Crític Cerca
Foto: CARLOS PÉREZ DE ROZAS / AFB
Perfils

Nativitat Yarza: la primera alcaldessa

Qui fou la primera alcaldessa escollida per sufragi universal a Catalunya? D’on venia? De quines fonts bevia el seu ideari? Quin va ser el seu paper en els camps de l’ensenyament, del feminisme i de la política? Durant gairebé 80 anys, el nom de Nativitat Yarza (1872-1960) ha estat sepultat per l’oblit. Ara, en el 150è aniversari del seu naixement, commemorat amb la celebració de l’Any Nativitat Yarza, una biografia completa publicada per la Fundació Irla ens permet respondre aquestes preguntes i reconstruir els darrers dies de la mestra, miliciana i exalcaldessa de Bellprat.

22/09/2022 | 06:00

Agost a Tolosa de Llenguadoc. Agonitza la dècada dels cinquanta. Una dona gran (prop de 90 anys, baixeta, potser coronada per un monyo blanc), cau en pujar a l’autobús. De seguida és traslladada l’hospital, però el seu estat de salut ja no remunta.

Mesos més tard, se sabrà per una carta de l’Spanish Refugee Aid (SRA), entitat creada als Estats Units per donar suport als exiliats republicans, que la dona es troba ingressada i “envoltada de monges partidàries de Franco que se n’han apoderat per complet espiritualment i materialment”. La vella mor a l’Hospital de La Grave el 16 de febrer de 1960 i és enterrada a la tomba 1423, secció 1, divisió 13, del cementiri de Lafourguette. Ho confirma en una altra carta la fundadora de l’SRA Nancy Macdonald. Macdonald ha seguit el seu cas des de fa temps, sap de la pobresa extrema en què ha viscut a l’exili. Però quant desconeix del seu passat a Catalunya? Qui hi havia darrere d’aquella dona de mirada penetrant?

El director de la Fundació Josep Irla, Josep Vall, es preguntarà el mateix 50 anys després mentre remena papers a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Acaba de trobar un document tan inesperat com revelador. És una foto del 12 de febrer de 1934. Cigarreta en mà, el president de la Generalitat, Lluís Companys, rep la primera alcaldessa escollida per sufragi universal. Aquell gener del 2007 de la troballa, poc més se sap d’ella: Nativitat Yarza, alcaldessa de Bellprat.

Nativitat Yarza, parlant amb una veïna de Bellprat. Foto: ERIK / ESTAMPA

Entre el magisteri i la política

La fitxa de l’SRA diu 1873; la partida de naixement diu 1872. Nativitat Yarza Planas va néixer un 24 de desembre a Valladolid, com podia haver-ho fet a Saragossa o a Barcelona. El seu pare, Manuel Yarza, treballava de sabater per a l’exèrcit, la qual cosa comportava la possibilitat d’un trasllat. La filla de Lorenza Planas encara no té els quatre anys quan tota la família s’estableix a la capital catalana. Aviat, però, es tornen a fer les maletes. Després d’estudiar magisteri a l’Escola Normal de Mestres d’Osca, la jove mestra Nativitat Yarza inicia un intens periple entre la Catalunya on s’ha criat i l’Aragó dels seus pares: en menys de 15 anys, passa per les aules de Santa Margarida de Montbui, Pontons, Vilada, Malla, Saderra, Vilanova del Camí, Igualada, Gandesa, Cabrera de Mar, Jánovas i Candasnos. Fins que al desembre del 1929 arriba a Bellprat, un petit poble de l’Anoia amb una quarantena d’alumnes de diverses edats. Els grans ajuden els petits, i Yarza els compensa amb una hora més de classe. És una mestra activa. Colla els pares perquè netegin el pou mort del costat de l’escola i perquè proporcionin brasers als seus fills. Duu un llum de petroli de Barcelona per il·luminar les lliçons. Els alumnes, no els castiga contra la paret o de genolls, recorda un d’ells, però de tant en tant els pica els dits amb una vara.

Carme Porta: “El seu és un feminisme republicà: Yarza parla de coses que continuem demanant ara”

L’escola ocupa els baixos de l’Ajuntament, un edifici de dues plantes on la mestra hi té el dormitori: del magisteri a la política només hi ha uns graons. Amb la victòria republicana del 1931, Yarza es comença a implicar en la vida política de Bellprat i de Barcelona. Sempre amb la lluita laïcista i feminista per bandera. “El seu és un feminisme republicà”, diu Carme Porta, comissària de l’Any Nativitat Yarza: “S’inscriu en l’àmbit de la demanda d’igualtat d’aquells moments, però va més enllà. Yarza parlava de representació, de lluita antifeixista, de pensament republicà…, de coses que continuem demanant ara. I tot, travessat pel feminisme”.

Al juliol d’aquell 1931, la mestra serà una de les fundadores de l’Associació Femenina Republicana Victoria Kent, anomenada així en honor de la diputada pel Partit Republicà Radical Socialista (PRRS) del seu amic i ministre Marcel·lí Domingo, que durant algun temps compartiria militància amb la nova Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La batalla més dura, però, es lliura a Bellprat. Allà, malgrat els aires de canvi, continuava manant el mateix alcalde que havia designat la dictadura de Primo de Rivera. Yarza participa en la fundació del Centre Radical Socialista i de l’Institut Laic Benèfic de Bellprat, s’enfronta al capellà (impedint-li que faci classes a l’escola) i lluita per renovar les administracions locals en virtut del nou Estatut d’autonomia. Finalment, el 20 de maig de 1933, el conseller de Governació de la Generalitat, Joan Selves, signa el nomenament de 507 comissions gestores als municipis de tot Catalunya. Les comissions estan constituïdes per una presidència i dues vocalies. Entre els més de 1.500 noms només n’hi ha un de dona: Nativitat Yarza és nomenada presidenta de la gestora de Bellprat.

La mestra Nativitat Yarza guanya les eleccions del 1934 a Bellprat amb només cinc vots de diferència

La prova de foc arriba menys d’un any després. Gener de 1934. L’escissió del PRRS de Domingo ha fracassat i la mestra del poble es presenta a les noves eleccions municipals per la llista d’Unió Pàtria, adherida a ERC. I guanya. Amb només cinc vots de diferència. Les esquerres vencen a Bellprat per primera vegada i ho fan amb una dona com a candidata. Yarza esdevé la primera alcaldessa escollida a Catalunya i a Espanya per sufragi universal. Quin és el seu programa municipal?, li pregunten després de ser rebuda pel president Companys. “És ben fàcil d’explicar”, respon a la portada de La Humanitat: “administració republicana, cultura laica i austeritat”.

Nativitat Yarza, al front d'Aragó. Foto: ACAN

De la Pobla de Claramunt al front

A Yarza l’acompanyarien en aquelles eleccions tres regidores més (Fidela Renom a Sabadell, Justa Goicoechea a l’Hospitalet de Llobregat i Consol Nogueras a Mataró), però el seu és el nom més buscat. L’alcaldessa de Bellprat és entrevistada als mitjans i participa en nombrosos actes i conferències, sempre advocant per la laïcitat, pel republicanisme i per la participació de la dona en la política: “La libertad no consiste en hacer de la ley un derecho, sino de convertir el derecho en ley“, declara al diari El Diluvio. “És una frase brutal; encara estem en això”, diu Carme Porta: “El seu pensament és modern i molt vigent. Fruit d’un altre context, però el pots aplicar a moltíssimes coses que estan passant en l’actualitat, com la lluita pel dret a l’avortament”.

Yarza va amunt i avall, compatibilitzant el seu nou càrrec amb el magisteri. A finals d’agost de 1934, és nomenada mestra de la Pobla de Claramunt. Això no obstant, seran els Fets d’Octubre d’aquell any i la posterior designació de noves comissions gestores el que li arrabassarà la vara d’alcaldessa. Es desconeix si fou pel terrabastall d’octubre, però el cert és que Yarza va desaparèixer del mapa polític fins a les eleccions generals del febrer del 1936. A Bellprat, el Front d’Esquerres les va guanyar per només un vot (el seu?) i la seva exmestra va recuperar la seva condició de regidora, malgrat que no va tornar a ocupar el càrrec. En aquell curs escolar, al costat del mestre i militant d’ERC Emili Viguera, havia concentrat tots els seus esforços a innovar el sistema d’ensenyament a la Pobla de Claramunt seguint les tesis de l’Escola Nova: aules mixtes i taules compartides per noi i noia atenent el nivell d’aprenentatge més que l’edat.

Quan esclata la guerra, no dubta a allistar-se com a voluntària per combatre al front d’Aragó

Després, la guerra. Quan esclata, Yarza no dubta a agafar el fusell i allistar-se com a voluntària per combatre al front d’Aragó. No hi anirà com a integrant de la Columna Macià-Companys, però, sinó de la Columna Carles Marx, dirigida per José del Barrio i Manuel Trueba sota el patrocini de la UGT i del PSUC, partit en el qual ara milita. Té 63 anys. Yarza s’està a la zona de Tardienta i la rodalia d’Osca fent tasques de proveïment. Tanmateix, aviat retorna a les seves tasques docents. Aquell encès mes d’agost, el Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) havia decidit estendre el nou sistema d’ensenyament a tot el país. Yarza demanarà el trasllat provisional a una Barcelona desbordada de refugiats per dirigir l’anomenat Grup Escolar número 61 al carrer de Provença. Però a la capital catalana no es limitarà a ensenyar. També dirigirà, amb la seva antiga companya del PRRS, Hilda Agostini, la secció de Premsa, Agitació i Propaganda de l’organització femenina del PSUC, el qual representaria el 7 de novembre en el 1r Congrés Nacional de la Dona.

Després, amb l’avanç de les tropes franquistes, se’n perd el rastre. Se sap que entra a França a finals del gener del 1939. Se sospita que és internada al camp del Voló, al nord del Pertús. S’especula que des d’allà la duen a Manhac la Vau, o directament a Tolosa de Llenguadoc. La boira és espessa. Durant més de cinc anys, les recerques, encapçalades des de la Revista d’Igualada per Isidre Surroca i Antoni Dalmau, topen contra un mur infranquejable. Surroca localitza els familiars de Mariano Yarza, germà de Nativitat. Aquests li comenten un fet rellevant. Finals de 1943. Els nazis es passegen pels carrers de França. Nativitat Yarza escriu una carta a la seva família de Barcelona. Té pensat tornar a Catalunya. Ha aconseguit el permís i el passatge. I arriba el dia. Però, quan la van a buscar a l’estació de França, Yarza no apareix. Només hi troben les maletes.

Madrid, 21 de gener 1944. Carta de la Comisaría General Político-Social del Ministerio de Gobernación

Excmo. Señor:

Tengo el honor de participar a V.E. que con esta fecha se ha autorizado la entrada en España por la frontera de PORT-BOU a la súbdita española Natividad YARZA PLANAS, nacida en Valladolid el día 24 de diciembre de 1873.

Ruego a V.E. se digne a ordenar su detención cuando llegue a la indicada frontera debiendo ser puesta a disposición del Iltmo. Sr. Jefe Superior de Policía de Barcelona para que proceda a la correspondiente depuración. 

Dios guarde a V.E. muchos años.

Certificat de refugiada de Nativitat Yarza emès per l'OFPRA.

Els últims dies de Nativitat Yarza

“És un símbol de la desmemòria”, afirma Carme Porta: “L’oblit de Nativitat Yarza diu molt de la indecència d’aquesta història oficial que ha deixat en l’oblit moltes coses del temps de la República, sobretot les dones dedicades a fer política”. On va anar a parar Nativitat Yarza després d’aquell infructuós intent de retorn? La recerca no s’atura. Historiadores com Isabel Segura o Elena Masó se sumen a la persecució del seu rastre. El 2013, un correu electrònic d’Antoni Dalmau a Isidre Surroca dona un tomb inesperat a les coses: “Bon dia, Isidre. Tinc importants novetats per comentar-te: ja no recordo si t’havia parlat que anava al darrere d’un fons documental que es conserva a la Tamiment Library, a la Universitat de Nova York, i que recull l’activitat de suport de refugiats espanyols que va dur a terme una nord-americana, Nancy Macdonald”. Casualment, en aquells moments, Pol Dalmau (un dels seus fills) estava fent la seva tesi doctoral a la mateixa universitat i va poder accedir a l’arxiu de l’SRA. Hi havia notícies de Yarza. I eren notícies d’una vida extremament fràgil. Així ho revelen les fitxes que es conserven de Marion G. Splanger, el seu contacte amb l’organització. Com a mínim des del 1953, l’exalcaldessa de Bellprat vivia a Tolosa de Llenguadoc, on, malgrat l’edat que tenia, continuava treballant com a planxadora. Entre la pensió que rebia i el que guanyava amb el seu treball, pagava el lloguer. “Necessita més ajut”, certifica Splanger. Al juliol d’aquell any, Yarza acompanya una carta a la directora de l’SRA amb el patró del seu peu: més que roba, necessita un parell de sabates.

El 2013, la recerca sobre l’exalcaldessa dona un tomb: hi havia notícies de Yarza. I eren notícies d’una vida extremament fràgil

Les últimes notícies que es coneixeran de l’exalcaldessa de Bellprat donen fe de la pobresa en què vivia, però també del cabal de dignitat que conservava. Gràcies a la informació obtinguda per l’historiador Jordi Pons del fons de l’Office Français de Protection des Réfugiés et Apatrides (OFPRA), sabem que Yarza es va afiliar al Moviment Llibertari Espanyol-CNT (el 1946) i a la UGT (el 1948) per obtenir l’aval necessari com a sol·licitant de l’estatut de refugiada. I que el 1955 va contestar així a un breu qüestionari per renovar el certificat de nacionalitat:

“—Per quina raó és a França?
—Per evitar les represàlies.
—Té motius per no tornar a Espanya? No pot o no vol tornar-hi?
—Ni vull ni puc amb dignitat.”

Poc després de morir, el rastre de Nativitat Yarza es torna a perdre. Les seves restes són incinerades. La seva tomba és cedida a la família Leborgue, que hi construeix un mausoleu. D’ella ens en quedarà, però, una darrera foto. 1958. Vuitanta-cinc anys, dos abans de morir. Aquesta és Nativitat Yarza Planas. Aquesta és la seva mirada.

Darrera fotografia coneguda de Nativitat Yarza, 1958. Foto: OFPRA

* Aquest perfil es basa en la informació extreta de la biografia ‘Nativitat Yarza: mestra, alcaldessa, miliciana’, d’Antoni Dalmau i Isidre Surroca, publicada per la Fundació Irla al març del 2022. Les fotos han estat cedides per la Fundació i també formen part de la biografia.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies