27/02/2023 | 06:00
En un cau hi ha tanta diversitat com infants que hi participen. Però tots s’hi senten totalment inclosos? L’associacionisme educatiu és accessible per a totes les infàncies? L’any 2017 es va aprovar el Decret 150/2017 amb l’objectiu de caminar cap a un sistema educatiu que passés de la integració a la inclusió, una legislació que per a alguns experts com la pedagoga i psicòloga Ramona Ribes és “paper mullat”. Entitats de lleure que també configuren el teixit educatiu del país, com Escoltes Catalans, lamenten que, malgrat els esforços dels agrupaments per fer possible una major inclusió de manera autogestionada i sense gairebé formació reglada, encara falten recursos públics per poder assegurar que tots els infants i joves puguin accedir al seu dret al lleure, siguin quines siguin les seves condicions físiques, cognitives, socioeconòmiques o culturals.
Les persones amb necessitats educatives especials són un dels sectors que més limitada veuen la seva participació en aquests espais. Així ho constata Carlota Caner, cap de l’Agrupament Escolta Antoni Gaudí, que forma part d’Escoltes Catalans: “Ja fa uns anys que fem feina en matèria d’inclusió perquè no podem concebre el lleure sense que vagi agafat de la mà amb la diversitat, però els caus arribem fins on arribem; sempre hi ha barreres que no podem traspassar”, afirma. En aquest agrupament de Barcelona compten amb diversos infants amb diagnòstic i sense que necessiten una atenció especial, de manera que els caps organitzen les activitats sota la premissa que “cada infant és un món, també els que tenen diversitat funcional”. Caner, però, comenta que ser 100% inclusius encara no és una realitat perquè recentment s’han trobat amb casos com un jove amb una discapacitat física que no va poder fer una ruta o una noia amb autisme sever a qui l’agrupament no va poder cobrir les seves inquietuds o necessitats.
Ester Capdevila, coordinadora de Formació d’Escoltes Catalans, confirma que l’escoltisme s’està posant les piles en matèria d’inclusió, que engloba realitats tan diverses com les d’infants i joves en risc d’exclusió social, menors migrades o amb discapacitats físiques o cognitives, entre d’altres. Escoltes Catalans ha fet una feina d’anàlisi per saber en quin punt es troben els seus agrupaments i, per tant, com poden oferir una educació més accessible per a tots. Segons un estudi intern, els agrupaments de l’associació compten amb 248 infants o joves en situació de vulnerabilitat econòmica i 120 amb necessitats educatives especials, i la seva intenció és atendre les inquietuds de tots ells. “Cal cobrir les seves necessitats, però és complicat que una entitat pugui conèixer tot el que implica la inclusió; per això falten recursos econòmics, formatius i humans”, explica Capdevila.
Manca d’inversió pública
Un dels obstacles més grans amb què es troben els agrupaments és la manca de formació dels caps, que atribueixen a una falta de recursos per part de les administracions públiques. La pedagoga Ribes afirma que els caps, que són joves voluntaris, “no tenen per què tenir estratègies per acollir els infants amb diversitat funcional i no n’hi ha prou amb les ganes”. Educar pensant en els esquemes d’un nen que no està en situació de vulnerabilitat, sigui del tipus que sigui, pot esdevenir un problema per al qui sí que en té, i fer-ho d’una manera diferent només és possible si els educadors tenen coneixements sobre el tema.
Per tal d’educar per la transformació social i la inclusió, necessitem més recursos
Per ara, algunes caps com la Carlota han pogut accedir a formacions gratuïtes d’Escoltes Catalans o del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) o a recursos pedagògics per complementar la informació que tenen, però continuen educant a base de prova i error. “Els caus som projectes autogestionats per joves formats en monitoratge, que anem avançant segons els reptes que se’ns van presentant. Hem anat aprenent i desaprenent en aquesta temàtica, però és una experiència difícil i de vegades frustrant”, explica. Segons comenta la membre de l’AE Antoni Gaudí, l’aprenentatge amb les famílies i amb antics caps de l’agrupament també els serveix molt per valorar què ha funcionat i què no. Per això, les entitats de l’associacionisme educatiu demanen més recursos per formar els voluntaris que eduquen infants.
Pel que fa a la inclusió en l’àmbit de la diversitat funcional, l’associació celebra que des de fa menys d’un any hi hagi línies de subvenció en aquest sentit, tot i que cal poder compaginar la feina remunerada del personal especialitzat necessari per atendre aquestes diversitats amb la tasca associativa i voluntària de les caps dels agrupaments. “Al cap i a la fi, tenim una base voluntària i, per tal d’educar per la transformació social i la inclusió, necessitem més recursos”, reivindica Capdevila. Altres demandes que dirigeixen a les institucions són facilitats per al lloguer de material especialitzat i més beques i subvencions que permetin que l’obertura al lleure sigui més àmplia, diversa i equitativa.
Des d’Escoltes Catalans consideren que cal incidir per tal que els governs municipals, i també altres administracions, garanteixin el dret a l’educació no formal, fora de les aules. Per a l’entitat, “cal una aposta continuada i real per part d’aquests agents per tal de generar facilitats per fomentar l’accés dels mateixos infants amb vulnerabilitats a l’educació en el lleure de base associativa”. Per això, afirmen Escoltes Catalans, és essencial el treball en xarxa amb la comunitat socioeducativa del territori, l’acompanyament d’aquelles entitats que estan treballant per garantir un accés equitatiu dins dels seus agrupaments i que les institucions “creguin de veritat en la potencialitat de les entitats de lleure per transformar la comunitat i totes les persones que hi habiten”.
L’escoltisme és un dels espais que tenen més arrelats els valors de la diversitat i de la inclusió
Fer-ho transversal
Segons afirma l’experta Ribes, l’escoltisme és precisament un dels espais que tenen més arrelats els valors de la diversitat i de la inclusió: “En un cau, tots els infants decideixen, pensen en grup el que volen fer i, si no surt, busquen la manera d’arreglar-ho. Si tens diversitat en el grup d’infants, pots posar a la pràctica valors inherents a l’escoltisme com l’empatia o la solidaritat”, comenta la psicòloga. La membre d’Escoltes Catalans Capdevila opina que el fet de treballar en petits grups en què no es jutja els altres genera espais per tal que tots els infants puguin estar còmodes i estableixin relacions de suport i de confiança. “El grup d’iguals i el mètode escolta fan que es generin dinàmiques de comprensió, socialització i acompanyament d’aquests infants a la unitat”, hi afegeix.
Una bona forma d’introduir un membre amb alguna vulnerabilitat a la resta de la unitat, diu Ribes, és no assenyalar-lo i recollir la seva realitat com un aprenentatge més per a tots els membres del cau. “A l’hora de fer cau, és important fer una sensibilització sobre què és el que necessitarà aquest infant i explicar que la diversitat és una font de riquesa, que els infants en siguin també responsables i sàpiguen com fer-ho perquè tots se sentin còmodes”, detalla Capdevila. Això suposa produir un canvi cultural i que la inclusió esdevingui un element transversal per a qualsevol agent educatiu. “Es tracta d’anticipar-nos abans de trobar-nos amb problemes, perquè tots els infants es puguin beneficiar del fet que no hi hagi barreres. S’ha d’incorporar la mirada de suprimir barreres com a societat, tinguem o no tinguem a prop una persona, per exemple, amb diversitat funcional”, afirma la pedagoga.
La inclusió, per tant, comporta un “canvi cultural de situar-nos davant de l’altre i veure’ns en el que tenim en comú”, defineix Ribes. Des d’Escoltes Catalans, Capdevila suma una aportació: “Quan parlem d’inclusió, no només ens referim al fet que estiguin presents, sinó que tots els infants puguin accedir als continguts i hi participin”. Per tal que això passi, una de les claus del futur per a l’educació inclusiva és que la comunitat educativa treballi en xarxa i que totes les parcel·les es comuniquin: des de l’educació formal fins als serveis socials i l’associacionisme educatiu. Capdevila insta les administracions públiques a fer una aposta ferma: “La inclusió és sobre la seva taula; necessitem que es facilitin més recursos per a unes pràctiques educatives més equitatives”. Per la seva banda, des de l’AE Antoni Gaudí es mostren esperançats: “S’està generant un canvi progressiu; estem caminant cap a poder dir que l’educació en el lleure és inclusiva”.
