Crític Cerca
Reportatges

‘Football Leaks’: el negoci brut del futbol, al descobert

07/02/2016 | 00:10

Florentino_Doha_Stadium_Plus_Qatar_bo
El president del Reial Madrid, Florentino Pérez, queda força retratat als documents de ‘Football Leaks’ / Doha Stadium Plus Qatar

Des del setembre de 2015, el lloc web ‘Football Leaks’ publica documents, no comunicats per les vies oficials, amb detalls de traspassos de jugadors entre clubs de futbol, deixant al descobert pràctiques irregulars en l’opaca aurèola que envolta el món del futbol. Els responsables del portal, que manifesten la seva “lluita per la transparència en el món del futbol”, publiquen des de l’anonimat. Primer van començar per la lliga portuguesa. Ara publiquen documents que afecten clubs i jugadors de les lligues europees més importants. Un dels últims a publicar-se (20 de gener) afecta la imatge del Reial Madrid i el seu president: el fitxatge del gal·lès Gareth Bale del Tottenham pel club blanc.

En el seu acord de traspàs, es reflecteix una quantitat diferent de la que Florentino Pérez, president madridista, va comunicar en el moment del fitxatge, a l’estiu de 2013. En un dels punts de l’acord s’estableix “que el Reial Madrid emetrà una nota de premsa on l’única dada econòmica proporcionada serà que el preu de l’operació és de 78.171.930 £”. Al canvi del moment, això equivalia a 91 milions d’euros. El total final, però, quedaria fixat, segons el document publicat a ‘Football Leaks’, en gairebé 101 milions d’euros. Això el convertiria en el fitxatge més car de la història del futbol. El document filtrat pel polèmic portal web dóna a entendre que Florentino ho va voler ocultar. De fet, en el mateix apartat del document, es concreta que el Tottenham accepta no fer cap comunicat de premsa que faci referència a les qüestions econòmiques del traspàs.

Hi ha més exemples de clubs o jugadors del futbol espanyol a ‘Football Leaks’. El nom de l’exblaugrana Xavi Hernández (ara al Qatar) apareix a la web en un ‘post’ del 14 de desembre de 2015 a causa d’uns contractes amb la societat Doyen, un polèmic fons d’inversió, per l’explotació del seu Campus Xavi Hernández, els anys 2011 i 2014. En el contracte de 2011 s’hi determina una quantitat total de 500.000 € per la prestació dels serveis següents: assistència a una de les sessions (de 4 hores) dels cursos del Campus, fotografiar-se per grups amb els inscrits al Campus (i signar-los dos autògrafs) i assistir a un sopar organitzat en el seu honor. Tot, el mateix dia.

Més enllà del rubor que pugui generar (anestesiat per la quantitat de vegades que se sent parlar de xifres com aquestes en el món del futbol: contractes, traspassos, acords publicitaris…), no apareix cap dada que faci pensar que hi ha alguna irregularitat, com sí passa en molts altres casos publicats a ‘Football Leaks’. Altres documents simplement aixequen sospites sobre les parts implicades.

Xavi_Doha_Stadium_Plus_Qatar_bo
Xavi Hernández, exjugador de l’FC Barcelona, ara al Qatar, també apareix als papers de ‘Football Leaks’ per l’explotació del Campus que porta el seu nom / Doha Stadium Plus Qatar

Cada dia n’apareixen de nous. El passat 25 de gener apareixia una nova entrada a ‘Football Leaks’ amb l’acord de traspàs de Mesut Özil del mateix Reial Madrid a l’Arsenal. En l’arxiu s’especifica una clàusula que determina que, si l’Arsenal ven el jugador a un equip de la lliga espanyola per més de 50 milions d’euros (preu final de la venda d’Özil a l’Arsenal comptant-hi clàusules d’alta facilitat d’acompliment), el club de Florentino es beneficiaria del 33% de la diferència entre el valor de venda i aquests 50 milions. Pocs equips de la lliga espanyola es podrien permetre aquests preus, i Özil havia mostrat sovint, abans de fitxar pel club blanc, la seva devoció pel Barça i pel seu estil de joc. No ha faltat qui ho ha titllat com a “clàusula anti-Barça”. En tot cas, el Madrid es guarda una opció de tanteig si l’Arsenal rep una oferta pel jugador.

Investigats per la policia portuguesa

Si el 2006 ‘Wikileaks’ va posar en coneixement de qui hi volgués accedir tot tipus de documents secrets que comprometien grans empreses i governs de tot el món, 9 anys més tard, al setembre de 2015, naixia ‘Football Leaks’ amb un mateix objectiu, però posant el focus sobre el món del futbol, envoltat com mai de poca transparència i de silencis sospitosos.

‘Football Leaks’ publicava primer a LiveJournal, però després de ser censurat dos cops per aquesta plataforma, des del 30 de novembre publica a WordPress. Els responsables del web –diuen que de nacionalitat portuguesa (CRÍTIC hi ha intentat contactar sense èxit)– utilitzen servidors i dominis russos “perquè és sabut per tothom que les autoritats russes rarament cooperen amb les autoritats occidentals” (segons van declarar a ‘The New York Times’).

Asseguren que “inicialment la idea era centrar-nos a desemmascarar les polèmiques i mentides del futbol portuguès, però mentrestant anàvem rebent una gran quantitat de documents que afecten altres campionats i, principalment, fons d’inversió“. No amaguen el seu objectiu. Fa alguns dies, arran d’un article publicat al diari ‘As’ on s’acusa ‘Football Leaks’ d’intent d’extorsió a Doyen, un fons d’inversió presumptament sospitós d’especular amb jugadors i clubs, els responsables de la web feien un ‘post’ on declaren: “Sembla que ‘Football Leaks’ està sacsejant certes coses i espantant les persones adequades”.

Investigat per la policia portuguesa, el portal segueix publicant tot tipus de documents que destapen pràctiques irregulars bàsicament en els acords de traspàs de jugadors entre clubs, on sovint apareixen aquests fons d’inversió. Doyen, ja sigui per via directa o indirecta a través d’alguna de les seves filials (com Vela Management Limited o Bennington Group Assets) és, amb diferència, el nom que més hi apareix. El que fan aquestes empreses (les anomenades TPO, Third-Party Ownership) és ajudar el club comprador a pagar la transferència a canvi de drets sobre el jugador i/o sobre futures vendes. Una mena de sistema caciquil que impera en el futbol modern, que mercantilitza l’esport, que genera situacions de dependència de clubs i jugadors cap a aquests fons privats (sovint amb capital d’origen desconegut), i que ho deshumanitza tot una mica més.

Bale_Matt_Boulton
Gareth Bale, amb la samarreta del Tottenham, abans de ser traspassat al Reial Madrid / Matt Boulton

Altres clubs del futbol espanyol damunt dels quals ‘Football Leaks’ ha posat la lupa són el València, el Sevilla, l’Atlètic de Madrid o el Getafe. En diversos d’aquests casos hi ha un denominador comú: l’aparició en els acords de traspàs de Doyen Sports. De Doyen se’n sap que, a banda de ser un fons d’inversió, també es dedica al màrqueting esportiu i a la representació de jugadors. L’ombra de la sospita cau sobre el grup empresarial, que de la seva banda acusa de xantatge i d’extorsió ‘Football Leaks’. Segons fonts de Doyen publicades en diversos mitjans, el grup empresarial va rebre correus electrònics on ‘Football Leaks’ els feia saber que, si no pagaven una quantitat de diners que oscil·lava entre 500.000 euros i 1 milió d’euros, seguirien publicant documents compromesos per a Doyen. Els responsables de la web afirmen en un ‘post’ que això no és més que una estratègia de Doyen duta en connivència amb la policia portuguesa per tal d’intentar desacreditar-los.

Doyen Sports, sota sospita

El cert és que diversos casos amb Doyen com a protagonista n’han deixat malparat més d’un. És el cas del Twente. La difusió d’alguns documents confidencials per part de ‘Football Leaks’ on es relacionava el club holandès amb Doyen va provocar l’obertura d’una investigació que va acabar culminant en una sanció de 3 anys per al Twente sense poder disputar cap competició europea, a més d’una multa de 45.250 €. Entre les irregularitats comeses figura el fet que el fons d’inversió, a canvi d’una injecció econòmica de 5 milions d’euros al club holandès, es quedaria suposadament un percentatge de futures transferències de certs jugadors, traspassos sobre els quals tindria vot. Aquesta és una pràctica prohibida per la KNVB, la Federació de Futbol dels Països Baixos. El Twente no va recórrer contra la sanció, i el seu president va presentar la dimissió.

A banda dels TPO (o de la seva variant, els TPI, Third-Party Investment), clubs com el Porto, el Benfica, el Mònaco o l’Atlètic de Madrid apareixen al portal. Pel que fa a noms propis, Neymar, Cristiano Ronaldo, Falcao, Marcos Rojo, Martial, Mangala o l’entrenador Jorge Jesus, que, segons els documents aportats per ‘Football Leaks’, podria arribar a cobrar el 20% del pressupost total del seu club, l’Sporting de Portugal

Molts d’ells tenen acords amb Doyen. Són molts els tipus de documents: contractes amb jugadors, amb fons d’inversió, acords de traspàs entre clubs, cessions, annexos als acords… Neymar té vincles amb Doyen des que era jugador del Santos, però entre els seus contractes filtrats per ‘Football Leaks’ n’hi ha un de 2015 amb PokerStars, empresa que ara pertany a Amaya, grup dedicat al sector del joc amb seu a l’autònoma illa de Man, conegut paradís fiscal que en plens anys de crisi global ha mantingut un creixement anual aproximat del 2,5% en el seu PIB.

En una entrevista publicada a la revista alemanya ’11freunde’ el 2 de febrer passat, els responsables de ‘Football Leaks’ asseguren que “no volem acusar ningú sense proves suficients, però l’estructura de Doyen sembla propícia per al blanqueig de diners”. Contra tot això diuen que volen lluitar des de ‘Football Leaks’. Posen com a exemple de transparència l’NBA, on “no hi ha secrets: tothom sap quant cobra cada jugador o entrenador. Això és el que el futbol necessita”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Insubmissió!', de Joan Canela

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació