Crític Cerca

Mascle d’os bru fotografiat al Pirineu català / GENERALITAT DE CATALUNYA

Reportatges

Deu notícies esperançadores contra la crisi ecològica

Petits avenços que desafien el pessimisme: urbanitzacions aturades a la Costa Brava, innovacions en bateries, canvis polítics per salvar l'Amazònia, l'auge de la bicicleta o la recuperació d'animals a punt d'extingir-se...

04/11/2022 | 06:30

Els grans titulars sobre la crisi ecològica donen poc espai per a l’optimisme, però lluny dels focus també hi ha canvis esperançadors. Tractats internacionals que s’abandonen, urbanitzacions aturades a la costa, espècies que es recuperen… Els diagnòstics macro en energia, clima i biodiversitat són cada cop més foscos, però al mateix temps la pressió social i la innovació van donant fruits a Catalunya i al món.

1. Espanya surt del Tractat de l’energia que afavoria les grans petrolieres

Després d’anys de reivindicació ecologista, el Govern espanyol ha anunciat que abandona el Tractat de la Carta de l’energia (TCE). Per què és important? Es tracta d’un document legal internacional que protegeix les inversions en infraestructures energètiques. Malgrat ser força desconegut, les grans empreses energètiques podien utilitzar el TCE per reclamar indemnitzacions milionàries als estats si aquests feien polítiques contra els seus interessos. Qualsevol política climàtica que obligués a abandonar els combustibles fòssils o a tancar infraestructures contaminants podria xocar amb aquest Tractat, que, segons una investigació periodística d’Investigate Europe, cobreix inversions per un valor de 344.600 milions d’euros a tot Europa. Amb tot, abandonar-lo dona més marge a l’Estat espanyol per avançar en la transició energètica. Altres estats, com França o els Països Baixos, també han anunciat fa pocs dies que abandonen el TCE.

2. La NASA crea una bateria que obre la porta als avions elèctrics

Una investigació de l’agència espacial dels Estats Units (NASA) sobre bateries ha demostrat avenços importants per al seu ús en els futurs avions elèctrics. En concret, han descobert un nou disseny de bateria amb el doble de potència per quilo de materials que la d’un automòbil elèctric actual. La innovació principal és que són bateries d’estat sòlid, i això permet un nou disseny més eficient. Encara es desconeix fins a quin punt és escalable o en quin termini podria aplicar-se, però els investigadors de la NASA es mostren optimistes per al seu ús civil en pocs anys.

L’investigador principal del programa, Rocco Viggiano, explica que el nou model “elimina entre un 30% i un 40% el pes de la bateria”, i també permet “duplicar o fins i tot triplicar l’energia que pot emmagatzemar”, de manera que “se superen amb diferència les capacitats de les bateries de ions de liti que es consideren d’última generació”. Malgrat els nivells d’eficiència, la bateria continuaria necessitant minerals escassos com el liti, i es completaria amb grafè, sofre i seleni, entre d’altres. L’objectiu de la recerca és fer possible l’aviació elèctrica per a distàncies curtes i mitjanes; però, si la tecnologia funciona, també seria aplicable en molts altres sectors.

3. Assemblees climàtiques a Barcelona, a Catalunya i a Espanya

Una de les reivindicacions principals del moviment ecologista Rebel·lió o Extinció dels últims anys ha estat la creació d’assemblees ciutadanes pel clima que proposin solucions “per sortir de la crisi des d’una perspectiva ecosocial justa”. Doncs bé, l’assemblea convocada pel Govern espanyol ja ha fet públiques les seves propostes; la del Govern català estarà en marxa el segon semestre del 2023, i Barcelona acaba d’engegar-ne una altra per a propostes en l’àmbit municipal. Les assemblees, finançades i organitzades per les institucions, no són del tot com voldrien els ecologistes. Rebel·lió o Extinció ha criticat en un comunicat recent que les assemblees convocades per la Generalitat i per l’Ajuntament tenen poc caràcter vinculant i que cal més visibilitat.

Tanmateix, també celebren la seva creació i afirmen que ho veuen com “l’inici d’un procés que ha d’anar de menys a més”. En les assemblees, els participants són un grup de ciutadans representatius de la societat i escollits aleatòriament. Les persones seleccionades es formen sobre la crisi ecològica amb l’ajuda d’experts, debaten i després proposen solucions. Amb tot, el moviment ecologista ho veu com una eina útil per superar les pressions empresarials i polítiques que impedeixen fer polítiques efectives contra l’emergència climàtica.

4. La Xina redueix les seves emissions de CO2 un 8% en un trimestre

La Xina, l’actual major emissor del món, va emetre menys gasos de diòxid de carboni (CO2) durant el segon trimestre del 2022 que durant el primer. En concret, la reducció va ser de 230 milions de tones, un 8% del total. De fet, la Xina acumula quatre trimestres seguits de descens en les seves emissions en relació amb l’any anterior. Entre les causes principals d’aquest descens hi va haver els problemes de liquiditat del sector de la construcció i l’arribada de noves variants de la Covid-19, cosa que va alentir l’economia xinesa. Tot i això, segons l’anàlisi del mitjà britànic especialitzat Carbon Brief, també hi ha tingut molt a veure la instal·lació recent a gran escala d’energies renovables en el territori xinès. L’aposta del gegant asiàtic, immers en una crisi energètica duríssima, per les energies renovables i pel cotxe elèctric, és una de les més potents que s’estan fent al planeta avui dia.

5. S’atura la construcció de 61.000 habitatges a la costa catalana per motius ambientals

La línia de la costa catalana està urbanitzada massivament, però algunes decisions del Govern català estan començant a posar límits al creixement urbanístic. A través del Pla director del litoral, l’executiu de Pere Aragonès ha aturat només durant el 2022 la construcció d’un 44% dels 100.000 habitatges de futures urbanitzacions projectades entre el Maresme i el Montsià. Aquesta decisió se suma al Pla director de la Costa Brava, que ja s’havia aprovat el 2019, amb el veredicte d’aturar la meitat dels 30.000 pisos i cases projectats, que eren permesos en la normativa anterior. Els habitatges que no prosperaran presentaven problemes com el fet de ser urbanitzacions mal connectades o situar-se en zones d’alt valor paisatgístic.

A banda, el Govern català està creant el Conservatori del Litoral de Catalunya, que segueix l’exemple del Govern francès i ha de servir per fer compra pública de terrenys davant del mar i evitar així que s’hi construeixi mai més. El projecte està actualment en fase de consulta pública.

6. Produir energia renovable ja és més barat que fer gas o petroli

Les energies renovables són cada cop més competitives. El preu de produir aquesta energia solar a escala mundial va baixar un 13% entre el 2020 i el 2021, i, en el cas dels projectes d’energia eòlica terrestre, el descens era d’un 15%. No va ser una excepció: des del 2010, els preus de la solar fotovoltaica han baixat un 88%, i els de l’eòlica terrestre, un 68%, sempre segons dades de l’Agència Internacional de l’Energia Renovable (IRENA).

El parc eòlic de Rubió, entre l'Anoia i el Bages, amb un total de 50 aerogeneradors, és gestionat per Acciona / IVAN GIMÉNEZ

La crisi energètica i els problemes en la cadena de subministraments han fet canviar la tendència durant la primera meitat del 2022, segons un estudi de BloombergNEF. Tanmateix, la pujada no perjudica especialment les renovables davant les energies contaminants, i les noves instal·lacions solars i eòliques són un 40% més barates que les de combustibles fòssils.

7. La bicicleta s’obre pas a les ciutats catalanes

Cada vegada hi ha més carrils bici a les ciutats europees. Milà construirà la major xarxa del continent amb 750 nous quilòmetres pedalables, i París va pel mateix camí amb un pla de 680 quilòmetres. A Catalunya, també hi ha avenços: Barcelona preveu implantar 24,6 quilòmetres de nous carrils abans que acabi el 2023, que sumaran un total de 272. També el 2023 s’espera un nou carril que connecti Terrassa i Sabadell, que Gavà incorpori 4,5 nous quilòmetres de carril bici o que Lleida en sumi 5,5 més. Amb tot, els carrils ja creats s’utilitzen cada vegada més. Segons una anàlisi de la xarxa ciclista de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’any 2021 passaven un 34% més de bicicletes en dia feiner que el 2019.

8. De 500 metres a 2 quilòmetres: una nova normativa pot impulsar les comunitats energètiques

El Govern espanyol ha accedit a ampliar el radi d’acció de les comunitats energètiques. Fins ara, l’autoconsum compartit només podia abastir d’energia, com a màxim, a 500 metres de distància d’allà on es produïa. Això dificultava la creació de comunitats energètiques, és a dir, projectes d’autoconsum compartit amb més d’una instal·lació productora i més autonomia per decidir com es gestiona l’excedent elèctric. Ara, el Govern espanyol ha rectificat i ha fixat un nou límit de 2 quilòmetres. Ara serà més fàcil que creixin projectes per compartir energia renovable en pobles, barris i polígons industrials.

9. Vents de canvi en la protecció de l’Amazònia per les victòries de l’esquerra a Colòmbia i al Brasil

Les xifres de desforestació a l’Amazònia són cada cop més preocupants: fa quatre anys que va en augment i s’ha arribat a xifres rècord. Tanmateix, els importants canvis polítics a la regió d’aquest 2022 poden canviar la tendència. Al mes de juny passat, Gustavo Petro va guanyar les eleccions presidencials de Colòmbia amb la promesa de protegir més la regió amazònica colombiana. En la seva primera aparició a l’Assemblea General de l’ONU, el president va pressionar per la creació d’un fons internacional de 1.000 milions de dòlars anuals “per salvar la selva”. Al Brasil, el progressista Lula da Silva tornarà a la presidència després de la seva recent victòria davant de l’extrema dreta i també aposta per un pacte internacional de protecció de l’Amazònia, i, de fet, reclama un protagonisme especial de la Unió Europea. Lula ha promès reimplantar totes les lleis de protecció ambiental que havia derogat Jair Bolsonaro. En realitat, l’Amazònia passa per set països més, però el Brasil i Colòmbia hi tenen molt de pes.

En el front judicial, algunes coses ja han canviat: precisament al Brasil, el Tribunal Federal va determinar que el Govern ha d’assignar els recursos econòmics necessaris per al Fons del Clima, i a l’Equador s’ha ordenat posar fi a la crema de gas a la selva per part de la indústria petroliera.

10. Més ossos i llops al Pirineu

Durant el 2021, es van identificar 70 ossos diferents a tot el Pirineu i quatre llops només al vessant català. Són els resultats d’un programa europeu coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ha monitorat la presència d’ossos i de llops al Pirineu. És un creixement important: l’any 2018 només n’hi havia 52 exemplars. De tots aquests exemplars, n’hi ha 15 que són nous naixements, lleugerament per sota del rècord registrat fa dos anys. L’informe L’Estat de la Natura a Catalunya 2020 informava que, malgrat la davallada general de biodiversitat a Catalunya, els esforços per recuperar algunes espècies estan donant fruits. És el cas de mamífers de riu com la llúdriga, de plantes aquàtiques com la posidònia marina, al Parc Natural del Montgrí, o d’aus com el xoriguer petit.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies