Crític Cerca
Reportatges

La trencadissa final de la CUP i dels Comuns als ajuntaments

Guia bàsica per entendre el trencaclosques de les confluències municipals de la CUP, dels Comuns i de Podem a les ciutats més poblades de Catalunya.

08/05/2019 | 18:55

Jaume Asens, Teresa Forcades, Dolors Sabater, David Fernàndez i Marc Bertomeu -aleshores secretari general de Podem Barcelona-, en un acte electoral de Guanyem Badalona en Comú, fa quatre anys.

La idea d’una confluència d’esquerres al món local està avui, en línies generals, tocada de mort després d’anys de debat entre els Comuns, Podem i la CUP. Aquest 26-M hi haurà més candidatures d’esquerres que fa quatre anys a les principals ciutats de Catalunya i, fins i tot, han implosionat gairebé totes les llistes que encara unien militants de l’esquerra independentista, dels cercles locals podemites o de l’entorn del que va ser el Guanyem d’Ada Colau. Les batalles dels últims anys entre les esquerres en l’àmbit municipal poden posar en risc els ‘governs del canvi’ de ciutats com Badalona i Sabadell i faran gairebé impossible el ‘sorpasso’ allà on les candidatures de confluència van quedar en segon lloc, com ara Terrassa, Cornellà o Santa Coloma de Gramenet.

Fa alguns mesos va néixer Municipalistes per la República des de Baix com una mena d’espai de coordinació supramunicipal d’una quinzena de confluències municipalistes d’esquerres on hi ha militants de la CUP, d’ex-Comuns vinculats a Sobiranistes o dels moviments socials locals. Aquí, segons van explicar, s’hi integrarien Guanyem Badalona en Comú, Guanyem Sant Boi, Decidim Ripollet, Guanyem Girona, Som Gramenet, Guanyem Sitges o Crida Premianenca, entre d’altres. Tanmateix, el sector oficial de Catalunya en Comú no participa en cap d’aquestes llistes. Com a gairebé única excepció de la norma, destaquen tres pobles on sí que hi col·laboraran juntes les agrupacions locals d’ICV i de la CUP, els dos partits d’esquerres més enfrontats en l’àmbit nacional: són les candidatures ciutadanes i impulsades per activistes socials de base que hi ha aFigueres, Banyoles i Vilassar de Mar.

Catalunya en Comú i Podem van firmar un pacte per anar junts en aquestes eleccions municipals, i ho faran a la majoria de pobles i ciutats amb la marca amb el nom del municipi i l’agregat “en Comú”. Tot i això, aquesta confluència no ha pogut tenir un èxit complet a tot arreu. Primer, perquè alguns grups locals de Podem (Sabadell, Cornellà o Badalona, entre els més destacats) s’han negat a complir el que proposava la direcció de Podem Catalunya… i després perquè algunes agrupacions d’ICV (sobretot a l’Hospitalet, Terrassa, Sitges o Olesa de Montserrat) o d’EUiA (sobretot destaca el cas de Manresa o Sant Boi) no han arribat a un acord als seus municipis per anar sota el paraigua dels Comuns. Aquestes desavinences, en algunes ciutats políticament molt rellevants, obren interrogants en el projecte nacional de confluència entre l’espai dels Comuns, ICV, EUiA i Podem.

La CUP ha decidit presentar-se amb la marca “CUP” a la majoria de llocs i, en general, no ha vist clar participar en candidatures conjuntes amb els Comuns. De fet, han tingut molts problemes als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona per reeditar les candidatures de confluència que havien aconseguit crear fa quatre anys amb sectors de l’esquerra alternativa o militants de Podem. Tampoc no han aconseguit sumar a tot arreu on s’hi hagués pogut amb la Som Alternativa d’Albano-Dante Fachin. La desaparició de les exitoses candidatures filocupaires de Cornellà i Santa Coloma de Gramenet o les divisions entre les esquerres de l’Hospitalet posaran més difícil reeditar els seus bons resultats del 2015 al ‘cinturó roig’ industrial. Per contra, la CUP sí que dóna suport oficial a candidatures amb altres forces polítiques i amb altres noms com els de Guanyem Badalona en Comú, Guanyem Girona, Crida per Lleida, Fem Manresa, Capgirem Vic, Guanyem Figueres o Sumem Banyoles.

ERC (amb excepcions, com la de Badalona), el PSC o el nou Junts per Catalunya de Carles Puigdemont no han entrat en cap d’aquestes coalicions municipals d’esquerres.

Aquí va el mapa per entendre el batibull de sigles, candidats i partits que representaran en les properes municipals els espais dels Comuns, de Podem, d’ICV, d’EUiA i de la CUP a les 15 ciutats més poblades de Catalunya més enllà de Barcelona. Aquest 26-M hi haurà ciutats amb coalicions entre la CUP i militants o exmilitants de Podem, entre l’antiga ICV-EUiA i Podem, entre la CUP i EUiA, entre la CUP i Som Alternativa i, fins i tot, entre ICV i la CUP. Però, almenys a les principals ciutats del país, no n’hi ha gairebé cap que uneixi tots els espais de les esquerres transformadores en una sola llista.

