Crític Cerca
Reportatges

Barcelona: on podem comprar productes locals i agroecològics?

La capital compta amb un ampli teixit per comprar producte local i ecològic i, a més, prepara una central de distribució per al 2021 que ajudi a fer un salt d'escala a la petita pagesia de proximitat i a l'agroecològica

29/06/2020 | 07:00

La pandèmia ha fet que moltes persones canviessin els seus costums alimentaris i prioritzessin els productes locals i, en alguns casos, també ecològics. El repte és aconseguir que aquest canvi d’hàbits es mantingui. Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament local i Política Alimentària a l’Ajuntament de Barcelona, explica que l’objectiu a mitjà termini és “comptar amb sistemes alimentaris resilients, sense dependre en excés dels sistemes alimentaris globalitzats, que són més fràgils en situacions d’incertesa o crisi global”.

Producte de proximitat i ecològic a Barcelona

Barcelona compta amb un gran teixit d’opcions per consumir productes de proximitat i ecològics, format pels 8 mercats de pagès, on la petita pagesia ven els seus productes a places i carrers, botigues de barri i més d’una cinquantena de grups i cooperatives de consum. També compta amb una xarxa de 39 mercats municipals, on encara resisteixen algunes parades de proximitat i fins i tot regentades encara per la mateixa pagesia. Els mercats de La Boqueria (a la plaça Sant Galdric) i Santa Caterina, a més, tenen un espai específic on s’hi col·loquen pagesos i pageses que fan venda directa. També hi ha productors d’arreu de Catalunya que fan entregues a domicili i que es poden consultar en el directori de l’Ajuntament.

El mapa de Pam a Pam també mostra iniciatives, de diversos àmbits de consum, que destaquen per generar un impacte social i ambiental positiu o per bones pràctiques en la seva organització interna. A Barcelona, recull més de 100 punts de venda d’aliments, dels quals, la meitat són grups de consum, però també s’hi poden trobar verduleries i fruiteries, fleques, cellers, peixateries, botigues de venda a granel o mercats. Per a Judit Quintana, membre de Pam a Pam, el mapa permet que “cadascú busqui i trobi l’opció que més bé li encaixi amb el seu model de vida”. Un dels seus principals objectius és “facilitar una compra responsable que doni suport a la pagesia”.

Fruita i verdura de la parada ecològica de la família Fisas al Mercat de la Concepció / MERCAT CONCEPCIÓ

La quarantena als mercats municipals

El confinament ha estat un viatge al passat, a l’època prèvia al menjar ràpid i per emportar-se. A més, el tancament dels menjadors escolars i de la restauració ha provocat que les famílies realitzessin tots els àpats a la llar, cosa que, durant el mes d’abril a l’Estat espanyol, va suposar un augment del 32% de la despesa en alimentació respecte a l’any anterior.

A l’Estat espanyol, la despesa en alimentació durant el mes d’abril va augmentar un 32% respecte l’any anterior

L’Àngels Fisas explica que al Mercat de la Concepció de Barcelona les primeres setmanes del confinament “semblava que cada dia fos Nadal”. Amb el seu fill Lluís treballen un camp de producció ecològica a Molins de Rei i venen la collita a ‘Verdures i Fruits Molins‘, la parada que tenen al mercat. Són la darrera generació d’una saga de pagesos i s’estimen els vincles comunitaris que genera la vida al mercat, el qual l’Àngels anomena “l’àgora del poble”. Des de març, han guanyat clients nous i els habituals han augmentat el consum.

Creixement de la venda directa

El volum de comandes d’aliments a casa també ha augmentat a la capital catalana. Ho han notat, per exemple, a Cal Roio, una finca ramadera de producció ecològica de pollastre i vedella a La Nou de Berguedà, on les vendes han augmentat un 25% durant l’emergència sanitària. El creixement ha estat provocat, sobretot, per la clientela habitual, cooperatives de consum i clients particulars de l’àrea metropolitana i el Bages. Per ajudar a posar en contacte els petits productors i els consumidors, la cooperativa Arran de Terra i Pam a Pam han impulsat un mapa d’abastiment agroecològic on han localitzat 250 iniciatives productives que veien perillar la seva supervivència.

A través del mapa, persones a títol individual han pogut fer comandes i la pagesia ha fet esforços extraordinaris per subministrar-los els aliments a casa .”Les plataformes han estat útils per sobreviure al cop i han permès que moltes productores poguessin col·locar producte”, comenta Martina Marcet, ramadera de Cal Roio. Els mercats municipals també s’han adaptat en molt poc temps per oferir serveis a domicili: “vam anar a les cases de clients que no podien sortir perquè eren població de risc”, explica l’Àngels Fisas.

Una cistella d'aliments a punt per la venda a domicili / AJUNTAMENT DE BARCELONA

L’entrega a domicili, la guspira pel salt d’escala?

La bona acollida de la venda directa d’aliments frescos a domicili per part de petits productors fa plantejar si aquesta podria ser l’empenta definitiva que faci que, tant els productes de proximitat com els agroecològics, arribin a més capes de la població. Per a Martina Marcet l’increment de l’entrega a domicili “ha servit perquè moltes productores descobrissin que la venda directa és una alternativa possible i que, a més, permet marcar els preus i controlar la venda“. Però “no farà que el sector remunti”, admet Marcet. Entre altres demandes, els productors també demanen tenir en compte la compra pública, les ajudes per a l’accés a la terra i per a la distribució, que és el principal coll d’ampolla del sector. “Arribarem a més capes de població si generem un sistema logístic que permeti reduir les parades per distribuir a Barcelona o si comptem amb una agència de transport de l’economia solidària” sosté Marcet.

El sector agroalimentari demana suport en la compra pública i ajudes en l’accés a la terra i en la distribució d’aliments

L’Àngels Fisas, des del Mercat de la Concepció, coincideix que la venda a domicili els ha permès arribar a nova clientela, un canal que volen potenciar. “Persones a qui, en un moment de risc, el mercat els hi ha donat més seguretat que el supermercat, però que per les seves rutines no poden venir a la parada. Els ho hem de posar fàcil”. Però, també, mostra molta preocupació pel continu tancament d’establiments al mercat i reclama una aposta ferma de les administracions: “s’ha de donar suport també als pagesos que hi ha dins els mercats“.

Una central de distribució a Barcelona el 2021

Per millorar la distribució dels productes de proximitat i també els agroeològics a la ciutat, l’Ajuntament treballa amb el sindicat Unió de Pagesos en la creació d’un centre de distribució de proximitat que hauria d’obrir portes durant el primer trimestre del 2021, aprofitant l’impuls de la capitalitat de Barcelona de l’Alimentació Sostenible. El nou centre facilitaria abastir la capital amb productes de proximitat i ecològics a través del petit comerç de barri i dels mercats municipals. Escalar el model de les iniciatives de circuit curt que ja existeixen, com les cooperatives de consum, però que s’orienten a un públic més militant. “Ens permetria pagar preus dignes als productors i alhora oferir una alimentació assequible i saludable a la ciutadania” sosté Lidón Martrat, coordinadora del Projecte Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible.

L’espai es troba ara en moment del disseny i està pendent de contrast amb diferents sectors. La idea inicial és que funcioni com a centre de recepció, preparació de comandes i sortida, amb servei de transport opcional. S’orientarà a pagesos i ramaders que podran descarregar el producte i, per a la recollida, a paradistes dels mercats, botiguers de petit comerç i cooperatives de consum. De moment, s’ha descartat l’entrega a particulars per l’elevat cost que implica. En una primera fase, de gener a març de 2021, el projecte es desenvoluparà en prova pilot.

Carn ecològica de Cal Roio envasada al buit i a la venda / CAL ROIO

El petit productor a la ciutat

Des d’Unió de Pagesos, responsables de l’execució d’aquest projecte, s’ha fet una crida a productors de petites explotacions que manifesten problemes per cobrir les despeses de la distribució. El producte que arribarà al centre de distribució serà de proximitat, però no sempre ecològic: “No ens hem tancat als productes no ecològics, perquè hi ha molta petita pagesia que està treballant en models convencionals. Però la voluntat de l’Ajuntament és incentivar la presència dels productes ecològics en aquest projecte” sosté Martrat. Tanmateix, d’entrada, no s’han definit percentatges mínims de presència de productes ecològics a l’espai.

La nova central vol ser el punt de distribució a Barcelona de petits productors de proximitat i també d’agrecològics

Molts productors ecològics aposten per les cooperatives i grups de consum com a client principal. A Cal Roio, des del naixement del projecte, prioritzen la venda a grups, perquè “assegura una demanda prou estable i el consum col·lectiu és una aposta de transformació social” sosté Marcet. Però per als més petits, distribuir a diversos locals de Barcelona sovint no és rendible. La voluntat de l’Ajuntament de Barcelona és que el nou espai de distribució doni resposta també a aquests productors i s’ha començat una ronda de reunions per contrastar el projecte amb el sector agroecològic.

També s’està treballant amb la Generalitat de Catalunya, a través de l’empresa pública Prodeca, per ajudar a impulsar xarxes intermèdies de distribució d’aliments. “Som conscients que només des de l’Ajuntament no podem solucionar els problemes estructurals de la pagesia” sosté Martrat.

El repte del transport i la ubicació

Una de les claus del nou espai serà definir-ne el model de transport i l’empresa que se’n farà càrrec, ja que el sector del repartiment a la ciutat es troba altament precaritzat i ha estat protagonista de múltiples denúncies per part dels treballadors i treballadores. En aquest sentit, Martrat sosté que es pretén “apostar per opcions dins l’Economia Solidària, tot i tenir en compte que la complexitat del projecte pel què fa a la gestió i la viabilitat econòmica no fa fàcil apostar-hi al 100%”.

L’emplaçament és un altre dels aspectes que manca concretar. Una de les opcions és Mercabarna, ja que facilitaria l’accés als paradistes dels mercats, que ja hi acudeixen per abastir-se. Per a Martina Marcet, en canvi, la ubicació a Mercabarna seria un error: “s’hauria d’emplaçar en grans espais cooperatius. Si volem canviar la lògica, s’ha de canviar la lògica de tot”. 

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida' (novembre 2020)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies