Crític Cerca
Reportatges

Els diners públics de la Fundació del Mobile: 150 milions en 10 anys

L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l'Estat van aportar el 2020 més de 17 milions d'euros en subvencions, gairebé el 85% dels ingressos previstos per l'entitat organitzadora de l'MWC

28/06/2021 | 06:00

Avui arrenca una nova edició del Mobile World Congress (MWC), la catorzena des que va aterrar a Barcelona l’aparador de les grans companyies tecnològiques del món. Tot i que es tracta d’un esdeveniment en el qual prenen part principalment empreses privades, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol destinen importants recursos públics a la Fundació Mobile World Capital Barcelona, una de les organitzadores del congrés: concretament 15 milions d’euros anuals, 5 milions cada institució. Any rere any, la major part dels recursos –9,5 milions d’euros– es destinen íntegrament a l’MWC, i la resta, 5,5 milions, es dediquen a altres activitats.

Des del 2012, quan van començar aquestes transferències, fins a l’actualitat, la suma total de diners públics destinats a la Fundació ascendeix a 150 milions d’euros, 95 milions dels quals s’han dirigit al Mobile. La injecció de recursos s’ha mantingut enguany malgrat que el Mobile se celebrarà a mig gas perquè marques rellevants com Ericsson, Sony, Nokia, Samsung o Xiaomi han declinat participar-hi físicament. I és que la cancel·lació de l’esdeveniment suposaria haver de retornar aquests 9,5 milions d’euros en concepte de subvencions.

L’any 2005 es va inaugurar la primera edició del congrés a Barcelona, provinent de Canes. El 2008 es va celebrar per primera vegada al recinte de la Fira i tres anys més tard, la GSMA va confirmar que Barcelona seria la seu del Mobile World Congress fins al 2018. El 2015, però, el contracte es va renovar fins al 2023, i posteriorment es va prorrogar fins a l’any 2024 després que l’edició passada es cancel·lés per la pandèmia.

Des del 2012 fins al 2024, l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat hauran invertit 123,5 milions d’euros en el congrés

La candidatura de Barcelona va ser seleccionada per la GSMA com a capital del congrés l’any 2011, i es va formalitzar un contracte (agreement) entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme –actualment, el Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital– del Govern espanyol, la Fira de Barcelona, Turisme de Barcelona i la GSMA. Un any després es constituiria la Fundació Mobile World Capital Barcelona. El seu patronat l’integren tots els ens que van subscriure l’agreement, excepte el consorci de Turisme.

Tal com s’explicitava en la seva constitució, la Fundació finançaria les seves activitats econòmiques mitjançant les aportacions de les tres administracions públiques implicades. Comptant des del primer any que van començar les transferències –el 2012, en plena recessió econòmica– i fins al 2024, en tot aquest període l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat hauran invertit un total de 195 milions a la Fundació. D’aquesta xifra, 123,5 milions hauran anat a parar al congrés, o, el que és el mateix, cada institució hi haurà destinat més de 41 milions d’euros.

L'acord de l'Ajuntament de Barcelona amb la Fira ha estat polèmic. Foto: Fira BCN

D’on surten els ingressos públics del Mobile?

El total d’ingressos de la Fundació Mobile World Capital Barcelona, segons els comptes fets públics per l’entitat l’any 2019 (últim exercici disponible), s’eleva a 18,9 milions d’euros. Les aportacions públiques són una proporció molt gran dels ingressos: 17,1 milions. Aquesta partida inclou els 15 milions de les tres administracions impulsores (l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat) i, segons el detall dels comptes, tres ajudes més: dues del Govern espanyol per un valor de 450.000 euros i 1,19 milions d’euros, respectivament, i una altra de “projectes europeus” per un valor de 543.000 euros. Així doncs, als 15 milions que aporten les tres institucions s’hi han de sumar els més de 2 milions d’euros que també atorguen a la Fundació que desenvolupa el Mobile.

La Fundació Mobile World Capital Barcelona preveia tenir uns ingressos de 20,2 milions el 2020

Quina va ser la xifra d’ajuts públics del 2020? Segons la previsió pressupostària de l’ens (les úniques dades disponibles a data d’avui), estaria en la línia de la del 2019. El total d’ingressos hauria ascendit fins a 20,2 milions d’euros, en els quals hi hauria 17 milions en concepte de subvencions, 1,2 milions provinents de les activitats pròpies i dels programes, i 2 milions en donacions.

I d’on sortirien aquests recursos públics extres, més enllà de la dotació fixa aportada per les tres grans administracions? En la partida “Subvencions i donacions” s’hi inclouen, per exemple, 311.000 euros de subvencions (sense especificar-ne l’origen) per la participació de la Fundació en quatre projectes europeus. També les subvencions previstes per executar els programes Digital Future Society, 1,2 milions d’euros del Ministeri d’Economia i Empresa destinats a realitzar les activitats del congrés; 450.000 euros per l’Observatori Nacional 5G, sufragats per la Secretaria d’Estat per a l’Avenç Digital i l’entitat pública empresarial Red.es, o 30.000 euros més provinents d’aquesta mateixa entitat per costejar el Mobile World Congress Shanghai.

CRÍTIC s’ha posat en contacte amb la Fundació del Mobile per determinar quines d’aquestes partides públiques s’havien concretat en l’exercici del 2020, però en el moment de publicar aquest article no n’havíem obtingut resposta.

Les donacions d’empreses privades, una part mínima

Les donacions d’empreses privades a la Fundació que organitza el Mobile, en canvi, són una part molt menor del pressupost. En els comptes del 2019, per exemple, només impliquen 637.000 euros. L’aportació més rellevant va ser la de CaixaBank (225.000 euros), seguida de la de Damm (200.000), Vodafone (150.000), la constructora COMSA (30.000) i 32.500 euros més provinents d’altres donacions menors. La xifra, tanmateix, implicava un increment substancial respecte a la de 2018, quan les donacions privades van suposar només 180.000 euros.

En la previsió d’ingressos del 2020, la Fundació feia una previsió similar: “Es preveu rebre donacions per un valor de 605.000 euros”, com les provinents de CaixaBank i de Vodafone, així com 30.000 euros “que s’han rebut com a donació de l’empresa privada COMSA” per finançar el programa The Collider que executa la Barcelona Mobile Ventures, societat participada íntegrament per la Fundació. També s’hi preveuen unes donacions per un valor de 2 milions d’euros “per la possibilitat de la incorporació de nous membres al Patronat o dels que ja l’integren”.

Les subvencions del 2020 es van mantenir malgrat la cancel·lació

L’any 2020, els 15 milions d’euros que la Fundació Mobile World Capital Barcelona rep cada any per part de l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern de l’Estat espanyol es van invertir malgrat que la pandèmia va fer que l’MWC es cancel·lés. A canvi de mantenir aquesta injecció pública, la darrera edició del congrés, prevista per al 2023, es prorrogaria un any més, fins al 2024.

Així ho estableix el reial decret del Govern espanyol, publicat al BOE el 23 de juny de 2020, que regulava els efectes de la suspensió del Mobile del 2020 i l’ampliació d’un any més la celebració de l’esdeveniment a Barcelona. S’hi concretava que l’Administració General de l’Estat feia front al seu compromís econòmic del 2020 –és a dir, el pagament dels 5 milions d’euros anuals–, i mantenia aquest mateix compromís el 2024. De la mateixa manera, segons fonts de la Fundació, la Generalitat i l’Ajuntament també van tramitar les seves aportacions anuals respectives l’any passat.

El Govern espanyol va explicar que la GSMA oferiria a l’Administració estatal “condicions avantatjoses” per a l’edició de l’MWC del 2021 en compensació per les despeses que va haver d’assumir l’any passat. El reial decret, però, també especificava: “La compensació oferta per la GSMA no cobriria l’import desemborsat pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital i Red.es com a expositors en l’esdeveniment cancel·lat”.

Així mateix, el document indicava que un litigi entre la GSMA i l’Administració General de l’Estat podria tenir “efectes molt pertorbadors que arribessin a desestabilitzar les relacions institucionals”, en la mesura que “l’oferta de la GSMA respecte a la participació com a expositor afecta tant la Fira de Barcelona com la Generalitat de Catalunya”. I resumia: “L’obertura d’un conflicte entre l’Administració General de l’Estat amb la GSMA en aquest àmbit pot tenir conseqüències respecte a la posició en què quedarien la resta dels participants i crear un conflicte en el si del projecte comú”. Per aquest motiu, i pels “elevats costos que suposaria per a les arques públiques sotmetre’s a un arbitratge internacional” s’aconsellava arribar a un acord.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre Carta a un republicano español, de Jordi Serrano, i el pròxim Dossier CRÍTIC

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies