Com puc saber si la meva asseguradora participa en el negoci de les armes?

Els diners que tens al banc poden estar finançant la indústria de les armes i la guerra de fronteres. A Espanya, la campanya Banca Armada ha identificat 23 bancs armats, com el BBVA, el Santander, La Caixa i el Banc Sabadell. Però els bancs no són les úniques entitats que configuren l’ecosistema financer i que, per tant, mouen el capital de persones, d’empreses i de països: hi ha bancs, entitats gestores de capital, entitats parabancàries, cooperatives de serveis financers, bancs estatals i asseguradores que també poden participar en la indústria de les armes. A Espanya existeixen 10 asseguradores que, a través d’assegurances personals, de danys o de prestació de serveis que contracten els seus clients, contribueixen a la indústria armamentista i al desenvolupament de projectes que perpetuen conflictes actius com, per exemple, l’ocupació de les terres palestines per part de l’Estat d’Israel.

El vincle entre les asseguradores i el negoci de la guerra és molt estès i acumula gairebé 30.000 milions d’euros en finançament d’armament. Hi ha alternatives? Sí: existeixen maneres de saber quines són les inversions de les asseguradores i comprovar que els productes financers que tens contractats no en formin part. Aquestes són algunes accions que pots emprendre per saber si la teva asseguradora alimenta la indústria de la guerra:

1. Informa’t sobre com funciona l’ecosistema financer i el paper de les asseguradores

A diferència del món bancari, una asseguradora no et guarda els diners. Quan contractes una assegurança, l’entitat destina una part del que pagues a provisions tècniques, és a dir, a tenir-ho a mà per si passa alguna cosa, i la resta la inverteix per obtenir rendibilitat. “És en aquestes inversions on el sector assegurador pot arribar a participar en el negoci de les armes”, afirma Sergi Salavert, membre de FETS – Finançament Ètic i Solidari i coordinador del segell EthSI, un distintiu europeu que valora la gestió ètica de les asseguradores, de les corredories i dels productes financers registrats.

Segons el membre de FETS, el món assegurador acostuma a fer inversions conservadores que impliquen poc risc, com ara en bons de l’Estat o en fons d’inversió que han creat les mateixes entitats o altres empreses. Aquestes dues tipologies configuren al voltant del 80% de les inversions asseguradores. Algunes d’aquestes ofereixen, de manera directa o indirecta, els seus productes a empreses vinculades amb el negoci de les armes. El seu poder d’inversió no és menyspreable si tenim en compte que, segons l’Informe de Seguros y Fondos de Pensiones de l’any 2022, el valor de la cartera d’inversions del sector assegurador va ser de més de 270.000 milions d’euros. 

Així, tal com ha pogut resseguir la campanya Banca Armada, entre el 2020 i el 2022 un total de 44 entitats financeres amb seu a l’Estat espanyol han destinat més de 14.000 milions de dòlars a finançar 12 empreses armamentistes que participen en la militarització de les fronteres i dels estats del Mediterrani. 

2. Comprova que la teva asseguradora no apareix a la base de dades sobre entitats financeres armades

Hi ha molts investigadors i iniciatives que estan treballant per destapar les entitats que tenen vincles amb la indústria de les armes i de la guerra per tal que les persones consumidores també en tinguin la informació i puguin escollir de manera conscient. Una d’aquestes és la campanya Banca Armada, que compta amb una base de dades on es pot buscar tota aquesta informació per comprovar si una asseguradora hi apareix. El 2020, el Centre Delàs va publicar un informe on se centrava en l’activitat del món assegurador i afirmava que “és inevitable plantejar-se que, quan parlem d’inversió, les asseguradores i els fons de pensions són un actor més, amb la mateixa rellevància estratègica i activitat que la banca i els grans fons d’inversió en els mercats financers”. Les dades mostraven que les asseguradores armades amb més rellevància són BNP Paribas Cardif Assurance, Axa, Allianz, Generali, Liberty, Aegon i AIG. Segons els investigadors de l’informe, Allianz i Axa “destaquen en les seves inversions en armes per sobre de la majoria de les empreses del sector”.

“Hi ha entitats que operen en països en conflicte, i això les fa còmplices de les violències que es generin”, afirma Salavert, de FETS

Un altre element a tenir en compte és fixar-se en els països on operen les entitats financeres, ja que “les inversions no són neutres; sempre tenen un impacte”, diu Salavert. “Hi ha entitats que operen en països en conflicte, i això les fa còmplices de les violències que es generin”, expressa el membre de FETS. Un exemple es dona amb les entitats financeres que inverteixen en bancs d’Israel i, per tant, en la guerra a Gaza: el moviment de Boicot, Desinversió i Sanció (BDS) de lideratge palestí ha denunciat que Axa inverteix en bancs d’Israel, de manera que finança “crims de guerra i la usurpació de les terres palestines i dels seus recursos naturals”. 

Un informe publicat per l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE) i impulsat per FETS ha exposat els vincles entre grans entitats bancàries i asseguradores amb el finançament d’empreses d’energies renovables en els territoris ocupats de Palestina, on es practiquen, segons els investigadors, “una política sistemàtica de confiscació de terres a beduïns palestins” i “l’espoli de recursos naturals de la població palestina”. Des de FETS, titllen aquesta pràctica de “greenwashing” perquè “ho venen com a inversions sostenibles perquè es finança energia solar, però es fa en territoris ocupats on es vulneren drets humans”. Les pràctiques d’ocupació a la població palestina van des de la inaccessibilitat dels palestins al sistema elèctric a la vall de Jordà i al desert de Naqab-Nègueb, la confiscació i la destrucció de panells solars fins a la confiscació de terres o la despossessió de recursos naturals, entre d’altres. Algunes de les entitats que financen empreses que duen a terme projectes d’energia solar a Israel són CaixaBank, el Banco Santander, el BBVA, Ibercaja, Bankinter, Kutxabank, el Banc Sabadell i Bankia, entre d’altres.

3. Assegura’t que la teva corredoria o asseguradora té el segell EthSI

Un mètode per consultar de manera àgil les asseguradores i les corredories que aposten per un altre tipus de polítiques d’inversions és comprovar que tinguin el segell europeu EthSI, un distintiu que valora la responsabilitat econòmica, laboral, mediambiental, de transparència, comunitat i territori. En matèria d’inversions, el membre de FETS considera que “és molt difícil que hi hagi un contacte nul amb la indústria d’armes”, però que una primera passa és “fer les coses diferents del món convencional, que tot el que fan sigui contrastable i comprovable”. El segell EthSI valora que les asseguradores o corredories afegeixin elements qualitatius en els criteris d’inversió, com, per exemple, explicitar que no invertiran de forma directa o indirecta en indústria militar i ser el màxim de clars amb el consumidor. 

Les inversions de les assegurances ètiques mouen més de 2.000 milions d’euros sota criteris ètics i responsables

Les entitats asseguradores que compten amb el segell EthSI i que figuren al directori d’entitats certificades són Seguros Lagun Aro, Reale Seguros, Mussap, Mutua Levante, Previsora General i Mutuacat i, pel que fa a corredories, Arç Cooperativa, Seryes, Social Partners i Asegurados Solidarios. Segons l’Observatori de les Finances Ètiques, el sector assegurador ètic gestiona al voltant de 3,8 milions de pòlisses, que representen l’1,8% del total del sector a Espanya. Les inversions de les assegurances ètiques mouen més de 2.000 milions d’euros sota criteris ètics i responsables. Salavert explica que dins de l’ecosistema de les finances ètiques posen el focus en les entitats bancàries ètiques i les entitats asseguradores ètiques com a “responsables de gestionar un volum de capital important” i incorporen la realitat de les entitats parabancàries que, “malgrat que gestionen un volum modest de diners, tenen un gran impacte positiu en la societat”.

4. Confirma si la teva corredoria és transparent i investiga en què aposta

Un dels elements fonamentals per obtenir el segell EthSI és la transparència en tots els àmbits que envolten una asseguradora o una corredoria. “Sembla que, quan parlem d’assegurances, només ho fem per preus, però n’hi ha que ja parlen de valors i de transparència”, reivindica Salavert. En aquest sentit, és important que l’asseguradora mostri la seva organització i inversions, així com tot allò que fa per la comunitat i pel territori on està establerta. Per exemple, segons indica el coordinador del segell, es valora que tingui els contractes i la web en l’idioma del territori on té la seu, que fomenti activitat cultural i que estableixi vincles amb entitats de l’àmbit social, com una cartera de productes que atenguin necessitats a col·lectius concrets que normalment queden exclosos, com les persones amb diversitat funcional, així com productes vinculats amb l’associacionisme o el cooperativisme.

En la línia de la transparència, dos documents que també es poden consultar són el balanç social i la memòria de sostenibilitat, uns mètodes d’autoavaluació que, segons indica Salavert, són una manera de “saber qui ets, què fas i què vols fer, és a dir, que ets més que una simple asseguradora o corredoria”. Per a FETS, revisar quin banc o asseguradora contractes i quines inversions fan és “una oportunitat per canviar el teu consum perquè sigui més conscient” i per apostar per alternatives més ètiques i responsables que contribueixin a la transformació social.