Unes esquerres dividides a l’Hospitalet, molt lluny de poder superar el totpoderós PSC de Núria Marín

L’esquerra de l’Hospitalet a l’esquerra d’ERC i del PSC anirà més dividida que fa quatre anys: podrien haver estat quatre candidatures després de la implosió de Canviem l’Hospitalet —ICV no donarà suport als Comuns, però ha decidit no presentar-se per primer cop en la seva història a les locals de la segona ciutat més poblada de Catalunya— i la trencadissa a l’espai de la CUP.

Tot i els problemes i les desavinences interns, els Comuns finalment només tindran una única candidatura a l’Hospitalet de Llobregat. L’hereu de l’actual grup municipal de Canviem l’Hospitalet es dirà L’Hospitalet en Comú Podem i la cap de llista tornarà a ser Ana González, una activista històrica de les lluites veïnals a la ciutat i que prové d’EUiA. L’acord s’ha salvat ‘in extremis’ malgrat que ICV va estar a punt de crear una candidatura pròpia pels desacords “a l’hora de confeccionar la llista” entre els diferents actors polítics de la confluència. La llista, doncs, tindrà el suport finalment del nucli proper als Comuns de l’Hospitalet i de Podem, però no tindrà l’aval de la ICV local, que va denunciar “irregularitats” en el procés de primàries.

L’entorn de l’esquerra independentista que es va agrupar entorn de la candidatura de la CUP el 2015 ara apareix dividit en dues candidatures: la de la CUP – l’Hospitalet per la Ruptura, que té el suport de la CUP Nacional, i la d’Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet, que té el suport del nucli local d’Arran. Fa quatre anys, la CUP va aconseguir un regidor a l”Hospi’ per primer cop en la seva història (el del regidor Khristian Giménez) i va superar el 5% dels vots per poc. Ara, aquest espai haurà de competir amb dues marques.

D’una banda, doncs, la CUP-l’Hospitalet per la Ruptura serà la candidatura impulsada per l’esquerra independentista de l”Hospi’ i no anirà vinculada amb cap altra formació política de la ciutat. Ariadna Velando, militant de la CUP, educadora i activista en defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional, ha estat escollida alcaldable de la llista. Però, a més, finalment, també es presentarà a banda de la CUP i dels Comuns la llista d’Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet. De fet, aquesta llista, que té el suport del col·lectiu d’Arran a l’Hospitalet, de Som Barris i de Lluita Internacionalista, afirma que “és un espai en construcció que ve de l’experiència del grup municipal de la CUP i que vol obrir un espai de treball a la ciutat”. Alguns dels seus impulsors són gent que va muntar la candidatura del 2015 que estava vinculada a la CUP. Ara presentaran com a cap de llista la independent Emma Núñez, activista del nou moviment veïnal que lluita contra els projectes urbanístics actuals a Bellvitge.

Terrassa en Comú i la nova llista d’ICV-EUiA-Podem competiran separadament pel mateix votant

Terrassa en Comú, que va néixer com un projecte ciutadanista i de la voluntat de confluir amb altres organitzacions com ICV i EUiA, ara ja no tindrà el suport ni d’ICV ni d’EUiA ni tampoc de Podem, que presentaran una llista separadament. Els Comuns a Terrassa van ser una de les llistes de fora de Barcelona que més a prop van estar d’assolir l’alcaldia en les municipals del 2015. Va quedar-se a només tres regidors del PSC. De fet, la candidatura dels Comuns va aconseguir duplicar en vots i regidors el resultat d’ICV-EUiA en les municipals anteriors. Actualment, té sis edils, un 19% del vot i és la segona força. Ho tenien a tocar, ja que el PSC va entrar en crisi a mig mandat quan l’ara ja exmilitant socialista Jordi Ballart va dimitir, en part per les pressions del partit contra la municipalització de l’aigua i, en part, pel suport socialista al 155.

Ara, el món comú-ecosocialista es dividirà en dos blocs: ICV i EUiA i Podem no han avalat el procés de confluència, i Terrassa en Comú s’hi presentarà en solitari. Ara les dues llistes d’esquerres competiran separadament per intentar treure de l’alcaldia el PSC per primer cop en 40 anys. D’una banda, Terrassa en Comú, que manté el nom i el suport oficial de Catalunya en Comú, presentarà com a cap de llista novament Xavi Matilla, arquitecte i professor d’urbanisme a la UPC. I, d’altra banda, les seccions locals d’ICV, amb Manel Pérez al capdavant, i d’EUiA, amb Ivan Martos, van crear una coalició sota la marca Terrassa d’Iniciativa Verda – Unitat d’Esquerres després de mesos de discrepàncies entre els diferents actors de la confluència. Posteriorment, s’hi va sumar a l’acord la gent de Podem Terrassa. Ara la nova llista que competirà amb TeC es dirà: Podem – Iniciativa Verda – Unitat d’Esquerres per Terrassa (Podem-Ive). La cap de llista serà Maria Eugènia López, actual secretària general de Podem Terrassa.

La CUP de Terrassa, que forma part de les Candidatures Alternatives del Vallès, s’hi presentarà en solitari amb l’objectiu de mantenir o millorar els seus resultats. Fa quatre anys, va aconseguir per primer cop un regidor i va superar el 5% dels vots. El partit hi presentarà com a caps de llista Marc Medina (29 anys), de formació enginyer industrial i professor de secundària i que fa més d’un any que és regidor, i Maria Cardona (34 anys), nascuda a Eivissa i que porta sis anys vivint a Terrassa, i treballa en una llibreria independent.

A banda, l’exalcalde de Terrassa i ex del PSC, Jordi Ballart, concorrerà a les eleccions amb la candidatura independent que ha creat, Tot per Terrassa, que compta amb la poetessa Marta Pessarrodona per tancar la llista.

ERC i la CUP uneixen forces a Badalona contra el fenomen del PP de García Albiol

La principal novetat de les eleccions a Badalona serà que membres de l’antiga candidatura de Guanyem Badalona en Comú i d’ERC es presentaran junts en una confluència per disputar la victòria al gran favorit, de nou Xavier García Albiol. Els números podrien donar, ja que els resultats en les últimes eleccions espanyoles d’ERC i del Front Republicà a Badalona els farien segona força per darrere del PSC, mentre que el PP es va quedar amb un exigu 6% del vot. Aquesta confluència inèdita fins ara, que portarà per nom Guanyem Badalona en Comú – ERC, unirà esforços entre ERC, la CUP badalonina, Avancem, Moviment d’Esquerres, Sobiranistes i gent de base que ve de Revolta Global sota la marca de “La Badalona valenta”. La candidata tornarà a ser Dolors Sabater, que segueix sent independent de cap partit, i buscarà polaritzar amb Albiol per intentar ser la força més votada. Sabater va obtenir l’alcaldia durant tres anys gràcies a un pacte multipartit contra el PP, tot i que la llista d’Albiol havia guanyat duplicant-los en vots i regidors. La confluència va anar més enllà de la CUP, però va tenir una empremta important de l’esquerra independentista. S’ha de tenir en compte que a Badalona la CUP venia d’uns resultats molt exigus l’any 2011, quan en solitari va quedar-se sense regidors i va sumar només 1.460 vots, l’1,8%.

El cercle de Podem Badalona va votar en assemblea amb un 80% de suport sumar-se a la confluència amb Guanyem i ERC per concórrer junts, tot i que la direcció de Podem Catalunya ha pactat anar junts a les municipals amb les candidatures vinculades a Catalunya en Comú. Tanmateix, malgrat la decisió de la direcció de Podem, el problema és que un sector crític de Podem ha decidit trencar i anar-se’n amb ERC i Guanyem. El conflicte és obert, i, per tant, hi haurà membres de Podem a les dues candidatures, però Podem oficialment només dona suport a la candidatura dels Comuns. “Badalona no té secretari general actualment. Per tant, la potestat per arribar a acords la tenia Podem Catalunya”, expliquen fonts de Podem. Alguns membres del partit de Pablo Iglesias ja van formar part inicialment de la candidatura de Guanyem Badalona de l’any 2011, però ràpidament es van viure els primers conflictes amb la dimissió d’un regidor de Podem.

Catalunya en Comú ha apostat per competir contra l’exalcaldessa Dolors Sabater, malgrat els vincles que hi va haver fa quatre anys entre les candidatures de Colau i Guanyem Badalona. Ara es presentà a les eleccions municipals amb la seva pròpia marca electoral Badalona en Comú Podem, en una confluència que inclourà ICV, EUiA i gent vinculada a Barcelona en Comú, i tindrà el suport oficial de Podem Catalunya. La llista estarà encapçalada per Aïda Llauradó, que prové d’Iniciativa, partit que fa quatre anys també va decidir anar en solitari. Tot i això, els dos regidors d’ICV-EUiA en l’últim mandat van donar suport a l’alcaldia de Sabater contra el PP de García Albiol.

Sis candidatures a l’esquerra del PSC, una divisió que posa en risc el govern d’ERC, de la CUP i dels Comuns a Sabadell

Les esquerres de Sabadell a l’esquerra del PSC vénen d’un triple empat a 4 regidors entre el que podríem considerar la candidatura afí als Comuns, la propera a la CUP i la d’ERC. Unitat pel Canvi, ERC, Crida per Sabadell —coalició de la CUP i Entesa— i Guanyem van aprofitar l’enfonsament del PSC liderat en els darrers anys per Manuel Bustos per formar un govern de coalició d’esquerres plurals a l’Ajuntament de la cocapital del Vallès Occidental. Durant dos anys, l’alcalde va ser d’ERC, Juli Fernàndez, i durant dos anys de la Crida, Maties Serracant. Tanmateix, si l’esquerra ja anava dividida fa quatre anys, encara ho estarà més ara. El govern de coalició entre les diferents esquerres sabadellenques està avui en perill. Hi haurà sis candidatures a l’esquerra dels socialistes: ERC i la Crida per Sabadell, d’una banda, i Sabadell en Comú, Podem, Guanyem —que finalment s’hi presentarà amb el nom de 100% Sabadell i la seva actual regidora Marisol Martínez de cap de llista— i Ara Sabadell, d’una altra banda.

