Empreses contaminants a Catalunya: els 10 casos més greus dels últims anys

Durant la darrera dècada, Catalunya ha estat l’escenari de nombrosos conflictes ambientals derivats de l’activitat industrial d’empreses contaminants. L’herència tòxica de l’amiant d’Uralita o les emissions de benzè i òxid d’etilè del complex petroquímic de Repsol a Tarragona en són alguns exemples. Els tòxics ambientals són a l’arrel de problemàtiques de salut en molts barris i ciutats. En aquest reportatge repassem 10 dels casos més greus que han arribat als tribunals.

Uralita: l’herència tòxica de l’amiant a Cerdanyola del Vallès i a Ripollet

L’antic complex industrial d’Uralita al Vallès Occidental és el cas més paradigmàtic de contaminació industrial i de vulneració del dret a la salut a Catalunya. Durant dècades, la fàbrica va produir materials amb amiant —una fibra altament cancerígena—, que es va dispersar per l’aire i pel sòl. Això va afectar no només els treballadors, sinó també centenars de veïns de Cerdanyola i de Ripollet. Aquesta exposició prolongada ha provocat nombrosos casos de mesotelioma, d’asbestosi i d’altres malalties greus relacionades amb l’amiant, moltes de les quals, mortals.

El Col·lectiu Ronda, cooperativa d’advocats especialitzada en drets laborals i ambientals, ha tingut un paper clau en la lluita judicial de les víctimes. El 2021, el Col·lectiu va aconseguir la primera sentència del Tribunal Suprem que fa responsable l’empresa per les malalties causades per l’amiant als veïns de la seva fàbrica a Cerdanyola. La sentència estableix l’obligació d’Uralita d’indemnitzar el grup de 43 demandants veïns de la localitat de Cerdanyola amb la quantitat de 2,3 milions d’euros.

Uralita va presentar un concurs de creditors per, segons els afectats, “eludir el pagament de compensacions”

Després de la sentència, Uralita —actualment, COEMAC— va presentar un concurs voluntari de creditors. Una maniobra que, segons van denunciar els afectats, és una manera d’eludir el pagament de compensacions a persones treballadores i veïnes exposades durant dècades a les seves instal·lacions. El Col·lectiu Ronda ha advertit que les dificultats financeres no poden ser una excusa per esquivar responsabilitats. En paral·lel, s’ha creat un fons estatal de compensació per a les víctimes de l’amiant, una eina que pretén assegurar una reparació sense haver d’afrontar llargues batalles judicials, tot i que encara presenta retards i obstacles en la seva aplicació.

Repsol: emissions i fuites al complex petroquímic de Tarragona

El complex petroquímic de Repsol al Camp de Tarragona és objecte recurrent de denúncies per part de la plataforma veïnal Cel Net i d’organitzacions ecologistes. Les entitats denuncien emissions contaminants i episodis de fuites de substàncies perilloses com el benzè o l’òxid d’etilè. El Departament d’Acció Climàtica ha obert expedients sancionadors, i diverses entitats reclamen controls ambientals més estrictes i mesuraments independents.

Al Camp de Tarragona, el mitjà d’investigació Porta Enrere ha tingut un paper clau en la fiscalització dels impactes ambientals del complex petroquímic. El mitjà va revelar, per exemple, que un sensor instal·lat al moll de la Química del port de Tarragona va detectar concentracions de benzè de fins a 7.748 µg/m³. Unes xifres centenars de vegades superiors als límits recomanats per a la salut humana.

Repsol es troba entre les empreses més sancionades per danys al medi ambient a Catalunya

També CRÍTIC ha documentat en diverses investigacions el pes ambiental d’aquest sector i ha assenyalat que Repsol es troba entre les empreses més sancionades per danys al medi ambient a Catalunya. Entre les sancions destacades hi ha la multa de mig milió d’euros imposada per un abocament de 6.000 tones de nafta que va contaminar un aqüífer al Baix Francolí l’any 2014, un cas contra el qual la companyia va recórrer sense èxit.

Més enllà de l’impacte ambiental, l’activitat de Repsol al complex petroquímic de Tarragona també ha tingut conseqüències greus per a la salut laboral. El 2025, la justícia va confirmar que el limfoma de Hodgkin d’un extreballador tenia un origen laboral per exposició continuada a benzè i a altres agents químics entre el 2009 i el 2019, en una causa impulsada pel Col·lectiu Ronda. Ja el 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia desestimat un recurs de l’empresa i confirmat la seva responsabilitat solidària en un altre cas de càncer professional d’un operari que treballava en tasques de manteniment i muntatge dels forns d’olefines.

ICL Iberpotash: contaminació d’aqüífers i pressió judicial per complir les sentències

Iberpotash, filial del grup israelià ICL, continua sota estreta vigilància judicial per l’impacte ambiental derivat de dècades d’activitat minera al Bages, especialment per la contaminació dels aqüífers causada pels lixiviats salins procedents dels runams de Sallent i de Súria. El 2014, l’Audiència de Barcelona va condemnar tres exdirectius i, subsidiàriament, l’empresa per un delicte ambiental, i la va obligar a restaurar els aqüífers i eliminar la salinitat i els compostos tòxics que impedien l’ús d’aquestes aigües per al consum humà o ramader. També va ordenar aturar els vessaments i dur a terme totes les mesures necessàries per recuperar l’equilibri ecològic.

El juny de 2023, l’Audiència va exigir a Iberpotash que presentés un calendari “realista” d’execució per complir la sentència, després que el pla presentat el 2017 fos rebutjat el 2022 per manca de concreció. L’empresa podrà complementar-lo, incorporant el control periòdic de punts d’aigua i l’opinió d’un tècnic de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), sense haver d’elaborar-ne un de nou. El tribunal insisteix que els terminis han de ser clars i detallats, especialment pel que fa a la retirada de materials i la descontaminació de zones com Cabanasses, del Fusteret, del Cogulló i de la Botjosa. Aquest procés, llarg i complex, és clau per revertir un dany ambiental històric que ha alterat pous, fonts i rius, i que continua sent un dels principals reptes ambientals de Catalunya.

Tenneco: denúncies per emissions cancerígenes a Badalona

La fàbrica de Tenneco, dedicada a la producció de pastilles de fre al barri del Remei de Badalona, està sota investigació judicial per presumptes emissions de substàncies tòxiques que podrien representar un “risc cancerigen inacceptable”. Un informe dels Mossos d’Esquadra revelat per El Periódico assenyala que l’empresa no hauria garantit el correcte funcionament dels seus sistemes de depuració i que, a més, utilitzaria plom —prohibit en aquest tipus de productes des del 2004— i adhesius amb compostos considerats cancerígens.

Al mes de juliol passat, una dotzena de veïns afectats per càncer i altres patologies respiratòries han portat als tribunals la relació entre les emissions de Tenneco i els seus problemes de salut. L’Ajuntament ha obert un expedient sancionador contra la companyia, mentre creix la mobilització veïnal davant del que consideren un cas paradigmàtic d’impacte industrial sobre la salut pública.

Incineradora Tersa: sota la lupa per presumptes emissions irregulars

La planta d’incineració Tersa, situada a Sant Adrià de Besòs, és un dels equipaments més polèmics de l’àrea metropolitana de Barcelona pel seu potencial impacte ambiental. Aquesta instal·lació pública —participada en un 58% per l’Ajuntament de Barcelona i en un 41% per l’Àrea Metropolitana— té una autorització per cremar fins a 360.000 tones anuals de residus que no són reciclats, però ha estat denunciada reiteradament per col·lectius ecologistes i veïnals per les seves emissions contaminants.

La Fiscalia ha denunciat Tersa per un presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient

El març de 2022, la Fiscalia va presentar una denúncia per un presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient, al·legant deficiències en el control del risc de contaminació i en el registre continu d’emissions. El jutjat de Badalona va arxivar la causa, però l’Audiència de Barcelona la va reobrir l’octubre de 2024 per continuar analitzant si el sistema de control compleix tots els requisits legals. No hi ha cap sentència condemnatòria que acrediti que la planta superi els límits d’emissió establerts, i els controls periòdics, segons explica l’AMB, indiquen que els valors registrats es mantenen per sota dels llindars legals.

Hinojosa i Iberboard: indústries papereres denunciades per emissions i abocaments

La Paperera de Sarrià, propietat del Grup Hinojosa, és objecte d’una causa penal oberta el 2019 arran d’una denúncia presentada per Ecologistes en Acció, l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i la Plataforma Prou de Sarrià de Ter. Les entitats acusen Hinojosa i dues empreses més —Construccions Rubau i Cal Industrial— d’haver comès presumptes delictes ambientals per emissions de partícules, contaminació acústica, hídrica i odorífera superiors als límits permesos.

El gener de 2025, els col·lectius ecologistes van denunciar la “inacció” del Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Girona, que instrueix la causa. Segons va recollir l’Agència Catalana de Notícies (ACN), des del novembre de 2022, quan van demanar la suspensió cautelar d’algunes activitats, no s’ha pres cap mesura efectiva, i els procediments judicials es troben pràcticament paralitzats. Mentrestant, alerten, s’han produït nous episodis de contaminació associats a la paperera, amb greus emissions de partícules que han afectat el veïnat de Sarrià de Ter.

Una altra paperera denunciada per mala praxi és la fàbrica de cartró Iberboard, situada a Alcover (Alt Camp). Segons ha publicat el diari Ara, acumula des del 2018 un llarg historial d’incompliments ambientals, amb abocaments al riu Francolí, contaminació acústica i lumínica, mala gestió de residus i sancions constants, com una multa d’1,6 milions d’euros per impagament dels drets d’emissió de diòxid de carboni (CO₂). Després d’un any d’activitat aturada i sota administració concursal, l’empresa s’ha compromès a retirar en cinc mesos les 15.000 tones de deixalles, algunes de les quals, tòxiques, acumulades a la llera del riu, una situació denunciada durant anys per veïns i col·lectius ecologistes pel risc d’incendi o d’arrossegament en cas de riuada.

Patel, escorxador del Grup Vall Companys: contaminació al pantà de Sau

L’escorxador Patel, del Grup Vall Companys, està acusat d’un delicte continuat contra el medi ambient per la contaminació reiterada de la riera de Sant Martí, que desemboca al pantà de Sau. El Grup de Defensa del Ter (GDT), que exerceix d’acusació popular, denuncia abocaments irregulars i un consum desmesurat d’aigua —uns 400 milions de litres anuals— derivat del sacrifici diari de fins a 7.000 porcs. La Fiscalia va interposar una querella el 2022, i el GDT reclama tres anys i mig de presó per al gerent, sancions econòmiques i la reparació del dany ecològic.

Per finançar les despeses judicials, aquest octubre el GDT ha engegat una campanya de micromecenatge i ha organitzat diversos actes. L’entitat denuncia que lluita “com David contra Goliat” i critica tant la inacció de l’Administració com la permissivitat dels criteris ambientals, que “es compleixen sobre el paper, però deixen els ecosistemes sense vida”.

Exide: plom i tòxics en una planta de reciclatge de bateries

La Fiscalia de Girona va obrir al mes de maig passat una investigació contra la planta de reciclatge de bateries Exide, situada a Sant Julià del Llor i Bonmatí (la Selva), arran de dues denúncies presentades per l’Ajuntament i entitats ecologistes com STOP Contaminació i l’Associació de Naturalistes de Girona. Segons va revelar la Cadena SER, els informes aportats apunten a nivells molt elevats de plom i d’altres substàncies tòxiques al sòl i a l’aire de l’entorn, amb concentracions que en alguns punts superen els 23.000 mg/kg, molt per sobre del límit recomanat. A més, estudis sobre la qualitat de l’aire han detectat compostos orgànics volàtils, alguns dels quals són cancerígens, a pocs metres de les zones habitades.

El cas ha tornat al primer pla després que una explosió mortal a les instal·lacions provoqués la mort d’un tècnic i deixés dues persones ferides, fet que ha reactivat les demandes veïnals per al tancament de la planta. Exide, en funcionament des de fa dues dècades i ubicada a només 60 metres de les primeres cases del poble, ha estat assenyalada per les seves condicions precàries i per incidents repetits. La investigació fiscal podria desembocar en una querella penal si es confirmen indicis de delicte ambiental.

Aigües de Barcelona: investigada per abocaments residuals a Castelldefels

L’abril del 2023, una jutgessa de Gavà va obrir una investigació contra l’empresa mixta Aigües de Barcelona, participada per la multinacional Agbar i per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’objectiu era esclarir uns presumptes abocaments d’aigua residual no tractada procedents de la depuradora de Castelldefels a la llacuna de l’Olla del Rei, segons va informar l’Agència Catalana de Notícies.

La Fiscalia acusa l’empresa d’haver “promogut o tolerat” abocaments no autoritzats que haurien danyat la flora i la fauna d’aquesta zona humida urbana i que, fins i tot, podrien haver arribat a la platja propera. Les anàlisis elaborades pel grup de protecció de la natura de la Guàrdia Civil i l’Institut Nacional de Toxicologia van confirmar la presència d’aigües fecals altament contaminades i nivells molt superiors als límits permesos de bacteris i nitrats.

Ditecsa: incendi i contaminació al riu Besòs

El setembre del 2024, la Fiscalia va acusar tres directius de Ditecsa per l’incendi de la seva planta de residus a Montornès del Vallès el desembre del 2019, que va provocar un dels pitjors desastres ecològics recents al riu Besòs. Segons recull l’ACN, l’incendi, originat durant la manipulació de dissolvents, va causar l’abocament d’unes 99 tones de productes tòxics, 21 de les quals van arribar sense depurar al riu i van provocar la mort massiva de peixos i d’espècies protegides. El fiscal demana sis anys de presó, una multa de 2,2 milions d’euros i la prohibició d’activitat per a l’empresa, que ja havia estat sancionada anteriorment. L’acusació sosté que els responsables coneixien el risc i no van adoptar mesures per evitar el sinistre.