Crític Cerca

Foto: Ivan Giménez

Reportatges

10 consells per cuidar-se en temps de protestes i tensió política

Guia pràctica per gestionar els nervis i les emocions després de la sentència de l'1-O: què fem amb la informació (i la desinformació) que rebem? Com podem actuar al carrer? Quines vies de descompressió ens poden anar bé?

14/10/2019 | 19:00

Per fer front a aquesta ‘tardor calenta’, CRÍTIC ha recollit els consells de Montse Santolino, periodista social; Jordi Armadans, politòleg i director de Fundipau; Neus Andreu, jurista i mediadora de la cooperativa Fil a l’Agulla, i Loli Castilleja, pedagoga i terapeuta de la cooperativa d’intervenció comunitària Etcèteres.

1. Informar-nos amb mirada crítica

Les xarxes socials s’han convertit en el principal mitjà de comunicació per a una part important de la població i són també un dels llocs on hi ha més crispació. “A les xarxes, la gent s’informa de manera obsessiva i sense qüestionar-se des d’on arriba aquesta informació“, explica la periodista i activista Montse Santolino, que adverteix: “Segons l’escola de periodisme de pau, els mitjans de comunicació són estructuralment violents, ja que a través dels criteris de noticiabilitat, del consum i de l’impacte, afavoreixen el conflicte. El periodisme en si mateix ja és generador de tensions i, si a això hi afegim les xarxes socials i la polarització de la població, el còctel és explosiu”. Per a ella, és important no simplificar les opinions i no llançar-nos al conflicte, ja que això genera dinàmiques negatives que impedeixen el diàleg i fomenten l’espiral creixent de tensió. “Hauríem de buscar mitjans de comunicació crítics i contrastats per informar-nos, però també llegir aquells que són contraris a les nostres opinions.”

2. Buscar reflexions aprofundides i pausades

El politòleg i periodista Jordi Armadans, director de Fundipau, lamenta que “en el debat polític i dels mitjans hi sol abundar una escenificació de posicions dures que es reprodueixen de manera mecànica i previsible, al marge de l’anàlisi honesta de la realitat i renunciant al debat d’idees”. Per a Armadans, és important deixar de repetir consignes i ‘hashtags’ i optar pels arguments aprofundits i les reflexions més pausades. “Deixar de comportar-se com un ‘hooligan’: passar-se tota l’estona aplaudint desmesuradament els ‘teus’ i insultant implacablement sempre els ‘altres’. Cada un de nosaltres pot fer passes cap aquí. I la salut del debat social i de les xarxes socials milloraria molt”. En aquest mateix sentit, Santolino creu que a les tertúlies televisives i radiofòniques haurien de convidar-hi més perfils moderats de tots els bàndols i no donar veu a veus radicalitzades: “És important donar veu a aquelles persones que puguin fer que la societat apropi postures, que a través del seu discurs fomentin el diàleg. Això ha mancat molt en els mitjans de comunicació”.

Mossos d'Esquadra desplegats a l'Aeroport del Prat el 14-O. Foto: Ivan Giménez

3. Canalitzar la ràbia i la frustració

Un dels sentiments més foscos en moments de tensió és sentir ràbia i frustració. Però la ràbia no sempre és un sentiment dolent, tal com explica la jurista i mediadora Neus Andreu, de la cooperativa Fil a l’Agulla: “La ràbia mobilitza molt, i, en situacions d’injustícia, necessitem mobilització. És un sentiment que sovint s’associa a la violència, però es poden trobar fórmules per canalitzar-la i per treure’n coses positives”. Segons Andreu, sentir ràbia és normal i saludable, però “és important buscar recursos que ens ajudin a treure tota l’energia que ens genera la ràbia”. Com? “Cada persona té el seu; ens hem de conèixer a nosaltres mateixos i cuidar-nos, saber quina és la nostra tolerància a l’estrès, quin nivell en podem assumir en cada moment determinat.” Ella proposa quedar amb amics de confiança per desfogar-se, fer esport o sortir fora de la ciutat.

4. Crear espais de confiança

En situacions de tensió, les reaccions no es poden preveure perquè poden estar associades a experiències pròpies individuals i/o col·lectives doloroses. Treballar la primera reacció de ràbia no vol dir negar-la, recorda Neus Andreu. “Hem de crear-nos espais de seguretat on ens puguem deixar anar. El més important és no guardar-nos els sentiments, però hauríem d’evitar treure’ls davant persones que no pensen com nosaltres”, assegura Andreu. En aquests moments, és important envoltar-se d’aquella gent que saps que pot entendre com et sents i et pot donar escalf. Si, pel motiu que sigui, pensem que no podem contenir la ràbia, la millor opció és rodejar-nos d’aquelles persones que ens puguin donar suport i que funcionin com a contenció. A més, “tal com està la situació, no és aconsellable ajuntar-se amb grans grups de gent; és millor fer-ho en petit comitè, on tothom tingui el seu espai per expressar com se sent. La gent necessita ventilar-se, i, per això, es necessita espai”, diu Neus Andreu.

5. Treballar l’assertivitat

Loli Castilleja, pedagoga i terapeuta de la cooperativa Etcèteres, considera que és important que l’agressivitat no vagi dirigida cap a ningú concret. Per això, diu que “és important treballar l’assertivitat i reafirmar-nos sense menysprear l’altre”. Per ella, “ens hem d’autoresponsabilitzar de què ens està passant. Treure-la sí, però de manera constructiva”. És evident que en situacions de conflicte es pateix. No obstant això, no hi ha solucions fàcils: “Sembla evident que no ens hem d’enfangar en l’odi i la venjança, perquè no aporta res de positiu, ni socialment ni per a un mateix”, assegura Jordi Armadans, per a qui és important pensar bé les accions que es volen portar a terme.

6. Escoltar l’altre

Fer pinya és fonamental; però, segons assegura Neus Andreu, en algun moment s’ha de fer un pas més i obrir-se a escoltar l’altre, el qui pensa diferent. És el primer pas cap a un diàleg constructiu que millori la convivència. Cal començar un diàleg amb l’altre i “sentir curiositat pel que pensa i suspendre temporalment les teves opinions per escoltar aquell qui pensa diferent de tu”. També Montse Santolino és del mateix parer: “No ens queda una altra cosa que el diàleg amb l’altre. Les situacions de tensió no són sostenibles per a cap societat. Així no es pot conviure ni avançar”. Per a la periodista, tot passa pel diàleg. “La fractura a Catalunya hi és perquè hi havia molta gent interessada a generar conflicte. Ara el tenim, i el tenim obert, doncs esforcem-nos per tornar a aprendre a conviure amb la diferència.”

Manifestants s'encaren a la policia a l'aeroport del Prat en la convocatòria del Tsunami Democràtic. Foto: Ivan Giménez

7. Respectar la diferència

Arribat el cas que l’altre no vulgui dialogar, s’ha de saber per què, però s’ha de respectar que l’altra persona no ho vulgui fer: potser l’altre no es troba en el moment en què tu et trobes. “En aquest cas, s’haurà de fer un canvi de xip i voler deixar de dominar l’altre per començar a tenir un interès genuí per què passa a l’altre bàndol. No cal que hi estiguis d’acord: dialogar no és trair ni deixar de banda el que tu penses“, diu Neus Andreu. Loli Castilleja destaca, però, que, per poder escoltar, s’ha de tenir voluntat. “Hi ha una part aquí que no vol escoltar; i, si no hi ha voluntat, no pot haver-hi diàleg. Penso que a Catalunya estem fent les coses molt bé”.

8. Allunyar-se de la polarització

Per escoltar l’altre, és importat allunyar-se de les posicions de polarització, sortir de les dinàmiques i les espirals de violència que es creen i fugir de l’estigmatització. D’aquest últim punt, Jordi Armadans n’explica: “No podem reduir la complexitat de cada persona i la diversitat de totes elles a dos o tres prototips rígids i estancs, on és fàcil caure en el maniqueisme, la desqualificació total i el sectarisme”. En el moment polític actual, diu, “sembla que una persona independentista i una no independentista són dues persones que no tenen res a veure i que no poden fer camí plegats perquè s’han d’enfrontar. És fals: un independentista i un no independentista poden tenir punts de contacte i d’acord, sobre la resolució democràtica del conflicte, sobre els drets humans, sobre el respecte a les minories, etc.”.

9. Desendollar-se del flux informatiu

Sortir de la ciutat, passejar pel camp o no prestar tanta atenció al que es digui per les xarxes o en els mitjans de comunicació són algunes de les maneres per alleugerir la tensió d’aquests dies. “És important desintoxicar-se per fugir de les espirals d’odi. En aquest cas, se’ns diu que hi haurà violència, doncs potser no n’hi ha. El relat de la violència que podem viure aquests dies és contraproduent. Hem de mantenir la serenor i la calma. Hem entrat dins del relat i les lògiques del discurs violent, i no és positiu”, assegura Montse Santolino.

10. Mantenir la calma

“Els que hem estat en els moviments socials dels anys noranta ja vam avisar que l’Estat funcionava així. No és res de nou: fa molts anys que s’emporten gent de manera injustificada. És ara quan l’Estat ens tensa i ens violenta, però fa molts anys que ho fa al País Basc, per exemple. Hem tingut la realitat dels bascos molt propera i fins fa molt poc hi havíem empatitzat més aviat poc. Ara ens ho fan a nosaltres, ens ho trobem de cara, ens sentim aclaparats, i és normal. Hi ha un conflicte obert, i això ens tensa. Mantenim la calma perquè tot això va per a llarg. Gandhi va trigar 30 anys a aconseguir la independència a l’Índia”, explica Montse Santolino.

De totes les experiències se’n pot extreure un aprenentatge. Els moments complexos són una bona invitació a reflexionar sobre com és un mateix i com es reacciona, a acceptar les responsabilitats individuals i col·lectives i a demanar ajuda, si se’n necessita. És una bona oportunitat, malgrat les circumstàncies, per estar atents a les nostres reaccions i a les dels altres, apropar-nos la que pensa diferent i continuar aprenent.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació