Crític Cerca
Reportatges

Les portes giratòries del PSOE i de Junts amb el ‘lobby’ immobiliari

Alts càrrecs dels governs espanyol i català amb responsabilitats en habitatge han fitxat per empreses i associacions de propietaris

08/07/2024 | 06:00

Les portes giratòries entre el món de la política i les empreses, particularment les d’alguns àmbits estratègics, han estat una constant històrica en governs de colors diversos. No està exempt d’aquesta tònica el lobby immobiliari, on han acabat desenvolupant la seva activitat professional alts càrrecs polítics del PSOE i de Junts quan han decidit fer el pas al sector privat.

A Espanya, la Llei 3/2015 regula l’exercici dels alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat. Aquesta norma concreta que “els alts càrrecs serveixen amb objectivitat els interessos generals”. La Llei subratlla que han d’”evitar que els seus interessos personals puguin influir indegudament en l’exercici de les seves funcions i responsabilitats”. Per garantir això, la Llei estableix que l’Oficina de Conflictes d’Interessos (OCI) s’encarregui d’alertar si detecta possibles incompatibilitats i supervisar l’activitat dels alts càrrecs els dos anys posteriors al seu cessament.

Tanmateix, molts polítics s’han beneficiat de les escletxes legals, d’una aplicació laxa de la normativa o han deixat passar els dos anys de rigor per fitxar per empreses emmarcades en l’àmbit respecte al qual havien estat legislant prèviament. Un dels exemples més recents d’això és el d’Helena Beunza, que va ser secretària general d’Habitatge al Ministeri de Foment capitanejat per José Luís Ábalos, i que actualment és la presidenta de l’associació de propietaris de pisos Asval, en substitució de Joan Clos. Però no és l’únic cas, ni a l’Estat espanyol ni a Catalunya: també alts càrrecs de Junts com l’exconsellera de Justícia Lourdes Ciuró o l’exsecretari d’habitatge Carles Sala s’han passat al lobby immobiliari privat. En aquest reportatge repassem les principals portes giratòries d’un sector especialment sensible.

Helena Beunza amb l'expresident de la Generalitat Valenciana Ximo Puig/ FLICKR

Helena Beunza: exsecretària d’Habitatge i actual representant dels grans fons

A principis de 2024, l’exsecretària general d’Habitatge Helena Beunza va ser nomenada presidenta de l’Asociación de Propietarios de Viviendas de Alquiler, Asval. Aquesta associació, que reuneix 6.000 propietaris amb pisos de lloguer, va ser fundada el 2019 originalment per les immobiliàries La Llave de Oro i Tectum, amb el suport del fons d’inversió Ares Management. Posteriorment, s’hi van sumar les societats Testa Homes i Albirana, controlades totes dues per Blackstone. D’aquesta manera, l’Asval està dirigida per alguns dels majors fons i immobiliàries del país.

L’Asval està dirigida per alguns dels majors fons i immobiliàries del país

Helena Beunza va ser secretària general d’Habitatge al Ministeri de Foment entre el 2018 i el 2020, fet que la situava com la principal responsable institucional en la gènesi del que acabaria sent la Llei d’habitatge. Abans, havia estat directora general de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, l’organisme de la Generalitat del País Valencià que s’encarrega de les polítiques d’habitatge social. En el Govern de Ximo Puig, a més, va ocupar el càrrec de directora territorial de la Conselleria d’Habitatge, Infraestructures i Vertebració del Territori.  

Durant l’etapa en què Beunza va ser al Ministeri, el PSOE va apostar primer per proposar una rebaixa de l’IRPF als propietaris que fixessin uns lloguers assequibles, i no va ser fins a l’entrada d’Unides Podem a l’executiu que va acceptar la regulació dels preus.

L'exsecretària d’Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana Isabel Pardo de Vera/ ADIF – ACN

L’intent frustrat de fitxar Isabel Pardo de Vera

Beunza ha substituït en el càrrec l’exalcalde socialista Joan Clos, però el seu nomenament es va produir després de l’intent frustrat que fos Isabel Pardo de Vera la que presidís aquesta patronal immobiliària. Pardo de Vera va ser secretària d’Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del 2021 al 2023. Com a responsable de les polítiques d’habitatge, va tenir un paper actiu en les negociacions de la normativa que regula el preu del lloguer. Havia estat proposada per a aquest càrrec només nou mesos després de dimitir del lloc que ocupava a l’Administració.

L’anunci va aixecar polseguera perquè contravenia a la llei que regula l’exercici dels alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat. Segons estipula la norma, durant els dos anys següents a la data del seu cessament, els alts càrrecs “no poden prestar serveis a entitats privades que hagin resultat afectades per decisions en les quals hagin participat”. Pardo de Vera tenia pendent rebre un dictamen de l’Oficina de Conflictes d’Interessos, un òrgan del Ministeri d’Hisenda que controla les incompatibilitats del personal de l’Administració. Tanmateix, abans que es fes públic el seu veredicte, l’exsecretària d’Estat de Transports va rebutjar l’oferta de l’Asval.

L'exalcalde de Barcelona i expresident de l'Asval, Joan Clos, en una imatge del 2011 / WORLD WATER WEEK – CC

Joan Clos, un exministre i exalcalde de Barcelona al capdavant de l’Asval

Dins les files del partit socialista, qui no va tenir contradiccions a l’hora d’assumir la direcció d’aquesta associació de propietaris és Joan Clos. El 2020, l’exalcalde de Barcelona i exministre d’Indústria, Turisme i Comerç va fitxar per l’Asval. També ho va fer per la Federació Internacional de Professions Immobiliàries (Fiabci), una organització que representa els professionals immobiliaris i de la qual encara és president. D’aquesta manera, Clos es va convertir en la cara visible de les patronals més importants del sector.

L’Asval, amb Clos al capdavant, va titllar la regulació dels lloguers d'”atemptat contra la propietat”

Al capdavant del lobby immobiliari, l’exbatlle s’ha mostrat contrari a la regulació dels lloguers i ha defensat que aquesta mena de mesures “redueixen l’oferta d’habitatges”. Aquesta associació també havia estat particularment bel·ligerant amb la llei catalana que fixava un topall en els preus dels arrendaments. Durant els mesos en què la norma va ser vigent, l’any 2020, l’Asval va titllar-la d’“atemptat contra el dret a la propietat privada” i va defensar que fomentaria “l’economia submergida en el mercat de lloguer”. En aquest sentit, Joan Clos va ser també l’encarregat de pilotar la denúncia que el sector immobiliari va interposar contra les mesures anticrisi aprovades per La Moncloa, l’any 2022, que afectaven l’habitatge, com la pròrroga d’alguns contractes o la suspensió temporal dels desnonaments.

Entre els objectius de l’Asval hi ha el d’aconseguir més protecció dels drets i interessos dels propietaris i que es valori el seu paper. També el de situar en el centre del debat l’ocupació, que per a Clos “és un problema en auge” a l’Estat espanyol i a Catalunya. Segons l’Associació, aquesta comunitat autònoma “s’ha convertit en una anomalia ocupa dins el marc de dret de la Unió Europea, perquè protegeix de manera clara una activitat delictiva”.

Lourdes Ciuró, exconsellera de Justícia / ACN

L’exconsellera de Justícia Lourdes Ciuró, fitxada pel Col·legi d’Administradors de Finques

En l’àmbit català també existeixen exemples de portes giratòries. Un dels casos més polèmics és el de Lourdes Ciuró. L’exconsellera de Justícia entre el 2021 i el 2022 és actualment assessora en Relacions Institucionals i Comunicació del Col·legi d’Administradors de Finques Barcelona-Lleida. De fet, va assumir el càrrec pocs mesos després de cessar com a consellera. Segons va informar el Col·legi en un comunicat, l’objectiu d’aquest fitxatge era “consolidar” les relacions amb les administracions públiques catalanes i ampliar la comunicació amb els ciutadans. Com a titular de Justícia, Ciuró va ser la responsable de l’avantprojecte de Llei d’arrendaments de Catalunya, que havia de protegir els drets dels llogaters davant els abusos d’arrendadors i d’immobiliàries.

Quan la notícia es va fer pública, el Sindicat de Llogateres va denunciar que aquest moviment suposava un nou intent de situar “el lobby immobiliari encara més a prop dels poders polítics”, per tal de “seguir dificultant les polítiques d’habitatge que han de beneficiar la majoria de la població”. Per aquest motiu, el col·lectiu considera incompatible “defensar els interessos de la ciutadania i els de sectors econòmics que es beneficien de les pujades de preus de l’habitatge”.

L'exsecretari d'Habitatge Carles Sala/ GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Carles Sala, de secretari d’Habitatge del Govern a la Junta de l’API

Carles Sala és un altre dels polítics de Junts que han fitxat pel lobby immobiliari. Sala va ser secretari d’Habitatge entre el període 2011-2018 i 2021-2022, i poques setmanes després que Junts per Catalunya sortís de l’executiu català, durant la legislatura passada, va entrar a formar part de la nova Junta de Govern del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API). Tal com va publicar CRÍTIC, l’exsecretari s’hauria integrat al Col·legi o bé quan encara no havia estat destituït formalment, o bé els dos dies després que es produís la seva baixa.

L’API, que agrupa el col·lectiu d’agents més nombrós de Catalunya, actua de mitjancera en el mercat immobiliari en processos de compravenda o de lloguer, i cobra, com a contraprestació, una comissió sobre el preu de venda. Segons va explicar l’organització a CRÍTIC, “els membres que integren la Junta no perceben cap sou per la seva pertinença a aquesta ni per les tasques que, d’acord amb els Estatuts, els corresponguin”.

Les regulacions del lloguer “estigmatitzen la propietat”, segons Carles Sala

Abans del seu segon nomenament com a secretari d’Habitatge, Sala ja havia exercit d’assessor jurídic del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya: el desembre del 2020, en un acte al Col·legi d’Advocats sobre la regulació dels contractes de lloguer, era presentat com a membre del Consell Assessor del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya.

Carles Sala va ser una veu molt crítica amb la normativa catalana per controlar el preu del lloguer, que el 2022 va ser tombada parcialment pel Tribunal Constitucional. En un article publicat a la Revista Catalana de Dret Públic, titulat “La inoportunitat de la Llei 11/2020, de contenció de rendes de lloguer”, l’exsecretari d’Habitatge opinava que les regulacions “han estigmatitzat la propietat” i que “bona part del protagonisme legislatiu” en aquesta matèria “se l’han endut els moviments socials, que amb la seva mobilització, els seus escarnis, i amb la utilització estratègica de les xarxes, han guanyat una certa complicitat pública i han sabut erigir-se en portaveus d’una visió particular d’aquestes polítiques assistencials”.

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies