31/01/2022 | 06:00
Arran de la sentència del Tribunal Suprem, que ratificava la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) relativa al 25% del castellà a les aules, l’Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña ha guanyat protagonisme. Se situa com un dels actors socials més bel·ligerants a l’hora de reclamar-ne l’aplicació, però no és l’única entitat crítica amb la immersió lingüística. A finals de l’any passat, 14 associacions espanyolistes van unir-se per crear la campanya “Escuela de todos“ amb l’objectiu d’aconseguir que tots els centres educatius imparteixin aquest percentatge d’hores lectives en castellà.
Però quines són aquestes organitzacions? Fins a quin punt estan vinculades amb els partits polítics? CRÍTIC ha detectat que les seves cúpules estan ben connectades amb les formacions espanyolistes: com a mínim, 13 càrrecs de les 3 entitats més actives en contra de l’escola catalana han figurat en llistes del PP, de C’s, d’UPyD i, fins i tot, de Vox.
A banda de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe, les altres tres organitzacions que desenvolupen la seva acció política majoritàriament en escoles i universitats són l’Asociación de Profesores por el Bilingüismo, el sindicat Acció per la Millora de l’Ensenyament Secundari i el col·lectiu S’ha Acabat! – Joves per la Defensa de la Constitució. Tanmateix, la campanya “Escuela de todos” també la integren Societat Civil Catalana, Impulso Ciudadano o l’Asociación por la Tolerancia, que realitzen una activitat més transversal. L’amalgama de col·lectius que hi donen suport i que estan ben connectats entre si també inclou grups de l’òrbita de l’extrema dreta, com els Segadors del Maresme.
Però qui és qui a les juntes directives de les quatre organitzacions amb presència als centres educatius?
Del PP a Barcelona pel Canvi: els vincles polítics de la cúpula de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe
L’Asamblea por una Escuela Bilingüe en Cataluña consta com una de les associacions registrades a la Guia d’entitats del Departament de Justícia de la Generalitat. La seva presidenta és Ana María Losada Fernández, també vocal de l’entitat espanyolista Impulso Ciudadano i una de les fundadores de la plataforma Societat Civil Catalana. L’any 2019, però, va donar-se’n de baixa després que el seu president anterior, Josep Ramon Bosch, digués que estava a favor de la immersió lingüística i en contra de la presó preventiva dels presos polítics en una entrevista a elDiario.es. La dirigent de l’Asamblea va considerar que Bosch volia portar Societat Civil Catalana “a la claudicació davant dels nacionalistes”.
En el camp polític, Losada va formar part de les llistes del PP a l’Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals del 2011. No és l’única: el tresorer d’aquesta associació, Francisco Javier Martín Hermosín, també va estar vinculat amb el Partit Popular de l’Hospitalet com a portaveu del grup municipal. Tanmateix, l’any 2018 va ser destituït i expulsat de la formació després d’haver denunciat “irregularitats”. Des del partit, però, es va argumentar que l’expulsió estava motivada pel fet que Hermosín no va acatar l’ordre de deixar de ser portaveu perquè el rellevés l’actual presidenta del PP local, Sonia Esplugas.
La cúpula de l’Asamblea ha tingut càrrecs o ha figurat a les llistes del PP, de Ciutadans, de Barcelona pel Canvi i d’UPyD
La representació dels partits de dretes espanyolistes també és present entre els vocals de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe. L’advocat i lletrat de la Seguretat Social José Domingo Domingo, fundador d’aquesta associació, va formar part el 2005 del grup promotor de la plataforma Ciutadans de Catalunya, la qual va donar origen al partit Ciutadans. En les eleccions del 2006 va ser elegit diputat per la província de Barcelona i va integrar el Comitè Executiu de la formació, però el 2009 va renunciar a la militància pel pacte de C’s amb la formació euroescèptica Libertas de cara a les eleccions europees. Aquell mateix any, va fundar Impulso Ciudadano, associació que presideix, i Societat Civil Catalana, de la qual va ser vicepresident.
