12/07/2023 | 06:00
La CUP va decidir concórrer a les pròximes eleccions al Congrés dels Diputats, que se celebraran el 23 de juliol, amb el lema “Plantem cara”. La candidatura, encapçalada per Albert Botran, membre històric de l’esquerra independentista, vol representar “tot allò que ens oprimeix, com la negació de drets causada per institucions com el rei, l’IBEX, l’espanyolisme del torero, Rouco Varela o el braç del règim obsessionat amb l’avortament”. Així ho ha explicat Mireia Vehí, cap de llista per Girona. El darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, que s’ha publicat aquest juliol, indica que els anticapitalistes podrien perdre la representació que tenen al Parlament espanyol: el sondeig els atorga entre 0 i 2 diputats.
Tanmateix, hi ha altres enquestes que pronostiquen l’entrada de la formació al Congrés, tot i que podria perdre un dels dos escons que hi té actualment. A més, fa quatre anys, la llista que la CUP va presentar a Girona es va quedar a 2.000 paperetes d’aconseguir el tercer diputat. Després dels resultats de les municipals a la demarcació, el partit parteix d’una situació més avantatjosa que el 2019, ja que el candidat de Guanyem, Lluc Salellas, va ser investit alcalde fruit d’un pacte amb Junts i ERC.
És la segona vegada que els cupaires participen en unes eleccions espanyoles. En les anteriors, la CUP va assolir 244.754 vots (l’1,01% dels sufragis), fet que va permetre que Vehí –que llavors es va presentar com a número 1 per la circumscripció de Barcelona– i Botran obtinguessin l’escó. Enguany, la militància de la formació i de les organitzacions que formen part de la candidatura ha acordat que els anticapitalistes tornin a presentar-se a les eleccions: de les 1.282 persones que van participar en el procés intern impulsat pel Secretariat Nacional, el 61% van votar-hi favorablement, mentre que el 39% restant va optar per l’abstenció o pel vot nul.
Qui són i d’on venen, però, les persones que encapçalaran les quatre candidatures (una per cada circumscripció catalana) el 23-J? CRÍTIC repassa la trajectòria dels candidats que ocuparan els primers llocs a les llistes: exdiputats, exregidors, activistes en moviments socials i perfils vinculats orgànicament a l’esquerra independentista.
Albert Botran, historiador i militant de Poble Lliure, repeteix a Madrid
Albert Botran serà el cap de llista per Barcelona a la candidatura que els anticapitalistes presenten a les eleccions espanyoles. Nascut a Molins de Rei el 1984, la seva trajectòria política està vinculada orgànicament a l’esquerra independentista des del 2002, quan va començar a militar en aquest espai. Va ser un dels fundadors de la CUP al municipi i va ser elegit regidor en les eleccions locals del 2011.
El 2019, Botran i Mireia Vehí van ocupar els dos escons que els anticapitalistes van obtenir en les eleccions al Congrés espanyol celebrades al novembre. Anys abans, el 2015, el candidat cupaire havia format part de la llista de la CUP – Crida Constituent en els comicis al Parlament de Catalunya i hi va ser diputat fins al 2017.
Milita a Poble Lliure i va ser escollit membre del Secretariat Nacional de la formació, l’any 2018, amb la candidatura ”Des de baix fem créixer la Unitat Popular”. Pocs dies abans del referèndum de l’1 d’octubre, la Fiscalia de l’Estat espanyol va presentar una demanda contra Botran i tres membres més d’aquesta organització per “enaltiment del terrorisme“. Segons va publicar Poble Lliure en un comunicat, els demandats van ser citats a declarar per haver participat en un acte “de record i memòria dedicat a l’històric militant de l’esquerra independentista Julià Babia”; uns fets que va emmarcar “en el context d’espiral repressiva contra el poble català”. L’any 2018, l’Audiència Nacional va arxivar la causa.
El cap de llista de la CUP per Barcelona té un màster en Història Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona i va rebre el premi Francesc Carreras i Candi per la tesina Pensar històricament els Països Catalans (2010). És autor dels llibres Unitat popular: la construcció de la CUP i l’independentisme d’esquerres (Edicions El Jonc, 2012) o Independència és revolució. La sobirania en un món en crisi (Edicions Tres i Quatre), publicat l’any passat. També ha col·laborat en mitjans de comunicació com El Temps o El Punt Avui.
Mireia Vehí, del moviment antiracista i ‘okupa’ al Congrés dels Diputats
Després de quatre anys al Congrés, Mireia Vehí torna a presentar-se a les eleccions espanyoles, aquesta vegada com a cap de llista de la CUP per Girona. La candidata és llicenciada en Sociologia, té un màster en Dones, Gènere i Ciutadania i un postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament. Com a activista, ha participat en moviments socials antiracistes, va ser portaveu de la campanya Tanquem els CIE, va involucrar-se en la lluita contra el pla Bolonya i també al moviment okupa autònom de finals de la dècada dels 2000.
Amb l’esclat del 15-M, Vehí també va estar implicada en el moviment entorn de l’acampada de la plaça de Catalunya i en les accions de protesta contra les retallades del Govern de la Generalitat, que van culminar amb la manifestació dels Indignats davant del Parlament de Catalunya. Aquella acció va acabar en un procés judicial a l’Audiència Nacional contra 19 activistes.
L’any 2015, va incorporar-se a les llistes de la CUP – Crida Constituent en el número 8 per la circumscripció de Barcelona. No va ser elegida diputada al Parlament de Catalunya en primera instància; però, després de la dimissió d’Antonio Baños arran de la negativa cupaire a investir Artur Mas, va prendre possessió de l’escó. El 2018, va entrar a formar part del Secretariat Nacional de l’organització amb la candidatura “Som llavor”, que tenia el suport d’Endavant.
Juntament amb Benet Salellas, va coordinar l’obra Antígona emmordassada. Reflexions dels darrers 10 anys de repressió als Països Catalans (Tigre de Paper, 2017). A més, és coautora del llibre Amnistia, propostes per a un debat necessari (Tigre de Paper, 2021), que també signen Benet Salellas, Ignasi Bernat i Olivier Peter.
Laure Vega, militant d’Endavant, és la número 2 per Barcelona
Per la demarcació de Barcelona, darrere d’Albert Botran, Laure Vega es presenta com a número 2. Vega va ser alcaldable de la candidatura Guanyem Sant Boi l’any 2019, però la llista no va obtenir representació. Actualment pertany al Secretariat Nacional de l’organització, però la seva militància en col·lectius vinculats amb la cultura, el feminisme, l’antifeixisme o el dret a l’habitatge ve de lluny. Des del 2021, a més, és membre del Consell Assessor del projecte pilot per implementar la renda bàsica universal, impulsat per la Generalitat de Catalunya.
La candidata milita a Endavant i l’any 2010 va entrar a la CUP, on ha format part de l’Àrea Estratègica i de Moviments Populars. També és membre del patronat del Centre d’Estudis de la Unitat Popular (CEUP), un espai de memòria històrica, pensament i formació des dels postulats de l’esquerra independentista, que va néixer l’any passat. Vega va estudiar Dret, va fer un postgrau sobre creació i gestió d’empreses de l’economia social i solidària i un altre d’anàlisi del capitalisme contemporani.
A banda, és una de les autores del llibre Història de l’Esquerra Independentista (Tigre de Paper), coordinat per l’historiador Carles Viñas. Juntament amb Joan Teran, Vega en signa els capítols “La Plataforma per la Unitat d’Acció” i “Endavant (OSAN): l’articulació d’un nou moviment”. Així mateix, la cupaire ha col·laborat en mitjans de comunicació com Público, Catarsi o Catalunya Plural.
Ignasi Bea, professor de secundària i exregidor a Sant Cugat del Vallès
L’exregidor de la CUP a Sant Cugat del Vallès del 2011 al 2019, Ignasi Bea, ocuparà el número 3 per Barcelona a la llista que els cupaires presentaran a les generals. Llicenciat en Ciències Polítiques, va cursar un postgrau en Història Contemporània i ha militat en diversos col·lectius de l’esquerra independentista, com la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), el Casal Popular La Guitza, Endavant i la CUP
Bea exerceix de professor de secundària i és autor de llibres com ¡En cristiano! Policia i Guàrdia Civil contra la llengua catalana (Cossetania, 2013). També ha col·laborat en revistes com Icària, Papers de l’Arxiu Històric del Poblenou i Gazeta.
Edgar Fernández, membre del Secretariat Nacional i investigat per les protestes postsentència
Edgar Fernández encapçalarà la candidatura de la CUP per la circumscripció de Tarragona. Fernández és portaveu del Secretariat Nacional de l’organització i ha estat regidor a l’Ajuntament de Reus des del 2019 fins a aquest any. També va concórrer de número 2 a la llista de la CUP per Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya passades, l’any 2021.
Fernández va començar la seva militància a l’Esquerra Independentista amb la CAJEI i està sindicat a la Coordinadora Obrera Sindical. Actualment milita a Endavant i a la CUP, on participa en els òrgans territorials, en el Consell Polític Nacional i en el Grup d’Acció Parlamentària. En l’àmbit laboral, el candidat és tècnic en Integració Social i ha treballat en diferents projectes d’inserció sociolaboral per a col·lectius en risc d’exclusió.
El 2021, el Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Reus va decretar una ordre de crida i cerca per a Edgar Fernández, que havia estat citat per haver participat en les protestes posteriors a la sentència contra els líders del Procés. El cupaire, investigat per desobediència i desordres públics, s’havia negat a declarar. Fa tot just un any, el portaveu del Secretariat de la CUP va ser detingut per haver plantat el jutge de forma reiterada en les citacions de les quatre causes que tenia obertes per aquests fets. En paral·lel, també havia estat investigat per les mobilitzacions en resposta a l’operació Judes, que va tenir lloc el 23 de setembre de 2019 i que va comportar la detenció de nou persones vinculades als CDR acusades de “terrorisme”. L’any passat, els jutjats van arxivar la causa.
Esther Sancho, advocada laboralista i implicada en moviments socials
Esther Sancho serà la cap de llista de la CUP per la circumscripció de Lleida en les eleccions al Congrés espanyol. Va ser escollida amb el consens de les assemblees territorials de Ponent, del Pirineu i del Solsonès. Advocada laboralista, Sancho forma part del col·lectiu de l’Advocacia per la Democràcia i s’ha implicat en diversos moviments socials. Va presentar-se de número 2 a la candidatura de la CUP a la Paeria de Lleida en les eleccions municipals passades, però la formació no hi va obtenir representació.
La candidata està especialitzada en dret administratiu, consultoria municipal i estrangeria, i és membre de diverses entitats de juristes en defensa dels drets humans. Forma part de la comissió antiracista i de la comissió de juristes de la CUP, així com del col·lectiu feminista Grup de Dones Lleida
