20/01/2022 | 06:00
Al món hi ha al voltant de 1.200 milions de cotxes particulars, segons dades del Fòrum Econòmic Mundial. Si la producció automobilística continua al ritme actual, el 2040 s’arribarà als 2.000 milions d’unitats. Hi haurà un cotxe per cada quatre habitants del planeta. En concret, a Europa n’hi ha uns 300 milions, uns 25 milions dels quals a l’Estat espanyol. Aquesta proliferació dels cotxes ha esdevingut un dels grans problemes actuals, especialment per la contaminació que causen els seus motors de combustió, en emetre diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera. Segons la Unió Europea, el transport en totes les seves modalitats és responsable del 30% de les emissions de CO2, i, dins d’aquesta xifra, el transport per carretera en causa el 72%, i, encara dins d’aquesta última, els vehicles privats en provoquen el 60,7%.
Però aquesta no és l’única font de problemes de l’excés de cotxes al món. Hi ha els grans embussos de trànsit i les hores que s’hi passen els conductors, que provoquen una pèrdua de productivitat valorada en 1,4 milions de dòlars anuals. Hi ha l’accidentalitat, que causa 1,3 milions de morts anuals a tot el món, segons l’Organització Mundial de la Salut, i entre 20 i 50 milions de persones ferides. Això significa un perjudici econòmic global del 3% del PIB als països més desenvolupats. També cal tenir en compte la creixent invasió de l’espai públic, especialment a les grans ciutats, que han estat pensades i dissenyades per al cotxe privat en detriment d’altres usos.
Un dels transports massius més verds
“En les darreres dècades hem invertit molts diners en infraestructures per al vehicle privat”, explica Javier Ortigosa, enginyer de camins expert en mobilitat. Segons ell, la mobilitat del futur passa per “racionalitzar l’ús del cotxe i potenciar la intermodalitat amb altres sistemes”, entre els quals destaca els autobusos amb altes prestacions i també el tren, un transport que funciona des del segle XIX i que està implantat per gairebé tot el planeta.
Per moure un passatger un quilòmetre, un cotxe necessita entre dues i cinc vegades l’energia que consumeix un tren
Viatjar amb tren també té avantatges mediambientals. Segons un estudi del Sightline Institute, entitat nord-americana dedicada a promoure la sostenibilitat, el transport ferroviari emet uns 55 g/km de gasos d’efecte d’hivernacle, suposant que cada vagó dugui 50 passatgers. Un cotxe amb un sol ocupant n’emet uns 325 g/km, 30 vegades més. En plena crisi energètica, el tren és un dels modes de transport més eficients. Per moure un passatger un quilòmetre, un cotxe necessita entre dues i cinc vegades l’energia que consumeix un tren. Aquesta mitjana augmenta de quatre a vuit vegades en el cas d’un avió. Fins i tot si l’energia elèctrica que consumeix una línia de tren s’obté de les centrals de carbó, el transport ferroviari continua sent més respectuós amb el medi ambient i també el menys sorollós.
Optar pel tren també és una aposta útil per descongestionar el trànsit. En el mateix espai i temps que els cotxes transporten entre 1.500 i 2.000 persones, un tren convencional en transporta entre 40.000 i 60.000, i encara més si és un tren suburbà o metro. Alhora, és un mitjà molt segur. El nombre d’accidents o de descarrilaments amb víctimes mortals és molt baix comparat amb el trànsit per carretera. També és el mode de transport menys vulnerable a les condicions meteorològiques extremes, com ara la pluja intensa o la boira.
El tren comporta globalment gairebé nou vegades menys emissions de diòxid de carboni que l’avió
Una alternativa de curta i llarga distància
Si parlem de distàncies més llargues, a partir de 300 quilòmetres el ferrocarril passa a ser el rival directe de l’avió comercial. De fet, l’Agència Europea de Medi Ambient assenyala que el tren comporta globalment gairebé nou vegades menys emissions de CO2 per passatger i quilòmetre que l’avió. Per Javier Ortigosa, oferir alternatives ferroviàries competitives “podria ajudar a racionalitzar l’ús desmesurat d’avions per a vols de curta distància dins del continent europeu”, un decreixement aeri necessari per contribuir a la reducció del 50% d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle que s’ha marcat la Unió Europea per al 2030.
En la curta distància, el tren també és l’alternativa més ràpida per als desplaçaments massius diaris, especialment rellevants per a la mobilitat dels dies feiners. A Catalunya, el repte és precisament millorar aquesta infraestructura. “El tren ofereix una alternativa raonable a la majoria dels ciutadans que cada dia agafen el cotxe per anar a treballar, per exemple. Actualment, però, cal ampliar la capacitat de totes les línies i aprofitar millor la infraestructura que tenim perquè sigui un mitjà de transport atractiu i eficient”, reflexiona a CRÍTIC el portaveu de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, Daniel Pi.
En aquest sentit, des del 2020 es troba en marxa el Pla de Rodalies de Catalunya que preveu millores a la xarxa ferroviària per assolir el 2030 els 600.000 viatgers diaris. A més de transformar la infraestructura en 100% accessible, el Pla també vol aconseguir “una intermodalitat real, amb connexions entre diferents mitjans de transports col·lectius i individuals”.