Olegario Ortega Justicia és un altre dels vocals de l’Asamblea, tot i que els seus vincles polítics els va establir amb Unión, Progreso y Democracia: l’any 2016 va ser escollit vocal del Consell Territorial d’UPyD a Catalunya. També va ser responsable de l’Agrupació de Gent Gran de Societat Civil Catalana i el 2019, quan Impulso Ciudadano va renovar la seva Junta Directiva, va ocupar el càrrec de vocal en aquesta associació.
El vicepresident tresorer d’Impulso Ciudadano, Carlos Silva Campañón, també és vocal de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe. En els últims comicis municipals va formar part de la llista Barcelona pel Canvi – Ciutadans, encapçalada per Manuel Valls, tot i que, anys enrere, s’havia presentat per la candidatura d’UPyD a les eleccions europees del 2014. De fet, l’any 2016, va ser escollit coordinador territorial del partit de Rosa Díez.
El PP, però, ha estat la formació amb la qual la cúpula de l’Asamblea ha tingut, històricament, més vinculació. Han format part de la formació tres dels quatre vocals restants: la regidora de Castelldefels María del Mar Sicilia Muñoz, María Turruchel Alcantud, nomenada per Pablo Casado secretària general del Partit Popular a Cornellà, i Patricio Soberón Pozo, que va integrar la candidatura del PP de l’Hospitalet el 2015.
Un candidat de Vox i un professor expedientat: qui és qui a l’Asociación de Profesores por el Bilingüismo
L’Asociación de Profesores por el Bilingüismo és la que té un recorregut més llarg: es va fundar l’any 1994 amb l’objectiu de “lluitar contra la imposició lingüística i l’adoctrinament ideològic a les escoles de Catalunya”. Segons consta a la seva web, la integren sobretot professors de la secundària pública, però també de centres de primària i d’universitats, així com ciutadans preocupats “per l’ús barroer” de l’educació per part de determinades forces polítiques “amb la finalitat de convertir-la en instrument de construcció d’una suposada entitat nacional catalana”.
L’associació està registrada a la Guia d’entitats de la Generalitat, però en la informació disponible no s’hi especifica qui forma part de la seva Junta Directiva. Tanmateix, a la web consta que l’entitat ha tingut tres presidents fins ara. El primer va ser Rafael Ávila, que La Marea situava com un dels noms clau en la gestació de Ciutadans. Malgrat que no hi va ser el dia 7 de juny de 2005 al restaurant Taxidermista, quan es va presentar el manifest que donaria lloc a la formació taronja, Ávila “va sumar-se al projecte des del primer dia”. L’any 2009, però, va ser un dels 300 militants que van exigir la renúncia d’Albert Rivera després que Ciutadans arribés a un acord amb Libertas per presentar-se en coalició a les eleccions europees.
El president de l’associació va ser expedientat després que alguns alumnes l’acusessin de fer comentaris discriminatoris
El professor Eusebio Murillo va substituir Ávila al capdavant de l’entitat. Murillo va ser membre de l’Agrupació de Ciutadans a Terrassa i l’any 2011 es va presentar com a alcaldable d’aquesta formació per Viladecavalls, però no va obtenir representació. No va ser la seva única incursió en política: en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2017 va formar part de la llista del Partit Família i Vida, una formació antiavortista i contrària al matrimoni homosexual. L’any 2019 va fer el salt a Vox, presentant-se de número 6 a la candidatura que l’extrema dreta va presentar per Terrassa en el marc dels comicis municipals.
El darrer president de l’associació Profesores por el Bilingüismo del qual hi ha constància és el professor Francisco Oya, conegut perquè el Consorci d’Educació de Barcelona va obrir-li un expedient disciplinari i va suspendre’l de sou i feina. El motiu era que alguns alumnes l’acusaven d’haver-los proferit comentaris discriminatoris. Segons el seu relat, Oya feia consideracions masclistes, xenòfobes i homòfobes, un punt que ell va negar i va atribuir-ho a “l’adoctrinament” del centre en favor de les tesis independentistes.
La ultradreta va sortir en defensa del professor. Vox va emetre un comunicat on instava la Fiscalia a investigar “les circumstàncies relacionades amb l’obertura, instrucció i resolució” de l’expedient disciplinari a Francisco Oya “per si fossin constitutives de delicte”.
S’ha Acabat!, el planter de Manuel Valls i de Ciutadans
S’ha Acabat! – Joves per la Defensa de la Constitució va néixer el 2018 i té implantació a les principals universitats catalanes. Però, al marge de la seva acció en aquests centres, l’associació ha esdevingut un planter de fitxatges molt rendible per a les formacions espanyolistes. Un exemple d’això és la trajectòria de l’expresident de l’entitat, Yeray Mellado, que va deixar la presidència per incorporar-se a Barcelona pel Canvi i que l’any passat va prendre possessió com a conseller de districte a Nou Barris. No és l’únic cas.
Malgrat que no consten connexions entre els partits polítics i la major part dels representants que integren la Junta Directiva actual, aquests vincles sí que existeixen en els que han tingut els alts càrrecs de l’entitat al llarg de la seva història. Aquest és el cas de Julia Moreno, una de les fundadores de S’ha Acabat! i elegida presidenta el 2019. Moreno també havia estat membre de la sectorial de joventut de Societat Civil Catalana i es va afiliar a Ciutadans l’any 2017. En les darreres eleccions municipals va concórrer de número 4 a la llista que aquesta formació va presentar per Mollet. El partit taronja també va fitxar el vicepresident actual de l’associació, Jordi Salvadó, que va formar part de la candidatura de C’s per Badalona en els comicis del 2019.
Tres dels presidents de S’ha Acabat! tenen vincles amb Barcelona pel Canvi, Ciutadans i UPyD
Tanmateix, en el cas del primer president de l’associació, Josep Lago Bennàssar, el contacte amb Unión, Progreso y Democracia va ser previ a la seva relació amb S’ha Acabat!. Lago, que va ser un dels fundadors de l’entitat, també havia estat coordinador de les joventuts de Societat Civil Catalana i el 2015 va concórrer a les eleccions generals de número 23 a la llista que va presentar el partit de Rosa Díez. Aquell mateix any, en els comicis municipals, també va presentar-se a la candidatura d’UPyD per Barcelona.
AMES, el sindicat que va denunciar els “plantejaments ideològics” dels llibres de primària
A la web del sindicat Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari (AMES) no hi consta informació relativa als seus òrgans de govern. Sí que és públic, però, que el seu president és el professor Antonio Jimeno, coautor del llibre El adoctrinamiento escolar en Cataluña (Ediciones Hildy) i de diversos articles sobre la situació de l’ensenyament en mitjans com Crónica Global o l’Abc. No se li coneix afiliació política, però no ha tingut cap objecció a participar en actes juntament amb membres destacats de l’extrema dreta, com el president de Somatemps, Javier Barraycoa, o els dirigents de Vox a Catalunya, Juan Garriga i Ignacio Garriga.
L’organització ha estat bastant activa en l’elaboració d’“estudis” que alerten dels “plantejaments ideològics i tendenciosos” que, segons el seu criteri, incorporen els llibres de primària de les editorials principals que es distribueixen a Catalunya. Les queixes d’AMES van motivar que, l’any 2017, el llavors secretari d’Estat d’Educació, Marcial Marín, demanés a l’Alta Inspecció de l’Estat un informe per comprovar si els materials incomplien la normativa. Tanmateix, el sindicat va acabar denunciant que el ministre popular Íñigo Méndez de Vigo va “ignorar” les conclusions d’aquest informe, així com la validesa dels estudis elaborats per AMES.
