08/03/2025 | 06:00
“Realment, l’abús físic només el vaig patir el dia del sopar de Nadal, però sento que l’abús laboral va ser-hi tota l’estona”. Així resumeix la guionista i humorista Charlie Pee el que van ser dues temporades treballant a L’última hora, de Catalunya Ràdio. Ella ja formava part de l’emissora quan la direcció va decidir que copresentaria el programa amb Quim Morales, que passava a ser el seu cap, i amb Joel Díaz.
A l’inici de la primera temporada es va assabentar que Díaz i ella partien d’una diferència salarial de 300 euros mensuals, i va voler confrontar-ho amb Morales. “Em va dir que havia mantingut els sous que teníem en els programes anteriors, per bé que ara n’estàvem fent un de nou”, comenta Pee, Tanmateix, afirma que ell es va comprometre a compensar-li aquesta diferència “en algun moment”. Malgrat que la situació la feia sentir “incòmoda”, va optar per aparcar-ho i intentar encaixar amb l’equip. “Jo era l’única dona del programa i volia que m’acceptessin, m’estava guanyant que em tinguessin una mica més en compte”.
“Estàvem asseguts en un tamboret i, de cop, el Quim em va posar la mà a la cuixa sense dissimular”, explica Pee
Després de tres mesos en antena, es va celebrar un sopar de Nadal que va acabar a la sala Luz de Gas, de Barcelona. “Havia marxat gairebé tothom; només hi quedàvem el Quim, el Xavi Pérez Esquerdo i jo”, recorda Pee. “Estàvem asseguts en un tamboret mentre el Xavi ballava i, de cop, vaig notar que el Quim em posava la mà a la cuixa sense dissimular. Jo em vaig apartar al moment i vaig dir que marxava”, explica la humorista, que concreta que estava visiblement incòmoda. Així i tot, Morales va proposar-li “molt insistentment” d’acompanyar-la a casa amb cotxe. Ella s’hi va negar. “Penso que, si hi hagués accedit, el procés hauria estat el mateix que amb l’Ana Polo”, afirma.
L’endemà, Pee va llevar-se amb un missatge de Morales que el mateix periodista havia esborrat, i, quan va arribar a la redacció, “ell va dir davant de tothom que no recordava res d’aquella nit”. “No vam parlar del tema”, diu, però explica que des de llavors va notar un canvi d’actitud per part del seu cap. “Va començar a ignorar-me i a menystenir-me en directe: el Joel era “el graciós”, mentre que, quan em tocava parlar a mi, sentia que no m’escoltava, que mirava el mòbil”.
L’octubre de 2022, Joel Díaz va fitxar per presentar el programa Zona Franca de 3Cat i va rebaixar-se l’horari a L’última hora i també el sou. Morales va citar Pee per explicar-li la nova situació “i a mi em va semblar que, amb els diners que el Joel deixaria de percebre, el Quim compensaria la diferència salarial, tal com m’havia estat prometent”, concreta. Però, segons explica, Morales va decidir repartir aquests recursos entre tot l’equip, “ell inclòs”, a parts iguals. “La jugada era molt tramposa, perquè queixar-me em deixava en molt mal lloc”, comenta la humorista. “Jo no en vaig dir res i vaig seguir, però no em sentia gens a gust”.
Llavors va arribar un segon sopar d’empresa pels volts de Nadal, un mes després que una nova estudiant comencés a treballar al programa com a becària. “Vaig veure que tota l’atenció que jo havia rebut l’any anterior per part del Quim la tenia ella, i ho vaig explicar a La resistència”, recorda Pee. “Vaig intentar, com vaig poder, fer humor de la contradicció mateixa: em preguntava com de xunga és la puta vida per haver arribat a sentir-me gelosa pel fet de no ser jo l’escollida, fins i tot després d’haver patit un abús del meu cap”.
Durant la secció al programa de Movistar+ presentat per David Broncano, on la humorista col·laborava, va especificar que en aquell moment treballava en cinc projectes diferents i que tenia múltiples caps. “Vaig dir que no intentessin buscar de qui parlava, perquè podia ser qualsevol. I ho vaig fer per no assenyalar-lo a ell directament”, diu.
L’endemà que s’emetés la secció, Pee explica que Morales va trucar-li per recriminar-li que hagués fet públic aquell episodi i li va exigir que no compartís el contingut a través de les seves xarxes socials. “Ell no podia fer-me fora del programa, però vaig fer-li cas perquè sabia que, en cas contrari, em castigaria. I, de totes maneres, és el que va fer”, rebla la humorista.
Aquell mateix mes, Joel Díaz va dimitir com a presentador al Zona Franca i es va reincorporar a L’última hora, recuperant l’horari i el seu sou anterior. Això va comportar, explica Pee, que a ella li rebaixessin un altre cop el salari. “Notava que em tenia ràbia, perquè havia fet una cosa que ell es pensava que no faria mai: anar a un programa i explicar el que m’havia fet i, a sobre, fer-ho amb un toc d’humor”, diu.
“Em tenia ràbia per anar a un programa i explicar el que m’havia fet. Ell pensava que no ho faria mai”
Quan ella es va queixar de la rebaixa salarial, Morales li va respondre “amb el mateix que m’havia dit l’any anterior: això és el que hi ha”. “Després d’aquella reunió, vaig decidir que plegava”, sentencia Pee, que hi afegeix que va tenir “el privilegi de poder prendre aquella decisió, perquè tenia altres feines”, però que això va comportar haver de deixar la ràdio “quan jo no volia fer-ho”. “Marxar em va fer molt mal, perquè va quedar el relat que ho feia per voluntat pròpia, perquè treballava en molts altres projectes, però el trencament no va ser volgut”, rebla. També recorda haver parlat amb directius del mitjà per denunciar la situació, que van admetre que la desigualtat salarial era una discriminació per gènere, però que “mai ningú no hi va fer res”. “Vaig sortir per la porta del darrere, i ningú no va donar la cara per mi. Em vaig sentir molt sola”.
CRÍTIC es va posar en contacte amb Quim Morales per recollir la seva versió dels fets, però el comunicador va declinar en un primer moment fer qualsevol comentari sobre les acusacions rebudes. Tanmateix, després de la publicació de l’article, Morales es va posar en contacte amb CRÍTIC per assegurar que “les acusacions de la Charlie Pee són absolutament falses”. Fent ús del dret de rectificació, Morales ha fet arribar el següent text: “Aclariment sobre l’article “Charlie Pee denuncia abusos de Quim Morales”.
Tres dones més denuncien a CRÍTIC episodis d’abús per part de Morales
Segons explica la periodista i humorista Ana Polo, Charlie Pee és una de les 10 dones que es van posar en contacte amb ella després que desgranés el seu cas a El pòdcast de CRÍTIC. Totes van escriure-li a través d’Instagram per explicar-li les “situacions d’abús de poder” que també han patit per part de Quim Morales. CRÍTIC s’ha reunit amb tres d’aquestes dones per recollir el seu testimoni, i ha tingut accés a documentació gràfica, com missatges i fotografies, que corroboren el seu relat. Parlen d’episodis que han tingut lloc els darrers 10 anys i demanen preservar el seu anonimat.
Les tres voregen ara la trentena i expliquen un patró de conducta comú que té a veure amb la forma com Morales s’hi relacionava a través de les xarxes socials. Diuen que les primeres converses, que tenien un to desenfadat, acabaven evolucionant cap a comentaris sexualitzadors i la insistència del periodista per quedar amb elles, dinar plegats o per acompanyar-les a casa amb cotxe. Una d’elles va ser becària en un programa de RAC1 quan Morales presentava La segona hora i, segons diu, va concebre’l com un mentor que la podria ajudar a l’inici de la seva carrera. Al principi, el periodista lloava “l’entusiasme” de la becària, però amb el temps, explica la dona, va passar a fer-li propostes per veure’s fora de la feina. “Jo em justificava molt quan li deia que no, perquè no volia caure-li malament”, comenta. Un dia, quan ella ja no treballava a la ràdio, va començar a rebre missatges constants de Morales perquè baixés a trobar-se amb ell. “Jo m’hi vaig negar; però, quan vaig tornar a casa, tenia por de trobar-me’l”.
Un altre dels testimonis va col·laborar amb ell a la ràdio durant una temporada i va mantenir-hi una relació cordial mentre van treballar plegats, però explica que, per xarxes, el periodista va començar a decantar les converses cap a un caire “més sexual”. “No semblava captar les meves fugides d’estudi”, rebla. En una ocasió, van quedar per fer un cafè. Ella explica que sentia “que li devia” la trobada, que “havia de complaure’l” per haver accedit a parlar-hi per Instagram. “En aquell moment no tenia la consciència feminista que tinc ara, ni capacitat per marcar límits”, diu. “Em feia la sensació de no saber com gestionar que una persona que jo admirava i que em portava pràcticament 20 anys em tirés la canya”, comenta.
La tercera relata que va mantenir-hi una mena de relació “intermitent, amb diferents intensitats i etapes que es va allargar diversos anys”. Va arrencar també per xarxes, quan ella cursava el batxillerat i era oient de La segona hora. Durant el primer any es va quedar en l’esfera de la virtualitat; però, quan anava a la universitat, va començar a trobar-se físicament amb el periodista. Explica que una part d’ella sempre va viure la relació “com una cosa fosca” però que, a la vegada, se sentia “l’escollida” per Morales, que era 20 anys més gran i a qui ella admirava. “Ara em veig amb 17 anys, quan vam començar a parlar, i era molt jove”, diu. “Em sento molt culpable, però en aquell moment no tenia les eines per adonar-me que la nostra relació no era ni equilibrada ni justa, que hi havia un clar abús de poder camuflat sota un relat hiperromantitzat, que jo em vaig creure com si fos una cosa única i genuïna”.
Una pràctica molt estesa en homes que ocupen llocs de poder
“Em vaig quedar allà en pilot automàtic i només vaig saber seguir-li el corrent, perquè no podia fer una altra cosa, no tenia eines”. Així descrivia Ana Polo el moment que va viure amb Quim Morales en un pàrquing, quan el llavors director de La segona hora se li va llançar al damunt. “A mi m’ha costat molt interpretar que això era una agressió sexual i que aquesta persona estava abusant del seu poder amb mi, que era la becària del programa”.
En declaracions a Catalunya Informació, el periodista va admetre els fets denunciats. “No la vaig agredir… Bé, si ella ho diu, serà que sí”, va afirmar. “Ens vam fer un petó un dia que tornàvem d’un dinar i ja està”, va explicar, i va assegurar que li sabia greu que Polo “ho hagi passat malament” pel que va qualificar de “mal comportament”. Tanmateix, la humorista va matisar a CRÍTIC que “el petó” no va ser un episodi puntual, sinó que “la situació es va allargar durant tres mesos”, en el que va definir com “relació abusiva que ell va revestir d’enamorament”.
El relat d’Ana Polo i de Mar Bermúdez –que va denunciar Saül Gordillo per haver-li fet tocaments no consentits per dins dels pantalons quan era el seu cap al diari digital Principal–, va engegar una onada de denúncies públiques sobre agressions, abusos de poder i actituds masclistes als mitjans de comunicació. Periodistes com Alba Carreres, Llucia Ramis, Montse Armengou, Elena Parreño o Marta Roqueta van compartir les violències patides quan treballaven en diferents redaccions.
El que elles expliquen són “pràctiques molt esteses entre homes que ocupen espais de poder, i que tenen a veure amb una mala gestió d’aquest poder”, exposa la psicòloga especialitzada en violències masclistes Alba Alfageme. “En moltes ocasions, quan estires el fil, t’adones que això és un modus operandi, una forma de funcionar a partir de la qual aprofiten els seus privilegis amb dones respecte a les quals tenen una situació de desigualtat i que, per tant, són vulnerables”, hi afegeix.
“Quan hi ha una desigualtat de poder, la responsabilitat última de la relació és de qui té el poder”, explica Alfageme
Aquest comportament, diu la psicòloga, no neix del no-res: “Prèviament hi ha una certa proximitat, una certa manipulació, el fet de tenir cura d’elles, de jugar amb la imatge que ells projecten… I amb tot plegat aconsegueixen que les dones hi estableixin un vincle de confiança que fa que se sentin partícips de la relació”. Tanmateix, argumenta que això és un miratge. “Quan hi ha una desigualtat de poder, perquè un és el cap i l’altra l’empleada, el director d’un programa i la becària, o perquè hi ha una diferència d’edat i molta més experiència d’una de les parts, la responsabilitat última de la relació és de qui té el poder”, concreta Alfageme.
Segons la psicòloga, els entorns on es produeixen aquestes conductes “són ambigus, boirosos i limiten la llibertat de les dones per dir que no”. “Sovint, quan apareix el “no” és quan realment comença la violència, sigui per la via de la insistència, de venir-te a buscar en contra de la teva voluntat i pressionar-te perquè baixis, o de desacreditar-te o ignorar-te en l’àmbit laboral, com explica la Charlie”, especifica Alfageme.
En aquest sentit, l’experta en violències masclistes explica que el patriarcat “ensenya a les dones que dir que no té un preu molt elevat i que implicarà unes conseqüències”. “El que fa que tu acceptis determinades coses també passa perquè ells utilitzen aquesta violència simbòlica amb què ens hem socialitzat totes, i fan servir el seu lloc de superioritat per dur a terme un abús de poder”, rebla.
Més de la meitat de les periodistes catalanes han patit assetjament sexual en l’àmbit laboral
El testimoni de Pee no és un cas aïllat. Un informe recent, publicat per Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans, revela que el 54% de les periodistes catalanes han patit assetjament masclista, sigui sexual o per raó de gènere, en la seva trajectòria laboral en els mitjans de comunicació.
Per mitjà d’un qüestionari fet a 136 professionals, l’estudi determinava que les dones que es dediquen a aquesta activitat topen amb “múltiples formes de masclisme subtil”, com el fet de rebre comentaris o bromes sexuals. S’havien trobat en aquesta situació un 64,9% de les enquestades. Les redaccions, a més, se situaven com l’espai principal on es perpetuen aquestes conductes, comeses principalment per companys de professió.
“Del 30% de les dones periodistes que expliquen haver patit ciberassetjament, els casos més freqüents són missatges de flirteig”
La majoria de les periodistes no han explicat mai l’assetjament viscut (el 63,2% del total) i dues de cada deu que n’han informat han deixat el mitjà per al qual treballaven. Així mateix, del 30% de les professionals que expliquen haver patit ciberassetjament, els casos més freqüents són missatges de flirteig.
Però aquesta situació no se circumscriu als mitjans de comunicació. De fet, una de cada dues dones a Europa ha viscut assetjament sexual a l’entorn laboral, segons les dades de la Fundamental Right Agency. “Amb la violència sexual en l’àmbit laboral hi ha molta estratègia de confusió de rols, de papers; s’hi barregen moltes coses”, comenta Alfageme. “Aquestes violències són com les germanes petites, no per la incidència que tenen, sinó perquè no s’hi ha donat la rellevància que mereixen”, exposa.
I quina és la raó que explica que els abusos i les agressions sexuals en l’àmbit laboral segueixin silenciats i minimitzats? “Encara hi ha molta complicitat i molta resistència a obrir aquests episodis”, conclou la psicòloga. “A molts homes que han ocupat espais de poder no els interessa que aquestes violències es puguin identificar, perquè segurament les seves històries personals i laborals, a partir de les quals han acumulat molt capital social, quedarien tacades”.
