10/03/2026 | 07:00
L’incendi de Paüls del juliol de 2025 va cremar aproximadament 3.321 hectàrees de superfície forestal i agrícola a la comarca del Baix Ebre. D’aquestes hectàrees cremades, 1.125 eren dins del Parc Natural dels Ports. En aquell moment, va sorprendre saber que el parc no tenia ni tan sols redactat un pla de prevenció d’incendis. Ara sabem, gràcies a una pregunta parlamentària de la CUP a la qual ha tingut accés CRÍTIC, que encara nou parcs i reserves naturals de tot Catalunya no tenen aprovat cap pla de prevenció. Ni el tindran aquest estiu. Els propers juliol i agost tornaran a ser, malgrat les pluges, els mesos de l’any amb un risc més alt d’incendis. Tornaran a cremar-se parcs naturals protegits? Com es diu sovint, els incendis s’apaguen a l’hivern.
Arran de l’incendi de Paüls, la CUP va destapar que el Parc Natural dels Ports no tenia un pla de prevenció d’incendis ni tan sols en procés de redacció. El Govern català diu ara, en la resposta al grup parlamentari de l’esquerra independentista, que “aquest any” —és a dir, fa un mes o dos com a molt— ha començat la redacció dels primers informes. Però el problema no és només als Ports.
Quins parcs naturals catalans no tenen pla d’incendis?
Aquest estiu és altament probable que tampoc no hi hagi plans aprovats de prevenció d’incendis als parcs naturals de l’Alt Pirineu, Capçaleres del Ter i del Freser o als Aiguamolls de l’Empordà ni tampoc a la reserva de Mas de Melons i Secans de Lleida, als paratges d’interès nacional de l’Albera —que acaba d’iniciar el procés per constituir-se en un parc natural. Dos casos especials són el de Cadí-Moixeró, que assegura que té un pla redactat però que mai no s’ha aprovat i, per tant, no és vàlid, i el de la Zona Volcànica de la Garrotxa, on l’any 2010 es va redactar un pla especial per al parc natural, dins d’un pla comarcal contra el foc sí aprovat, però aquesta separata del parc mai no s’ha arribat a aprovar formalment. I fa ja més de 15 anys que està “pendent”. Tampoc no en té el Parc Natural del Delta de l’Ebre, però es tracta, segons la Generalitat, d’un “espai sense risc d’incendi”.
Tot i això, el diputat de la CUP Dani Cornellà considera, en declaracions a CRÍTIC, que “si la llei diu que tots els parcs naturals han de tenir un pla d’incendis, tots haurien de tenir-ne un d’aprovat”, independentment de si poden patir més o menys incendis. “Si la llei fa 40 anys que diu que s’ha de tenir un pla per prevenir el foc, nosaltres creiem que tots els parcs i reserves naturals de Catalunya n’haurien de tenir un d’aprovat i dotat amb un pressupost”.
Parcs naturals com el de l’Alt Pirineu, les Capçaleres del Ter o el Cadí-Moixeró no tenen encara aprovat un pla d’incendis
Alguns dels parcs naturals han començat “aquest any”, segons el mateix document del Govern al qual ha tingut accés CRÍTIC, a redactar els seus plans de prevenció. S’han posat les piles amb el dels Ports i el de l’Alt Pirineu i la conselleria de Territori promet que en algun moment d’aquest 2026 s’iniciaran els treballs per al de la reserva natural de Mas de Melons i Secans (plana de Lleida). Tot i això, aquests plans són molt complexos d’elaborar, i poden trigar mesos a redactar-se. Posteriorment, necessiten una dotació econòmica per executar el que es demana i, per tant, necessiten mesos o anys per estar plenament actius i executats.
Des de quan és obligatori tenir un pla de prevenció?
Primer cal dir que sí, és obligatori que tots els parcs naturals tinguin un pla de prevenció propi contra els incendis. Ho diu un decret llei del Govern de la Generalitat. Des de quan? Des de l’any 1986, durant els governs de Jordi Pujol. De fet, la primera línia d’aquell decret donava “sis mesos” als parcs naturals que existien aleshores per tenir redactat i aprovat un pla de prevenció d’incendis. Han passat 40 anys.
S’ha de matisar que hi ha parcs i reserves naturals nous o creats en els últims anys; però, en tot cas, tal com estableix aquest decret, tots haurien d’haver aprovat ja un pla de prevenció d’incendis. Els que sí que ho han fet són el Parc Natural del Cap de Creus, el del Montgrí, el de la Serra del Montsant i o el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici —que ja va per la cinquena revisió del seu pla d’incendis.
A la demarcació de Barcelona sí que hi ha plans de prevenció d’incendi en parcs naturals com el de Collserola o el del Montnegre i el Corredor, entre d’altres, aprovats per la Diputació de Barcelona o l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Els bombers alerten de grans incendis al Prepirineu i al litoral barceloní
El Prepirineu i els espais naturals entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona són les dues grans zones boscoses a Catalunya amb més risc de grans incendis devastadors. L’inspector dels Bombers de la Generalitat, i cap del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF), Marc Castellnou, ha explicat en una entrevista a CRÍTIC que “els boscos del Prepirineu són els més afectats amb diferència per l’estrès hídric i tenen un risc de gran incendi claríssim”. Són boscos que estaven acostumats a viure en unes condicions d’humitat més bones que en els darrers anys. “De fet, al Pirineu hi ha quasi un 30% de mortalitat d’arbres”, assegurava fa un any.
Hi ha un alt risc d’incendi al Prepirineu i en zones boscoses prop de Barcelona com el Garraf, el Montnegre o Montserrat
Tot i això, el mateix Castellnou alerta sempre que el risc d’una gran catàstrofe està més concentrat al litoral de Barcelona que en cap altre lloc de Catalunya. No hi ha una gran presència de ramats ni de conreus agrícoles (malgrat alguns parcs agraris al Baix Llobregat o al Vallès) i, a més, hi ha grans ciutats molt properes a uns boscos poc gestionats. Es refereix sobretot a parcs o zones naturals com el Garraf, el Montnegre, la serra de Sant Llorenç o tot l’entorn de Montserrat.
Com evitar incendis greus als parcs naturals?
Els parcs naturals, sobretot a la regió mediterrània, són zones especialment perilloses per a la propagació dels grans incendis forestals com s’ha demostrat en els grans incendis dels últims anys a Portugal, a Espanya o a Grècia. La falta de gestió forestal durant dècades, l’excés d’arbres (molts dels quals, avui morts) i l’abandonament de les activitats del sector agrícola i ramader en aquestes zones d’interès natural han permès l’augment del combustible forestal molt perillós en cas de foc.
Per això, cada cop són més urgents els plans antiincendis. Almenys per mitigar els efectes dels incendis que sabem que tant sí com no s’hi acabaran produint. Els plans ja aprovats serveixen, primer, per analitzar i radiografiar el territori i detectar-ne els punts més vulnerables i on s’hauria d’actuar primer en cas d’incendi a la zona. I, en segon lloc, serveixen per proposar mesures concretes que s’han d’executar, com ara les pistes perquè hi passin els camions de bombers, els tallafocs naturals, zones segures on els bombers poden maniobrar o com millorar la xarxa de punts d’aigua, entre altres coses. Tot això servirà, en cas d’incendi, per facilitar la feina dels bombers i evitar la propagació del foc.
Per tot plegat, els plans de prevenció no només necessiten estar redactats i aprovats, sinó que posteriorment el més important és que han d’estar dotats econòmicament per executar el que diu el pla. Si al pla hi ha una sèrie de mesures proposades pels tècnics en gestió forestal i antiincendis, però no hi ha pressupost per fer-les reals, tot queda en paper mullat. De fet, el mateix Pla de prevenció d’incendis 2022-2025 de la Generalitat de Catalunya es va dotar amb 72 milions d’euros per fer tot tipus d’actuacions en tots els boscos de Catalunya davant l’emergència climàtica i els grans incendis forestals.
El precedent de l’estiu passat: nou espais naturals tancats
La situació dels parcs naturals serà, amb molta probabilitat, complicada també aquest estiu malgrat les pluges d’aquests últims mesos. Recordem que el 15 d’agost passat, en una decisió inèdita, el Govern del PSC va decidir tancar tots els accessos de nou espais naturals. Mai no s’havia restringit l’accés a nou massissos en un mateix dia. Es van tancar per por d’un incendi davant les altes temperatures els del Cap de Creus, la Serra de l’Albera, les Muntanyes de Tivissa, la Serra de Montsant, les Muntanyes de Prades, les Serres de Cardó – el Boix, els Ports, el Montsec d’Ares i la Serra de Mont-roig.
