Crític Cerca
Notícies

Catalunya en flames: les demandes dels bombers en plena campanya d’incendis

Equips deficients, vehicles obsolets, excés d'hores extres i manca de personal: els sindicats del cos denuncien a CRÍTIC "infrafinançament" i "dèficit de recursos"

17/06/2022 | 17:43

Un bomber remulla terrenys cremats a l'incendi de Castellar de la Ribera / JORDI BORRÀS – ACN

Catalunya afronta aquest cap de setmana una situació d’alt risc, amb tres incendis cremant de forma simultània. Els bombers han donat per controlat aquest divendres l’incendi forestal de Corbera d’Ebre (Terra Alta) i de Castellar de la Ribera (Solsonès). Ara, els esforços es concentren als focs de Lladurs (Solsonès) i d’Artesa de Segre (Noguera), que continuen descontrolats. També hi ha hagut incendis, ja estabilitzats, a Sallent (Bages) i a Peramola (Alt Urgell).

La situació, com explicava CRÍTIC en aquest reportatge, és de tempesta perfecta a causa de l’emergència climàtica i de la manca d’inversió crònica en prevenció. Una tendència que el Govern vol corregir aquest 2022: la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha anunciat un pla dotat amb 76 milions d’euros fins al 2025, que, segons l’executiu, multiplica per sis els recursos actuals. Però quines són les queixes principals dels bombers que estan lluitant a la primera línia per apagar els focs? CRÍTIC ha parlat amb els sindicats UGT i CCOO i també s’ha posat en contacte amb el Departament d’Interior, que, en el moment de publicació de l’article, no havia donat resposta a les preguntes d’aquest mitjà.

Deficiències en els equips de respiració 

Al mes de març, la Fiscalia de Barcelona va obrir una investigació arran de la querella que van presentar els sindicats de bombers de la Generalitat, en què demanaven la retirada dels equips de respiració autònoma que fan servir els efectius en cas d’incendi en espais amb poc oxigen. Consideren que el Departament d’Interior i la Inspecció de Treball de la Generalitat podrien haver comès un delicte contra la seguretat dels treballadors perquè tenien constància de les deficiències d’aquests equips i no van actuar per tal de resoldre-les.

De fet, segons les conclusions d’un peritatge encarregat a l’empresa Draguer, un dels fabricants dels respiradors, l’aire de les ampolles no complia els mínims de qualitat que recomana la normativa, i, en conseqüència, el seu ús podia comportar “risc d’asfíxia” per als bombers. A més, l’informe contenia una anotació on la companyia apuntava que ja havia alertat dels riscos els responsables del cos en un altre peritatge elaborat l’any 2020. Els sindicats afirmen que no tenien coneixement de l’existència d’aquest primer document.

En paral·lel, la Fiscalia també investiga una altra denúncia dels sindicats contra la decisió de la Inspecció de Treball, que va declarar-se no competent per paralitzar l’activitat amb aquests equips de respiració. També el Síndic de Greuges va obrir una actuació d’ofici on demanava informació a la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments sobre el peritatge que va elaborar el fabricant Draguer l’any 2020 i les actuacions dutes a terme des de llavors.

“S’han començat a revisar les ampolles, però encara n’hi ha moltes de pendents d’aquesta revisió”, rebla Antonio del Rio, representant dels treballadors del Sindicat Professional de Bombers de la UGT Catalunya. En la mateixa línia s’expressa Marc Guix, delegat sindical de CCOO a Bombers de la Generalitat: “Producte de la pressió judicial i mediàtica, ara s’han començat a resoldre les deficiències, però no totes”, assegura.

Infrafinançament i manca de personal

Els sindicats també es queixen de “l’infrafinançament” que pateixen els bombers, i diuen que encara no s’han recuperat “de la dècada de retallades”. Però quines són les causes d’aquest dèficit de recursos i en què es tradueix?

L’any 2019, el Govern de la Generalitat de Catalunya feia una crida als ajuntaments i a les diputacions per tal que contribuïssin al finançament del cos. El llavors director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Manel Pardo, reconeixia que un dels problemes principals que arrossegaven els bombers era econòmic, però feia èmfasi que l’escassetat de recursos no només s’explicava “pel pressupost del Govern de la Generalitat”. De fet, existeixen diverses normatives que estableixen que els municipis que no tinguin servei propi han de transferir diners al cos. Així ho determina, per exemple, la Llei 5/1994, que regula els serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments a Catalunya, i que dictamina que els municipis i les diputacions provincials han de fer “aportacions obligatòries” als bombers. Tanmateix, Marc Guix, de CCOO, explica que aquesta normativa “no s’ha complert mai”.

A banda, el representant sindical explica que una de les principals fonts de finançament del cos és la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores (UNESPA), una entitat gestora que recull una part de les aportacions que fan els usuaris i les entitats públiques o privades quan contracten una pòlissa d’assegurances. En el cas de Catalunya, cada any, l’Agència Tributària, el Departament de Vicepresidència i Economia, el d’Interior i la UNESPA signen un conveni a partir del qual la gestora ha de destinar recursos a l’establiment, la millora i l’ampliació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments. “Al capítol 6 dels pressupostos de la Generalitat s’haurien de materialitzar aquestes aportacions, que són inversions directes al cos de bombers, però no hi ha cap control de la seva destinació final ni sabem on han anat a parar”, denuncia Marc Guix.

Una de les expressions de la manca endèmica de recursos, a criteri dels sindicats, és la falta de personal; un problema que s’arrossega des de fa més de 10 anys. “És cert que durant aquest període hi ha hagut dues convocatòries, però ara, en plena campanya forestal, ens trobem amb un excés de bombers en pràctiques, que són nous als parcs i que no tenen prou experiència”, rebla Antonio del Rio, de la UGT.

Actuació dels bombers a la Pobla de Massaluca (Terra Alta)/ BOMBERS DE LA GENERALITAT

Excés d’hores extres

Una altra de les conseqüències de la manca de personal és l’excés d’hores extres que fan els efectius, particularment en alguns parcs. Així ho denuncia CCOO, que ha comptabilitzat el volum d’hores que ha dut a terme el personal del cos fora del seu horari i el cost econòmic que això ha representat per a les arques públiques.

Segons la documentació facilitada a CRÍTIC, amb xifres relatives als imports abonats cedides per Recursos Humans dels Bombers, l’any passat, els treballadors van fer un total de 503.817 hores extres, que van suposar una despesa d’11,7 milions d’euros. La tendència ha evolucionat a l’alça: l’any 2016 (el primer amb dades disponibles), els efectius van fer 301.656 hores fora d’horari, que van comportar un cost de 5,2 milions d’euros. Des de llavors, les quantitats han augmentat any rere any, i van arribar al seu punt màxim el 2020: en aquell moment, Comissions Obreres va comptabilitzar que els bombers havien fet 614.765 hores extraordinàries, per un import equivalent a 13,8 milions d’euros.

“Això acaba repercutint en la qualitat del servei”, exposa Marc Guix, que també es queixa que la Llei de prevenció de riscos laborals –segons la qual caldria fer una avaluació prèvia per definir les necessitats del servei– no s’aplica als bombers. “No hi ha una planificació de l’activitat preventiva”, denuncia. “La normativa no es contempla de la porta del parc cap a fora, només cap a dins, en relació amb les eines o la indumentària”, hi afegeix.

Parc mòbil antic i obsolet 

“Tenim un parc mòbil antic, obsolet i insuficient”, rebla Antonio del Rio. “Hi ha diversos camions licitats, alguns han començat a arribar, però encara no sabem si arribaran tots”. “La mitjana d’edat dels vehicles és de 15 anys i n’hi ha molts de baixa”, comenta, per la seva banda Marc Guix.

Per començar a abordar el problema, l’any passat, el Govern de la Generalitat va aprovar l’adquisició de 77 nous vehicles urbans destinats al cos de Bombers per als anys 2022-2025, que suposaven una despesa de 40,8 milions d’euros. Aquesta compra, explicava l’executiu, suposava “una renovació i reposició”, ja que no s’incrementava el parc mòbil, sinó que amb els nous vehicles se’n donarien de baixa d’altres “en funció de la seva antiguitat i del seu estat de conservació”.

Però, al marge de les noves adquisicions –que, segons els sindicats, no totes estarien arribant als llocs de treball–, la situació del parc mòbil dels bombers es va situar sota els focus mediàtics l’any passat, quan la Fiscalia Anticorrupció de l’Audiència Nacional va iniciar una investigació per possibles irregularitats en la contractació per al manteniment dels camions.

Amb aquestes diligències pretenia esclarir com funciona el sistema de contractes amb què l’empresa Grupo Iturri SA, licitadora del contracte de conservació dels vehicles, cobrava de la Direcció General d’Extinció i Prevenció d’Incendis per la reparació dels vehicles. La investigació també incloïa factures de camions amb dades incoherents o l’existència de tallers d’Iturri als parcs de bombers de Cerdanyola, de Valls i de Calonge, quan Interior no tenia constància de cap conveni que cedís l’ús d’aquests espais a la companyia.

Enguany, el Departament d’Interior ha ordenat iniciar una auditoria de totes les factures del 2020, del 2021 i del 2022 i ha aturat els pagaments a l’empresa Iturri fins que no es completi la investigació interna o hi hagi una sentència absolutòria.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies