18/09/2023 | 06:00
La multinacional espanyola de les assegurances Mapfre és una de les 30 empreses investigades per la campanya internacional Insure Our Future (en català, ‘Assegurem el nostre futur’), que denuncia el paper de les companyies asseguradores en la perpetuació dels combustibles fòssils. La campanya, impulsada per una trentena d’entitats ecologistes d’arreu del món, analitza el paper que tenen multinacionals de 12 països en projectes d’extracció de petroli, de gas o de carbó.
L’estudi se centra a analitzar quins projectes assegura cada empresa, però també quines “inversions contaminants” fan les asseguradores de manera directa amb el capital que reben dels seus clients. A la llista de les multinacionals fiscalitzades apareixen grans empreses com Allianz, AXA i Zurich. “Se suposa que aquestes companyies ens han de protegir davant els riscos catastròfics. Però davant l’amenaça més gran contra la humanitat, el canvi climàtic, estan perpetuant la dependència vers els combustibles fòssils”, denuncia la campanya.
“Les asseguradores estan perpetuant la dependència
vers els combustibles fòssils”, denuncia la campanya
Mapfre és l’única companyia espanyola fiscalitzada per Insure Our Future. Altres empreses del sector amb una gran presència a Catalunya, com les del grup CaixaBank o Occident, no hi apareixen, ja que l’estudi es limita a 30 grans conglomerats internacionals.
Tot i que ha millorat els seus compromisos ambientals, des d’Insure Our Future s’apunta que Mapfre encara té molt camí per recórrer. Quentin Aubineau, membre de l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient i un dels experts que han avaluat la sostenibilitat de les companyies d’assegurances per a aquesta campanya, explica a CRÍTIC que el principal grup assegurador espanyol “ha millorat els seus compromisos”, però alhora que aquests “no garanteixen la consecució del seu objectiu d’arribar a les zero emissions netes a les seves carteres el 2050”.
Per Aubineau, les assegurances són una peça clau de l’engranatge i “permeten el desenvolupament de projectes com l’exploració i la producció de gas i de petroli, la construcció de centrals tèrmiques o les infraestructures de transport de combustibles”. En definitiva, poden exercir un rol necessari per al desenvolupament de l’activitat econòmica de “les empreses que tenen plans d’expansió incompatibles amb els objectius de descarbonització”. Per tant, si les assegurances fessin un gir i es desvinculessin de la indústria fòssil, podrien ser un gran desllorigador per a la justícia climàtica.
L’aposta de Mapfre per Repsol, Pemex i Petrobras
Mapfre ha obtingut 3,9 punts sobre 10 en un rànquing elaborat per la campanya a l’hora de quantificar els compromisos ambientals de les companyies. D’entre les 30 empreses analitzades, es troba en la desena millor posició pel que fa als serveis d’assegurança, i en la dotzena pel que fa a la responsabilitat en inversions.
Quentin Aubineau ha estudiat en profunditat el cas de Mapfre, i assenyala que la companyia continua assegurant negocis “destructius per als ecosistemes”. A Mèxic, els contractes de Mapfre són amb la petroliera Pemex, i al Perú són amb Repsol. El vincle amb l’empresa energètica espanyola va ser especialment sonat arran d’un cas d’abocament de petroli. La justícia peruana va admetre una demanda contra Repsol i Mapfre pels danys provocats per aquests abocaments, que pot acabar en una multa de 4.500 milions de dòlars, però encara no hi ha una resolució definitiva.
El vincle de Mapfre amb Repsol va ser especialment sonat arran d’un cas d’abocament de petroli al Perú
Al principi del 2022, Insure Our Future també va denunciar que Mapfre estava assegurant noves perforacions de petroli al mar del Brasil. Aquests nous projectes fòssils formen part d’un projecte d’expansió massiva de les perforacions de la companyia Petrobras, malgrat el consens científic que contradiu la viabilitat d’executar noves exploracions i complir l’Acord de París per limitar l’emergència climàtica.
Al mateix temps, la companyia ha fet passos per desvincular-se públicament dels combustibles més contaminants, com el compromís del 2021 de no assegurar exploracions de petroli a l’Àrtic ni infraestructura d’extracció de carbó. L’any següent, la companyia va voler anar més enllà amb l’aprovació d’una política de “no assegurar ni finançar” empreses energètiques de carbó, de gas o de petroli que no tinguin “un pla de transició energètica que permeti mantenir l’escalfament global al voltant d’1,5 graus”. La campanya Insure Our Future va celebrar aquesta decisió, però ràpidament va comprovar també que encara s’està assegurant companyies “que planifiquen nous projectes d’exploració i producció de petroli”, tal com explica Quentin Aubineau.
Molts compromisos, però 29 de suspesos
Des que diverses entitats internacionals van activar la campanya, s’ha avançat posicions. Hi ha 45 companyies que s’han compromès a acabar o limitar l’assegurança de projectes d’extracció de carbó. En el cas del petroli i del gas, els resultats són més modestos: 16 grans empreses han signat el compromís. Ara bé, els detalls són diferents per a cada companyia i hi ha lletra petita que condiciona l’efectivitat.
Allianz, per exemple, va detallar un nou compromís l’any passat: a partir de l’1 de gener de 2023 no emetria noves pòlisses ni cobertures per a “exploració de nous camps de petroli i gas”, ni per a “construcció d’infraestructura de transport relacionada amb el petroli”. A més, no renovaria els contractes existents d’aquests àmbits a partir del mes de juny. A partir d’aquest canvi, es va convertir en l’única companyia de les analitzades que aprovava en la puntuació d’Insure Our Future sobre els serveis prestats a la indústria fòssil. Malgrat tot, és una fita molt millorable, ja que es queda en un 5,3 sobre 10, i en l’àmbit d’inversions fòssils continua suspenent, amb un 4,4.
45 companyies s’han compromès a acabar o limitar l’assegurança de projectes d’extracció de carbó
Cal tenir en compte que només s’analitzen 30 multinacionals, de manera que les puntuacions d’altres asseguradores més petites o de l’economia social i solidària podrien ser millor que la d’Allianz. Algunes empreses de la llista, com l’estatunidenca Starr o la britànica Lloyd’s, obtenen un zero pel fet de no tenir cap compromís remarcable. Les europees Generali i Zurich es queden en un 3,8, per sobre del 3,2 de l’espanyola Mapfre.
A través d’aquesta avaluació concreta, la campanya pressiona el sector perquè deixi d’assegurar nous projectes fòssils. Però les demandes van més enllà i busquen garantir que es trenca amb les dinàmiques tòxiques d’inversió. Per exemple, volen que no s’asseguri cap empresa que tingui combustibles fòssils i no compti amb plans creïbles de descarbonització, encara que el producte assegurat no sigui directament fòssil. En el cas de les empreses d’aquest tipus amb qui ja s’han signat contractes previs, es dona un termini de dos anys a les asseguradores perquè no els renovin o els trenquin. I també volen que les asseguradores es desfacin de tots els actius gestionats per aquestes companyies fòssils, i que es practiqui la diligència deguda, amb processos de verificació, per garantir que cap client corporatiu no viola els drets humans. També s’exigeix que les companyies es fixin objectius vinculants i programats de descarbonització que siguin coherents amb l’acord climàtic de París. És a dir, són demandes exigents, però prou concretes per valorar avenços en puntuacions i buscar influir en els plans estratègics d’aquests grans actors.
Serveis i inversió: les dues vies per on es colen els fòssils
A Catalunya també hi ha qui avalua els impactes de les assegurances. Sergi Salavert, membre de l’associació Finançament Ètic i Solidari (FETS), s’ha especialitzat en l’avaluació integral del sector. Salavert explica que el vincle entre aquestes empreses i l’agreujament de la crisi ecològica pot ser principalment per dues vies. D’una banda, pels serveis que ofereixen a les indústries fòssils: “Les empreses extractives necessiten algú que els asseguri les seves operacions”.
L’altra via són les inversions directes: “Les empreses asseguradores no tenen quiets els diners de les primes que paguen els clients pels seus serveis. Si no es controla, és probable que una part d’aquest capital vagi també a productes d’aquest tipus”. L’Observatori de les Finances Ètiques, creat per FETS, puntua les pràctiques del sector a través d’EthSI (Ethical and Solidarity Based Insurance). Es tracta d’un segell d’àmbit europeu per validar les bones pràctiques en camps que incorporen la sostenibilitat, però també van més enllà, com l’equitat o la transparència.
“Les empreses extractives necessiten algú que els asseguri les seves operacions”, explica Salavert
A banda de les diferències concretes entre companyies, quin sentit té que un sector dedicat a la protecció i les garanties atiï un fenomen tan perillós com la crisi ecològica? Hi ha motius humanitaris per evitar els pitjors efectes de la crisi climàtica, però el cert és que, a més a més, els impactes del petroli i del gas podrien acabar afectant la viabilitat de la mateixa indústria. En la seva carta als presidents de 30 grans asseguradores del món, Insure Our Future recorda que, només l’any 2022, es van perdre 270.000 milions de dòlars en desastres naturals. D’aquests, 120.000 milions estaven assegurats i van haver de ser assumits per companyies com les seves. “A causa de la naturalesa de la seva activitat, les asseguradores estan particularment exposades als riscos climàtics físics”, valora Quentin Aubineau. L’especialista lamenta que, quan aquests riscos es fan més evidents, són les mateixes companyies del sector les que es retiren o apugen les primes. Això ha dificultat, per exemple, que els negocis o les cases de zones com els boscos de Califòrnia puguin accedir a una assegurança pel risc d’incendi.
Per a Alfons Pérez, investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització, el problema és que hi ha una tendència sistèmica per extralimitar-se dels recursos disponibles de la Terra: “Venim d’un capitalisme industrial i financer amb unes inèrcies molt fortes que no es poden canviar d’un dia per l’altre, i són inèrcies autodestructives”. Pérez no demana canvis en les pràctiques d’aquestes grans empreses, sinó que considera que “no haurien de tenir cap rol” en la transició ecosocial. L’investigador troba necessari “que aquests grans actors desapareguin del mapa” perquè l’acumulació de poder del món corporatiu és, en si mateixa, “un problema per a la democràcia i per a la transició”.
Malgrat que a llarg termini no surti a compte per a quasi cap negoci agreujar la crisi climàtica, Pérez considera que sí que hi ha interessos particulars que ho expliquen: “Evidentment, els CEO i els consells d’administració es beneficien d’aquesta inèrcia; són persones amb noms i cognoms”. L’investigador considera que la necessitat d’anar augmentant els beneficis “per poder anar cobrint els resultats trimestrals” genera aquesta situació de dependència respecte de les pràctiques insostenibles. Sergi Salavert hi afegeix que el sector està acostumat a només fer anàlisis en termes monetaris: “Si preveuen que hi haurà més huracans, doncs apugen les primes. Si preveuen que hi haurà més sequera, també. Fan una anàlisi molt al detall sobre com d’exposades estan, però no tenen la mirada global de la suma dels impactes”.
'Diners a contrallum' és un espai de debat i anàlisi sobre el paper de l'economia en general i de les finances en particular en relació a la societat que ens envolta. Un lloc per mostrar les diferents iniciatives, novetats i articles d'opinió sobre les finances ètiques i solidàries. Volem presentar experiències i visibilitzar realitats que ja existeixen a través d'entrevistes i de reportatges. Un fòrum de debat per aquelles persones que pensen que les finances són una eina de canvi i que creuen en unes relacions econòmiques ètiques, justes i sostenibles. Volem promoure un consum conscient a través del pensament crític, l'anàlisi, la denuncia i la reflexió compromesa.
FETS és una entitat que té com a objectiu de fons la transformació social en positiu buscant realitats més justes, sostenibles i més humanes. FETS hi pretén contribuir a través de donar a conèixer i fer créixer el projecte de les finances ètiques i solidàries.
Web: www.fets.org
Twitter: @banca_etica
Facebook: www.facebook.com/fets.finances.etiques
FETS té el suport de:
