Què està passant a la gossera de Barcelona?

El mes de maig de 2023, l’equip de comportament caní de la gossera de Barcelona va enviar una carta oberta a les entitats animalistes de la ciutat. En aquell text, alertaven d’un precedent que veien perillós: s’havia eutanasiat un gos de 17 anys de vida i només quatre quilos per la seva suposada perillositat, i s’havia fet sense consultar ningú d’aquest equip de professionals. Un any més tard, l’equip s’ha quedat sense feina i té dos judicis pendents. El conflicte ha escalat i es barregen les denúncies pel benestar animal amb les de repressió sindical i d’acomiadaments irregulars.

El cas també ha arribat a l’arena política, i ha causat una reprovació a la primera tinenta d’alcaldia del govern de Collboni, Laia Bonet. Mentrestant, les dades obertes de l’Ajuntament mostren que cada vegada entren i surten menys animals del centre. Què està passant a la gossera de Barcelona?

“Com si no existíssim”: de la carta a la denúncia de ‘mobbing’

Avui, els treballadors acomiadats denuncien que aquella carta va suposar un punt d’inflexió en les seves vides laborals. La carta va ser una de les primeres accions des de la creació de la secció sindical de la CGT, on s’havien afiliat els vuit membres de l’equip. L’ambient entre ells i l’empresa concessionària, Help Guau, va enrarir-se. L’empresa va imposar canvis en l’organització interna, la vestimenta i els protocols d’actuació amb els animals: “Ens van deixar de convidar a les reunions on es tractava del comportament dels gossos i es decidia què fer amb ells, com si no existíssim”, explica Carles Gomà, un dels afectats. També va començar a sancionar alguns treballadors en diverses ocasions. Els treballadors van veure-ho com un cas clar de mobbing, i van denunciar-ho.

Anterior Següent

El jutge va absoldre l’empresa. Era Pablo Baró Martín, expresident de l’Associació Professional de la Magistratura a Catalunya, l’associació de jutges més conservadora. En la sentència, considerava que no s’havia acreditat que cap de les actuacions pugui ser considerada “assetjament empresarial motivat per la constitució de la secció sindical”. Però, pocs dies abans de rebre la sentència, la situació dels treballadors de la gossera ja havia empitjorat: l’Ajuntament i l’empresa havien acordat suprimir el servei d’educació canina, de manera que quedava justificat acomiadar els vuit treballadors sindicats per condicions objectives.

Pocs dies abans de rebre la sentència, la situació dels treballadors ja havia empitjorat

El serial no va acabar aquí: un cop acomiadats, l’Ajuntament va licitar de nou un servei per tenir cura dels animals de la gossera. En lloc de dir-se educació canina, ara rebia el nom d’etologia. Hi ha un matís entre les dues disciplines: l’una està més enfocada a transformar el comportament dels animals, i l’altra, a estudiar-lo. A més, l’etologia és una categoria professional superior. Per als treballadors, tot això era només una excusa per treure-se’ls de sobre: “L’únic que han fet és canviar el nom; les funcions són les mateixes”, explica Gomà.

L’Ajuntament defensa la seva actuació. Fonts del consistori expliquen a CRÍTIC que “s’ha desplegat una reorientació del servei” per poder “disposar d’un equip qualificat d’etologia” i respondre així a “la naturalesa complexa dels gossos acollits de llarga estada” i els “problemes de comportament” de molts d’aquests gossos. L’objectiu de tot plegat, comenten, és augmentar les adopcions i millorar les condicions d’estada dels gossos al centre. En una instància a l’Ajuntament, una associació dedicada a passejar gossos del centre, anomenada Amics i Voluntaris de la Gossera de Barcelona, qüestionava els resultats de l’operació: “Amb el nou equip d’etologia i passejadors, la situació, lluny de millorar, ha empitjorat”. L’entitat criticava la licitació: “No entenem com es pot millorar la situació amb un equip que treballa menys hores que abans”.

Tot plegat fa que els treballadors hagin tornat als jutjats: a més de recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la qüestió del mobbing, també diuen que han patit un acomiadament nul, i que els hi han de readmetre. Hauran d’esperar fins al 2027 per tenir un judici. Al Ple municipal de Barcelona, mentrestant, els han donat la raó: Barcelona en Comú, Esquerra, Junts i el PP van unir els seus vots per demanar-ne la readmissió.

Hi entren menys gossos; en surten menys gossos

Més enllà de les denúncies d’entitats, de treballadors i de partits, hi ha indicadors objectius que mostren canvis substancials en el funcionament del centre des que els treballadors van ser acomiadats. En concret, a les dades obertes que l’Ajuntament ofereix sobre les entrades i les sortides d’animals del centre, es detecta un descens important de l’activitat. Si es compara el seu darrer any de treball amb el primer sense ells, s’observa una davallada en el nombre d’adopcions de gossos (de 369 a 281). També hi ha menys recollides (de 752 a 548) i menys rescats (de 416 a 344) d’aquests animals.

“Mai tants gossos amb més de sis dies sense passeig”, denuncien els voluntaris

El conflicte laboral ha anat en paral·lel a la preocupació pel benestar dels animals que arriben al centre. El mateix dia que es feia efectiu l’acomiadament dels educadors, alguns testimonis van observar conductes poc habituals respecte dels animals. Així ho descrivia l’associació de voluntaris en un comunicat: “L’equip va ser acomiadat a les 14 h, i a les 15:30 h es van traslladar sis gossos, creiem que sedats, a un altre centre on ni voluntaris ni treballadors hi podem anar”.

El destí era Lord Can, una residència canina de Palau-solità i Plegamans. Per als voluntaris, això suposava “trencar tot vincle d’aquests gossos amb la que havia estat la seva llar els últims anys, i amb qui havia estat la seva família i els seus únics referents”, i interpretaven que això demostrava “la nul·la importància que la direcció dona al benestar animal”.

Més enllà d’aquest fet puntual, els voluntaris també veuen un deteriorament des que va canviar l’equip professional: “Anteriorment, mai hi havia hagut tants gossos amb més de sis dies sense passeig”, expliquen al text, on també denuncien que “alguns han empitjorat el seu comportament perquè se’ls dona menjar per resoldre qualsevol situació” i que “es pugen gossos a les gàbies sense avaluació prèvia ni anotacions sobre el seu comportament”.