17/12/2024 | 06:00
A quatre hores de vol des de Barcelona, hi ha l’infern. La guerra total impulsada pel Govern de Benjamin Netanyahu ha arrasat tot Gaza de nord a sud. Es parla de 45.000 morts i d’uns 105.000 ferits, segons dades del Ministeri de Sanitat palestí. Aquestes, però, són només les xifres dels cadàvers que han arribat als pocs hospitals que encara estan en funcionament. “Hi ha una xifra de víctimes impossibles de saber encara sota les runes o tirades als carrers de la Franja”, matisen. Pel que sembla a hores d’ara, encara queda molt per arribar a una treva o a un alto el foc.
Ho analitzem, en profunditat, amb l’analista polític Owen Jones (escriptor i columnista a The Guardian) i la periodista Olga Rodríguez (analista d’internacional a ElDiario.es, especialitzada en l’Orient Mitjà) aprofitant la seva xerrada en el marc dels 25 anys d’història del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, sota el títol de “Reflexions per fer front al bel·licisme hegemònic”.
Com es podria definir el que passa avui a Gaza?
Olga Rodríguez: Colonialisme, règim d’apartheid i genocidi en curs. Estem veient per primer cop en la història un genocidi en temps real. Cada cop més veus ja diuen que Israel ha comès crims contra la humanitat, com ara assassinats massius, el desplaçament de centenars de milers de persones i un bloqueig d’aliments per utilitzar la fam com a arma de guerra. Tot i això, segueix succeint avui mateix. És el que Naomi Klein anomena un “genocidi ambiental”, com una mena de soroll ambiental, no el veiem, només és un soroll de fons per a Occident. Portem 15 mesos, i Israel continua fent tot el que vol amb el suport dels Estats Units i de molts països de la Unió Europea. El paper d’Occident és fonamental perquè això encara passi.
Owen Jones: A més, la mortalitat més gran apareix després de la guerra, com a conseqüència de la destrucció dels serveis bàsics, com el sistema sanitari. Les Nacions Unides acaben de treure un informe dient que la destrucció d’hospitals i l’assassinat de metges i d’infermeres ha estat un acte deliberat. Aquest és només un exemple de la normalització de les atrocitats d’Israel. Recordeu el rebombori que hi va haver pel primer bombardeig a un hospital i el debat sobre si havia estat Israel o Hamàs? Doncs després Israel ha bombardejat tots i cadascun dels hospitals de Gaza sense donar explicacions. Ha capturat i asssassinat una gran quantitat de metges, fins i tot va arribar a torturar i violar fins a la mort el més reputat doctor a Gaza. Imagineu que el sistema de salut de Catalunya fos destruït, i vuit milions de persones no puguin anar a cal metge. Quantes morts per càncer hi hauria? Quantes de persones amb diabetis? Quantes dones embarassades patirien? Quants bebès i nens petits no serien atesos? En realitat, la revista The Lancet calculava que hi hauria a Gaza unes 186.000 morts sobre una població de 2,2 milions. Això representa una taxa de morts violentes superior a la del genocidi de Ruanda i més alt que el genocidi dels khmers rojos a Cambodja.
Quin paper tenen els mitjans de comunicació?
O. J.: Històricament, els estats que han comès crims similars contra població civil intenten tapar-ho. Israel no se n’amaga, del que està fent. Els governants i militars d’Israel han repetit moltes vegades de forma clara i oberta el seu objectiu de cometre un genocidi a Gaza. És el crim més clarament confessat de la història. Des de Benjamin Netanyahu i els membres del seu Govern fins als soldats fent-se selfies i vídeos per a TikTok sobre les runes de Gaza: tots ells estan publicitant la destrucció i l’assassinat de tot un poble. I ho fan perquè creuen que tenen impunitat. El problema és que els mitjans occidentals ho suavitzen o ho silencien.
El que era ministre de Defensa d’Israel va dir el 9 d’octubre que havia ordenat un “setge total” de la Franja, i que la deixarien “sense electricitat, sense menjar, sense combustible, tot quedarà tancat”. I, a més, va arribar a dir: “Estem lluitant contra animals humans, i, per tant, actuarem d’acord amb això”. No va passar res. Un altre exemple, un alt comandament de l’exèrcit va dir a Twitter adreçant-se als ciutadans de Gaza: “Volíeu l’infern, doncs tindreu l’infern”. I la majoria dels mitjans occidentals ni tan sols han citat frases com aquestes.
O. R.: Israel impedeix a la premsa occidental accedir a Gaza, i això no havia passat mai: en totes les guerres, per molt cruentes i violentes que fossin, hi havia hagut algun periodista occidental explicant-ho des de dins. Israel volia establir una Matrix informativa total perquè no hi hagués imatges ni periodistes occidentals a Gaza. Tanmateix, ningú podrà dir en el futur que no ho sabia, perquè està passant en temps real i ho estem veient als nostres telèfons mòbils. Fa un any, el viceministre d’Exteriors d’Israel va arribar a proposar que s’amuntegui els palestins en tendes de campanya al desert del Sinaí, a Egipte, i així acabarien amb el problema. S’han dit moltes barbaritats a Israel, i per a la premsa i per als governs occidentals avui ja estan absolutament normalitzades.
Algú vol i pot aturar el genocidi a Palestina?
O. R.: La major ajuda militar dels Estats Units a un país estranger va cap a Israel. Washington ha ofert protecció política i diplomàtica i un suport militar total a Israel. Avui dia hi ha més tropes nord-americanes a l’Orient Mitjà que les habituals. Després de mesos de genocidi, Joe Biden no va dubtar a rebre a la Casa Blanca el president israelià i oferir-li “el seu ferri compromís amb Israel”. Els Estats Units tenen com a doctrina que les Nacions Unides no poden intervenir en el conflicte israelianopalestí i, de fet, també han rebutjat les ordres d’arrest contra Netanyahu emeses pel Tribunal Penal Internacional.
Per tant, els Estats Units són el país protector d’Israel, i sabem que, si Biden hagués volgut, hauria pogut frenar-ho. Si el president dels Estats Units aixeca el telèfon i diu al Govern d’Israel que, si no s’atura, li tallaran l’ajuda militar, la protecció política i el suport diplomàtic, ja no hi hauria ni una explosió a Gaza. I, en un esglaó més baix, també hi ha la Unió Europea, que té un tractat comercial preferent amb Israel, i podria pressionar per aturar la massacre.
O. J.: La pregunta és si algú vol rescatar els palestins i, honestament, jo crec que la resposta és ningú. I no sembla que això hagi de canviar en els propers mesos. Ja hem vist que les designacions de Donald Trump, el que serà nou president dels Estats Units, per a l’ambaixada a Israel, Mike Huckabee, i com a secretari de Defensa, Pete Hegseth, van en la línia dels extremistes més fanàtics israelians. Tots dos tenen fortes creences en una mena de sionisme cristià, i sostenen que l‘existència d’Israel està lligada a la profecia bíblica i a la segona vinguda de Crist.
Quins plans de futur té Israel a Gaza i a Cisjordània?
O. R.: Abans dels atacs de Hamàs, un mes abans, Benjamin Netanyahu va anar a la seu de les Nacions Unides a Nova York i va mostrar un mapa d’Israel. En aquell mapa, Gaza, Jerusalem est i Cisjordània eren plenament annexionades per Israel. Cada cop que vaig a Palestina descobreixo nous assentaments i nous territoris ocupats per Israel. Fins que Israel no s’adoni que el preu de no tenir pau és més alt que el preu de tenir-la no firmarà ni complirà cap acord amb els palestins.
O. J.: L’Estat israelià considera el poble palestí com una amenaça existencial per a la creació d’un Gran Israel i, per tant, treballa amb l’objectiu de fer-los desaparèixer. Ho ha dit el ministre d’Economia d’Israel: volen reduir al mínim possible la població de Gaza, reduir-la a la meitat en dos anys més, entre els morts per les bombes, els morts per malalties i els que n’aconseguiran sortir i marxar. No hi ha cap mena de dubte que volen buidar Gaza de palestins, i expulsar la població gaziana cap a un altre lloc. El dubte és si Trump arribarà a un pacte amb el dictador egipci, aliat i armat pels Estats Units, per instal·lar els palestins al desert del Sinaí?
D’altra banda, a Cisjordània, ells ja parlen de Cisjordània com si fossin les bíbliques Judea i Samaria, i el que desitja l’ala radical de la dreta cristiana als Estats Units és la seva annexió total a Israel. L’actual Govern israelià asfixiarà la vida dels palestins fins que esdevingui totalment insuportable. Ara ja s’està produint pràcticament un pogrom a Cisjordània, fins i tot abans de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre. Només en l’últim any, 240 palestins de Cisjordània han estat assassinats. Tot això no s’explica a la majoria dels mitjans de comunicació occidentals. Les perspectives per als palestins són ara mateix catastròfiques.
Serveixen d’alguna cosa les demandes a la justícia internacional?
O. R.: Les eines que la justícia ha donat a la política i als estats són nombroses. Els estats europeus no les estan fent servir. Amb els dictàmens del Tribunal Internacional de Justícia, més les ordres de detenció dictades pel Tribunal Penal Internacional, els nostres governs podrien fer moltes més coses de les que han fet fins ara. Per què no s’explora la possibilitat de suspendre temporalment que Israel sigui membre de les Nacions Unides fins que compleixi les resolucions de les mateixes Nacions Unides? Això ja es va aplicar amb la Sud-àfrica de l’apartheid. Tenim un guió que ja s’ha aplicat en el passat a altres estats que han comès crims contra la humanitat.
Per què no es fa efectiu un embargament d’armes des de la Unió Europea? Per què no s’inicia una campanya massiva de desinversió i boicot comercial amb empreses i universitats israelianes? Fa poc vaig entrevistar el fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional, Luis Moreno Ocampo, i em deia que, si fa dos anys ens diuen que un tribunal admetrà una demanda per genocidi contra Israel presentada per Sud-àfrica, no ens ho creuríem. Cal continuar explorant aquest camí que ha iniciat la justícia internacional. Si no, l’altre camí és la jungla i la violència, on guanyen els més forts, els més disposats a fer servir la força bruta. De veritat que els governs europeus no entenen què està significant el genocidi palestí? No estan pensant en què suposarà per a les pròximes generacions? Avui les víctimes són els palestins; demà podem ser nosaltres.
* Si voleu veure el vídeo de la xerrada d’Owen Jones i d’Olga Rodríguez en el marc de les Jornades anuals “Contra el (des)ordre militar global. Reflexions crítiques per fer front al bel·licisme hegemònic”, podeu clicar sobre aquest vídeo de YouTube.
