Les persones d’origen estranger cobren 10.000 euros menys a l’any que les autòctones

La classe treballadora no té una forma única: la seva composició és complexa i multinacional. També és desigual, sobretot si s’observen les condicions de les persones migrades a Catalunya: les persones d’origen estranger cobren aproximadament 10.000 euros menys a l’any que les de nacionalitat espanyola i duren la meitat de temps en una mateixa empresa. El biaix de gènere també s’accentua: una de cada quatre dones migrades treballa a temps parcial i moltes d’elles ho fan en àmbits amb una alta incidència de sinistralitat. Aquestes són les dades que recull el darrer informe de Comissions Obreres (CCOO), Els altres catalans i catalanes del segle XXI. La població d’origen estranger a Catalunya i la seva participació a CCOO, una radiografia que analitza les condicions i la integració de les persones nouvingudes a Catalunya en el mercat laboral. 

Segons relata l’estudi, Catalunya ha rebut des de fa dècades diverses onades migratòries els darrers 100 anys, però l’inici del segle XXI ha suposat “el moment de creixement demogràfic més important de la història de Catalunya” després de l’arribada dels dos milions i mig de persones de la resta d’Espanya entre el 1960 i el 1980. De fet, Catalunya és la primera comunitat autònoma de l’Estat espanyol amb més persones d’origen estranger resident al seu territori i la tercera amb el percentatge més alt de persones estrangeres respecte a la població total. 

“Els indicadors econòmics i socials fan evident que la integració de la població d’origen estranger en el mercat laboral s’està produint en unes condicions de desigualtat respecte a l’autòctona”, explica Mariña Couceiro, sociòloga de la Fundació Cipriano García i autora de l’informe. Per això, des de CCOO han volgut indagar en aquesta bretxa i en l’evolució de la població d’origen estranger pel que fa al treball. L’informe comença amb la citació de Francesc Candel “no cal demostrar —ni insistir-hi— que l’immigrant no va venir a menjar-se el pa de ningú, sinó el seu i cap altre. Ni hi va venir ni hi ve”, d’Els altres catalans, de l’any 1964.

Les dades de la migració actual

Actualment, però, el perfil de la població migrada és més internacional: les persones originàries de l’Amèrica Llatina suposen el 43% de la població resident nascuda fora del territori català, seguides de les provinents del continent africà. Això implica que moltes d’elles es trobin amb obstacles a l’hora d’accedir al mercat de treball, com ho és el marc legal espanyol en matèria d’estrangeria i les dificultats administratives per accedir a la regularització i mantenir-la. Liliana Reyes, secretària de Noves Realitats del Treball, Territori i Migració de CCOO, afirma que “l’actual normativa d’estrangeria no facilita les vies legals d’entrada a l’Estat espanyol, de manera que la majoria de la gent que s’hi estableix ho fa sense les autoritzacions necessàries”. 

El marc legal d’estrangeria determina els tipus de feina i les condicions laborals dels treballadors d’origen estranger

Les persones d’origen estranger extracomunitari han de comptar amb una autorització de residència o de treball per viure a Catalunya, que, en el cas de les contractacions des de l’origen, generalment marca el tipus d’ocupació i el lloc concret en què es poden desenvolupar. En el lloc de les persones sense autorització administrativa, com que no hi ha una via àgil per aconseguir una autorització de treball des de l’origen, moltes persones migren i, un cop se superen els tres mesos d’estada inicial, passen a estar en situació irregular.

Per poder acollir-se a les vies de regularització, han d’estar un mínim de tres anys en situació irregular i és aleshores quan poden optar per la via de l’arrelament social, aportant un contracte vinculat al salari mínim interprofessional (SMI). Aquesta regularització requereix un contracte d’un mínim de 30 hores setmanals amb l’SMI o el salari recollit al conveni. Cal tenir en compte, a més, que per renovar les autoritzacions de treball, és necessari mantenir la feina i tenir un mínim de cotitzacions a la Seguretat Social.

L’oferta de treball existent condiciona els llocs de feina a què podran accedir les persones d’origen estranger, ja que sovint acabaran en sectors i en feines que les persones autòctones no volen desenvolupar, amb sous més baixos i pitjors condicions laborals. Això s’agreuja en les persones sense autorització administrativa, ja que les obliga a haver de treballar en l’economia submergida i amb condicions molt més precàries. 

Aquest marc legal, per tant, “condemna els treballadors i les treballadores d’origen estranger a viure en aquest país en condicions de precarietat extrema, de vulneració sistemàtica de drets i de pobresa”, hi afegeix Reyes. Amb aquestes evidències estudiades, l’informe exposa la segregació que suposa el marc legal d’estrangeria, així com el sistema d’Administració pública que, en paraules de la secretària de Noves Realitats del Treball, Territori i Migració, “presenta deficiències i allarga i aguditza l’espera per sortir de la irregularitat”. 

La parcialitat involuntària en dones de fora de la Unió Europea és del 40%

Quines són les discriminacions laborals del col·lectiu migrat?

Aquesta situació és molt diferent per a les persones d’origen estranger que són de la Unió Europea i aquelles que venen de fora. Segons l’informe elaborat per CCOO, la meitat de la població estrangera en edat laboral està afiliada a la Seguretat Social, i, malgrat que aquesta xifra ha augmentat un 14% en la darrera dècada, encara continua sent molt inferior a la dels treballadors amb nacionalitat espanyola. En el cas de les persones provinents d’altres països de la Unió Europea, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social és gairebé igual que el de la població autòctona afiliada. 

Couceiro denuncia que precisament el marc legal estableix una situació de partida molt desigual entre els treballadors d’origen comunitari, que tenen gairebé els mateixos drets que la població autòctona, és a dir, llibertat de residència i de treball, i els extracomunitaris, que són la majoria i que es troben amb moltes traves legals i administratives. “Això es trasllada a una segregació per origen i dues realitats molt diferenciades que reflecteixen la diversitat i la complexitat del fenomen migratori”, hi afegeix. 

Entre les diferències s’observa que la població extracomunitària ocupa llocs de treball menys qualificats, en empreses petites, en el sector privat i en altres activitats de l’economia submergida, fet que s’acostuma a traduir en inseguretat d’ingressos, temporalitat i parcialitat. En canvi, els treballadors provinents de la Unió Europea poden obtenir llocs de feina més qualificats o de tipus tècnic. De fet, l’informe argumenta que, malgrat que hi ha un increment notable del nivell educatiu de la immigració estrangera, sobretot en la d’origen comunitari, que és superior a la mitjana espanyola, en el cas de la d’origen extracomunitari és cada vegada més semblant a la formació rebuda per la població autòctona: “Les diferències no semblen suficients per explicar la segregació en el mercat laboral que pateix aquest col·lectiu”, s’exposa a l’informe.

Un dels aspectes en què hi ha més diferència entre aquests dos tipus de població és el de la parcialitat: els nascuts a la Unió Europea presenten una taxa de parcialitat baixa, fins i tot per sota de la població d’origen espanyol, i en els treballadors extracomunitaris la parcialitat és gairebé del 20%. De fet, entre les dones estrangeres de fora de la UE, la parcialitat involuntària ascendeix fins al 40%.

El treball de la llar és el sector amb una incidència més alta de sinistralitat laboral

La bretxa en el mercat laboral pel que fa a la població migrada també es troba en el tipus de feines que ocupen les persones nouvingudes. A causa de les condicions legals que obliguen les persones migrants a esperar en situació d’irregularitat durant molt de temps, sovint han d’exercir feines amb condicions precàries i en sectors laborals que els autòctons no volen fer. “Les persones migrades contribueixen a l’economia perquè sovint treballen en sectors essencials, cobreixen buits de feina en sectors que necessiten presencialitat, com les cures o l’agricultura”, argumenta Reyes. 

Per exemple, del total de treballadors del sector de l’hostaleria, un 59,9% són d’origen estranger. En el cas de les activitats administratives i dels serveis auxiliars, aquesta xifra és del 42,1%, i en la construcció, del 38,6%. Sovint aquests sectors són els que tenen una major sinistralitat: en el cas del treball de la llar, per exemple, el 71% de les treballadores són d’origen estranger i és el sector amb una incidència més alta de sinistralitat laboral total, sobretot amb un alt índex d’incidència dels accidents laborals mortals.

Totes aquestes desigualtats en l’àmbit laboral també determinen l’afiliació de les persones d’origen estranger als sindicats com CCOO. Tot i que la presència de treballadors d’origen estranger afiliats augmenta, continuen estan infrarepresentats en el conjunt del sindicat. Mentre que les persones nascudes a l’estranger representen més d’un de cada quatre assalariats a Catalunya, la seva presència a CCOO és poc més d’1 de cada 10 afiliats.

Des de CCOO no volen reivindicar la necessitat utilitarista de les persones migrades, sinó conscienciar de les desigualtats que viuen aquestes persones des d’un punt de vista de drets humans i de justícia social. “Les persones que venen a viure i treballar han de tenir el mateix dret de viure amb dignitat que les autòctones, de tenir un projecte de vida sense viure en pobresa ni exclusió social”, diu Reyes. Això comença per analitzar les seves realitats estudiant-les amb dades i apuntant als agents que provoquen aquestes desigualtats, com ho és la Llei d’estrangeria, que no permet a tot tipus de ciutadans d’exercir els seus drets i les seves possibilitats de participació en el mercat de treball i en la societat.