17/07/2026 | 07:00
Noranta anys després de l’inici de la Guerra Civil, el rastre de la dictadura a l’espai públic català no s’ha esborrat. Plaques d’habitatge amb el jou i les fletxes, monuments dedicats als caiguts del bàndol nacional, creus, làpides, inscripcions o vitralls vinculats al règim encara formen part del paisatge quotidià de molts municipis. Segons el Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic, a Catalunya encara hi ha 1.287 elements franquistes que no han estat retirats, reinterpretats ni senyalitzats.
El Cens recull 3.988 elements de simbologia franquista, dos terços dels quals han estat retirats, vandalitzats o destruïts o s’han senyalitzat, modificat o reinterpretat. Exceptuant la ciutat de Barcelona, que no està inclosa en el registre, els municipis que conserven més elements sense cap intervenció són Banyoles (185), seguit de Reus (174) i Sabadell (118). També destaquen altres municipis com Cornellà de Llobregat (80), Figueres (78) i Girona (55).
Jordi Font, director del Memorial Democràtic, explica a CRÍTIC que la presència de símbols franquistes a l’espai públic contribueix a normalitzar-los i a perpetuar el missatge de poder que representen: “A l’espai públic convivim amb símbols que, de veure’ls cada dia, els acabem naturalitzant. Però eren un recordatori constant de qui estava governant, sobretot en el cas de les dictadures feixistes, que tenien molt clar el caràcter propagandístic”. En aquesta línia, l’acció de censar-los contribueix a assenyalar que hi van ser per no esborrar-los de la memòria ciutadana i a activar-ne la retirada.
Des de l’elaboració del Cens l’any 2008, s’han retirat a Catalunya més de 2.000 elements i se n’han modificat 422, tal com detalla a CRÍTIC el Memorial Democràtic. El 2019 es va dur a terme una actualització, i posteriorment s’han anat repetint de forma periòdica quan s’han tingut noves dades.
Un 84% dels elements amb simbologia franquista no retirats són plaques d’habitatge
Plaques d’habitatge i monuments: els casos més nombrosos i més visibles
Quan es parla de simbologia franquista, és fàcil pensar en grans monuments, però n’hi ha de moltes tipologies: grafits, paviments, retolació de carrers, relleus, gravats o inscripcions, entre d’altres. Tot i això, la majoria dels vestigis que encara es conserven són més discrets: un 84% dels elements franquistes que continuen intactes són plaques d’habitatge (1.083), sovint amb la icona falangista del jou i les fletxes o amb les sigles de l’Obra Sindical del Hogar o l’Instituto Nacional de Vivienda, dos organismes encarregats durant el franquisme de dur a terme promocions d’habitatge social.
La seva discreció explica, en part, que moltes hagin passat desapercebudes durant dècades. Però, segons Font, també responien a una estratègia política molt concreta. “Les polítiques d’habitatge del franquisme estaven fetes per crear consens a favor seu; per això van deixar marques com aquesta en cada habitatge que es feia”, afirma Font. Segons el Cens, se n’han retirat a tot Catalunya 2.012 exemplars.
Una altra tipologia de símbol més visible i sovint amb més polèmica és la dels monuments, de la qual es conserven 18 exemplars sense cap actuació posterior al franquisme, segons el Cens. Per comarques, i deixant a banda la capital catalana, les que encara registren monuments sense cap actuació posterior al franquisme són l’Alt Empordà, amb 4 casos; la Terra Alta, amb 3 monuments, i l’Anoia, amb 2. La resta dels monuments que encara resten intactes se situen al Baix Penedès, al Ripollès, al Baix Llobregat, a Osona, al Montsià, al Bages, a la Garrotxa, al Gironès i al Pla de l’Estany.
La majoria dels monuments encara presents són monòlits de pedra amb inscripcions dedicades a caiguts del bàndol franquista i situats en carreteres secundàries. Destaquen casos com un monument commemoratiu de quatre metres d’alçària situat prop de Calldetenes, un conjunt també de quatre metres prop del Vendrell i un monument amb una paret de pedra a Pont de Molins que commemora l’afusellament d’una quarantena de presoners de guerra del bàndol franquista detinguts a Terol i a Guadalajara, i on un cop l’any, apunta el Cens, encara s’hi reten homenatges. El cas de Pont de Molins, remarca el director del Memorial Democràtic, és especial, perquè ha estat senyalitzat per tal que es conegui què hi va passar i qui va construir el monument i perquè reuneix memòries diverses i una “visió complexa del passat”.
El cas més particular entre els monuments és el del bust dedicat a l’alcalde d’Amposta Joan Palau Miralles, assassinat l’agost del 1936 en un context de violència social que es va produir arran de l’esfondrament de les institucions democràtiques causat pel cop d’estat contra la Segona República, i situat al nucli de la ciutat. Segons el Cens, la dictadura de Franco “va utilitzar les víctimes d’aquesta violència amb finalitats propagandístiques i les va convertir en ‘màrtirs’ de l’Espanya franquista”. En altres tipologies, encara romanen a l’espai públic 27 tombes i làpides, 19 creus i un vitrall a l’església de Sant Feliu de Llobregat, que conté una àguila bicèfala i un escut d’Espanya.
Quins monuments s’han retirat?
La retirada de la simbologia franquista també ha afectat els monuments més visibles. Des que el Memorial Democràtic va començar a elaborar el Cens, se n’han retirat 14 arreu de Catalunya, alguns dels quals havien presidit places, carreteres o espais públics durant dècades.
La Terra Alta concentra quatre d’aquestes retirades, entre les quals tres monòlits i un petit monument situat a la Pobla de Massaluca. Però els exemples s’estenen per bona part del territori. A Sabadell, l’any 2017, es va desmuntar el monòlit de dos metres i mig dedicat a Josep Maria Marcet, alcalde franquista de la ciutat entre el 1940 i el 1960, nomenat després d’una visita de Franco i convertit en una de les figures més representatives del règim al municipi.
Al Gironès, també van desaparèixer un monòlit situat a la carretera de Celrà, presidit per la inscripció “Caídos por Dios y por la Patria”, i el monument que durant anys va ocupar la plaça de la Diputació de Girona. Inicialment havia estat erigit per homenatjar els morts del bàndol franquista i amb l’arribada dels ajuntaments democràtics es va intentar ressignificar dedicant-lo a totes les víctimes de la Guerra Civil, però finalment el consistori el va retirar de l’espai públic l’any 2009 i el va traslladar a un magatzem municipal. Segons recull el Cens, “l’equip de govern ha valorat que el monument originàriament és una herència franquista” i que el seu futur és incert.
Un cas similar és el del monument que es va retirar de Centelles, inicialment dedicat als “caiguts” amb una inscripció, que va ser substituïda per una placa en record de totes les víctimes de Centelles de la Guerra Civil, però que va ser traslladat finalment a un magatzem l’any 2018. Entre altres casos de monuments retirats destaca un mur ubicat al lateral de la porta de l’església de Vilassar de Mar que es va enderrocar l’any 2016 i un monument a Torregrossa, a l’Urgell, amb la inscripció “Caídos por Dios y por España, presentes”.
A les Terres de l’Ebre va ser especialment significativa la retirada l’any 2017 d’un monòlit de 4 metres situat al coll del Moro, en un dels escenaris emblemàtics de la batalla de l’Ebre a Gandesa, on Franco es va instal·lar per controlar l’estratègia de la batalla. Era una posició disputada constantment entre els dos exèrcits i, amb la conquesta definitiva, el 1938, s’hi va fer el monument dedicat als membres de la Sisena Bandera de la Legió.
La via de la reinterpretació
Eliminar un símbol franquista no és l’única opció que s’ha aplicat a Catalunya. En alguns casos, les administracions i les entitats memorialistes han optat per reinterpretar-lo, contextualitzant-ne l’origen o modificant-ne el significat perquè deixi de funcionar com un homenatge al règim i esdevingui un element per explicar la història. Segons el Cens de simbologia franquista, 426 elements han estat modificats, senyalitzats o reinterpretats des que es va elaborar el registre.
Casos com el del monument a la batalla de l’Ebre de Tortosa continuen oberts a causa de protestes
Per exemple, en aquesta categoria consta el monument a la batalla de l’Ebre de Tortosa, una obra de 45 metres d’alçària que es va erigir per commemorar la victòria franquista a la batalla de l’Ebre. El 2008 se’n van retirar diverses plaques i monòlits situats a la riba de l’Ebre que commemoraven la inauguració del monument, però l’obra segueix dempeus després que l’any 2016 se celebrés una consulta popular per decidir-ne el futur, en què va guanyar amb un 68,36% dels vots mantenir-lo i redefinir-lo. Tot i això, actualment és un cas obert: recentment el Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs que va presentar l’Asociación Cultural Despierta España per evitar que el monument es descatalogui i evitar-ne així la retirada de l’espai públic.
Un exemple reinterpretat és el de l’escultura de la plaça del Quarter de Valls, en honor dels caiguts “per Déu i per Espanya”: durant la transició democràtica, concretament l’any 1979, es va retirar la inscripció franquista i es va substituir per una frase del poeta Salvador Espriu (“Fes que siguin segurs els ponts de diàleg i mira’n de comprendre i estimar”).
A Reus es conserva un monòlit amb forma d’obelisc que va ser instal·lat l’any 1940 a l’aleshores anomenada plaça dels Màrtirs com a monument dedicat als caiguts del bàndol franquista. L’any 1998 es va retirar d’aquest emplaçament, se’n va eliminar tota la simbologia franquista i es va traslladar a la plaça de la Llibertat, dins del cementiri municipal. Més endavant, el 2004, s’hi va incorporar una nova placa commemorativa amb un significat completament diferent, dedicada a totes les persones que van lluitar i van perdre la vida durant la Guerra Civil.
L’any 2005, l’Ajuntament de Barcelona comptabilitzava 4.524 elements amb simbologia franquista
Els símbols franquistes a Barcelona
La ciutat de Barcelona no està inclosa en el Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic, però també compta amb un estudi sobre elements del règim presents als seus carrers. Elaborat l’any 2005, en aquell moment comptabilitzava 4.524 elements, el 96% dels quals eren plaques d’habitatge. Els districtes de la capital que més simbologia mantenien als seus carrers en el moment de l’estudi eren Horta-Guinardó, amb 854 registres; Nou Barris, amb 776 elements, i Sarrià – Sant Gervasi, amb 566.
L’any 2017, l’Ajuntament de Barcelona va censar les plaques d’habitatge de l’antic Institut Públic de l’Habitatge i en va retirar 1.046 unitats. Dos anys més tard, l’antiga Direcció de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) registrava que encara restaven 18 plaques per retirar, una xifra a la qual s’han de sumar alguns avisos puntuals per part de ciutadans i d’entitats que van informar d’elements que no s’havien detectat en les revisions.
Entre els monuments que hi havia a l’espai públic, destaquen el monument a la Victòria de la plaça de Joan Carles I, el monument dedicat als Caiguts de l’avinguda de Josep Tarradellas i el fossar de Santa Elena al castell de Montjuïc, que comptava amb un monument presidit per una creu i la inscripció “Honor a todos los que dieron su vida por España” i per una escultura. Els elements amb simbologia del fossar van ser retirats l’any 2023.
La revisió dels elements memorialistes de la ciutat i l’establiment d’un protocol d’actuació per a la retirada d’elements franquistes, amb detecció, validació i retirada d’aquests vestigis, són algunes de les accions previstes per l’Ajuntament segons el seu Pla estratègic de polítiques de memòria 2026-2030, que assenyala que, malgrat les actuacions dutes a terme, la ciutat encara conserva alguns elements residuals amb simbologia franquista.
Jordi Font: “Els espais de memòria han d’esdevenir llocs útils per crear una ciutadania crítica educada en els valors democràtics”
Què en diu la llei?
La permanència de símbols franquistes a l’espai públic contrasta amb el marc legal vigent. Tots els elements amb simbologia franquista haurien de ser retirats d’acord amb la Llei 20/2022, de memòria democràtica de l’Estat espanyol, que considera contraris a la memòria democràtica els elements situats en edificis públics o a la via pública que facin “mencions commemoratives en exaltació, personal o col·lectiva, de la insurrecció militar i de la dictadura, dels seus dirigents, participants del sistema repressiu i de les organitzacions que van sustentar la dictadura”. De fet, i segons un reial decret de l’any 2025, s’ha desplegat també en l’àmbit espanyol un Catàleg de símbols i elements contraris a la memòria democràtica per tal d’identificar-los i conèixer el volum d’elements a retirar.
En l’àmbit català, la llei de memòria democràtica, que encara és en tràmit al Parlament de Catalunya, també preveu la retirada de la simbologia franquista i sancions per enaltiment del franquisme. El text preveu un termini de dos anys per a la retirada de tots els elements d’aquesta tipologia que encara ocupen la via pública.
Malgrat aquest nou impuls legislatiu, la retirada efectiva continua depenent, en gran manera, dels ajuntaments, que són els titulars de bona part dels espais on encara es conserven aquests vestigis, o de propietaris privats. El Memorial Democràtic, que elabora i actualitza el cens, no té competències per ordenar-ne l’eliminació, però sí per documentar-los, assessorar i promoure polítiques de memòria.
Per al seu director, el repte va més enllà d’eliminar plaques o monuments i preveu que en els pròxims anys s’acabin retirant del tot. La tasca del Memorial pel que fa a aquesta simbologia se centra sobretot a “consolidar la relació entre la memòria democràtica i l’educació”, fent que els espais de memòria esdevinguin “llocs útils per crear una ciutadania crítica educada en els valors democràtics i capaç de discernir el que ha significat viure una dictadura i viure una democràcia”.
