Crític Cerca
Reportatges

Què pensa Ramon Tremosa? Trump, reforma laboral del PP i escoles concertades

El número 1 de Junts a Lleida critica l’educació pública perquè “no té glamur”, assegura que el PP va obrir les portes de bat a bat a la immigració “il·legal” i demana abaixar el sou als funcionaris del sud d’Europa

08/02/2021 | 06:00

Ramon Tremosa, participant en la sessió tècnica de la Conferència de Presidents Autonòmics, el 2020 / JORDI BATALLER – ACN

Junts per Catalunya assegura que té un perfil d’esquerres i, fins i tot, s’ha obert a incorporar veus que provenen del PSC o, tot i que minoritàries, de l’antiga ICV o d’ERC. De fet, la seva cap de llista, Laura Borràs, diu que “sempre he estat una persona d’esquerres”. Tot i això, Junts per Catalunya ha recuperat per a la primera línia política Ramon Tremosa, primer com a conseller d’Empresa i ara com a cap de llista del partit a Lleida. L’exeurodiputat de CiU havia destacat pel seu pensament neoliberal, per la seva defensa de les retallades i d’abaixar el sou als treballadors públics dels països del sud d’Europa, per les seves crítiques a l’educació pública i per l’eufòria davant les reduccions d’impostos de Donald Trump o la reforma laboral del Govern de Mariano Rajoy.

El dirigent de Junts destaca bàsicament per la seva experiència al Parlament Europeu, on s’ha especialitzat en àmbits com el Banc Central Europeu o les infraestructures. Una bona mostra del seu pensament ha quedat reflectida en entrevistes, en articles a la premsa i en un blog que va actualitzar setmanalment durant anys. CRÍTIC s’ha endinsat en desenes de documents publicats pel mateix Tremosa i aquí resumeix algunes de les afirmacions més controvertides del cap de llista de Junts per Catalunya a Lleida.

“L’ensenyament públic no té glamur”

En un acte organitzat per les patronals de l’escola concertada en la precampanya de les eleccions europees del 2009, Tremosa va afirmar que l’ensenyament públic català “no té glamur”. Segons documenta Europa Press, Tremosa va donar suport a reforçar l’escola concertada, ja que “l’alternativa és l’escola pública, amb un règim funcionarial com l’actual, sense cap tipus de control de qualitat, de costos o de resultats”. En el mateix acte, l’exeurodiputat va lamentar que “la valoració social dels professors va a la baixa” i que “no es percep com un greu problema que l’ensenyament no sigui competitiu”. En aquesta línia, va apuntar com una solució que les escoles les gestionessin de manera individual empreses especialitzades i associacions de famílies.

Tanmateix, l’aposta de Tremosa per les privatitzacions i externalitzacions no es limitava al sector educatiu. En un article en què argumentava per què s’havia de votar CiU en les eleccions municipals de Barcelona del 2011, el candidat actual de Junts per Catalunya signava: “No s’han de seguir fent llars d’infants públiques (o escoles, o centres cívics) allà on ja existeixen llars d’infants privades: cal concertar serveis amb les entitats que ja existeixen, no expulsar-les. […] Cal que els diners públics vagin a competir, a substituir aquesta empenta associativa? Cal que BTV costi 18 milions d’euros l’any? Cal que el Bicing costi 15 milions d’euros cada any?”. Tremosa també aposta al seu blog per la privatització dels boscos amb l’objectiu d’evitar incendis.

Investigar la corrupció és “posar sota sospita tota la vida pública catalana”

L’any 2009, van sortir a la llum dos casos de corrupció que afectaven figures importants del món convergent. Al juliol, va esclatar el cas Palau. I, a l’octubre, va ser el torn del cas Pretòria, que implicava els exconsellers Macià Alavedra i Lluís Prenafeta en una trama de corrupció urbanística. En aquest context, el candidat de Junts per Catalunya va escriure l’article “Per què la corrupció ho ha de tapar tot?“, on lamentava que els mitjans de comunicació donessin massa importància a aquests casos: “Vist des d’Europa, sobta com, de cop i volta, tots els mitjans catalans en parlen de dia i de nit. En altres països europeus també hi ha corrupció, que interessa als ciutadans, però aquesta només ocupa una pàgina als diaris. Els debats importants (crisi, reformes, competitivitat, atur…) segueixen centrant el debat polític, econòmic i social en els països avançats”.

Malgrat que la investigació del cas Pretòria també esquitxava càrrecs del PSC, Tremosa creia que el motiu de fons de la causa era “desmoralitzar els votants catalans amb més identificació nacional” i “posar sota sospita tota la vida pública catalana”. De fet, a l’article es compara aquesta investigació amb l’operació Garzón del 1992: “Irromp com ho féu el 1992, quan abans dels Jocs Olímpics va empresonar simpatitzants independentistes”.

Montilla, “el president que Franco somiava per a Catalunya en democràcia”

A la tardor del 2010, Montilla va escollir que la data de les eleccions al Parlament fos el 28 de novembre, el mateix dia en què era previst jugar el Barça-Madrid de futbol. Arran d’aquesta decisió, Tremosa va acusar Montilla de ser “el president que Franco somiava per a una Catalunya en democràcia”. Aquesta frase va aixecar polseguera: el PSC va demanar que es disculpés, i Artur Mas va qualificar-ho de “patinada”. Tanmateix, Tremosa es va reafirmar en declaracions a TV3 i va explicar-se en un post al seu blog titulat “Eleccions 28-N: franquisme sociològic”:

“Per a una Catalunya autònoma, Franco sempre hauria desitjat un president dòcil al centralisme que ell va crear […]. Per a mi, ni Pujol ni Maragall van respondre a aquest perfil derrotat, que condemna a la desaparició la nació catalana. Montilla, en canvi, l’aposta personal de Joan Puigcercós el 2003 i el 2006, s’acomiada com a president de Catalunya amb un gest inequívoc de franquisme sociològic”.

En el mateix article, Tremosa també associava Montilla als governs d’esquerres llatinoamericans: “Amb decisions com aquesta, la Catalunya del PSC i dels tripartits és més a prop dels populismes revolucionaris sud-americans que no pas de les socialdemocràcies reformistes centreeuropees”. No va ser una excepció, ja que un any abans ja alertava que “les properes eleccions catalanes marcaran tota una generació”, perquè, si guanyava el PSC “ens allunyaríem de Dinamarca i ens acostaríem més a Veneçuela”. En almenys dues ocasions més, l’exeurodiputat assenyalava Zapatero pel mateix motiu: “ZP és més a prop dels nous populismes revolucionaris sud-americans que dels referents socialdemòcrates centreeuropeus de Felipe González”. En una entrevista a El País, suggeria que Zapatero estava influenciat per les polítiques de la Unió Soviètica —“sembla que hagi fet un Erasmus al Kremlin abans del 1989”— i deixava clara la seva preferència pel PSOE de González: “Estic per dir: Felipe, torna!”.

La reforma fiscal de Trump: “Els EUA van com una moto”

El paper de Tremosa com a eurodiputat no s’ha limitat a participar en les votacions: ha ocupat diversos càrrecs rellevants, com ara coordinador del Grup Liberal a la Comissió d’Economia o membre de les delegacions del Parlament Europeu als Estats Units i a Israel. Això li ha permès reunir-se amb figures internacionals d’una gran influència. Entre les seves trobades, explicades per ell mateix en articles a la premsa o a la seva pròpia web, hi ha CEO d’aerolínies com Ryanair o Qatar Airways, presidents de bancs centrals o directius de Goldman Sachs.

Contactes d'alt nivell: saludant l'aleshores president del BCE, Mario Draghi, el 2016 a Estrasburg / ACN
I amb el dalai-lama, en una visita d'eurodiputats a l'Índia, al maig del 2018 / ACN
Anterior Següent

En un viatge oficial als Estats Units l’any 2018, Tremosa i els seus companys de la delegació van reunir-se amb quatre congressistes del Partit Republicà per tractar de temes de regulació financera. En un article a la revista El Temps sobre aquest viatge, titulat “America, Great Again“, Tremosa valorava positivament la reforma fiscal de Donald Trump, que retallava l’impost sobre societats del 35% al 21% i modificava de manera regressiva l’impost sobre la renda: “La impressió general del viatge és que l’economia dels EUA va com una moto, resultat entre moltes altres causes de la reforma fiscal de Trump (rebaixa impostos a empreses), de la inèrcia de les polítiques expansives de la FED i de l’extraordinari dinamisme del mercat laboral: els ajuntaments poden fer reformes laborals en molts àmbits”.

Segons un estudi de l’Institute on Taxation and Economic Policy (ITEP), aquesta reforma fiscal va permetre que grans empreses com Amazon, General Motors o Chevron no paguessin ni un dòlar en impostos federals l’any 2018. Tot i aquests elogis en política econòmica, Tremosa també descriu com un “moment deliciós” la votació al Senat en què Trump no va aconseguir eliminar el pla de salut Obamacare.

Abaixar el sou als funcionaris per “pura lògica econòmica”

En els anys posteriors a la crisi del 2008, Tremosa va escriure molt sobre els rescats a Grècia i a Espanya. Una de les idees més recurrents als seus articles és que la Unió Europea estava sent massa generosa amb Grècia: “Des del 2009 es donen diners a Grècia, però aquest país no ha reduït els seus funcionaris […]. No s’hi val estar a l’euro per gaudir de la ‘solidaritat’ dels nòrdics i no complir al seu torn les obligacions que l’euro exigeix”. En un altre escrit, criticava que el país hel·lè no estigués abaixant el sou als funcionaris: “Demanar ajustaments salarials a Grècia és de pura lògica econòmica en una economia de mercat”.

El conseller d’Empresa actual justificava al text “Els mercats no són els principals culpables” que els països del sud d’Europa s’havien endeutat massa. Per argumentar-ho, utilitzava l’exemple d’un desnonament: “De la mateixa manera que un hipotecat, quan ha de tornar les claus del pis a la banca, hauria de pensar primer de tot si no va estirar més el braç que la màniga en la compra del pis, un govern es troba en el mateix cas”. En el mateix escrit, afirmava que l’origen de la crisi no era el comportament dels mercats financers, sinó que Espanya era “presonera del seu dogmatisme mental d’esquerres antimercat”.

Ramon Tremosa, fent un discurs a la seu de la patronal Foment del Treball, al setembre del 2020 / ACN – FOMENT

L’any 2010, el suport a les polítiques d’austeritat dictades per la troica era entusiasta, i Tremosa agraïa que “Europa ens torna el favor als catalans, imposant al Govern espanyol les polítiques que ens apropen a l’Europa avançada i que ens allunyen de la Sud-amèrica populista”. Un any més tard, elogiava l’elecció de Mas-Colell com a conseller d’Economia, ja que era algú “que sap que la vella recepta keynesiana d’injectar més i més despesa pública ara no és eficient”. El candidat actual identificava les polítiques keynesianes amb el passat, i concloïa amb un “a veure si l’esquerra catalana es posa al dia”. En una entrevista a la revista El Temps de l’any 2019, Tremosa valorava bé les polítiques laborals del Partit Popular durant la crisi: “A Europa hi ha consens que la llei que més ha fet progressar l’economia ha estat la reforma laboral de Rajoy”.

“El Govern d’Aznar va obrir les portes de bat a bat a la immigració sense control”

Els posicionaments de Tremosa respecte a les migracions també han estat objecte de polèmica. En dos articles al seu blog, el conseller d’Empresa actual criticava el PP i el PSOE pel fet de tenir unes polítiques migratòries massa permissives. “L’Europa seriosa i responsable vol que l’aeroport de Madrid-Barajas deixi de ser la porta de la immigració il·legal del continent”, va afirmar Tremosa coincidint amb l’inici de la seva primera campanya electoral al Parlament Europeu.

Aquest plantejament va ser condemnat per SOS Racisme, que va denunciar la criminalització que suposa qualificar d’”il·legals” les persones migrades sense papers. D’altra banda, l’entitat també va incloure les declaracions de Tremosa en el recull de discursos polítics que fomenten la xenofòbia a l’informe Estat del Racisme a Catalunya 2009. Tanmateix, un any més tard Tremosa va tornar a lamentar una suposada permissivitat amb la immigració, però aquest cop posant el focus sobre el Partit Popular: “Tota Europa avui encara està escandalitzada de com el Govern d’Aznar del 2000 al 2004 va obrir les portes de bat a bat a la immigració sense control”.

Defensa del Vlaams Belang malgrat les denúncies per racisme i masclisme

D’altra banda, Tremosa també va escriure alertant dels efectes de concedir dret a vot a les persones migrants, utilitzant l’exemple de les eleccions municipals de Bèlgica. Segons va explicar a El Temps, la regularització de 115.000 immigrants a Anvers havia permès que el partit socialista de Bèlgica guanyés les eleccions, en lloc dels independentistes del Vlaams Belang (VB). En l’article, Tremosa nega que el Vlaams Belang, denunciat per múltiples casos de masclisme i de racisme, sigui d’extrema dreta, i creu que el cordó sanitari que se li va aplicar després de les eleccions té a veure amb el seu independentisme: “Tots els altres partits pacten entre ells per impedir l’accés del VB al Govern de les institucions, no fos cas que una gestió millor n’augmentés encara més els partidaris”.

En l’article, l’exeurodiputat argumenta que a Catalunya podria passar un fenomen semblant, arran de l’anècdota que un paleta equatorià que va fer obres a casa seva tenia una gorra del PSC. A partir d’aquest escrit, Raül Romeva va criticar Tremosa pel blanquejament del partit ultradretà: “M’inquieten força les simpaties que l’amic Tremosa té amb un partit, el Vlaams Belang, el qual forma grup a Brussel·les i a Estrasburg amb partits tan significats amb les tesis d’extrema dreta com la Lega Norte o el Front Nacional francès”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre 'En flames', de Naomi Klein, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies