27/07/2026 | 07:00
Un malestar generalitzat es forjava als parcs de Bombers de Catalunya quan, a l’inici de l’estiu, quatre sindicats van fer una crida controvertida. Demanaven no cobrir certes activacions que consideraven “mancances estructurals del cos”. Reclamaven, “amb caràcter urgent”, millores en la seguretat operativa i en les condicions de salut i laborals. Deu dies després, l’incendi de les Gavarres va posar a prova la capacitat dels Bombers per lluitar contra les flames. Era un foc de sisena generació i d’alta complexitat. I en sols un dia, van poder estabilitzar un incendi forestal que havia provocat el confinament de set municipis de l’Empordà i del Gironès.
Focs com aquest, que requereixen intervencions de llarga durada, porten al límit uns professionals que fa temps que demanen millores en la situació laboral i de seguretat. Així doncs, el 13 de juliol, quatre sindicats del Cos de Bombers van fer pública una carta adreçada a la ciutadania i a la consellera d’Interior de la Generalitat, Núria Parlon. Hi demanen un memoràndum de compromís per garantir millores en la seva situació, però també en “la seguretat de la ciutadania, a la qual ens devem”.
En la carta, els sindicats adverteixen que els Bombers estan al límit i “la situació s’ha tornat insostenible”. Finalment, alerten que “si no s’actua amb urgència, el Cos de Bombers de Catalunya s’encamina cap al col·lapse”. Quines són les causes de les mobilitzacions? Com és el dia a dia d’un bomber o bombera de la Generalitat? Aquí t’expliquem les demandes principals.
“Unitats mòbils de descontaminació per no emportar-nos els tòxics a sobre”
Quan els Bombers actuen en un incendi d’habitatge, indústria o vegetació, s’exposen als fums, als gasos i a les matèries orgàniques volàtils. Aquests contaminants impregnen els seus equips de protecció individual (EPI). Joan Biescas, coordinador de l’Agrupació de Bombers de la Generalitat de CCOO, explica que, si l’exposició es perllonga, els tòxics acaben traspassant els equips. Finalment, afecten la pell, les mucoses i les vies aèries. Per gestionar-ho adequadament, cal fer “una descontaminació reglada”.
L’OMS classifica la professió de bomber com a carcinògena del grup 1 basant-se en “proves suficients de càncer en humans”
Així doncs, quan el bomber acaba, “hauria d’entrar en una unitat mòbil instal·lada en el lloc del servei per descontaminar-lo íntegrament”. “Que el bomber en surti net, amb roba nova i neta, i pugui ser operatiu per al següent servei i no s’emporti els contaminants dins del camió cap al parc, com es fa ara“. Des de la Intersindical, demanen el compromís que la gestió dels tòxics serà sempre al lloc de la intervenció amb substitució de l’EPI contaminat, incloent-hi guants i casc. També, que la neteja d’aquest material la faci personal especialitzat i independent de la guàrdia i dels parcs.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS), a través de la seva Agència Internacional de Recerca del Càncer (IARC), classifica la professió de bomber com a carcinògena del grup 1. Per a aquesta conclusió, s’ha basat en “proves suficients de càncer en humans”. Segons la IARC, els bombers “poden estar exposats a una barreja de productes de combustió, substàncies químiques presents en escumes d’extinció i ignífugs, fums de dièsel, materials de construcció i altres factors de risc, com ara el treball en torns de nit i la radiació ultraviolada”. Així doncs, un tema clau que demanen des del Cos és “afrontar el tema dels contaminants de manera integral i definitiva, conjuntament amb la implementació total de la Llei de prevenció de riscos laborals”.
“Establir les necessitats de personal real als parcs, fent un pla d’ocupació”
“Hem dit prou de treballar amb dotacions infradotades”, denuncien en el primer punt de la carta. El personal del qual disposa un parc per sortir en una primera intervenció és clau: són les unitats bàsiques d’intervenció (UBI). En termes de seguretat dels Bombers i de la ciutadania, “la unitat bàsica hauria de ser mínim de 5 bombers o bomberes en qualsevol parc i de 7 en parcs que també tinguin autoescala“, explica Biescas. El mínim és per garantir dues persones d’intervenció i dues de rescat, a banda del conductor. “En cas que un pateixi un accident treballant, per exemple un atrapament en foc d’habitatge, el segon binomi pot anar en la seva recerca i ajuda”, concreten des de la Intersindical.
En aquests moments, “hi ha 19 parcs amb mínims de 3 bombers i molts parcs amb 4”. A Catalunya hi ha 146 parcs de Bombers de la Generalitat. Biescas explica que “si s’adeqüen les plantilles als mínims necessaris, això ja suposaria l’ampliació de les dotacions“. En aquest sentit, per poder reduir la realització d’hores extres estructurals, demanen “fer un pla d’ocupació que estableixi les necessitats reals de personal en tot el territori”. La Intersindical parla d’un estudi complet per saber “quina ha de ser la dotació en cada parc segons el territori”. Afegeixen que “per molt que treballem en xarxa, la simultaneïtat pot afeblir-la, i les zones rurals, especialment Ponent i Pirineus són zones “desprotegides.
“Que s’apliqui la jornada de 35 hores i millorar els salaris”
Un bomber o bombera de primera de la Generalitat de Catalunya té actualment un salari de 3.459 euros bruts mensuals, prop de 2.500 nets. Una de les demandes és “la correcció anual dels salaris“, que “s’equipari a l’IPC català per no perdre poder adquisitiu”.
La jornada operativa anual per als Bombers és de 1.640 hores, amb una previsió de prop de 67 guàrdies anuals. Això equival a una mitjana d’unes 31 a 35 hores setmanals. Els sindicats denuncien que cobreixen “les mancances estructurals de personal” amb “la voluntat, el sacrifici i la disponibilitat dels bombers fora de la seva jornada laboral”.
Demanen que s’apliqui la jornada de 35 hores i una millor organització que permeti la conciliació familiar
És per això que demanen que s’apliqui la jornada de 35 hores i una millor organització que permeti la conciliació familiar. Veuen necessari establir un pla temporal per cobrir, fins a l’assoliment del pla d’ocupació, “reforços programats i limitats en una quantitat màxima compatible amb la conciliació familiar i la no sobrecàrrega excessiva de feina”.
“Millorar els avituallaments en intervencions de llarga durada”
Els Bombers titllen de “maltractament” i de “menyspreu” l’alimentació i els avituallaments que reben en jornades que poden superar les 30 hores consecutives de treball. Biescas explica a CRÍTIC que de vegades hi ha guàrdies ampliades de 14 o 24 hores seguides sobre el terreny. Es refereix a intervencions en incendis forestals, focs d’indústria, inundacions o ensorraments. “Per esmorzar ens porten un entrepà d’algun subministrador local”, explica. El problema arriba amb l’àpat de dinar o de sopar: “L’avituallament actual és un producte industrial que ve en unes capses de cartó amb un producte envasat“.
Sobre aquest producte, la Intersindical explica que “és menjar calòric, però amb molts additius i conservants que fan una digestió pesada”. El compromís, expliquen, era que seria només un primer àpat si no hi ha alternativa, però l’excepcionalitat “s’ha convertit en norma” i un bomber pot repetir durant dies les mateixes capses per dinar i sopar. “Demanem que la resta d’àpats i dies en el mateix servei es pugui abastir als bombers amb menjar fresc i variat”.
“El personal que treballa en intervencions de llarga durada necessita una bona alimentació per respondre amb garanties al servei i no accepta aquest producte”, explica Biescas. Davant d’aquesta situació, demanen un concurs públic per tal que empreses del sector alimentari es prestin a donar el servei. L’idoni, per a ells, seria “un càtering que fes el menjar in situ o el portés amb productes de qualitat i de quilòmetre zero”.
