El mapa de les macrogranges més contaminants de Catalunya

A Catalunya hi ha 824 macrogranges de porcs i 85 d’avícoles. L’any 2021, segons les dades del Registre estatal d’emissions i fonts contaminants (PRTR), que elabora el Ministeri per a la Transició Ecològica espanyol, aquestes instal·lacions van emetre 32.340 tones de metà i 7.788 tones d’amoníac. Això representa un increment del 2% i del 3,7%, respectivament. Si ho comparem amb les emissions per capita, aquest metà equival als gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que pertocarien a 446.000 ciutadans espanyols en un any.

CRÍTIC ha elaborat un mapa interactiu on pots comprovar quantes macrogranges hi ha al teu municipi i la contaminació que ha provocat la seva activitat. De les dades se’n desprèn que l’empresa ramadera que va provocar més emissions de metà va ser Granges Terragrisa, SLU, controlada pel grup Casa Tarradellas. Només aquesta societat gestiona un total de 23 instal·lacions agroindustrials arreu del país. El mapa de les macrogranges ha estat elaborat per l’analista de dades Roger Sanjaume a partir d’una extracció automatitzada de la informació del Registre.

El metà emès per les macrogranges equival a 2,7 milions de tones de CO₂

El metà és un gas amb efecte d’hivernacle molt potent. Cada quilo d’aquest gas escalfa l’atmosfera 84 vegades més que un quilo de diòxid de carboni (CO₂), malgrat que s’hi manté menys temps, entre 10 i 12 anys. L’impacte en l’atmosfera del metà emès per les macrogranges és, doncs, l’equivalent a 2,7 milions de tones de CO₂. Més enllà d’aquestes macrogranges, a Catalunya hi ha 4.600 instal·lacions porcines més, que són de mida més petita i per això queden fora del Registre i del mapa.

L”autovia de les macrogranges’, del Segrià al cap de Creus

Les macrogranges catalanes no estan repartides equitativament pel territori. Més de la meitat (547) són a la demarcació de Lleida. El mapa revela una alta concentració en les comarques situades entre la frontera amb Aragó i una línia que ressegueix l’Eix Transversal gairebé fins al cap de Creus, a l’Alt Empordà. El traçat d’aquesta autovia de les macrogranges començaria al Segrià i continuaria per la Noguera, la Segarra, el Solsonès, la part baixa del Berguedà, Osona i l’Empordà.

Lluny d’aquest focus, també es concentren diverses instal·lacions a les Terres de l’Ebre. En concret, en municipis com Ulldecona (Montsià) o Roquetes (Baix Ebre). En conjunt, a la província de Barcelona hi ha 181 macrogranges; a Girona, 106, i a Tarragona, 75.

Alcarràs, el municipi amb més macrogranges actives

Hi ha una gran densitat de macrogranges en alguns municipis. Alcarràs, al Segrià, lidera la classificació, amb 29 macrogranges actives. També és el primer municipi en emissions de metà (1.330 tones) i d’amoníac (315 tones). Dins del municipi, la instal·lació més contaminant és d’una empresa anomenada Agrolérida SL, que forma part d’una altra empresa amb seu social al barri de Salamanca, de Madrid: Cava Roure, SL. Totes formen part de Vall Companys, un grup carni valorat en uns 2.200 milions d’euros i amb 2.100 granges associades, segons el seu web.

Després d’Alcarràs, hi ha dos municipis de la Noguera: Artesa de Segre (776 tones de metà, 17 instal·lacions) i Oliola (655 tones de metà, provinents de 18 centres). El primer poble no lleidatà amb alta concentració de macrogranges és Gurb (Osona), que en té 10, amb 364 tones de metà.

L’empresa més contaminant és de Casa Tarradellas

L’empresa ramadera que més tones de metà i d’amoníac va emetre, la gestiona la família propietària de Casa Tarradellas. Es tracta de Granges Terragrisa, SLU, que compta amb 23 instal·lacions. Les seves emissions de metà van ser de 1.247 tones, i l’amoníac va arribar a les 270 tones. L’impacte del metà de Granges Terragrisa, doncs, va ser l’equivalent al que contaminen 17.200 ciutadans espanyols en un any.

Terragrisa és formalment propietat d’una societat dedicada a la publicitat, anomenada Sogepi Consulting y Publicidad, SL. Està presidida per Anna Maria Falgueras Masramon, dona de Josep Tarradellas, i la mateixa Sogepi Consulting també està dirigida pel mateix matrimoni. La família Tarradellas controla una xarxa d’una trentena d’empreses i proveeix diversos productes carnis a grans superfícies (elabora, per exemple, la marca blanca de Mercadona). Segons un rànquing del diari El Mundo, Josep Tarradellas es troba entre les 100 persones més riques d’Espanya aquest 2022.

En segon lloc, hi ha el grup Premier Pigs, que va emetre 500 tones de metà i 65 d’amoníac l’any 2021. Premier compta amb sis instal·lacions en municipis com Agramunt, Oliola o la Granadella. Aquesta societat és dels empresaris Jaime Abellana Riera i María Dolores Puyol Miró. La mateixa família controla Industrial Ganadera de Artesa, amb unes 100 tones més de metà associades per una altra granja a Foradada. Completen el top 5 les empreses Ganados Gili (441 tones de metà), Selección Batallé (404 tones) i Matges Dolcet (222 tones). La major part de les instal·lacions que en depenen són a la província de Lleida, a excepció de Selección Batallé, que està establerta sobretot a la Garrotxa i a la Selva. Les emissions d’aquestes tres empreses equivalen a les d’11.960 ciutadans l’any 2021.

Pel que fa al rànquing d’instal·lacions, la granja que més metà va contaminar va ser una que està situada a pocs metres de la frontera amb Aragó. Es tracta de la porcina SAT La Vall de Soses 829 CAT, al municipi de Soses, amb 218 tones emeses. La segueixen Muesa, SA, a Ulldecona (Montsià), i Explotació Agropecuària La Valleta, a Llardecans (Segrià). En l’amoníac, destaca la granja Ramon Rosell Rosell, a Torrelameu (Noguera), que va deixar anar 134 tones d’aquest gas. A diferència del metà, l’amoníac no és un gas amb efecte d’hivernacle i, per tant, no contribueix directament al canvi climàtic. Ara bé, sí que és un gas contaminant: la seva afectació està en l’acidificació del sòl i en el deteriorament de les aigües subterrànies.

Les macrogranges són grans instal·lacions de ramaderia intensiva, però no hi ha cap definició oficial que delimiti a partir de quants animals una granja és una macrogranja. Les que s’inclouen al Registre estatal d’emissions i fonts contaminants són instal·lacions que tenen almenys 2.000 porcs de més de 30 quilos, 750 porques reproductores o 40.000 gallines ponedores. Totes les granges que superen aquestes xifres estan obligades a comunicar les seves emissions al Ministeri. La tendència d’increment d’emissions és similar a la de l’Estat espanyol, tal com va avançar Datadista.

Javier Guzmán (Justicia Alimentaria): “Hauríem de reduir la cabanya porcina a menys de la meitat”

L‘impacte de la ramaderia intensiva en conjunt és molt major que el que detallen les dades del Registre: pel que fa al sector porcí, aquí només es recullen les emissions de les 824 granges més grans. Segons el Registre d’explotacions ramaderes, el nombre total d’instal·lacions porcines a Catalunya és sis vegades més gran: a Catalunya n’hi ha 5.475. Les granges de boví, de totes les mides, també emeten metà i tampoc no són presents al Registre.

Per a Javier Guzmán, membre de l’ONG Justicia Alimentaria, el sector està “hipertrofiat”: “Hauríem de fer polítiques per reduir la cabanya porcina a menys de la meitat per a l’any 2030”. Guzmán adverteix que, en cas contrari, “els impactes en els aqüífers i en la salut humana de l’amoníac aniran a més”. Per contra, Unió de Pagesos opina que “no es tracta de reduir la cabanya; es tracta de reduir-ne l’impacte” i assenyala que “les granges afavoreixen el manteniment de la població en el món rural”. En un informe recent, el sindicat alerta de dues amenaces que poden fer trontollar la viabilitat del porcí: l’augment d’un 17% interanual del preu dels pinsos i l’arribada a Europa de malalties com la pesta porcina africana.

FE D’ERRADES: En una primera versió d’aquest article, s’afirmava erròniament que Sogepi Consulting y Publicidad, SL està presidida per Anna Maria Figueras Masramon. El nom correcte és Anna Maria Falgueras Masramon