Crític Cerca
Reportatges

Set problemes de la xarxa de distribució elèctrica que hauries de conèixer

L’activitat de distribució de l’electricitat és la més lucrativa de la xarxa, però també la menys transparent i la menys auditada

29/04/2021 | 06:00

Encens l’interruptor de casa i t’arriba llum, els electrodomèstics funcionen i pots temperar la casa. Però d’on ve i qui gestiona aquesta energia? Què pagues amb la factura de la llum? Saps qui controla l’activitat amb més guanys del sector elèctric? Aquesta és una guia sobre tot allò que hauries de saber de la distribució elèctrica i ningú no t’ha explicat.

1. No és un servei públic

El primer que cal tenir clar és que la xarxa d’electricitat està dividida en quatre parts: la generació, el transport, la distribució i la comercialització. La distribució, que connecta les xarxes de transport fins als punts de consum, és l’activitat més lucrativa de totes i, a Catalunya, majoritàriament està en mans d’Endesa Distribución. Aquesta activitat és de les menys auditades públicament i la que presenta més obstacles a l’hora de plantejar canvis en el model energètic.

Precisament un dels problemes principals de la distribució elèctrica és que no és un servei públic, sinó un servei econòmic de mercat essencial. Des de la liberalització del sector elèctric l’any 1998, iniciada per Felipe González i culminada per José María Aznar, les diferents activitats de l’electricitat han estat partides i gestionades de manera autònoma. Mentre que la generació i la comercialització estan liberalitzades i qualsevol empresa pot exercir-les si compleix els requisits legals, les de transport i distribució estan regulades: no hi ha lliure competència amb l’excusa que és un “monopoli natural”. Se’n diu així d’una indústria que, pel cost de la tecnologia que implica, és més fàcil que recaigui en una sola empresa.

La distribució elèctrica no és un servei públic, sinó un servei econòmic de mercat essencial

Gaia D’Elia, membre de Batec, una agrupació d’entitats per la transició energètica, explica que aquesta política, lluny de diversificar el mercat elèctric, “ha desembocat en un model oligopolístic en què una mateixa empresa controla la resta d’activitats del sector“. “Es tracta d’empreses que cobrien totes les activitats excepte el transport, i als anys noranta, quan es va liberalitzar, es va segmentar el seu negoci: ara Endesa té Endesa Generación, Distribución i Comercialización. Si tens la generació, la pots connectar més fàcilment a la xarxa de distribució”, explica la membre de Batec.

2. La distribució elèctrica està en mans de cinc grans empreses

A l’Estat espanyol, el pastís de l’electricitat en general i el de la distribució en particular se’l reparteixen cinc empreses: Endesa, Iberdrola, Gas Natural-Fenosa, EDP i Viesgo. Totes elles acaparen el 98% de la distribució elèctrica, segons l’informe Recuperant el control de l’energia, d’Enginyeria sense Fronteres. A Catalunya, l’activitat de distribució la controla Endesa, tot i que també existeixen fins a 44 petites distribuïdores històriques amb domicili fiscal a Catalunya, com les que hi ha a Centelles, Almenar, Llavorsí, Torres de Segre o Ponts que “són supervivents dels inicis de l’electrificació”, com explica la membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse) Lourdes Berdié.

Però, per què no hi ha més distribuïdores? Un dels problemes a l’hora d’incorporar-ne de noves és que, sobre el pla legal, no estan clarament diferenciades la titularitat i la concessió de la gestió de la xarxa de distribució. Quan es va liberalitzar el sector, no es va establir quina part de la xarxa era de l’Estat i quina altra de la companyia, com sí que passa en altres països europeus com Alemanya, segons subratlla Berdié, on la titularitat és pública i s’atorguen concessions amb un termini definit. No tenir un termini de concessió provoca que les empreses de l’oligopoli mantinguin el control i sigui molt més difícil introduir petites distribuïdores des de zero. “Si vols fer una distribuïdora, has de demanar ser inscrit i l’Estat mira qui faria la distribució més eficient, amb el criteri de monopoli natural sota el pretext de garantir la qualitat del servei. Per això, sempre acaba emportant-se el peix al cove la distribuïdora gran de la zona, en el cas català, Endesa”.

3. Els ciutadans poden canviar de comercialitzadora… però els diners van a parar a les mateixes empreses

Si vius a Catalunya, vulguis o no, amb la teva factura de la llum, estàs pagant a Endesa Distribución. Tant se val quina companyia comercialitzadora tinguis contractada: la distribuïdora de l’energia acaba sent una de les cinc grans empreses que controlen aquesta activitat. L’Estat utilitza les comercialitzadores com a recaptadores i paga a les distribuïdores amb els diners cobrats de les factures. Precisament aquest és un dels problemes que més destaca Lourdes Berdié, que considera que el ciutadà no pot decidir a qui paga i aquests diners van a parar a una empresa privada com Endesa. L’any 2016, les empreses de distribució de l’oligopoli van embutxacar-se el 93% de les retribucions. Endesa i Iberdrola es van endur 3.679 milions d’euros, un 71% del total.

A la manca d’opcions que presenta la xarxa de distribució per al consumidor, Gaia d’Elia hi afegeix l’opacitat de les empreses sobre a què destinen els diners rebuts. “Aquests costos que paguem, què estan cobrint? Per saber quant hem de pagar a la distribuïdora, hem de saber quant costa mantenir la xarxa de distribució i no ho sabem. Paguem sobre la base d’uns criteris de retribució teòrics, però no hi ha seguiment de si això es fa o es deixa de fer i si s’ofereix la qualitat que s’ha d’oferir”, planteja la investigadora.

4. No es fan auditories ni es té informació del servei que donen

De fet, una de les parts més fosques de la distribució elèctrica és la manca d’auditories que permetrien saber com està i quin valor té la xarxa. La investigadora i integrant de la Xarxa per la Sobirania Energètica, Anaïs Varo, afirma que “hi ha una llacuna d’informació sobre què passa des dels transformadors (les màquines que adapten l’electricitat d’un valor de tensió a un altre) fins a les llars”. Fins ara, els mecanismes públics de control s’han centrat només en la part de la xarxa que va des de les torres fins als transformadors, però no s’ha controlat l’última part de la xarxa de distribució que envia l’energia a les cases.

Una de les parts més fosques de la distribució elèctrica és la manca d’auditories que permetrien saber com està i quin valor té la xarxa

La Direcció General d’Energia de la Generalitat és qui té la competència d’inspecció i sanció sobre l’estat i el manteniment de la xarxa. La distribuïdora està obligada a documentar i informar l’Administració d’uns indicadors de qualitat; però, més enllà d’això, no hi ha un control exhaustiu. Des de la Xse fa temps que es reivindica que les auditories han de tenir en compte la part tècnica però no solament això: “S’ha de mirar si s’ofereix un bon servei, si s’emporten més diners dels necessaris i també com funciona la xarxa de subcontractes d’Endesa, que ha patit acomiadaments que afecten el servei i les condicions laborals de les treballadores”, reivindica la integrant de Batec. Per això, la Xse reclama que es facin auditories ciutadanes, transparents i participatives.

5. El manteniment de la xarxa és desigual

La manca de dades que ofereixen les distribuïdores també fa que no es conegui exactament com es fa el manteniment de la xarxa i quina és la seva qualitat. “No hi ha ningú que s’encarregui de dir si el servei és bo o no”, diu la investigadora de la UdG Anaïs Varo. “Suposem que el manteniment hi és”, diu des de la Xse Lourdes Berdié, però destaca que “no és igualitari” i que “té un biaix social. Com que és gestionat amb finalitat de lucre, mantenir en bon estat xarxes que suposen pocs usuaris es desatén; podríem dir que és un manteniment classista“, afirma Berdié. Segons ella, “en barris socioeconòmicament marginats de les zones urbanes o en zones despoblades” el manteniment de la xarxa és insuficient i posa com a exemple d’això els nombrosos talls de llum que han patit els últims mesos els barris de renda baixa com la Font de la Pólvora, de Girona, o Sant Roc, de Badalona. En aquest últim cas, Endesa, que és la responsable de la distribució, ho atribueix a “connexions irregulars” dels veïns, però els talls de subministrament també s’han produït en molts altres punts de Catalunya, com fou el cas de diversos municipis del pla de Lleida.

Varo explica que la remuneració de les distribuïdores inclou uns criteris de qualitat del servei que són molt numèrics, de manera que només preveuen elements com el nombre i la durada dels talls. “El nivell total de pèrdua d’ingressos és petit per a l’empresa, mentre que les famílies pateixen molt temps les interrupcions i, a més, es criminalitzen els barris”, diu. De moment, la ciutadania s’ha començat a organitzar per denunciar públicament el dèficit de serveis. Arran dels diferents talls de llum, 22 municipis lleidatans van publicar el manifest de Montoliu de la Segarra per exigir responsabilitats i una auditoria del sector elèctric. Paral·lelament, fa prop d’un any també va néixer l’Associació de Municipis per l’Energia Pública (AMEP) amb la voluntat d’aconseguir que les infraestructures siguin de titularitat pública, segons afirma Marc Cadevall, apoderat de l’AMEP i director del Programa de transició energètica de l’Ajuntament de Terrassa, una de les ciutats que la configuren.

6. És una xarxa centralitzada que genera desigualtats territorials

Actualment, l’electricitat es genera en grans plantes i després es transporta pel territori. Això provoca problemes de distribució i, en alguns casos, mala qualitat del servei. Segons les expertes, una de les claus del model elèctric del futur és canviar aquest model centralitzat per un de distribuït, pensat a través de plantes repartides pel territori. Segons Gaia D’Elia, això tindria diversos efectes destacables com que “no hi hagi grans consumidors ni grans productors, que l’impacte del consumidor no es concentri tot en el territori del productor i que es minimitzin les conseqüències mediambientals”.

L’electricitat es genera en grans plantes i després es transporta pel territori. Això provoca problemes de distribució

Les grans distribuïdores, però, no aposten per aquest camí. Tot i que busquen copar el mercat emergent de les anomenades energies renovables, la gestió dels nous sistemes també es planifica de manera centralitzada. Així ho explica Marc Cadevall: “Ara a l’oligopoli li interessen grans instal·lacions fotovoltaiques en zones on fa sol i que són barates, i tirar cables molt llargs que paguem entre tots i que regalem a les empreses. Per què, com a consumidor, has de pagar l’energia que ve de 600 km en lloc de la que et ve del terrat del veí? No podem continuar amb una xarxa en mans de quatre empreses privades de les quals depèn el futur de la transició energètica”, rebla.

7. No deixa espai per a la sobirania energètica, però s’obren escletxes

La sobirania energètica, segons la Xse, és un dret de les comunitats i dels individus a decidir sobre tots els aspectes de l’energia, de manera que no afectin negativament tercers. Però, davant del funcionament de l’oligopoli energètic, hi ha marge per impulsar un canvi en el model cap a aquesta direcció? Segons Gaia D’Elia, el marge de maniobra és petit i ho explica així: “Si una cooperativa vol treballar una comunitat energètica transformadora a escala de barri, s’haurà de connectar a la xarxa i Endesa li posarà molts problemes. Això genera dificultats a l’hora de transitar”, explica la integrant de Batec. Berdié també considera que el camí és complicat: “Podem decidir, per exemple, adaptar la casa perquè tingui menys consum; però, per la part de generació i distribució, hi podem fer poques coses; estem bloquejats”.

Des de l’AMEP volen trobar mecanismes per fer ‘lobby’ perquè la regulació de la xarxa elèctrica canviï

Crear distribuïdores alternatives és difícil, però hi ha opcions. El membre de l’AMEP Marc Cadevall explica que des de l’associació ja estan treballant per “trobar mecanismes per fer de lobby per pressionar perquè la regulació de la xarxa canviï. Els municipis sols no ho podem fer perquè no tenim competències”. Un dels primers passos, afirma, és generar debat ciutadà, i també demanar “més transparència de la xarxa per saber quina infraestructura tenim”. Cadevall, però, reivindica que la peça clau perquè hi hagi un canvi de model de la xarxa de distribució és que hi hagi “una decisió política que aposti per això”.

Per Lourdes Berdié, el pas que han fet molts municipis per reclamar el control de la distribució és un avenç important. “Que hi hagi municipis alineats a reclamar la gestió de la xarxa de distribució i arrabassar-la a Endesa és una petita victòria i obre un camí”, diu Berdié. També ho comparteix Gaia D’Elia, que assegura que l’objectiu final de totes aquestes mobilitzacions ha de ser “garantir un dret bàsic com és l’energia, i que sigui reconeguda com a servei de primera necessitat per a la reproducció de la vida“.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre 'Aliment', de Martí Sales, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies