Crític Cerca

Central elèctrica Ashalim, al desert del Naqab/ Nègueb/ MICHAEL VAINSHTEIN

Reportatges

Energia neta en territoris ocupats: així funciona el ‘greenwashing’ a Israel

Bancs espanyols com el Santader o el BBVA financen empreses que construeixen camps solars per als assentaments de colons israelians

30/11/2023 | 06:00

A l’assolellada vall del Jordà, que pertany a la Cisjordània ocupada, s’hi concentra una bona part de les instal·lacions d’energia solar i fotovoltaica explotades per Israel. La major part del subministrament que se n’obté va a cobrir les necessitats energètiques dels assentaments de colons i industrials propers. Per contra, segons denuncia l’ONG palestina Al-Haq, la immensa majoria de la població palestina que viu a pocs quilòmetres dels immensos camps solars no només té vedada la connexió a la xarxa elèctrica general, sinó que, a més, és castigada i s’exposa a la confiscació dels seus béns o la demolició del seu habitatge si col·loca a les seves teulades les plaques solars que els envien les ONG europees.

La neteja ètnica que duu a terme Israel a Gaza i la destrucció d’una bona part de les infraestructures de la franja en l’atac actual, que dura des del 7 d’octubre passat i ha provocat ja més d’11.000 morts, ha tornat a fer visibles no només les pitjors conseqüències de l’ocupació per a la població palestina, sinó també les privacions quotidianes que enfronta, com ara la manca d’accés a la terra, a l’aigua i a l’energia. Alhora, ha tornat a posar el focus en les complicitats empresarials i financeres amb el règim d’espoli que manté Israel i que han denunciat organitzacions com Amnistia Internacional i Human Rights Watch o la campanya internacional pel Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel.

Els camps d’energies renovables que ocupen milers d’hectàrees a la vall del Jordà i al territori en disputa del desert del Naqab (en àrab) o Nègueb (en hebreu) —que representa el 60% de la Palestina històrica— són projectats, construïts i proveïts per un complex ecosistema d’empreses israelianes i filials de transnacionals xineses, nord-americanes i europees. Unes ramificacions que es traslladen, també, al finançament que reben aquests projectes per tirar endavant i que provenen de fons d’inversió, entitats bancàries i asseguradores israelianes, però també espanyoles i catalanes, entre d’altres. Un informe publicat recentment per l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE) i impulsat per l’entitat FETS (Finançament Ètic i Solidari) analitza els vincles de les grans entitats bancàries, asseguradores i fons financers de l’Estat espanyol amb els camps solars israelians, així com amb les empreses que els operen o que hi han participat com a proveïdores.

Font: informe 'La complicitat del sector financer espanyol en l’ocupació de Palestina. El cas de l’energia solar i greenwashing'

Bons verds i crèdits per subministrar energia als assentaments de colons

El suport financer a projectes d’energies renovables es materialitza en forma de finançament directe a través de crèdits i préstecs sindicats o mancomunats a empreses o projectes concrets, de forma més indirecta mitjançant inversions borsàries i gestió d’actius o amb els anomenats préstecs verds, condicionats a iniciatives considerades sostenibles o amb impacte mediambiental. “En el cas de les entitats espanyoles, els dos bancs amb un vincle més estret amb projectes solars en els Territoris Ocupats Palestins són el Banc Santander i el BBVA, tot i que d’altres com CaixaBank, el Banc Sabadell, Ibercaja o Bankia, així com asseguradores com Catalana Occident, també hi participen. La inversió estrangera és imprescindible perquè aquests camps solars es puguin posar en funcionament”, assegura Felip Daza, un dels autors de l’informe.

El Jordan Valley Project és la instal·lació solar més gran de Cisjordània i s’ha fet en terres palestines confiscades

Una de les instal·lacions més controvertides en aquest sentit és el Jordan Valley Project, amb una extensió de més de 3 quilòmetres quadrats i que serà la instal·lació solar més gran de la Cisjordània ocupada un cop es connecti amb la xarxa elèctrica d’Israel, previsiblement el 2024. La companyia TeraLight, promotora del projecte, va arribar a un acord amb 12 assentaments de colons pel dret d’ús dels terrenys per a un període de gairebé 25 anys, a canvi d’una tarifa plana d’energia. “Però són terres que prèviament han estat confiscades a qui les habitava i treballava; per tant, el benefici econòmic que se n’extreu és a costa de la despossessió de la població palestina i la vulneració del dret internacional”, assenyala Daza.

Al llarg dels darrers anys, el Banc Santander ha finançat empreses que participen en el Jordan Valley Project, com la canadencoxinesa Canadian Solar, fabricant de mòduls fotovoltaics i proveïdora de solucions d’energia solar. L’empresa va tancar, el 2021, un crèdit per un valor de 50 milions de dòlars amb el banc espanyol, orientat específicament a l’expansió dels projectes de Canadian Solar en territoris com l’Orient Mitjà. La companyia també apareix a la cartera d’inversions de les gestores espanyoles Gesiuris Asset Management i Andbank Wealth Management. El mateix any, el Banc Santander va liderar dos trams d’avals (un de 254 milions d’euros i un altre de 266 milions) a l’empresa asturiana TSK, coneguda per la seva participació en la construcció d’una central termosolar al Naqab/Nègueb, juntament amb la israeliana Neguev Energy i el fons d’inversió Noy Fund. En aquesta operació financera mancomunada també hi participaren Abanca, el BBVA, el Banc Sabadell, Bankinter, CaixaBank, Cajamar, Unicaja i l’Institut de Crèdit Oficial espanyol.

Font: informe 'La complicitat del sector financer espanyol en l’ocupació de Palestina. El cas de l’energia solar i greenwashing'

Diverses d’aquestes entitats van atorgar, al seu torn, el 2018, un préstec sindicat de 100 milions d’euros, liderat —de nou— pel Banc Santander a la proveïdora espanyola Soltec Energías Renovables, en el marc d’un procés d’internacionalització. Soltec amb seu a Molina de Segura (Múrcia), ha subministrat material a projectes com el de Timna Valley, en associació amb Shikun & Binui Energy, i a dos camps més al sud del Naqab/Nègueb, Bnei Shimon i Merhavim (aquest darrer, en construcció). El 2021, l’empresa va refinançar el préstec restant i va aconseguir una nova línia de crèdit sindicat per un valor de 110 milions d’euros. 

El Banc Santander és una de les entitats espanyoles que han finançat empreses que participen en el Jordan Valley Project

Si bé la participació de capital espanyol en aquestes infraestructures es fa palesa en l’informe, el mateix funcionament del sistema financer fa pràcticament impossible conèixer-ne el volum real i establir connexions directes més enllà de casos concrets. En bona part, per la dificultat de saber quina part del capital que la banca espanyola té en grans fons d’inversió com Blackrock, Morgan Stanley, The Vanguard Group o Goldman Sachs es dedica, al seu torn, als principals finançadors d’aquests projectes: Bank Leumi, Hapoalim, Israel Discount Bank, Harel Insurance Investments, Finance, Clal Insurance i Menora Mivtachim Investment. “Les transaccions econòmiques directes, com ara els préstecs i bons verds, són privades i protegides i no es difonen tret que l’entitat o la mateixa empresa ho publicitin. De fet, tot el capital que circula i s’inverteix amb els grans fons d’inversió com a intermediaris és molt més complex d’escatir”, exposa Carlos Díaz Bodoque, un altre dels investigadors de l’informe.

La “rentada verda” i la manca de criteris clars per a la inversió sostenible

Una altra de les contradiccions que planteja el finançament a projectes de renovables en els Territoris Ocupats és l’expansió imparable de l’anomenada inversió ESG o “sostenible” i el fenomen del greenwashing o “rentada de cara verda”. El 2021, va entrar en vigor el Reglament de divulgació de finances sostenibles, inclòs en el Pla d’acció de la Unió Europea sobre finances sostenibles, que pauta la classificació dels fons d’inversió segons el tipus d’empreses en què inverteixen “per diferenciar quins projectes afecten negativament el clima i el medi ambient”. Dins d’aquesta puntuació, els fons catalogats com a “article 9” són els que financen empreses amb un impacte més positiu en el medi ambient i una exigència major de responsabilitat social. El 2021, el volum d’inversió sostenible a l’Estat espanyol se situava —segons un article de l’asseguradora Mapfre— en 485.809 milions d’euros, mentre que en els darrers dos anys el patrimoni en fons classificats en els articles 8 (fomenten activitat sostenible) i 9 han experimentat un creixement de 84.580 milions d’euros. 

Les inversions en renovables no tenen en compte les condicions dels treballadors o la despossessió de terres de comunitats vulnerables

Precisament, el sector de les renovables és un dels que més habitualment passen els filtres d’aquest tipus d’inversió, malgrat les controvèrsies derivades de qüestions com les condicions laborals, la despossessió de terres de comunitats vulnerables o la construcció de centrals en territoris considerats sota ocupació per les Nacions Unides, que denuncien organismes com el Business and Human Rights Center. De fet, si bé els criteris de consideració de les empreses en cada article varien ostensiblement segons la font auditora, dins les empreses que complirien —per exemple, segons Bloomberg— els criteris de l’article 9, s’hi troben Canadian Solar, Solar Edge o l’eòlica Vestas, assenyalada per la seva complicitat en l’ocupació del Sàhara Occidental. L’informe Los desafíos de la inversión sostenible, publicat al setembre passat per la Càtedra Internacional de Finances Sostenibles de la Universitat Pompeu Fabra, amb Gabeiras & Asociados i Triodos Bank, apunten que el 20% de les inversions dels fons sostenibles presenta “controvèrsies” i ho atribueix, entre d’altres, a la discrecionalitat amb què el banc, el fons o l’entitat gestora donen resposta als requisits de la normativa. 

Les mateixes entitats bancàries reconeixen que és molt complicat analitzar l’impacte d’una empresa o política en una comunitat en concret. Albert Gasch, responsable de Relacions Associatives de Fiare Banca Ètica, explica que, a la seva gestora, Etica SGR, “ens regim per un sistema de criteris que exclou, d’entrada, sectors més estretament relacionats amb vulneracions dels drets humans o amb el canvi climàtic, com ara la mineria o els combustibles fòssils. Després, agafem els valors restants i mirem que no tinguin denúncies d’organismes internacionals per casos de vulneracions dels drets laborals i, passat aquest sedàs, s’agafen aquells valors o empreses que tenen una puntuació més elevada en les auditories ètiques”, explica Gasch. “Generalment, els bancs tenen control sobre cada gestora, i les empreses en què inverteixen passen uns filtres o uns altres, en funció del tipus de fons o del caràcter de l’entitat. Però, quan els clients de gestora són bancs, els criteris són més amplis, i, si parlem de fons d’inversió tradicionals, el mercat està tan ramificat que és quasi impossible de saber a on van els teus diners”, apunta Gasch. 

L’adopció de criteris relacionats amb la presència d’empreses en territoris ocupats com els de Palestina no és nova, però els precedents no criden a l’optimisme. Al juliol passat, el gegant estatunidenc de serveis financers Morningstar va ser acusat de “biaix antiisraelià” pel fet de considerar inversions de risc —a criteri de Sustainalytics, la seva divisió de qualificació de sostenibilitat d’empreses que cotitzen a la borsa—  algunes empreses que proveeixen l’exèrcit israelià o que operen en el context de “l’àrea en conflicte Palestina-Israel”. Fruit de la polèmica, Morningstar va anunciar el compromís de deixar d’utilitzar com a orientació les dades del Consell de Drets Humans de l’ONU i de substituir la denominació de “Territoris Ocupats Palestins” per “Cisjordània”, “Gaza” o “Jerusalem Est”. 

Si els inversors no saben on van a parar els seus estalvis, poden contribuir a mantenir l’ocupació israeliana, diu Felip Daza

“Això demostra que complir o no la responsabilitat vers els impactes negatius en els drets humans que generen els projectes als Territoris Palestins Ocupats és una decisió conscient de les entitats. La massacre actual d’Israel sobre Gaza ha tornat a posar en l’agenda les vulneracions massives que pateix la població palestina, i, per tant, les institucions financeres en poden tenir cabal coneixement”, recorda l’investigador Felip Daza. “I n’han de fer partícips els seus clients. Si els inversors individuals no són capaços de saber on van a parar els seus estalvis i les grans institucions financeres no proporcionen informació clara i precisa, ens trobem que, de forma inconscient, aquests inversors estarien contribuint al manteniment de l’ocupació, a la vulneració del dret internacional i a la intensificació de la violència a la regió”, es lamenta.

L’informe recomana una sèrie de mesures a les entitats bancàries i asseguradores que podrien ajudar a fer revertir la situació. Entre d’altres, els investigadors recomanen millorar la transparència i la traçabilitat de les operacions financeres o adoptar com a criteri a l’hora d’invertir en una empresa que aquesta no faci negocis en territoris sota ocupació o en contextos on es vulnera el dret internacional humanitari. Malgrat el precedent de Morningstar, confien que —de la mateixa manera que succeeix amb sectors com l’armament o el tabac— la pressió de les entitats de drets humans serveixi per fomentar la desinversió en el negoci de la “rentada verda”.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'No puc més' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies