Cinc claus per fer habitatge sostenible en temps de crisi climàtica

La construcció d’habitatge és un dels sectors que emeten més gasos d’efecte hivernacle. Segons un informe de les Nacions Unides publicat aquest 2024, l’activitat representa més d’una cinquena part de les emissions mundials. Això, sense tenir en compte la contaminació que generen els habitatges durant el seu ús un cop construïts. 

A l’Estat espanyol, segons les dades de l’Agència Europea de Medi Ambient recollides per La Vanguardia, el parc d’habitatges és cada any responsable de l’emissió del 14% del total de gasos d’efecte hivernacle que s’emeten: 29.000 tones anuals de mitjana, que en el global de la Unió Europea s’eleven fins a les 450.000.  

Què podem fer per mitigar i reduir l’impacte del sector de l’habitatge en la crisi climàtica? Com hem de dissenyar els pisos a Barcelona i a la regió metropolitana perquè siguin més sostenibles? CRÍTIC detalla cinc claus per fer possible una construcció sostenible en temps de crisi climàtica recollint algunes propostes detallades en dues jornades organitzades aquesta tardor pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i pel Pacte Industrial de la Regió Metropolitana.

Apostar per la rehabilitació: l’edifici més sostenible és el que ja existeix

La construcció d’habitatge nou no és sempre possible o viable econòmicament per a tothom. I la major part de les vegades tampoc és l’alternativa més sostenible. Segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica, a l’Estat espanyol el 55% del parc d’habitatges edificat és anterior al 1980. Una xifra que en l’àmbit metropolità de Barcelona, pel que fa als habitatges principals, s’eleva fins al 66%, segons les dades del 2021 recollides per l’Idescat. Per tant, disposen d’un aïllament i d’un sistema de subministrament energètic deficient.

La rehabilitació d’edificis per fer-los més sostenibles es fonamenta en la millora de l’eficiència energètica, com ara l’aïllament tèrmic de façanes, de cobertes i de finestres, així com la substitució de sistemes de calefacció i de refrigeració obsolets per alternatives més eficients, com ara bombes de calor. Cal tenir en compte que, segons les dades de l’Eurostat, el 80% del consum d’energia a les cases és per calefacció i aigua calenta. També és important integrar energies renovables, com els panells solars, i millorar la gestió de l’aigua, mitjançant la recollida d’aigua de pluja i dispositius d’estalvi d’aigua. 

La rehabilitació d’edificis per fer-los més sostenibles es fonamenta en la millora de l’eficiència energètica

En aquest sentit, Angelo Zinni, especialista en energies renovables a Arkenova, creu que abans de canviar les instal·lacions energètiques per plaques fotovoltaiques, cal reduir primer els consums. És a dir, “canviar la pell” de l’edifici amb materials més aïllants o renovar-ne les finestres i eliminar els ponts tèrmics, aquelles zones per on es produeixen pèrdues de calor significatives. Tot això “són accions prèvies indispensables abans de pensar a millorar-ne la instal·lació elèctrica”, afirma Zinni. 

Més enllà del consum elèctric, també és interessant la reutilització d’elements de l’edifici original, com maons i fusteries, tenir en compte la qualitat de l’aire interior mitjançant la ventilació natural i sistemes de recuperació de calor o donar segona vida a les aigües grises, com les de la pica o la dutxa, que poden anar a parar a les cisternes del vàter o per fer rentadores. Implementant sistemes de reutilització, es pot arribar a reduir fins en un 40% el consum d’aigua domèstica, segons les dades recollides per la Diputació de Barcelona.

Sistemes de control i monitoratge: la informació és poder

Una clau per racionalitzar els consums és incorporar sistemes de control i monitoratge a través de sensors i sondes que permeten recollir dades sobre temperatures, pressió de l’aigua, diòxid de carboni (CO₂) o consum elèctric. L’objectiu és aconseguir eines valuoses per millorar l’eficiència, estalviar diners i reduir l’impacte ambiental del consum. Segons Angelo Zinni, els sistemes de monitoratge són més efectius si hi ha instal·lacions centralitzades per tot l’edifici, i no individualitzades per cada habitatge.

Incorporar sistemes de control i monitoratge a les llars permet per recollir dades sobre el consum energètic i racionalitzar-lo

En aquest sentit, Zinni destaca també la centralització de dades com un element clau dels sistemes de monitoratge: “Quan tens molts sistemes de marques diferents, et pots tornar boig per la disgregació de dades. Ara el paradigma ha canviat i tens un suport informàtic per a tot”, afirma. La informatització també permet comprovar que les instal·lacions “funcionen bé i que, si hi ha qualsevol problema, es pot actuar ràpidament”. Arkenova, la consultoria on treballa Zinni, ha implementat tots aquests controls als habitatges cooperatius de Sostre Cívic. Molts d’aquests edificis han obtingut la certificació energètica A, que és el segell que permet donar informació a l’usuari sobre les característiques energètiques d’un habitatge. 

Segons un estudi de Frontier Economics, el consum d’energia d’un habitatge durant el seu ús suposa el 75% de les emissions que produeix un edifici en tota la seva vida útil. Tenir dades exactes i precises del consum per tractar d’optimitzar-lo és una bona manera de caminar cap a la sostenibilitat.

Construcció industrialitzada: què és i per què redueix l’impacte climàtic

En cas que calgui projectar de zero un habitatge nou, existeixen eines per fer-ho de forma més sostenible. Una d’aquestes és l’anomenada construcció industrialitzada. Es tracta d’un sistema d’edificació en el qual els components estructurals es fabriquen en un taller, es transporten a la ubicació final i allà es munten. L’arquitecte Guillermo Prudenciano, especialitzat en aquesta metodologia, explica que aquesta opció és una alternativa que permet “reduir la dependència de mà d’obra, accelerar els processos constructius i donar resposta a la crisi d’habitatge amb solucions més sostenibles i eficients”. Prudenciano assegura que el model accelera el procés de construcció entre 3 i 4 mesos, i això és un estalvi en totes les etapes del procés. 

Fins ara, en la construcció d’habitatges, aquest model s’havia començat a implementar més profundament en la construcció de cases unifamiliars. No obstant això, segons Pablo Cordero, director del curs Fonaments de construcció industrialitzada de l’Escola Sert, “en la construcció d’habitatges en altura és on estem veient un increment en la velocitat d’adopció. Els beneficis en termes de temps de construcció més curts, més control de costos i millores en la qualitat estan motivant més promotors i constructors a explorar aquests mètodes”, diu Cordero a l’article de la periodista Lucía Burbano. 

La construcció industrialitzada permet accelerar el procés de construcció entre 3 i 4 mesos, i això és un estalvi en totes les etapes

De fet, la construcció industrialitzada és una realitat que estan implementant ajuntaments com el de Barcelona, que ja aposten per ampliar de manera més àgil el parc d’habitatge públic. A les antigues casernes de Sant Andreu, per exemple, 135 habitatges han estat projectats amb aquesta via. Així i tot, l’aposta encara no està generalitzada. Pere Armora, president del Clúster de Construcció Industrialitzada de Catalunya (CCIC), creu que el sistema funcionarà “si les professionals coneixen els mètodes i els costos. Molts despatxos d’arquitectura no hi pensen perquè no en saben els avantatges”.

La fusta, element clau per a la resiliència energètica

Tant en la construcció industrialitzada com en la rehabilitació, els materials de construcció usats són cabdals a l’hora de mitigar la contaminació generada. Per això, la utilització de la fusta a l’edificació és una de les solucions de major impacte per descarbonitzar el procés de construcció. Un recurs que ha consumit CO₂ durant la seva vida com a arbre, és renovable i un excel·lent aïllant tèrmic i acústic. A més, processant-la com a material de construcció, es consumeix menys energia i es genera menys contaminació en comparació amb l’acer o el ciment. De fet, la producció de ciment pòrtland, el tipus més comú, és responsable d’aproximadament el 8% de les emissions globals de CO₂ segons ha recollit la BBC d’un estudi del think tank Chatham House.

Els edificis construïts amb fusta també ofereixen un millor rendiment energètic, ja que mantenen una temperatura més constant, i això redueix la necessitat de sistemes de calefacció o de refrigeració. L’arquitecta Raquel Estany explica que la fusta també “és un material que, durant la vida útil de l’edifici, s’adapta molt bé a les necessitats de les usuàries i fa més flexibles els espais”. 

Els edificis construïts amb fusta ofereixen un millor rendiment energètic, ja que mantenen una temperatura més constant

L’ús de fusta com a material constructiu ha guanyat terreny durant els darrers anys a tot Europa i també a Catalunya. Cada vegada hi ha més exemples de construcció en fusta i, de nou, l’habitatge cooperatiu és capdavanter a demostrar-ne l’eficiència i la sostenibilitat. L’edifici amb estructura de fusta de la cooperativa d’habitatge La Borda, al barri de la Bordeta, va ser el guanyador dels premis Mies van der Rohe 2022, que dona la Unió Europea. De tota manera, un dels hàndicaps a revertir a Catalunya és que molta de la fusta que s’utilitza és encara importada, com denunciava la presidenta de l’Associació d’Empresaris de la Fusta de Lleida, Montse Borniquel, en aquest article del diari Segre.

Projectar amb visió climàtica

Una altra alternativa en la projecció i el disseny d’arquitectura amb visió climàtica són els denominats habitatges passius. Celobert és una cooperativa d’arquitectes que en dissenya i explica que són cases que destaquen pel fet de ser eficients, càlides i saludables, tenen molt baixa demanda energètica i, alhora, estan construïdes amb materials respectuosos amb el medi ambient. Solen ser cases compactes, amb poca superfície de façanes i cobertes per minimitzar la pèrdua d’energia. 

Per a l’arquitecta Raquel Estany, però, un dels aspectes més importants a l’hora de parlar de sostenibilitat és tenir en compte que “l’edifici s’adeqüi al lloc on està construït, que compleixi els estàndards d’eficiència energètica, i no tant aconseguir l’etiqueta de casa passiva”. L’enginyer Angelo Zinni també explica la importància de valorar cada projecte en el seu entorn per saber quina és l’opció més sostenible amb les possibilitats que hi ha. A La Borda, per la situació i l’extensió del solar on es va edificar, explica que “es va optar per un edifici molt obert, tot al contrari de les cases passives, amb un pati interior que funciona com a xemeneia de ventilació i una coberta que fa l’efecte hivernacle”. En canvi, a La Balma, un edifici cooperatiu del Poblenou, la situació del solar era “poc afortunada”, amb poca radiació solar, i es van buscar altres solucions per donar-hi eficiència energètica.

Assolir un habitatge sostenible i eficient, però, no pot estar deslligat de la viabilitat econòmica i social, i més en un context en què el preu dels lloguers i del sòl no deixa d’incrementar-se. Estany creu que tot això també s’ha de tenir en compte a l’hora de projectar: “Si hem d’hipotecar tota la vida per tenir un habitatge amb unes condicions perfectes, estem descuidant la salut mental. Hem de trobar la balança entre tots els aspectes perquè un habitatge sostenible sigui accessible per a tothom”.