós, de Valladolid, un establiment freqüentat per artistes, escriptors i gent d’esquerra. El comando estava dirigit per Alfonso Milans del Bosch, nebot del general i germà de Santiago, i dos ultres, armats també amb una pistola, un còctel Molotov i una barra d’acer. Un cop al local, van obrir foc.

Santiago Milans del Bosch va reconèixer en el judici celebrat quatre anys més tard, el 1985, acusat de tinença il·lícita d’armes, que va ajudar el seu germà a desfer-se de l’arma utilitzada en l’atemptat llançant-al riu Tordesillas. L’Audiència Nacional el va absoldre perquè Santiago “va obrar mogut per sentiments de fraternitat envers el seu germà Alfonso, de manera que cal excloure’l de responsabilitat”. Alfonso, autor material dels trets, va ser amagat per l’Exèrcit amb identitat falsa fins que va ser jutjat el 1988. L’atemptat va deixar diversos ferits i una persona paraplègica.

A més de Juan José Aizcorbe, Santiago Milans també ha contractat per al seu bufet la seva filla Beatriz, també advocada. Entre els clients que han cercat assessorament en aquest despatx, a més dels Martínez-Bordiú –els nietísimos del dictador–, també hi figura l’expresident de la Generalitat Valenciana i exministre d’Aznar Eduardo Zaplana, després de ser detingut per blanqueig i evasió de capitals.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i un pack de productes de marxandatge

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies