Com avançar cap a un model turístic ecològic i responsable

Es pot fer turisme i ser socialment responsable? És possible viatjar i no castigar ecològicament encara més el planeta? Podem anar a un hotel i que els treballadors tinguin condicions laborals dignes? Una enquesta global, feta per l’institut de recerca Ipsos i finançada per l’Organització Mundial del Turisme, va donar l’any 2019 uns resultats interessants: la majoria dels participants en l’estudi creia que el turisme era beneficiós per a la societat, sí, però el 49% dels enquestats reclamava que s’havien de prendre mesures polítiques i socials per “gestionar millor els efectes del turisme”. Quin tipus de mesures eren les més demanades? Una d’aquestes mesures, amb un 71% de persones favorables, demanava “crear experiències i atraccions que beneficiïn tant residents com visitants”, i una altra de les més votades, amb un 65% de suport, proposava “assegurar-se que les comunitats locals es beneficien del turisme”.

El turisme massiu, a escala global, i sobretot el que fa servir l’avió com a mètode de transport, provoca sovint efectes perversos entre les comunitats locals, precaritza la majoria de les feines relacionades i, a més, provoca directament i indirectament una enorme contaminació i un major consum de recursos escassos com l’aigua i l’energia. Aquests problemes són especialment palpables a Catalunya i, en concret, a Barcelona. Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears junts serien la sisena potència turística mundial. El darrer any abans del xoc de la pandèmia de la Covid-19, és a dir, el 2019, les dades estadístiques mostraven que la xifra de turistes d’aquest racó del Mediterrani havia assolit ja els 43 milions en un sol any. La qüestió clau, a més, és la intensitat turística que pateixen aquests territoris. A les Illes arriben a tenir una mitjana de 12,3 turistes per habitant i per any. A Catalunya, la xifra és de 2,5 turistes per habitant i per any. Les xifres d’intensitat turístiques de països tan visitats com França, Itàlia o Espanya estan entorn d’un turista per habitant i per any.

Per fer front als reptes socials i econòmics del turisme del segle XXI i, a més, ser més conscients de la crisi ecològica i climàtica que pateix el planeta, ha nascut la Xarxa de Turisme Responsable, promoguda per l’associació de turisme Aethnic. La Xarxa té la voluntat de convertir-se en el més gran catàleg a Catalunya d’experiències turístiques ecològiques i socialment responsables vinculades a l’economia social i solidària. Segons va explicar Carla Cama, de la Xarxa, a les jornades “Turisme responsable: propostes per impulsar la transició ecològica”, celebrades a Barcelona aquest mes d’octubre, la proposta pretén “impulsar una xarxa per desenvolupar experiències creatives per redescobrir el territori”. A més, amb aquestes experiències no només volen oferir un catàleg d’activitats, sinó que, en paraules de la mateixa Cama, “el que pretenem és que siguin experiències memorables i significatives, que permetin fer un clic en els consumidors i canviar, en més o menys mesura, la seva manera de viatjar i de relacionar-se amb les comunitats amfitriones i amb l’entorn”.

El projecte, que parteix d’una prova pilot al barri del Poblenou de Barcelona, s’està estenent actualment a quatre districtes més de la capital catalana i, en paral·lel, a cinc vegueries de Catalunya (l’Alt Pirineu i l’Aran, Girona, el Penedès, la Catalunya Central i Barcelona). Un dels primers passos de la Xarxa està sent posar en contacte, i visibilitzar, les entitats socials i culturals, els comerços i empreses, i les personalitats i  professionals que mostren la seva voluntat d’impulsar el turisme responsable i sostenible com a model alternatiu a l’actual indústria turística global. La Xarxa compta amb un market place: un resum de les experiències més originals, innovadores i destacades dins d’un portal web en línia accessible per a tots els turistes que arriben a Catalunya o per al mateix turista català.

Totes aquestes experiències, que ja existeixen i malden per fer-se un forat entre tota l’oferta turística del país, hauran d’incloure la perspectiva de gènere, no incórrer en pràctiques laborals injustes, respectar al màxim possible el medi ambient i, a més, estar inserides en els principis de l’economia social. Amb el projecte de la Xarxa, doncs, s’intentarà donar visibilitat a iniciatives alternatives al turisme més conegut i massiu, tot articulant una oferta turística vinculada a criteris com la cura del medi ambient, la paritat de gènere, l’autoorganització i l’autogestió, la democràcia interna en el si de les empreses o entitats i l’aposta per satisfer necessitats col·lectives de les comunitats on estan inserides.

Així, doncs, el projecte actualment s’ha autoimposat un doble objectiu: el primer consisteix a vincular en xarxa els actors socials que creuen en la necessitat de transformar el model de turisme actual en un de basat en els principis de la responsabilitat i sostenibilitat; el segon, crear des de la proximitat experiències d’interès per a visitants i turistes que permetin descobrir indrets de Catalunya fent partícip el conjunt d’actors socials, culturals i comerciants del territori

Anterior Següent

Un nou concepte: el turisme responsable i sostenible

La jornada organitzada per Aethnic va posar una atenció especial en la necessitat de “descriminalitzar” el sector i reconvertir-lo en un moviment tractor de la transició ecosocial. Tanmateix, però, s’hauria de parlar d’un model turístic que estigués basat en el concepte de turisme responsable i sostenible (TRS) i que, per tant, ha de tenir com a objectius, alhora, deixar la menor empremta ecològica del visitant sobre el territori i el major benefici cap a l’economia i l’ocupació local, millorant la qualitat de vida dels residents. Així, doncs, segons explica Aethnic, “els visitants podrien descobrir la veritable essència de cada barri, la seva vida cultural, social i artesanal, junt amb el patrimoni històric, artístic i cultural”. Sense malmetre’l. Sense fer impossible la vida dels locals en aquells llocs que han esdevingut turístics.

Els representants de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, tant en l’àmbit del turisme com en el de l’economia social, que van participar en les jornades d’Aethnic, es van mostrar disposats a ajudar i fomentar una mena de “pool d’agents de l’economia social i solidària vinculat al turisme” a Barcelona i, en general, a Catalunya. “Hi ha camp per córrer en aquest àmbit”, reblava fins i tot Álvaro Porro, comissionat d’Economia Social i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona. “Seria molt important poder construir un nou ecosistema turístic en clau de l’economia social i solidària”, hi afegia Laura Hernàndez, sòcia de la cooperativa Calidoscoop, que ha estat fins fa poc també implicada en la idea de crear una xarxa d’ofertes de turisme sostenible i basada en l’economia social amb establiments, cooperatives, bars i altres iniciatives turístiques.

Propostes pràctiques turístiques que val la pena seguir

La jornada va culminar amb el llançament oficial de la Xarxa d’Aethnic i amb la presentació de quatre experiències turístiques basades en principis de l’economia social i solidària. En concret, s’hi van presentar iniciatives tan diverses com el Centre Ocupacional La Sínia, que va posar en escena el projecte inclusiu de “L’hort al terrat”; les rutes teatralitzades de “Viatge a la botiga de l’àvia”, impulsades per Artixoc; el Projecte Aurora, que va explicar la seva idea de “No limits bikes” a Vic, i, finalment, el Mas Casas Cruïlles, que va presentar la seva proposta de turisme i agricultura regenerativa a les terres de l’Empordà.

A més, entre els diferents ponents de les jornades, van aparèixer múltiples propostes, idees i iniciatives pràctiques, i aplicables a curt termini, per transitar cap a un model turístic responsable i ajudar a frenar l’emergència climàtica. Aquestes serien algunes de les més destacades:

· Crear un segell o una web que estableixi el grau de compliment dels drets laborals en hotels o altres establiments vinculats al turisme. Així els turistes podrien conèixer prèviament les condicions laborals i socials d’aquella oferta turística. Va ser una proposta de Raül Valls, coordinador de l’ONG Alba Sud.

· Fomentar (i aprofitar l’embranzida en aquests anys de crisi i de pandèmia) el turisme de proximitat i l’slow tourism. Va ser una proposta d’Imma Díaz, professora de Turisme i del grup de recerca TUDISTAR.

· Reduir l’ús del transport, sobretot dels mitjans aeris, vinculat al turisme internacional i de grans viatges: aquest és el factor d’emissions més gran vinculat al turisme, i s’hauria de reduir amb limitacions legals, impostos o, fins i tot, prohibicions de recorreguts que es puguin fer amb tren. Va ser una proposta de Francesc Cots, consultor sobre canvi climàtic i ecologia urbana a Eco-union.

· Fer lobby per un progressiu decreixement turístic en zones greument afectades per la indústria turística, però evitant que aquesta baixada vagi en contra dels drets dels treballadors del sector. Caldrà establir un pacte just, una sortida laboral, una possible i progressiva reconversió del sector per evitar l’atur massiu que podria suposar la reducció del sector turístic en l’economia catalana. Va ser una proposta de Raül Valls, coordinador de l’associació Alba Sud.