17/07/2023 | 06:00
Els pactes del Partit Popular amb Vox han aixecat tanta polseguera que la valoració de la darrera legislatura del Govern espanyol ha quedat en un segon pla. Però el cert és que els darrers tres anys i mig han servit al PSOE i a Unides Podem per aprovar al Congrés 89 lleis d’àmbits molt diversos. El seu Govern ha estat marcat per la pandèmia de la Covid-19 i la guerra a Ucraïna, però també per les tensions internes de la coalició i l’indult als presos polítics catalans. Aquest és el balanç que en fan cinc grans entitats catalanes d’àmbits com l’habitatge, l’ecologisme, el transport, el treball de cures i els drets civils i culturals.
“El Govern ha estat arrossegant els peus per no regular els lloguers“
Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres de Catalunya
El Govern de l’Estat ha estat arrossegant els peus durant tota la legislatura per no fer els avenços reals que ells mateixos van prometre. El cert és que no volien regular els lloguers, fins i tot van portar la regulació catalana al Tribunal Constitucional, i que tot el que s’ha avançat ha estat malgrat el PSOE. Però el moviment per l’habitatge ha collat fort.
“Ja no es cobrarà al llogater per l’estafa dels honoraris”
El resultat és que tenim llei d’habitatge, i que és un text contradictori. Ja no es cobrarà al llogater per l’estafa dels honoraris: un servei que es dona a l’amo de l’habitatge. El text també obre la porta a la regulació de preus, però inclou forats com donar via lliure als contractes de temporada, que només duren 11 mesos com a màxim i afavoreixen l’especulació.
L’estocada final de la legislatura ha estat eliminar una protecció que el mateix Govern havia aprovat durant la pandèmia: s’han tornat a permetre pujades abusives a milers de famílies a les quals se’ls acaba el contracte aquest estiu. Tot això, en un context d’inflació en què la regulació encara no està en marxa a Catalunya i no s’arribarà a aplicar a la resta de territoris de l’Estat.
“Sánchez intenta vendre una hipòcrita estratègia de pacificació”
Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural
El Govern de Pedro Sánchez ha aprofundit l’anomalia democràtica de l’Estat espanyol. No només es nega a afrontar democràticament el conflicte polític i dona l’esquena a la voluntat majoritària de Catalunya d’exercir l’autodeterminació, sinó que intenta vendre una hipòcrita estratègia de pacificació, inventant-se un clima irrespirable de violència i deshumanitzant una aspiració cívica i legítima.
El seu Govern ha fet avançar la causa general contra l’independentisme, amb el Catalangate, destapat per Ronan Farrow i avalat per la ministra de Defensa, com a cas paradigmàtic. També hi ha hagut usos polítics d’instruments antiterroristes, com la infiltració en organitzacions estudiantils, que el ministre de l’Interior ha justificat vinculant l’independentisme amb el terrorisme.
Així mateix, ha ampliat la persecució de la protesta: més enllà de la inevitable derogació del delicte de sedició, que mantenia l’Estat aïllat de les democràcies europees, la reforma del Codi penal ha fet créixer el risc d’arbitrarietat a l’hora de jutjar drets com el de manifestació o de reunió. A l’Estat que deixa asseure Vox a l’acusació popular i permet el “Cara al sol” en campanya mentre prohibeix llaços grocs, això és fer la feina bruta a la resta de poders de l’Estat. El Govern “més progressista de la història” també ha estat incapaç de derogar la llei mordassa del PP, i sota el seu mandat es va empresonar el raper Pablo Hasél, que continua tancat injustament tancat pel fet de criticar la monarquia.
“El Govern ha compromès inversions elevades que s’estan executant”
Dolors Clavell Nadal, vicepresidenta de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic
El Govern espanyol ha estat proactiu en matèria de transport: ha compromès elevades inversions que s’estan executant, la qual cosa significa un punt d’inflexió respecte a un abandonament que va durar massa anys. Ara bé, el Ministeri és una estructura un punt antiga i encarcarada, amb unes inèrcies molt importants i poca modernitat i capacitat d’adaptació. La interlocució amb i entre operadors com ADIF i RENFE és massa difícil i genera molts problemes a la ciutadania usuària dels serveis.
“Hi ha hagut inacció en qüestions com la implantació del pagament per l’ús de les carreteres”
La gratuïtat derivada de la pandèmia ha estat una bona iniciativa per fer més atractiu el transport públic, però la manca de compromisos de finançament estable del sistema pot acabar derivant en una manca d’inversions que fa patir. Hi ha hagut inacció en qüestions com la implantació del pagament per l’ús de les carreteres, que precisament hauria de contribuir a l’increment de recursos per millorar el transport públic.
S’ha plantejat el tancament de línies ferroviàries, que de cap manera no podem compartir, i no s’han pres decisions per a la desitjada recuperació dels trens nocturns (tant dins la Península com amb Europa) i per al traspàs de trajectes de l’avió cap al ferrocarril.
“Vam denunciar l’Estat per inacció davant l’emergència climàtica”
Laia Serra Valls, portaveu d’Ecologistes en Acció de Catalunya
Al Govern de Pedro Sánchez li ha mancat una aposta clara per iniciar d’una vegada la desescalada de les causes que ens han portat a la crisi ecològica actual. De fet, diverses organitzacions, entre les quals Ecologistes en Acció, vam denunciar l’Estat per inacció davant l’emergència climàtica, i aviat se’n dictarà sentència.
Davant dels reptes de la transformació energètica i alimentària (i davant dels ecoautoritarismes creixents) La Moncloa ha continuat responent amb la lògica mercantilista del capital, i ha relegat el prioritari, la justícia social global, a un paper secundari. Per exemple: Espanya és favorable a desregular els transgènics, beneficia l’agroindústria per davant de la producció agroecològica i pressiona per firmar el tractat UE-Mercosur. També s’ha reculat en el Reial decret d’envasos, i la falta de control i transparència en la gestió de residus ha quedat patent en el cas de l’exportació il·legal de milers de tones de residus plàstics a països del Sud global. Aquesta legislatura era clau per aturar la greu crisi de biodiversitat, però no s’ha reduït dràsticament l’ús de plaguicides i s’ha escurçat l’avaluació ambiental dels projectes d’energies renovables. No s’ha derogat la llei mordassa i, en paral·lel, s’aguditza la criminalització de l’activisme ecologista. Cal compromís ecosocial sense reserves.
“Les dones migrants sense papers seguim treballant en l’economia submergida”
Karina Fulladosa-Leal i Manuela Fernández, membres de Sindillar
Cal lamentar el fet que les treballadores de la llar i de les cures no hàgim pogut celebrar el compliment de les promeses fetes pel Govern de Pedro Sánchez. Malgrat les últimes conquestes del sector, les polítiques de cura integral segueixen essent a l’últim esglaó de l’agenda pública.
L’última modificació normativa, continguda al Reial decret llei 16/2022, lluny de ser el resultat d’un impuls governamental, respon al ressò internacional de la lluita de les treballadores de la llar. Pocs mesos abans, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea havia assenyalat que la desprotecció per desocupació que pateix aquest col·lectiu suposava una discriminació sobre la base del sexe, gràcies a la batalla lliurada en seu judicial per una treballadora de Vigo. El Govern, sabent-se observat per diferents actors estatals i internacionals, va prendre la decisió de ratificar el Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball i, posteriorment, va publicar el Reial decret esmentat.
“Sense polítiques de cures i antiracistes, no hi haurà polítiques feministes per a totes”
Des de l’octubre de l’any passat, les treballadores de la llar cotitzem per desocupació, però hi ha una barrera: per tenir accés a la prestació, cal complir el termini de cotització previ. El treball de les internes continua existint sense cap regulació; les condicions reals no queden reflectides als contractes; el respecte pels drets fixats per llei no està garantit, i les dones migrants sense papers seguim treballant en l’economia submergida. En aquest sentit, no hi ha hagut cap reparació. Seguirem lluitant perquè la possibilitat real de viure una vida digna ocupi un lloc central en totes les agendes públiques, ja que, sense polítiques de cures i antiracistes, no hi haurà polítiques feministes per a totes.
