Intercooperació: quan cooperar no és sumar, sinó multiplicar

En un context marcat per la precarització laboral, la concentració empresarial i la competència com a norma, el cooperativisme planteja una alternativa econòmica basada en la democràcia organitzativa, l’arrelament al territori i el suport mutu. Però hi ha un principi que sovint queda en segon pla i que, per a moltes cooperatives i entitats de l’economia social i solidària, és clau per fer possible aquesta alternativa: la intercooperació. 

Lluny de ser una col·laboració puntual, la intercooperació és una manera de funcionar que permet compartir coneixement, recursos i riscos, generar projectes més sòlids i ampliar l’impacte social. Les experiències de cooperatives com la consultoria jurídica i econòmica Coop de Mà, la consultoria social Calidoscoop i la cooperativa d’arquitectes Celobert mostren com treballar en xarxa pot ser una estratègia de supervivència, però també de transformació econòmica i política.

Coop de Mà: estructurar projectes col·lectius des del rigor i la cura

Coop de Mà treballa en l’àmbit jurídic, laboral, fiscal i econòmic des d’una mirada clarament orientada a les persones i a les necessitats concretes de les entitats de l’economia social. Tal com explica Laura Mora, sòcia treballadora de la cooperativa, “sempre intentem aportar el nostre valor centrant-nos en la resolució de problemes, en cobrir les necessitats concretes de les entitats o de les persones”.

La intercooperació és una peça central de la seva manera de treballar: “Ens fa aprendre d’altres entitats, contribueix a tenir transferència de coneixements i ens permet construir aliances per compartir recursos i generar estructures més resilients”, assegura Mora. En el seu cas, aquesta lògica es concreta en projectes compartits com Perviure, una iniciativa que acompanya grups, entitats i administracions en el procés de viure en habitatge col·lectiu impulsada, a més de Coop de Mà, per Fil a l’Agulla i Celobert. O també amb CooperactivaT, un projecte d’assessorament integral per a la transformació en cooperativa dissenyat per a empreses i associacions junt amb Hobest i Ilabso o TeRRItori Cooperatiu, un servei d’acompanyament per a l’elaboració del Reglament de règim Intern que han dissenyat junt amb Hobest, Talaia i l’Esberla. 

Laura Mora (Coop de Mà): “La intercooperació permet compartir recursos i generar estructures més resilients”

Segons Mora, intercooperar els permet “adquirir una dimensió i ampliar conjuntament la quota comercial, incrementar la producció i fer sostenibles els serveis complementant-nos en allò en què no som expertes”. Però també té una dimensió política i comunitària: “Ens apropa a altres entitats, ens permet defensar una causa comuna i amplificar la nostra veu dins del moviment cooperatiu”.

Tot i això, la intercooperació no està exempta de dificultats. “Té molt a veure amb com encaixen les diferents formes de treballar”, admet Mora, que assenyala reptes com la presa de decisions, la gestió dels conflictes o els lideratges. Davant d’això, Coop de Mà aposta per “crear objectius comuns i mesurables i una comunicació molt clara”. Malgrat els obstacles, el balanç és clar: “Guanyem sobretot aprendre, enriquir-nos del que diu l’altre, generar juntes millors resultats, més creatius i més eficients”.

Calidoscoop: la intercooperació com a manera de viure el cooperativisme

Si per a Coop de Mà la intercooperació és una eina clau, per a Calidoscoop és directament part de la seva identitat. “No concebem el cooperativisme sense la intercooperació”, afirma Laura Hernàndez Rovira, sòcia fundadora de la cooperativa. “És un valor fundacional, però també és una eina i una estratègia”.

Calidoscoop és una consultoria social i va néixer amb un propòsit clar: “voler canviar o ajudar a transformar les relacions socioeconòmiques”. I ho fa des de la promoció, la dinamització, l’acompanyament, la formació i la divulgació del cooperativisme i de l’economia social i solidària. “Tot el que fem té una base molt pràctica, acompanyant realitats i fent visible que hi ha una altra manera de fer”, explica Hernàndez.

Laura Hernàndez (Calidoscoop): “Treballar conjuntament contribueix a passar de lògiques competitives a lògiques cooperatives i democratitza el poder econòmic”

La intercooperació travessa totes les dimensions del seu treball i projectes com LabCoop o els Ateneus Cooperatius exemplifiquen aquesta lògica. LabCoop és una cooperativa participada per Calidoscoop, Etcèteres, Ilabso, L’Apostrof i Arç que impulsa projectes d’emprenedoria social cooperativa. Hernàndez explica que el seu leitmotiv “té a veure amb la suma d’experteses per impulsar l’emprenedoria social col·lectiva i arribar a més públics d’aquells als quals podríem arribar si anéssim sols”. En el cas dels Ateneus Cooperatius, els espais de referència arreu del territori per promoure i fer créixer l’economia social, el valor afegit que ha aportat a Calidoscoop és la capacitat d’incidència i d’escalabilitat territorial.

Des de la seva experiència d’acompanyament, Hernàndez assenyala que moltes cooperatives encara tenen dificultats per interioritzar la intercooperació com una estratègia. “Hi ha una part de didàctica per passar del principi teòric a com es fa això en la pràctica”, explica. I alerta que en alguns sectors, “si no cooperen, serà molt difícil competir amb empreses multinacionals”.

Més enllà dels projectes concrets, Hernàndez defensa que la intercooperació contribueix a un canvi estructural: “Passa de lògiques competitives a lògiques cooperatives, democratitza el poder econòmic, compartint recursos, coneixements o capacitats d’influència, crea estructures més sòlides i ajuda a canviar imaginaris”. Tot i reconèixer tensions i dificultats, insisteix que és un procés que requereix temps, confiança i mecanismes compartits. Per això, quan se li pregunta pel valor essencial de la intercooperació, la resposta és contundent: “És un modus operandi”.

Celobert: arquitectura cooperativa per al dret a l’habitatge i la transició ecosocial

A Celobert entenen l’arquitectura com una eina de transformació social. El projecte va néixer fa 15 anys amb la voluntat explícita de fugir del model tradicional de despatx d’arquitectura. Així ho explica el soci David Fernández: “Vam constituir-nos com a cooperativa perquè crèiem que aquest model empresarial ens permetria treballar d’una manera més col·laborativa, horitzontal, transparent i amb responsabilitat social i ambiental”. Enfront del model on “una o unes quantes figures posen el nom i la seva signatura”, Celobert apostava per una estructura on totes les persones poguessin tenir veu i capacitat de decisió.

La intercooperació també forma part de l’ADN de Celobert. La cooperativa participa activament en el Grup ECOS i altres espais d’enxarxament, i això ha marcat profundament la seva trajectòria en projectes reals, com l’exposició itinerant “Cases amb energia”, que va ser un dels primers projectes d’intercooperació que Celobert va tenir amb algunes de les cooperatives d’ECOS: Nusos, L‘Apòstrof i amb la col·laboració d’altres cooperatives com Trèvol. “Vam poder participar d’un projecte de divulgació i sensibilització aportant el nostre coneixement tècnic”.

Un altre exemple de treball conjunt amb algunes de les cooperatives d’ECOS ha estat l’edifici d’habitatge cooperatiu de Cirerers. Es tracta d’un projecte d’habitatge cooperatiu situat a Barcelona on la cooperativa d’habitatge Sostre Cívic ha fet la promoció del projecte; Celobert, el disseny arquitectònic i la direcció d’obres; La Constructiva, la construcció de l’edifici; Matriu ha treballat en l’acompanyament grupal; el Col·lectiu Ronda, en l’assessorament legal; Fiare Banca Ètica, en el finançament, i Arç Cooperativa, en la gestió de les assegurances.

David Fernández (Celobert): “Som una cooperativa perquè creiem que aquest model ens permetria treballar d’una manera més col·laborativa”

Aquesta manera de treballar es concreta en projectes com Perviure, impulsat conjuntament amb Fil a l’Agulla i Coop de Mà. “Perviure és un projecte fruit de la intercooperació”, explica Fernández, que valora la capacitat del projecte per “promoure el cohabitatge a Catalunya des d’una perspectiva integral” i oferir “un servei interdisciplinari, professional i compromès que dona suport als grups”. Gràcies a aliances com aquesta, Celobert pot “accedir a projectes d’habitatge col·lectiu i oferir els nostres serveis tècnics per potenciar models d’habitatge alternatius als actuals”.

El mateix passa amb la transició energètica. Celobert és membre de CEL Coop, un espai que els ha permès “enxarxar-nos amb cooperatives que treballen en el sector energètic i que ajuden a potenciar les comunitats energètiques locals”. El seu paper és clar: “Podem ajudar a reduir el consum energètic dels edificis, així com la seva petjada de carboni”, explica Fernández, que també destaca la seva experiència en “espais i instal·lacions col·lectives”, com ara la participació en la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, un espai que els permet “fer aliances amb altres cooperatives amb les quals compartim idees i valors”. Tot plegat, però, no està exempt d’esforç. “En molts moments requereix un esforç per la inversió de temps”, explica Fernández. “Cal adaptar-se a altres maneres de fer i arribar a consensos que de vegades són difícils d’aconseguir”. Així i tot, el balanç és clar: “L’esforç val la pena”.

Intercooperar per transformar

Totes tres cooperatives coincideixen que la intercooperació és exigent. Requereix temps, cures, consensos i resoldre conflictes. Però també coincideixen en una altra cosa: val la pena. Perquè permet arribar on no s’arribaria en solitari. Perquè genera projectes més robustos, comunitats més fortes i ecosistemes més resilients. I perquè, en un context en què la competència s’imposa com a dogma, apostar per fer-ho juntes és, també, una manera de resistir. La intercooperació no és fàcil, però és una de les claus perquè l’economia social passi a ser una veritable força transformadora, i cada vegada hi ha més projectes que opten per treballar plegats, com demostra aquest mapa de Pam a Pam que les recull.