22/06/2020 | 07:00
Reducció del cànon de l’aigua per a càmpings i hotels; moratòria en el pagament de la taxa turística i en l’augment de les tarifes; 10 milions d’euros d’ajuts directes a les empreses que viuen del turisme; rebaixa del 75% de la taxa de terrasses per als bars, restaurants i ‘xiringuitos’ barcelonins; 2.500 milions d’euros en avals de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per garantir la liquiditat del sector turístic: aquestes són només algunes de les mesures que han posat en marxa el Govern espanyol, la Generalitat i l’Ajuntament de la capital catalana perquè la indústria del turisme, una de les que més pes té en l’economia, pagui menys tributs. De la majoria d’exempcions, bonificacions, ajuts i moratòries se’n beneficiaran des de les petites empreses que promocionen un turisme sostenible i de proximitat fins a les grans cadenes hoteleres de Lloret, de Salou o de Barcelona.
El coronavirus ha deixat el turisme molt tocat. A l’Estat espanyol, el portal d’estadístiques ‘Statista‘ preveu que el sector experimenti enguany unes pèrdues superiors als 80.000 milions d’euros respecte al 2019. En la mateixa línia, les previsions d’Exceltur, el ‘lobby’ principal de la indústria, apunten que l’impacte en el sector serà de 83.134 milions aquest 2020. Això suposaria una caiguda del 54,5% sobre el total de l’activitat del 2019. Pel que fa a Catalunya, els càlculs del Govern apunten que les empreses del gremi podrien tenir unes pèrdues de 15.000 milions d’euros, que posarien en perill entre 82.000 i 95.000 llocs de treball. I és que el turisme és un sector estratègic que representa el 12% del PIB i gairebé el 14% de l’ocupació, segons dades de la Generalitat. A Barcelona, per la seva banda, aquesta activitat suposa al voltant del 14% del PIB i ocupa més de 150.000 persones. El coronavirus podria provocar unes pèrdues d’aproximadament el 50% del PIB turístic.
A Espanya, avui ja hi poden arribar turistes. Ahir va finalitzar l’estat d’alarma que va decretar el Govern espanyol, vigent des del 14 de març, que havia paralitzat aquesta activitat. A finals de maig, però, el president Pedro Sánchez ja reclamava als establiments que comencessin a preparar la campanya d’estiu. Tanmateix, en algunes zones de l’Estat, la reactivació del sector ha estat encara més prematura: és el cas de les Balears, on l’executiu espanyol hi va autoritzar un programa pilot d’obertura de “corredors turístics segurs” des de dilluns passat. En aquest sentit, es va donar la paradoxa que els habitants de Mallorca, d’Eivissa i de Menorca van rebre turistes estrangers abans de tenir la possibilitat de sortir ells mateixos de les Illes.
Prioritzar aquesta indústria ha estat una de les voluntats manifestes, no solament del Govern del PSOE i de Podem, sinó també de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona. No ha calgut esperar per valorar l’impacte real de la pandèmia sobre el sector, ja que, preventivament, les tres administracions han ideat estratègies i han mobilitzat recursos amb l’objectiu de reactivar-lo.
Reducció del cànon de l’aigua per a càmpings i hotels
Entre el paquet de mesures que ha aprovat l’executiu de Quim Torra per afavorir el turisme s’inclou la reducció del cànon de l’aigua de càmpings i d’hotels. O el que és el mateix: des de l’1 d’abril i fins al 31 de desembre, la Generalitat no aplicarà els mínims de facturació d’aquest tribut propi que paguen les empreses turístiques en funció del nombre de places ocupades. D’aquesta iniciativa se’n beneficiaran més de 2.000 hotels, 400 càmpings i 1.900 allotjaments de curta durada, que no inclouen els apartaments. El Govern calcula que deixarà d’ingressar al voltant de mig milió d’euros, que aniran a càrrec del pressupost de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Moratòria de la taxa turística i es congela la pujada de les tarifes fins al 2021
La Generalitat també va aprovar una moratòria en el pagament de l’impost sobre les estades en establiments turístics del període comprès entre l’1 d’octubre de 2019 i el 31 de març de 2020, que s’havia d’ingressar durant el mes d’abril passat. Així mateix, ha ajornat fins a l’1 de gener de 2021 la pujada de les tarifes de la taxa turística, prevista per a l’1 de juliol d’enguany. Aquesta mesura forma part d’un nou decret llei de mesures urgents en matèria tributària que té la voluntat de beneficiar els sectors amb més pes en l’economia catalana i que s’han vist afectats més greument per l’epidèmia. En aquest sentit, el vicepresident Pere Aragonès assegurava que el turisme, especialment, “necessitarà un suport perllongat durant els propers mesos”.
Ajornament del cobrament de la taxa turística, també a Barcelona
Així mateix, l’Ajuntament de Barcelona ha implementat mesures per reactivar l’activitat turística. Tal com va fer la Generalitat, el consistori ha aprovat l’ajornament del cobrament de l’impost sobre les estades en establiments turístics fins al setembre del 2020. I no solament això: també ha volgut treure pressió al sector i ha ajornat el recàrrec municipal exclusiu per a Barcelona que s’havia d’aplicar a la taxa turística, i que preveia apujar la quota actual en 4 euros. De moment, doncs, aquest increment ha quedat congelat, i el recàrrec, que havia de permetre que el consistori recaptés 18 milions d’euros aquest any, es cobrarà després de l’estiu.
Per ara, els quasi 3 milions d’euros que s’han recaptat amb la taxa turística s’invertiran “a reactivar l’economia i donar suport al sector”, a partir del finançament de projectes d’impuls al teixit empresarial o de promoció de la ciutat. Segons el regidor de Turisme i Indústries Creatives, Xavier Marcé, el paquet d’inversions tindrà, com a prioritat principal, “projectar la ciutat com a destinació turística segura en l’era post-Covid”.
Rebaixa del 75% de la taxa de terrasses per als bars i restaurants de Barcelona
Moltes de les accions que ha posat en marxa l’Ajuntament estan, sobretot, orientades a la restauració. Aquest sector quedarà afectat greument per la crisi provocada per la pandèmia, fins al punt que el Gremi de Restauració de Barcelona calcula que el 25% dels establiments no la superaran i es veuran obligats a tancar abans de la Setmana Santa del 2021.
Una de les mesures més polèmiques que ha desplegat el govern d’Ada Colau està relacionada amb les terrasses i l’ocupació de l’espai públic. D’entrada, el consistori va anunciar que retornaria la taxa de terrasses a tots els bars i restaurants pels dies que no les hagin pogut utilitzar durant l’estat d’alarma. Però què passarà ara, que hem entrat a la “nova normalitat”? Després de setmanes de negociació, el govern de la ciutat va arribar a un acord amb el Gremi de Restauració, els termes del qual es reduïen al fet que els establiments tindrien més capacitat d’ocupar l’espai públic, i que se’ls aplicarà una rebaixa de la taxa de terrasses del 75%. Així, s’acordava que els locals podrien ampliar excepcionalment l’espai que ocupen les taules que tenen al carrer, tot i que preferiblement haurien d’estar sobre les calçades, per tal de garantir les distàncies de seguretat.
Amb aquesta reducció de la taxa, que té vigència des de l’aixecament de l’estat d’alarma i fins a finals d’any, com a mínim, l’Ajuntament deixarà d’ingressar 7 milions d’euros en total. A la vegada, els ‘xiringuitos’ de la platja també es beneficiaran de la mesura que, en el seu cas, afecta el total del cànon d’activitat temporal, fet que implica que el descompte serà encara més important.
Pluja de milions en línies d’avals i d’ajuts
D’altra banda, la Generalitat també ha impulsat ajudes directes al sector per tal de “pal·liar l’impacte de la crisi i agilitzar la represa de l’activitat”. Inicialment, el president Torra va anunciar una primera línia d’ajuts de 3,5 milions d’euros –que representava 2.500 euros per beneficiari– adreçats a microempreses i petites empreses que desenvolupen aquesta activitat. S’havien de destinar a les despeses corrents, com ara els sous dels empleats o el pagament del lloguer dels establiments. Més recentment, però, l’executiu ha ampliat aquesta primera línia en 1,5 milions addicionals, i ha creat, a més, una nova línia d’ajuts en forma de subvenció amb 8,5 milions d’euros destinats a guies habilitats, autònoms i a empreses del sector. Això representa un total de 10 milions d’euros més en ajudes a l’activitat turística.
Però no n’hi ha prou: tenint en compte els càlculs relatius a la caiguda en la facturació que patirà el sector turístic català –uns 15.000 milions d’euros–, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha demanat al Govern espanyol que transfereixi 7.500 milions per rescatar-lo. Aquests diners haurien de sortir dels 145.000 milions d’euros que li corresponen a Espanya provinents del pla de rescat europeu.
Per la seva banda, l’executiu de Pedro Sánchez també ha anunciat un pla de suport al turisme, a partir del qual s’injectaran 4.262 milions d’euros a aquesta indústria. El gruix dels recursos es destinaran a una línia d’avals de l’Institut de Crèdit Oficial –un banc públic adscrit al Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital– que ascendirà fins als 2.500 milions i que s’orientarà a garantir la liquiditat del sector. A la línia de l’ICO se li sumen, a més, uns 731 milions d’euros destinats a la moratòria hipotecària de què se’n beneficiaran un total de 12.800 empreses turístiques. El període de la moratòria serà d’un màxim de 12 mesos per aquelles operacions que hagin subscrit autònoms o empreses, els immobles dels quals acullin alguna activitat turística, inclosos els allotjaments. Addicionalment, la mesura compta també amb 731 milions extres per millorar la competitivitat i la digitalització. Una altra de les novetats són les ajudes que Aena donarà a les aerolínies – 25 milions – per incentivar que arribi el major nombre possible de viatgers. Més enllà del pla, el volum total de suport al sector serà de 19.535 milions, perquè als 4.262 milions d’euros cal afegir-hi els 15.273 milions de les mesures de xoc en benefici d’empreses i treballadors d’aquesta indústria, que van ser aprovades amb anterioritat
Així mateix, el president espanyol va avançar que, a partir de l’1 de juliol, els estrangers que visitin Espanya ja no hauran de passar la quarantena de dues setmanes que havia imposat el Govern a mitjan maig per evitar rebrots del virus. El mateix Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, reconeixia que l’obertura de fronteres per reprendre l’activitat turística incrementarà el “risc” de nous contagis. Però sembla que aquest serà un peatge que la ciutadania haurà de pagar pel fet que Espanya sigui un país que, en paraules de Simón, “per ara, viu del turisme“.
Bonificacions del 50% de les quotes empresarials a la Seguretat Social
Al marge de les moratòries en els tributs i de les línies d’ajuts econòmics, els contractes fixos discontinus – que són un tipus de contractes indefinits que serveixen per a feines que es repeteixen de manera cíclica però que tenen pauses temporals– vinculats a l’activitat turística també gaudiran de bonificacions. És a dir, a les contractacions d’aquest tipus que s’hagin realitzat entre el febrer i el juny d’enguany en els sectors del turisme, el comerç i l’hostaleria, se’ls podrà aplicar una bonificació del 50% de les quotes empresarials a la Seguretat Social.
