22/06/2023 | 06:30
Des de l’1 de juny passat ha començat una nova campanya forestal especialment anòmala. És previst que s’allargui fins al 30 de setembre i, per primer cop en 10 anys, ja s’havia activat el nivell 3 del Pla Alfa al mes d’abril perquè hi havia un risc molt elevat “que es produeixin incendis de grans dimensions” segons ha explicat el Departament d’Interior de la Generalitat. El context ve marcat per tres anys de sequera acumulada, l’augment de les temperatures a causa del canvi climàtic i la concentració de biomassa seca als boscos.
Més enllà dels recursos que té el cos de Bombers per fer front als incendis, què més es pot fer per mitigar aquest polvorí?
Marta Carola és una ramadera d’Espolla, a l’Alt Empordà. Té 300 vaques de la raça autòctona catalana de l’Albera i practica la ramaderia extensiva. De fet, 140 de les seves vaques pasturen per al Paratge Natural de l’Albera, una zona considerada estratègica per al risc d’incendi. “El que fem és anar-hi amb les vaques perquè ho mantinguin elles”, explica. Un cop allà, els animals mengen herba i sotabosc, i d’aquesta manera gestionen hectàrees senceres mentre s’alimenten. Si algun dia hi ha un gran incendi a la zona, la seva feina haurà estat clau per evitar que la cosa vagi a més.
“Des que vam començar, s’han treballat unes 15.000 hectàrees”, explica Marc Arcarons
La Marta és una de les ramaderes que participen en el projecte Ramats de Foc, una iniciativa coordinada per la Fundació Pau Costa, pionera a Catalunya, que busca reduir el risc d’incendi amb pastures a les zones estratègiques. “Des que vam començar, s’han treballat unes 15.000 hectàrees”, explica Marc Arcarons, ramader i responsable de Ramats de Foc. El projecte ha unit diversos agents per fer-ho possible: els bombers i els enginyers forestals defineixen les zones estratègiques; els ramaders pasturen allà els seus animals; el Govern compensa econòmicament la feina, i els consumidors poden adquirir productes segellats d’aquests ramaders. Per això, el projecte també té el suport dels Bombers de la Generalitat.
Un projecte, molts beneficis
Ramats de Foc va començar el seu camí a la demarcació de Girona l’any 2016 i actualment aplega 40 ramaders de tot Catalunya. N’hi ha una cinquantena més en procés d’incorporar-se al projecte. “Després dels incendis de l’Empordà fa uns 10 anys, alguns pagesos ens oferien anar a pasturar alguna zona d’interès”, explica Edgar Nebot, sotsinspector dels Bombers. Nebot reconeix que “cal un sector primari fort, amb forestals, ramaders i pagesos. Ells necessiten un cos de Bombers que protegeixi la seva inversió, i nosaltres necessitem la seva activitat”, assegura.
Arcarons creu que encara hi ha molt camí per créixer: “El potencial cartogràfic és d’unes 120.000 hectàrees, i podríem arribar a acollir 600 ramaders, pastors i pastores”. En altres llocs de l’Estat, també existeixen projectes semblants de pagaments per pastures en zones estratègiques. Ara bé, el factor diferencial de Ramats de Foc és que en aquest cas s’ha creat un segell perquè els consumidors puguin identificar els productes carnis i lactis que participen en la iniciativa: “Això posa el consumidor en un punt de capacitat de decisió”, opina Arcarons. “Calia reconèixer els qui estaven fent un esforç per tots, posar un bon segell a una bona pràctica”, comenta Nebot.
“Venim de 40 anys abandonant el bosc”, admet Anna Sanitjas, directora d’Ecosistemes Forestals de la Generalitat
Els bombers saben que l’existència de ramats com aquests és bàsica, especialment en l’actual context de sequera, amb un risc d’incendi disparat. Catalunya té molts deures pendents en aquest àmbit: “Venim d’on venim, de 40 anys abandonant el bosc. Els hem anat donant l’esquena, els hem deixat de cuidar”, admet Anna Sanitjas, directora general d’Ecosistemes Forestals de la Generalitat.
Un territori amb els deures per fer
El territori català s’ha transformat progressivament, i cada vegada és més procliu als grans incendis. Catalunya té al voltant d’un 70% de massa forestal, com explicava a CRÍTIC el cap del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF), Marc Castellnou, que també és president del Consell Assessor de la Fundació Pau Costa. Entre el 2001 i el 2021, la superfície forestal ha augmentat en 144.525 hectàrees. Això vol dir que en tenim un 7% més que al principi del segle, mentre que l’espai dedicat a conreus no para de disminuir. Ara bé, la transformació més gran és entre les categories del mateix territori forestal. Es detecta un augment de 440.117 hectàrees de les zones considerades boscos i bosquines, que han substituït parts menys denses considerades “altres vegetacions” (una reducció de 295.592 hectàrees).
Aquesta tendència va començar en la segona meitat del segle passat, quan el treball rural es va anar devaluant, i cada vegada eren menys rendibles activitats com la gestió forestal o l’agricultura familiar. La construcció al voltant de zones naturals tampoc no hi va ajudar: “El desplegament urbanístic s’ha fet sense tenir en compte el risc d’incendi”, explica Edgar Nebot. A més, els bombers assenyalen que la manca d’activitat al territori engrandeix el perill: “Ara quedem sobrepassats pel risc. Però no perquè calguin més bombers o més camions, sinó perquè lluitem contra un element que ens supera”, narra Edgar Nebot: “És la consciència d’aquest límit el que ens fa veure que necessitem un paisatge que sigui gestionat, on poder treballar de manera segura”.
Marta Carola corrobora les dades amb l’experiència sobre el terreny: “A la finca on pasturem, de més de 2.000 hectàrees, abans hi havia més de 200 de prats. Ara, si n’hi queden 20, gràcies. És un clar reflex de què passa a Catalunya”. La directora d’Ecosistemes Forestals de la Generalitat de Catalunya, Anna Sanitjas, admet que la situació és preocupant: “Ens trobem en una situació d’emergència forestal. D’una banda, pels efectes del canvi climàtic, com veiem en la sequera. Però l’emergència forestal també ve marcada per l’abandonament de la gestió”.
La situació ha forçat un canvi de prioritats en l’abordament dels focs per reforçar la prevenció. Fins fa poc, el focus havia estat sempre l’extinció d’incendis ja declarats. Segons un estudi del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, entre el 2000 i el 2015 s’havia dedicat directament a l’extinció el 90% el pressupost de la Generalitat en la matèria. I, tanmateix, per al cap dels GRAF, Marc Castellnou, amb la feina dels bombers, no n’hi ha prou per aturar el foc: “Per apagar incendis, necessitem uns pagesos sans que facin mosaic agrícola. Si el pagès no pot, aquest mosaic agrícola desapareix i llavors l’incendi també cremarà els conreus i no hi haurà lloc on parar l’incendi”.
La ramaderia extensiva, un sector en hores baixes
Més enllà dels beneficis en prevenció d’incendis, projectes com el de Ramats de Foc també tenen la missió de contribuir a un sector de l’economia rural: la ramaderia extensiva. Aquesta pràctica tradicional “aporta importants beneficis a la societat, com la conservació del paisatge, la gestió del risc d’incendis i la producció de carn i lactis de gran qualitat”, tal com destaquen des del projecte, i també és molt més efectiva en la fixació de població al territori. Però el cert és que “la situació de la ramaderia extensiva és molt delicada, i s’enfronta a importants reptes per mantenir la seva viabilitat socioeconòmica”, com recull el Pla estratègic aprovat per la Generalitat per impulsar el sector entre el 2021 i el 2030.
Marc Arcarons considera que, “en termes generals”, la ramaderia extensiva “és a l’UCI”
Amb els anys, molts ramaders han prioritzat la rendibilitat, que és més fàcil d’assolir en les explotacions intensives: “El mercat no té en compte el sobreesforç que implica l’extensiva”, assegura Arcarons. Les macrogranges del sector porcí són el màxim exponent d’aquesta transformació. Segons les dades del Registre estatal d’emissions i fonts contaminants (PRTR), a Catalunya hi ha 824 instal·lacions d’aquest tipus. Marc Arcarons ho expressa amb duresa: “En termes generals, la ramaderia extensiva és a l’UCI”. També s’han viscut pèrdues importants en la transmissió del coneixement, segons Marta Carola: “Tornar-ho a posar en marxa costa molt: has de formar un altre cop pastors, i el saber fer dels pastors d’abans s’ha perdut”.
Entre les mesures del Govern per fer revertir la situació, destaquen les ajudes que tots els ramaders d’extensiu que treballen en zones estratègiques per la prevenció d’incendis poden rebre ajuts de la Generalitat per la seva feina. Se’ls compensa amb 140 euros per cada hectàrea que mantenen amb baixa càrrega de combustible. Aquest model pot créixer molt més perquè l’any passat només va arribar a 69 pastors i 1.315 hectàrees, mentre a Catalunya la superfície forestal és de més d’1,2 milions d’hectàrees. Per a Arcarons, els pagaments són “absolutament insuficients” i creu que “caldria que es paguin més hectàrees i millor”. El responsable de Ramats de Foc aposta per transformar aquestes subvencions en un pagament per servei a tot Catalunya.
Sanitjas explica que també s’ha optat per altres vies, com una línia específica de pressupost per millorar infraestructures de prevenció d’incendis o ajuts per mecanitzar els treballs forestals. Malgrat tot, la directora general d’Ecosistemes Forestals exposa les limitacions d’aquestes mesures. D’una banda, el fet que el 70% dels boscos són de propietat privada, i, per tant, la seva capacitat d’acció és limitada, i, de l’altra, que “trencar amb la inèrcia” d’abandonament dels boscos durant dècades “requerirà una política continuada a mitjà termini”.
Els compradors fan girar la roda
Marta Carola, Edgar Nebot i Marc Arcarons coincideixen a assenyalar un aspecte clau per fer créixer el projecte de Ramats de Foc i la ramaderia extensiva en general: que els consumidors valorin la feina i comprin en conseqüència. El sotsinspector dels Bombers és el més clar en aquest sentit: “Si comprem carn de porc que engreixem sense cap impacte al territori més enllà dels purins, si no consumim xai i cabrit, si no comprem farines de molins locals… no ens podem queixar després que el nostre paisatge s’està cremant”, resumeix Nebot.
El mateix projecte de Ramats de Foc ja ha contribuït a diferenciar les carns i els formatges que tenen aquest impacte positiu, i ramaderes com Marta Carola es mostren satisfetes per les noves oportunitats que ha obert: “S’estan movent molt per introduir-ho en diferents punts”. Un mapa interactiu recull tots els punts de venda de la carn i dels productes derivats que generen els ramats implicats en el projecte. Per ara, la implantació és més forta a les comarques gironines, però hi ha diverses incorporacions en procés a les altres demarcacions. Carola concreta com a exemple que ja han pogut vendre els seus productes a la darrera edició del Festival Sónar de Barcelona. Tanmateix, la implantació més sòlida per ara dels productes de Ramats de Foc és en diferents restaurants i establiments del Gremi de Carnissers Artesans de les comarques de Girona.
Marc Arcarons remarca amb una anècdota la bona rebuda que tenen aquests productes: “Un ramader va canviar de zona i va deixar d’abastir una carnisseria de Girona. Al cap d’un temps, va ser la mateixa carnisseria qui va buscar un nou ramat i el va posar en contacte amb nosaltres perquè se sumés a Ramats de Foc, perquè era el que els demanava la clientela”. El responsable del projecte creu que això exemplifica el poder transformador d’aquells consumidors: “Són ells els que han fet que un pastor valori la tasca de la silvicultura!”.