La Crida segueix la línia de confluència de l’esquerra independentista i dels sectors municipalistes sabadellencs que venien històricament del PSUC. Actualment és una candidatura molt propera a la CUP de Sabadell —que hi dóna suport— i al Moviment Popular de Sabadell, tot i que encara manté vincles amb l’antiga Entesa per Sabadell, que va néixer el 1999. La Crida, que va néixer fa sis anys, es va presentar per primer cop a les municipals passades, i ara repetirà amb Maties Serracant com a cap de llista i Nani Valero, de número 2.

Unitat pel Canvi canviarà de nom i es transformarà en el nou Sabadell en Comú. ICV i EUiA no han aconseguit finalment el suport del cercle local de Podem a Sabadell liderat per Marta Morell i, fins i tot, fa uns quants mesos, semblava que EUiA s’hi presentarien separadament. El cap de llista dels Comuns serà Joan Berlanga, d’ICV. Mentrestant, Podem Sabadell hi presentarà la seva pròpia candidatura liderada per Marta Morell, després de no haver aconseguit arribar a una entesa amb els seus actuals companys d’Unitat pel Canvi.

A més, un dels regidors d’Unitat pel Canvi i exmembre de Podem, Ramon Vidal, ha impulsat una altra candidatura, Ara Sabadell, molt crítica amb els Comuns.

A més a Sabadell va destacar la xifra de votants en les darreres municipals del PACMA, el partit animalista, que es va endur 2.000 vots i un 2%. Aquest grapat de 2.000 vots no és gens menor a la ciutat i podrien haver canviat l’equilibri entre forces d’esquerres de fa quatre anys.

El Comú de Lleida aconsegueix sumar ICV-EUiA i Podem, i ara no es perdran els vots ecosocialistes

A Lleida les dues forces de l’esquerra transformadora, la CUP i el Comú de Lleida, estan actualment empatades a dos regidors i es van moure entorn dels 4.000 vots en les municipals del 2015. Tanmateix, tots dos encara van quedar molt lluny del PSC, de Convergència o de Ciutadans, els tres principals partits a la Paeria. La capital del Segrià, fins ara, ha estat un territori complicat per a les opcions d’esquerres més enllà del PSC del fins ara alcalde Àngel Ros. De fet, és bo recordar que en el mandat entre el 2011 i el 2015 no hi havia cap regidor, cap, ni d’ERC, ni de la CUP ni d’ICV-EUiA.

La situació podria desnivellar-se aquest 26-M, només teòricament, a favor del Comú de Lleida, ja que han decidit unir forces en els propers comicis amb ICV-EUiA i Podem mantenint la mateixa marca electoral. Catalunya en Comú donarà suport a aquesta candidatura. Si el Comú, que va tenir 3.800 vots, i ICV-EUiA, que en va tenir 2.400 però va quedar fora de la Paeria, sumessin ara els mateixos vots que fa quatre anys, arribarien a superar el 12% del vot. Tot i això, en política, no sempre 2+2 fan 4. Fa pocs dies, el Comú va escollir com a candidat en primàries obertes el fins ara regidor del Comú, Sergi Talamonte.

La Crida per Lleida – CUP s’hi presentarà amb la mateixa marca que fa quatre anys; però, com és habitual en les candidatures de l’esquerra independentista, renovarà pràcticament tota la llista de candidats. La cap de llista serà ara Rosa Peñafiel, portaveu de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme i membre de l’associació feminista Dones Lleida. La Crida aspira a millorar el 8,7% de vots de fa quatre anys gràcies al creixement de vot i massa social que ha experimentat l’esquerra independentista en els últims anys.

La CUP i els Comuns: els ‘astèrix’ contra el pacte PSC-PP tarragoní

La CUP i ICV-EUiA van obtenir regidor per poquet i són els últims partits en representació a l’Ajuntament de Tarragona, per darrere de tota la resta de partits polítics. La capital tarragonina és una ciutat històricament governada pel PSC i, en l’últim mandat, el govern municipal era format per regidors socialistes i del PP. Tot indica, si no hi ha sorpreses, que l’esquerra transformadora ho tindrà complicat per fer capgirar per complet la situació a l’Ajuntament… i sobretot després de la victòria i dels bons resultats del PSC en les eleccions generals del 28-A a la ciutat i el seu entorn. Josep Fèlix Ballesteros, l’alcalde actual, s’hi presenta per cinquena i darrera vegada com a cap de llista del PSC i és el gran favorit.

La CUP de Tarragona tornarà a presentar candidatura amb la seva mateixa marca electoral i sense cap confluència amb l’objectiu de millorar resultats. La formació ha estat molt crítica en aquest mandat amb el projecte municipal del PSC de Ballesteros i, en concret, va denunciar una suposada trama de corrupció —la CUP va portar el ‘cas Inipro’ als tribunals el 2013. Els primers tres llocs de la llista cupaire els ocupen tres dones: la regidora actual, Laia Estrada; l’arqueòloga i investigadora Eva Miguel, i la tècnica en cooperació Inés Solé.

En Comú Podem Tarragona serà l’única novetat, culminant el procés de confluència d’ICV, d’EUiA i de Podem, tot i que hi ha hagut problemes, dimissions i desavinences importants des del nucli local podemita. La cap de llista dels Comuns serà Carla Aguilar, politòloga i procedent del col·lectiu feminista Fridas, i el número 2 serà Hernán Pinedo. L’espai polític que representen els Comuns va obtenir el 28-A més de 9.000 vots a la ciutat, però fa quatre anys es van quedar en els 2.800 que van donar un únic escó a Arga Sentís, en representació d’ICV-EUiA. En Comú Podem agafa el relleu d’ICV-EUiA amb l’objectiu de consolidar l’escó que els ecosocialistes han mantingut des del 2007.

La crisi de VOLEMataró deixa la batalla oberta entre els Comuns, la CUP i els ‘albanodantistes’

La candidatura que va donar la sorpresa per l’esquerra a Mataró fa quatre anys, Volem Mataró, ha anat entrant progressivament en implosió interna. El 2015 van superar en vots els Comuns i la CUP, i van quedar molt a prop d’ERC, amb els seus tres regidors i un 11% de vot. Finalment, però, la llista ha acabat amb una sola regidora, Montse Morón, després de mesos d’expulsions, sancions internes i regidores passant a ser no adscrites. La llista s’ha acabat desvinculant de Podem arran que a partir de la tardor del 2017 la secretària general de Podem a Mataró i portaveu de la confluència Volem, Montse Morón, va seguir les passes del que va ser secretari general de la formació morada a Catalunya, Albano-Dante Fachin, per les desavinences amb la direcció de Pablo Iglesias. Morón serà ara la cap de llista de la nova marca VOLEMataró – Som Alternativa, l’organització impulsada per Albano-Dante Fachin.

Mataró és un dels ajuntaments de Catalunya que han acabat el mandat amb més partits polítics representats al consistori: un total de 12 de diferents, sobretot a causa de la divisió de les esquerres. A banda de Som Alternativa, s’hi presentaran, d’una banda, el PSC —el gran favorit— i En Comú Podem, i de l’altra ERC i la CUP. En Comú Podem Mataró serà el nom de la candidatura afí oficialment a Catalunya en Comú i compta amb el suport d’ICV, d’EUiA i de Podem. Tindrà com a candidats principals Sergi Morales, expresident d’ICV, i Sarai Martínez, regidora i referent de Podem a Mataró.

La CUP de Mataró mantindrà la sigla de sempre i hi presentarà Carme Polvillo, llicenciada en història i militant de la USTEC, com a cap de llista i Juli Cuéllar. Precisament, Polvillo va ser la número 2 en les municipals passades, i ha estat regidora tot aquest mandat, i Cuéllar va ser el cap de llista fa quatre anys. Ara, simplement, canviaran l’ordre dels dos primers de la llista, però es mantindran l’estil i els objectius de sempre. La CUP Mataró i Som Alternativa finalment no van arribar a un acord per presentar-s’hi junts. La CUP ha seguit una evolució progressiva en l’última dècada a Mataró, ja que el 2011 tenia un regidor i el 2015 va sumar-ne dos. Per contra, fa quatre anys va destacar el creixement espectacular d’ERC a Mataró, que va passar de no tenir cap regidor a tenir-ne quatre i ser la tercera força més votada a la capital del Maresme.

Podem deixa de donar suport a Som Gramenet per passar als Comuns

Som Gramenet va ser una de les sorpreses de les eleccions municipals del 2015, ja que va quedar en segon lloc en una ciutat governada amb grans majories pel PSC ara liderat per Núria Parlon. Una candidatura que es movia entre el votant de Podem i el de l’esquerra independentista va triplicar el nombre de vots i va passar dels dos regidors que tenia Gent de Gramenet abans als sis que han tingut en tot aquest mandat.

Som Gramenet tornarà a ser una candidatura plena de gent d’esquerres i d’independents del municipi. Ara quedarà més vinculada a la CUP després de la sortida dels dirigents locals podemites i, de fet, sumaran vots a la Diputació de Barcelona per CUP – Alternativa Municipalista. Segons expliquen des de la mateixa esquerra independentista, ja hi va haver discrepàncies amb alguns regidors de Som Gramenet a mitja legislatura. El regidor Jesús Sánchez, proper a Podem, va acabar deixant el grup municipal i, de fet, ara anirà de número tres a la candidatura dels Comuns. Ara el cap de llista de la candidatura serà Albert Gerard Ventura, seguit de Gemma Oliva, Jaume Abelló i Sara Martín.

Militants de Podem, que fa quatre anys havien anat amb Som Gramenet, passaran a formar part del bloc dels Comuns amb una nova marca electoral que s’estrena aquest any per primer cop a la ciutat: En Comú Podem Santa Coloma, per unir sota la mateixa candidatura la gent d’ICV, d’EUiA i de Podem. El cap de llista serà Jonatan Fornés i la número dos, Núria Larroya.

La CUP i els Comuns de Reus podrien tenir més regidors que l’antiga Convergència

La CUP, presentant-s’hi amb la seva pròpia sigla, va ser segona força a Reus en un resultat històric. Va passar d’un sol regidor… a tenir-ne sis i liderar l’oposició al govern. L’esquerra independentista s’hi presenta amb el lema “Tenim l’alternativa” per intentar mostrar que podrien ser relleu al govern de Carles Pellicer, ex-CiU i ara Junts per Reus, que fins ara només tenia un regidor més que ells. Aniran en solitari, amb una llista majoritàriament de militants cupaires i amb la seva marca electoral de sempre. La cap de llista serà Marta Llorens, mestre d’adults i membre del TEBAC, i el número 2, Edgar Fernàndez, educador social i membre d’Endavant.

L’exitàs dels cupaires va provocar, indirectament, que l’aleshores nova candidatura Movem Reus – Assemblea Oberta, que va ser un pacte de membres de Podem, de Procés Constituent i d’ICV-EUiA, es quedés fora del consistori amb només un 2% dels vots. De fet, la candidatura del món comú va tenir aleshores menys vots que els que havia tingut ICV-EUiA l’any 2011. Tot i això, l’espai dels Comuns i d’ICV espera recuperar almenys el regidor que es va perdre fa ja vuit anys. Precisament fa pocs dies, en les eleccions al Congrés, el mateix espai dels Comuns va obtenir a la ciutat 6.000 vots i gairebé un 12% del suport. Evidentment, cada elecció és un món, i no tenen res a veure unes municipals amb unes generals: on, a més a més, no s’hi presentava la CUP. Tot i això, els votants potencials hi són. Ara deixaran la poc coneguda marca de Movem Reus per presentar-s’hi amb el nom més conegut actualment: En Comú Podem Reus, i amb Pilar Flamenco de cap de llista.

El Guanyem Girona de Lluc Salellas podria ser la sorpresa del 26-M

Guanyem Girona, candidatura liderada novament per Lluc Salellas, vol assaltar l’ajuntament després dels bons resultats de la CUP a les comarques gironines en l’últim cicle electoral. El 2015, la CUP, que ja venia de tenir regidors a Girona, va pujar en vots i va aconseguir situar-se amb els mateixos edils que el PSC i ERC com a partits d’oposició a l’antiga alcaldia de Carles Puigdemont. Ara, però, s’hi presenten amb una nova plataforma que va més enllà de la CUP i que inclou també altres organitzacions com MES – Moviment d’Esquerres (una escissió catalanista del PSC, on hi havia gent com l’exalcaldessa gironina Pia Bosch o l’exconsellera de Sanitat Marina Geli), alguns militants de base dels Comuns i d’EUiA de l’ala sobiranista i persones que no participen en cap organització política. Els candidats van ser escollits en un procés de primàries obertes on va arribar a haver-hi uns 250 candidats: d’allà han sortit, per aquest ordre a la llista, l’educadora Cristina Andreu, l’emprenedor Xevi Montoya, l’activista social Dolors Serra i l’actual edil de MES – Moviment d’Esquerres, Pere Albertí.

Tot i el context d’ascens dels Comuns l’any 2015… ICV-EUiA, que es van presentar amb les seves pròpies sigles, van perdre de cop els dos regidors que tenien a Girona en unes eleccions que van suposar un drama per als ecosocialistes gironins. Ara intentaran tornar al consistori a través de la marca Girona en Comú —que inclou Podem, a part del món ecosocialista i d’EUiA— i amb Eugènia Pasqual, activista social gironina, que repetirà com a cap de llista després d’intentar-ho fa quatre anys com a candidata d’ICV-EUiA. En aquells comicis les candidatures d’esquerres que més van créixer, i que probablement es van endur una part del votant d’Iniciativa, van ser la CUP i ERC.

La CUP aspira a governar Sant Cugat, una de les ciutats més riques de Catalunya

No és gaire conegut que la CUP, un partit de l’esquerra radical independentista, ha estat des de l’any 2015 la segona força política a la ciutat de Sant Cugat, una de les localitats amb major renda ‘per capita’ de Catalunya i governada des de fa dècades pels convergents. La CUP Sant Cugat, amb la seva pròpia sigla i sense coalicions, va pujar de dos a quatre regidors i va superar la resta de partits de l’oposició l’any 2015. L’esquerra independentista es postula de cara al 26-M com l’alternativa a “32 anys de dretes” en un municipi que és molt més complex socialment i molt més extens —inclou també zones com la Floresta i Valldoreix— del que la majoria de gent es pensa. La seva alcaldable, Núria Gibert, assegura que en aquests comicis municipals no es conformen a ser segona força i que “ha arribat el moment de governar”. El seu primer gran acte de campanya va comptar amb el suport de l’economista crític Arcadi Oliveres.

Fa quatre anys, ICV va mantenir els dos regidors a Sant Cugat que ja tenia. Ara els ecosocialistes i gent del món dels Comuns i de Podem de la ciutat uniran forces per presentar-s’hi com a Sant Cugat en Comú. El seu candidat serà l’ara regidor Ramon Gutiérrez Illana, que va substituir fa dos anys Roser Casamitjana, com a portaveu d’ICV a l’Ajuntament.

La trencadissa de Cornellà en Comú posa en perill el contrapès d’esquerres a Balmon

Cornellà en Comú – Crida per Cornellà, que inicialment fins i tot va ser coneguda per Guanyem Cornellà, tenia el suport d’activistes socials de totes les esquerres, alguns d’ells com l’ara diputat de la CUP i abans regidor Vidal Aragonés, i, de fet, s’hi va presentar amb un logotip amb fons de color morat que s’assemblava al de Podem… tot i que oficialment Podem no s’hi presentava. Alternativa d’Esquerres de Cornellà (AEC), Equo, Procés Constituent i militants de Podem van unir forces sense el suport d’ICV-EUiA i van aconseguir ser la segona força política en uns resultats històrics per a l’esquerra alternativa en una ciutat governada amb grans majories del PSC, tant amb José Montilla primer, i després per Antonio Balmon. Aquella candidatura l’encapçalava l’ara diputat de la CUP Vidal Aragonés. Tres anys més tard, la formació es va quedar amb només un representant al ple: un que és afí a Podem. Tres van escindir-se per formar el grup municipal Alternativa d’Esquerres –el referent local de la CUP– i Pirates, i una altra és regidora no adscrita.

Alternativa d’Esquerres per Cornellà, que va quedar després de la separació amb tres regidors com el grup d’esquerres anti-PSC més fort, s’hi presentarà amb el suport oficial de la CUP i el d’activistes socials provinents de Pirates o de Som Alternativa. Ara presentaran com a cap de llista Ángel Camacho, que ha estat regidor i va anar de número tres per Cornellà en Comú fa quatre anys.

ICV sempre ha estat crítica amb Cornellà en Comú – Crida per Cornellà pel fet de ser, segons ells, una “marca blanca” de la CUP. En les últimes eleccions, els ecosocialistes van baixar dels quatre regidors que tenien el 2011 als dos actuals, molt lluny dels millors registres d’un PSUC que va arribar a governar la ciutat fa just 40 anys. El regidor Arnau Funes, cap de llista d’Iniciativa en les últimes eleccions municipals, deixarà la primera línia política. Ara la nova candidatura, En Comú – Movem Cornellà, que uneix ICV, EUiA i gent del món dels Comuns, presentarà Claudio Carmona com el seu candidat a l’alcaldia.

A més a més, hi haurà una nova candidatura fruit de la tensió entre alguns ‘podems’ i comuns en l’àmbit local que no estan d’acord amb els pactes entre Podem Catalunya i Catalunya en Comú: la de Podem Cornellà, que estarà encapçalada per Mari Carmen López, que també havia anat de número 4 a les llistes de la confluència d’esquerres de Cornellà en Comú que s’hi va presentar fa quatre anys.


Sant Boi en Comú seguirà al govern del PSC com ICV?

Un exemple més de l’atomització de candidatures d’esquerres és Sant Boi. Si fa quatre anys hi havia dues candidatures d’esquerra transformadora, ara n’hi haurà tres. Ara es disputaran un mateix tipus d’electorat Sant Boi en Comú, Podem – Esquerra Unitària i Gent de Sant Boi – CUP.

Sant Boi en Comú serà la nova candidatura del món dels Comuns a Sant Boi. Iniciativa per Catalunya, presentant-s’hi fa quatre anys amb la seva sigla tradicional i cap coalició, com a la majoria de municipis del Baix Llobregat, va aconseguir mantenir votants i, davant la caiguda del PP, va tornar a ser novament la segona força al consistori. Els ecosocialistes van reeditar aleshores el pacte de govern amb el PSC. Ara buscaran superar els seus resultats… i la gran pregunta és si seguiran governant en minoria amb el PSC o passaran a l’oposició. La seva cap de llista, Alba Martínez, que ha estat fins ara regidora de Ciutat Educadora, Cooperació, Solidaritat i Pau i portaveu d’ICV a l’Ajuntament, rellevarà el que va ser fa quatre anys cap de llista d’ICV-EUiA a la ciutat, Josep Puigdengolas.

Tot i això, els Comuns no han aconseguit arribar a un pacte amb el Podem local. De fet, Podem i EUiA faran una candidatura pròpia per a les municipals amb el nom de Podem – Esquerra Unitària. El candidat serà Jorge Romero, que precisament és president de la Comissió de Garanties de Podem Catalunya i ha estat els últims tres anys regidor i portaveu del grup municipal Gent de Sant Boi.

Al marge del procés d’unitat dels Comuns, la CUP de Sant Boi, en una coalició anomenada Gent de Sant Boi, va aconseguir entrar per primer cop al consistori amb dos regidors de cop i un 8% del vot. Ara la CUP i alguns exmilitants dels Comuns, els de Sobiranistes, han anunciat una nova llista conjunta per a les municipals. La candidatura tindrà el nom de Guanyem Sant Boi –recollint el nom inicial que va tenir la candidatura d’Ada Colau Guanyem Barcelona i obviant totalment el color groc identificatiu de la CUP– i unirà la CUP, el Som Alternativa d’Albano-Dante Fachin, el Moviment d’Esquerres – MES i sectors sobiranistes dels Comuns que tenen el suport del mateix Joan Josep Nuet. La candidata serà Laure Vega, militant de la CUP.

Frec a frec entre els nou En Comú Rubí i l’Alternativa d’Unitat Popular

El principal partit de l’esquerra més enllà del PSC a Rubí no és actualment ICV-EUiA, sinó l’Alternativa d’Unitat Popular (AUP). En un resultat històric, fa quatre anys va aconseguir passar del no-res a tres regidors i un 10% dels vots. Ara s’hi torna a presentar amb la mateixa sigla. L’AUP, que forma part de les CAV (Candidatures Alternatives del Vallès), és una mena de coalició d’esquerres formada per la CUP i, segons expliquen, també hi hauria militants de base d’Esquerra Unida i Alternativa i d’Alternativa Ciutadana de Rubí. Tanmateix, la CUP hi dóna tot el suport. Encapçalen la candidatura tres dones: Betlem Cañizar, professora, consultora social i activista feminista; Eulàlia Formiguera, sociòloga i tècnica d’Educació a l’Ajuntament de Sant Cugat, i Montse Rousse, una de les principals impulsores de la plataforma Rubí Sense Abocadors i membre d’Alternativa Ciutadana de Rubí.

ICV, que s’hi presentava amb la seva sigla també a Rubí com sempre, va baixar de tres a dos regidors, tot i que, en nombre de vots, va quedar pràcticament igual. Ara seran En Comú Podem Rubí, unint a la llista la gent del món de Podem i ‘comuns’ locals. La cap de llista serà Ànnia Garcia, periodista, que és regidora des del 2013 i que ja va ser la número 2 de la llista ecosocialista per Rubí fa quatre anys. Qui ara no formarà part de la llista dels Comuns a Rubí seran els comunistes d’EUiA, que van trencar al febrer passat amb el procés de confluència per discrepàncies amb “la línia política i organitzativa”.

Fem Manresa, una de les poques aliances entre la CUP i EUiA

La nova candidatura de CUP, EUiA i Som Alternativa, que es presentaran junts a Manresa per primer cop, pot aconseguir uns bons resultats si es compleixen les tendències dels últims anys. El nou nom serà Fem Manresa. De fet, a la capital del Bages serà un dels pocs llocs on EUiA de manera oficial i decidit per la seva assemblea local no anirà amb els Comuns ni amb ICV, sinó que optarà per la CUP en una aliança inèdita fins ara. La CUP Manresa ja va pujar de dos a tres regidors i va estar per sobre del 10% del vot en les eleccions del 2015. Ara la seva candidata serà Roser Alegre, membre de la CUP. L’acte de presentació de Fem Manresa va comptar amb l’assistència de Mireia Boya, Joan Josep Nuet, Elisenda Alamany i Vidal Aragonés.

ICV de Manresa s’ha quedat sense regidors des del 2011. En els últims comicis del 2015 va aconseguir mantenir més o menys els resultats de quatre anys abans, però un exigu 3% del vot no li va permetre tornar a tenir regidors. De fet, ja pocs se’n recorden que ICV va formar part del govern de Manresa entre el 1995 i el 2011 en el que va ser anomenat el “tripartit” més antic a Catalunya en una ciutat gran. Ara els ecosocialistes manresans s’hi presentaran amb el suport de Catalunya en Comú en una candidatura amb la marca Manresa en Comú. Tot i això, no donen suport a aquesta llista ni EUiA ni Podem de Manresa. La seva cap de llista és Ana Cecilia Querol, que va ser escollida cocoordinadora d’ICV a la ciutat l’any 2016.

Podem Manresa presentarà per primer cop una candidatura pròpia a les eleccions municipals amb un exsindicalista de la CNT com a cap de llista, Carmelo Plaza.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'El director' de David Jiménez (en català)

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació