Dotze milions d’euros públics per a dues universitats vinculades a l’Opus Dei i a l’Asociación Católica de Propagandistas

Dues universitats privades catalanes vinculades a grups religiosos, la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i la Universitat CEU Abat Oliba (UAO), han rebut més de 12 milions d’euros públics, els darrers quatre anys, en forma de subvencions de part de la Generalitat de Catalunya i del Govern de l’Estat espanyol. Es tracta, en concret, de 12,24 milions: la UIC ha rebut 10,75 milions d’euros, i l’Abat Oliba n’ha rebut 1,49 milions. El denominador comú dels dos centres és el vincle amb institucions religioses ultraconservadores: en el cas de la UIC, amb l’Opus Dei, i en el cas de l’Abat Oliba, amb l’Asociación Católica de Propagandistas. 

En total, entre el gener del 2022 i el desembre del 2025, les dues universitats han rebut fins a 119 subvencions públiques. CRÍTIC, amb el suport de l’Associació Drets Sexuals i Reproductius (ADSR), ha fet un buidatge de tots els ajuts concedits als dos centres que consten a la base de dades del Ministeri d’Hisenda. En total, la Generalitat hi ha destinat 6,4 milions, i l’Estat, 5,84 milions. També consten dues subvencions de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Barcelona a la UIC, però en una xifra molt menor: només 1.833 euros en total.

La Llei orgànica de 2023 de salut sexual i reproductiva posa límits al suport econòmic públic a entitats contràries al dret a l’avortament

Des de l’ADSR destaquen que tant la UIC com l’Abat Oliba disposen de centres d’estudis que incentiven discursos religiosos ultraconservadors contraris al dret a l’avortament. Des de l’entitat apunten que la Llei orgànica de 2023 que regula la salut sexual i reproductiva i la interrupció voluntària de l’embaràs limita que les organitzacions contràries al dret a l’avortament puguin rebre suport econòmic de les administracions públiques. La gran majoria dels ajuts rebuts per aquestes universitats, però, són ajuts al finançament de la recerca. No hi ha constància que hagin estat dirigits per fonamentar recerques o investigacions que vulnerin aquests drets.

Des de l’Associació han iniciat una campanya de recollida de signatures per exigir a les administracions que retirin el suport públic a les entitats que propaguen discursos contraris als drets sexuals i reproductius. Sílvia Aldavert, directora de l’entitat, explica que “les investigacions que hem dut a terme demostren que centres que reben diners públics contribueixen a legitimar posicionaments antigènere i contraris al dret a l’avortament”. “No podem permetre que els nostres impostos vagin a difondre discursos d’odi antifeminista i contraris als drets sexuals i reproductius”, explica.  

10,75 milions per a la UIC, la universitat catalana vinculada a l’Opus Dei

La UIC, principal receptora d’aquests ajuts públics, s’ubica al districte de Sarrià – Sant Gervasi de Barcelona, però també té un campus a Sant Cugat del Vallès. El centre manté una relació històrica amb la Prelatura de l’Opus Dei. Tot i que la universitat no és propietat oficial d’aquesta institució —com sí que ho és la Universitat de Navarra, per exemple—, la UIC encomana a sacerdots de l’Opus Dei la capellania i la formació espiritual dels estudiants i del personal que hi treballa. 

El finançament públic de la UIC es reparteix de forma gairebé proporcional entre l’Estat espanyol (5,38 milions d’euros) i la Generalitat (5,36 milions d’euros). La majoria dels ajuts tenen com a raó de fons el finançament de la investigació i la recerca universitària. Un 96% de les subvencions concedides per l’Estat espanyol han estat vehiculades a través de l’Agència Estatal d’Investigació del Ministeri d’Universitats, l’organisme que gestiona els fons públics destinats a la recerca científica. La seva homòloga catalana, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, ha atorgat el 80% dels ajuts gestionats per la Generalitat. Així mateix, el Departament de Recerca i Universitats ha completat aquest finançament amb 838.799 euros més. 

‘Think tanks’ ultraconservadors amb finançament privat

La UIC i l’Abat Oliva disposen de centres de recerca que actuen com a think tanks ultraconservadors. En el cas de la UIC, es tracta de l’Institut d’Estudis Superiors de la Família (IESF), i en el cas de l’Abat Oliba, del Centro de Estudios, Formación y Análisis Social (CEFAS). Les subvencions concedides per la Generalitat i l’Estat, però, no van dirigides de forma específica a aquests centres (o, com a mínim, amb la informació pública existent, no pot acreditar-se que hi hagin repercutit). 

La Fundació Molins Figueras, que col·labora amb entitats antiavortistes, patrocina una de les càtedres de polítiques familiars de la UIC

L’IESF, per exemple, ofereix els seus propis estudis en planificació familiar, sempre des d’una òptica pròxima als postulats de l’Opus Dei. Ofereix un postgrau en Matrimoni i Educació Familiar, o un altre en Acompanyament i Orientació Familiar. També disposa de dues càtedres relacionades amb polítiques familiars, patrocinades per entitats privades: la IsFamily Santander, amb suport econòmic del Banc Santander, i la Childcare and Family Policies, que té el patrocini de la Fundació Joaquim Molins Figueras.

La Fundació Molins Figueras du el nom d’una de les figures clau de la nissaga Molins, propietaris de la cimentera del mateix nom. La família Molins ha estat estretament vinculada a l’Opus Dei al llarg del segle XX i en especial durant la dictadura franquista. Avui, la Fundació Molins Figueras també col·labora, entre d’altres, amb la Fundació Provida Catalunya, reconeguda per proclamar discursos antigènere i en contra del dret a l’avortament. Aquesta entitat, tal com va explicar CRÍTIC, forma part del Foro Español de la Familia o de One of Us, una federació que uneix organitzacions antiavortistes i conservadores de la Unió Europea. 

Docents contraris a l’ús del preservatiu 

Dins l’oferta educativa de l’IESF, també hi ha un programa de formació continuada anomenat Ensenyar a Estimar, que té l’objectiu de formar educadors, orientadors i famílies “que volen acompanyar millor els infants i joves en el descobriment de l’amor autèntic”. El programa promou, entre d’altres, “l’acceptació serena de la masculinitat o la feminitat” o la “prevenció de riscos davant de la pornografia i l’afectivitat ferida”. 

L’equatoriana M. Judith Turriaga, contrària a l’ús de condons com a mitjà anticonceptiu, és una de les docents de la UIC

Entre les docents d’aquest curs, destaca el nom de María Judith Turriaga. Turriaga va generar una forta polèmica al Paraguai l’any 2024, arran d’un programa d’educació sexual impulsat pel Govern d’aquell país que va ser molt criticat pels seus continguts. Segons The Independent, el programa dirigit per Turriaga afirmava que els condons no serveixen com a mitjà anticonceptiu, i que la masturbació generava “problemes de frustració i aïllament”. També establia que a les nenes se les ha d’“advertir” respecte de “l’impacte que genera en l’home la seva forma de vestir i comportar-se”, i que, a partir de la pubertat, “el cos de la dona es prepara durant diversos anys per ser esposa i mare”. 

En la mateixa línia, la UIC també col·labora amb l’Asociación Española de Profesores de Planificación Familiar Natural (RENAFER), que ha impartit una assignatura en el grau de Medicina de la universitat que du per títol “Sexualitat Integrada i Planificació Familiar Natural”. RENAFER, segons el seu ideari, promou “l’educació en allò que té a veure amb la procreació humana”. A la pràctica, ha destacat per fer proselitisme contra l’ús del preservatiu, que considera un mètode de prevenció “no natural”. A més, actualment, la secretària general de RENAFER, María Guadalupe Alsina, és professora a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UIC.

Sílvia Aldavert, directora de l’ADSR, considera que aquests centres “actuen com a think tanks per produir, legitimar i propagar discursos que després són utilitzats per organitzacions antigènere, proporcionant arguments i materials que reforcen posicionaments ultraconservadors”.

L’Abat Oliba i la xarxa CEU

De la mateixa manera que la UIC, el gruix dels 1,49 milions d’euros de finançament públic atorgats a la Universitat Abat Oliba CEU prové de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del Govern espanyol. També situada a Sarrià – Sant Gervasi, aquesta universitat forma part de la Fundación Universitaria San Pablo CEU, una institució privada d’inspiració catòlica creada i promoguda per l’Asociación Católica de Propagandistas (ACdP).  

Els ‘think tanks’ de l’Abat Oliba CEU promouen discursos conservadors en defensa dels valors de la família i la vida

Dins del conglomerat CEU, el Centro de Estudios, Formación y Análisis Social (CEFAS) actua com a think tank acadèmic per difondre el seu coneixement a l’entorn de qüestions socials, polítiques i ètiques, segons la doctrina social de l’Església. El president de CEFAS és Alfonso Bullón de Mendoza y Gómez de Valugera, també president de l’ACdP i de la mateixa Fundació CEU. El responsable de CEU-CEFAS a Barcelona és Aquilino Cayuela, llicenciat en Estudis Eclesiàstics i en Sagrada Teologia, i col·laborador a la Fundación Disenso, la branca de producció ideològica i discursiva de Vox. La fundació, de fet, és presidida per Santiago Abascal.

També dins de la Fundación Universitaria San Pablo CEU, l’ADSR identifica l’Instituto de Estudios de la Familia, dedicat a promoure discursos catòlics i conservadors a l’entorn de “la defensa dels valors de la família i la vida, les crisis matrimonials o la política familiar”, entre d’altres. Teresa Pueyo Toquero és la delegada d’aquest Institut a la UAO, i s’especialitza en “teoria del gènere” i “ideologia trans“, conceptes promoguts per grups d’extrema dreta i antigènere. Paral·lelament, CEU disposa del seu propi segell editorial, CEU Ediciones, que difon publicacions que qüestionen els drets sexuals i reproductius, entre d’altres. 

Un dels autors d’una de les últimes publicacions de CEU Ediciones és Jorge Soley Climent, que forma part del patronat de la Fundació Provida Catalunya, col·labora amb la Fundación Disenso i és un dels fundadors de Societat Civil Catalana. El seu darrer treball, conjuntament amb Paz Marín i Ondina Vélez, és Aborto y eutanasia. Dilemas sobre el derecho a la vida, on es qualifiquen aquestes dues pràctiques sanitàries de “símptomes més estremidors d’una devaluació” i s’acaba concloent que “protegir l’existència vacil·lant dels més dèbils és avui, com sempre, contenir el progrés de la barbàrie”.

Els vincles de l’Abat Oliba CEU amb sectors ultraconservadors venen de lluny: el 2009 va col·laborar amb Hazte Oír i el Foro Catalán de la Familia

Ajuts estatals a la Fundación CEU 

La Fundación CEU, l’ens estatal del qual penja l’Abat Oliba, també ha rebut un gruix important de finançament públic: entre el desembre del 2023 i el del 2025, ha sumat fins a 8,88 milions d’euros, la major part provinents del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats de l’Estat. 

Els vincles de l’Abat Oliba amb sectors ultraconservadors venen de lluny: per exemple, l’any 2009 va organitzar unes jornades amb ponències a càrrec de persones vinculades a Hazte Oír i al Foro Catalán de la Familia, i més endavant, amb la Fundació Provida de Catalunya.