26/05/2026 | 07:00
A Catalunya hi ha 94.146 habitatges de protecció oficial (HPO), segons les dades més actualitzades del portal d’Estadístiques de la Política d’Habitatge de la Generalitat. Sobre un parc total que voreja els quatre milions de pisos (l’any 2021, l’Idescat xifrava en 3.915.129 els “pisos familiars convencionals”), això representa només el 2,4%.
Catalunya es troba a la cua d’Espanya i d’Europa en HPO vigent. De fet, les dades indiquen que, en el global de Catalunya, de mitjana, no s’arriba als 2,5 pisos protegits per cada 1.000 habitants. La raó d’una ràtio tan baixa té a veure amb la pèrdua de la qualificació que han patit milers d’immobles els darrers anys: només a la província de Barcelona, dels 75.501 habitatges de protecció oficial que hi havia el desembre de 2021, 53.671 –el 71%–hauran perdut la qualificació abans del 2040. Però quina és la distribució d’aquests pisos? Quins municipis en concentren més? Quan s’han construït més HPO? Qui els ha construït?
Si ens fixem en els municipis de més de 5.000 habitants, el nombre de pisos protegits per cada 1.000 habitants varia dels 37 de Guissona fins als zero que tenen Aiguafreda, Masquefa o Sant Antoni de Vilamajor. En total, hi ha 24 municipis en els quals o bé no s’hi ha construït mai cap HPO o bé, si n’hi havia algun, ha perdut la seva qualificació al llarg de les darreres dècades.
Hi ha 24 municipis en els quals o bé no s’hi ha construït mai cap HPO o bé ha perdut la qualificació
En el top 10 de pisos protegits per nombre d’habitants s’hi inclouen, a banda de Guissona, també Amposta, Polinyà, Sant Just Desvern, Montmeló, Martorell, Sant Adrià de Besòs, la Pobla de Segur, Montgat i Abrera. Les ràtios de tots aquests municipis superen els 18 immobles per cada 1.000 ciutadans. No és, però, la tònica habitual: la ràtio de Barcelona, per exemple, se situa en els 4,8.
Barcelona, el municipi amb més HPO
La capital catalana és, amb diferència, el municipi que concentra un major volum de pisos: n’hi ha 16.434 que mantenen la qualificació. Per darrere se situen Sabadell (amb 3.608 habitatges), l’Hospitalet de Llobregat (3.588) i Terrassa (3.319). Tanmateix, la correlació d’habitatges protegits per cada 1.000 habitants és força baixa: 4,8, en el cas de Barcelona; 8, a Sabadell; 6,1, a l’Hospitalet de Llobregat, i 7,1, a Terrassa.
En total, hi ha 23 municipis que tenen més de 1.000 immobles protegits, entre els quals s’hi inclouen Lleida, Badalona, Reus, Tarragona, Girona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès o Cornellà de Llobregat. Es tracta d’alguns dels municipis més poblats de Catalunya. Tanmateix, en aquest rànquing també hi apareixen Sant Adrià de Besòs, Amposta o Martorell, que concentren un volum de població bastant més reduït.
Cal tenir en compte que, tal com indica la nota metodològica de l’estadística publicada per la Generalitat, les dades recollides són una “estimació”, ja que han quedat fora del recompte “les possibles desqualificacions voluntàries que s’hagin pogut produir i els enderrocs”, així com “els habitatges qualificats abans de l’any 1980 i que podrien tenir encara un règim de protecció vigent”, per manca d’informació al respecte.
Qui ha construït els pisos?
Les dades del portal d’Estadístiques de la Política d’Habitatge de la Generalitat distingeixen entre aquells immobles que han estat impulsats pels ens locals (principalment, els ajuntaments), per la Generalitat o per promotors privats. Amb molta diferència, l’agent més actiu a l’hora de construir HPO han estat les promotores privades, que han aixecat 53.566 habitatges protegits. Això equival al 57% de tots els pisos que, avui, mantenen vigent la qualificació a Catalunya.
Les promotores privades han construït el 57% de tots els pisos protegits a Catalunya
En els casos en què la construcció d’aquest parc ha recaigut en actors privats, l’Administració també hi ha intervingut, transferint-los recursos en forma de subvencions (a la compra del sòl o la urbanització), cedint-los o venent-los sòl públic o per mitjà de beneficis fiscals. Fins a la reforma legal aprovada al Parlament l’any 2019 (el Decret llei 17/2019), que prohibeix la desqualificació en gairebé totes les noves promocions, els actors privats han pogut vendre o llogar al mercat lliure els pisos que havien construït –també fent ús de recursos públics– un cop passat el termini de protecció.
Les administracions públiques construeixen menys de la meitat de l’HPO
De la resta d’HPO actualment vigent, la Generalitat ha impulsat 15.016 pisos, principalment en grans ciutats com Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat o Badalona, on n’ha aixecat més de 1.000, i els ens locals n’han creat 25.564. Els ajuntaments han construït habitatge sobretot a la capital catalana (9.693), i en alguns dels municipis més poblats, com Sabadell (2.048), Sant Cugat del Vallès (1.188), Terrassa (1.094) o Santa Coloma de Gramenet (1.025).
Hi ha 143 municipis que no tenen cap HPO impulsat per les administracions públiques
Hi ha 143 municipis de més de 5.000 habitants que no tenen cap pis protegit impulsat per les administracions, malgrat tractar-se, en alguns casos, de zones densament poblades. Aquest seria el cas, per exemple, d’Esparreguera, amb una població de 45.278 habitants i amb 0,09 HPO per cada 1.000 habitants; Calafell, que té 64.858 residents i 0,2 pisos per cada 1.000 habitants; Sitges, on resideixen 65.380 persones i hi ha 8,21 habitatges de protecció oficial per cada 1.000 habitants, tots impulsats per promotores privades, o Salou, amb una població de 62.036 residents i amb 7,4 immobles protegits per cada 1.000 habitants, però cap d’ells impulsat per l’Ajuntament ni la Generalitat.
Quan s’ha iniciat més HPO?
Les dades de la Generalitat inclouen una sèrie temporal que abraça del 2002 al 2025. Quants habitatges de protecció oficial s’han iniciat i acabat en aquest període?
El 2008, durant el Govern tripartit del PSC, d’ERC i d’ICV i abans de l’esclat de la crisi econòmica, va ser l’any en què es van iniciar més construccions de pisos protegits: 10.542. En paral·lel, se’n van finalitzar 6.753. Des d’aquell moment, la lògica ascendent que s’havia mantingut des del 2003 es va revertir, i el menor nombre d’obres iniciades per aixecar aquests immobles es va registrar el 2013, quan governava CiU i en un moment de fortes retallades. Es van començar, llavors, 678 HPO arreu de Catalunya.
Les xifres mostren una remuntada progressiva entre el 2017 i el 2021, sota els governs de Junts, quan es van iniciar les obres per edificar 2.615 pisos. Després d’una davallada el 2022, les construccions van tornar a créixer i els darrers tres anys, amb ERC i el PSC a l’executiu, s’han mantingut per sobre dels 3.000 habitatges iniciats. En tot el període analitzat, s’haurien començat a construir 99.470 HPO i s’haurien acabat un total de 78.360 pisos.
La nova construcció de pisos protegits no compensa les desqualificacions
L’informe titulat El parc d’habitatge protegit a la metròpoli de Barcelona: estoc existent i la seva evolució, elaborat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OMH) i coordinat per l’Observatori DESCA, conclou que el ritme actual de construcció i d’adquisició de nous pisos protegits no compensarà les pèrdues. El 2022, per exemple, segons les dades disponibles al web de la Generalitat, es van construir 1.642 habitatges protegits a la demarcació de Barcelona. Tanmateix, la informació recollida per l’OMH indica que, aquell mateix any, 2.520 immobles van perdre aquesta catalogació només a la província de Barcelona.
L’informe també constata que l’esforç de les institucions per augmentar el parc protegit d’habitatge haurà de superar el hàndicap que, de mitjana, hi haurà una pèrdua de 2.683 pisos anuals. Això, malgrat que la llei catalana d’habitatge, del 2007, especifica que cal “un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del total d’habitatges principals existents” a les ciutats i zones de demanda forta.
Hi ha estudis d’experts en la matèria, com Carme Trilla o Jordi Bosch, que apunten al fet que a l’Estat espanyol hi hauria un parc d’habitatges protegits de set milions de pisos si no s’hagués desqualificat progressivament amb els anys. De fet, en cas d’haver mantingut la protecció, un 40% dels habitatges principals a Espanya serien HPO.
