14/07/2025 | 06:00
L’inici de la temporada d’incendis d’aquest 2025 ha estat el pitjor dels últims 15 anys. En només una setmana de diferència, el foc ha portat dos grans focus de preocupació: la Segarra, amb 5.557 hectàrees cremades, i el Baix Ebre, amb 3.300. Tots dos han acabat amb víctimes mortals. Quines zones de Catalunya afronten ara el màxim risc d’incendi? Quines han cremat més els darrers anys?
En aquest mapa, basat en les dades obertes de la Generalitat de Catalunya, s’hi observa el total d’hectàrees cremades en la suma de focs iniciats en cada comarca. L’Alt Empordà destaca com la comarca més afectada, amb un total de 12.607 hectàrees, seguida de prop per la Ribera d’Ebre, amb 10.088. Els incendis de la darrera setmana a la Segarra i al Baix Ebre han fet que aquestes comarques se situïn en la tercera i la quarta posicions.
Els experts alerten que, de cara al futur, és probable que aquestes zones continuïn patint afectacions importants. Andrea Duane, ecòloga especialitzada en el canvi de comportament dels incendis al llarg del temps, explica que “la probabilitat més alta d’incendi és als extrems del país: les Terres de l’Ebre i l’Empordà, perquè són zones on el vent és un gran motor de propagació del foc”.
Les comarques del Prepirineu es troben entre les menys afectades fins ara, però són les que més preocupen de cara al futur
En canvi, la comarca on han cremat menys hectàrees en els focs que s’hi han iniciat és el Pla d’Urgell. Això s’explica per una superfície petita i una forta implantació de camps de regadiu al voltant del canal d’Urgell. També han estat especialment poc afectades pels incendis la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Berguedà. La suma de totes tres són només 53 hectàrees cremades en aquests 15 anys.
El Prepirineu: poques hectàrees, molt risc
Malgrat que les comarques del Prepirineu es trobin entre les menys afectades durant els darrers 15 anys, són les que més preocupen de cara al futur. En una entrevista a CRÍTIC, el cap del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers, Marc Castellnou, exposava que “és allà on hi ha un gran risc d’incendi forestal”, per la gran mortalitat d’arbres que va haver-hi durant la sequera. Andrea Duane manté que, tot i haver superat la sequera, encara “són els boscos més exposats a un incendi extrem”, i hi afegeix que serien focs molt difícils d’aturar pels serveis d’emergència perquè “són boscos extensos i remots, amb parts inaccessibles”
El risc d’una gran catàstrofe està més concentrat al litoral de Barcelona, explica Marc Castellnou
A banda, tots dos experts apunten que, malgrat no ser les zones amb més probabilitat de grans incendis, les serres litorals preocupen especialment: “Estan densament poblades i tenen zones boscoses altament vulnerables als incendis”, explica Duane. “Allà, si s’ha de gestionar una emergència, és on s’hauran de prendre més decisions difícils”.
Marc Castellnou apuntava en la mateixa línia: “El risc d’una gran catàstrofe està més concentrat al litoral de Barcelona que en cap altre lloc; fa molts anys que no s’hi fa gestió forestal ni hi ha conreus agrícoles”. Castellnou creu que la situació es repeteix en molts àmbits de l’àrea metropolitana de Barcelona, com ara els corredors del Garraf, del Montnegre, de la serra de Sant Llorenç o de Montserrat, i insisteix que el problema és que allí “s’ajunta el risc d’incendi amb l’emergència de protecció civil”.
La Jonquera ha cremat més, però a Tortosa s’inicien més focs
En el cas dels municipis, els que més hectàrees han vist cremar són la Jonquera (Alt Empordà), la Torre de l’Espanyol (la Ribera d’Ebre) i Torrefeta i Florejacs (la Segarra). És una classificació que ve marcada perquè és en aquests tres pobles on s’han originat els grans focs viscuts des del 2011. En cada un d’aquests municipis, entre el 2011 i el 2025, s’han declarat entre 10 i 15 incendis, però aquesta no és una xifra extraordinària: a Tortosa, el lloc on s’han declarat més focs, el recompte arriba a 157 incendis en el mateix període.
De fet, en la classificació de municipis on més focs s’han iniciat, s’hi observa que predominen les zones més poblades. Després de Tortosa, el segon classificat és Lleida (113 focs), seguit de Girona (99), Barcelona (86) i Terrassa (77). Ara bé, cal tenir en compte que l’actuació ràpida en la majoria dels casos permet extingir-los abans que arribin a cremar cap hectàrea. En total, entre el 2011 i el que portem del 2025, a Catalunya s’han declarat 7.813 focs, que han cremat 58.700 hectàrees.
