Els reptes de l’associacionisme educatiu després de la pandèmia

L’escoltisme no ha quedat immune al cop que ha suposat la pandèmia entre infants, joves i famílies. La manca de finançament, la complexitat de continuar treballant per a una major inclusió i la precarietat que ha ofegat la vida de les caps que gestionen els agrupaments cada vegada marquen més reptes a superar dins de l’associacionisme educatiu. Però, on hi ha complicacions, també hi ha nous objectius per assolir: els valors de la justícia social, de l’ecologisme i del feminisme que guien la tasca d’Escoltes Catalans (EC) són un bon inici per continuar transformant la societat, encara que aquesta parteixi d’un context social i econòmic debilitat per la Covid.

1. Ofegats per la manca de finançament

D’on més ha quedat tocat l’associacionisme educatiu els últims dos anys és en l’àmbit financer. “Sortint de la pandèmia, ens hem trobat amb un panorama desolador; tenim cada cop més famílies que necessiten beques perquè no poden pagar l’agrupament. El missatge és alarmant: les entitats podem continuar tirant, però no és sostenible”, afirma Pol Rojas, cap econòmic d’Escoltes Catalans (EC). Segons explica, després de les subvencions puntuals que va ampliar la Generalitat en l’època de la Covid perquè les entitats de lleure s’adaptessin a les restriccions, el sector associatiu es va quedar tal com estava en un inici, però amb més necessitats i amb una pujada de preus que s’ha de cobrir de totes maneres. “Amb els mateixos recursos hem de fer activitats que ara tenen una despesa més alta”, diu.

Una de les queixes que Rojas dirigeix a les institucions és que sovint les entitats s’han de fer càrrec de mantenir els protocols o projectes que inicia la Generalitat, com és el cas del Protocol contra els abusos sexuals infantils (ASI): “El Govern ha aprovat el Protocol, però no hi ha hagut recursos per formar tot el monitoratge en aquest aspecte, i les entitats ho hem d’assumir a costa de posar-hi hores”, comenta. “Si volem formar-nos més i millor, hem de dedicar més recursos a fer que la nostra activitat sigui de qualitat i segura”, reivindica el responsable econòmic.

Cèlia Barceló és cap de l’agrupament Terra Nova de Barcelona i també detecta que la seva situació econòmica s’ha tensat: “És complicat que l’economia del cau refloti després d’haver hagut de cobrir les necessitats de famílies que no podien pagar la quota amb la Covid”. Sara Alabau, cap i tresorera de l’AE Foc Nou, del Masnou, i integrant de l’equip de Relacions Exteriors de la Vegueria del Maresme d’Escoltes Catalans, explica que, tot i que en el seu agrupament no han notat un empitjorament perquè les famílies que el configuren són en la seva majoria benestants, sí que té constància que en altres agrupaments del Maresme la pandèmia ha agreujat i complicat molt la tasca de tresoreria.

“Quan s’obre una subvenció, l’associacionisme educatiu se n’emporta una part molt petita, i les fundacions prestadores de serveis, una de molt gran”

Segons assenyalen tant Rojas com Barceló, moltes entitats de lleure educatiu i, concretament de l’escoltisme, basen una gran part de la seva economia en les quotes que paguen les famílies i, d’altra banda, en les subvencions que donen la Generalitat i els ajuntaments. “Celebrem les línies de subvencions per a temàtiques concretes, però hem d’assegurar les que mantenen l’activitat ordinària de les entitats. Quan s’obre una subvenció, l’associacionisme educatiu se n’emporta una part molt petita i les fundacions prestadores de serveis, una de molt gran. A més, també hi entra en joc el color polític de qui governi”, afirma Rojas.

Un dels problemes que genera la manca de finançament és la dificultat o fins i tot impossibilitat de pagar un lloguer per un local. L’AE Terra Nova, per exemple, va haver de deixar l’espai on era perquè no podia assumir la pujada del lloguer, i ara és al Foment Martinenc del Clot. “Mai hem obtingut resposta per una cessió d’un local per part del Districte; ens tenen oblidats i prioritzen altres projectes”, afirma Barceló. L’Agrupament Escolta Terra Nova és un dels 128 agrupaments i esplais que han participat en l’enquesta que ha fet el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) sobre l’estat dels locals a la ciutat. Segons dades de l’informe, el 21% d’entitats no tenen assegurada la continuïtat al local per a aquest curs que comença; la meitat dels caus i esplais tenen un local on no se’ls permet modificar coses i fer-se’l seu, i el 44% no té tot el material en una mateixa localització. “No té gaire sentit que entitats que fan un servei pedagògic i d’utilitat pública estiguin sense local”, diu el membre d’EC.

2. Caps al límit per la precarietat juvenil

La pandèmia ha posat traves als caus i a les entitats de l’associacionisme educatiu per mantenir la seva economia i ha fet el mateix amb les voluntàries que les gestionen. Les caps d’agrupament són joves que viuen en pell pròpia les dades de precarietat juvenil que s’han accentuat sobretot després de la pandèmia. Malgrat que algunes xifres ja s’estan recuperant respecte a les del 2020, l’atur juvenil se situa actualment al voltant del 25%, i 8 de cada 10 no poden emancipar-se de la residència familiar.

“La Covid ens ha portat un desgast emocional molt gran”, afirma una cap de l’AE Foc Nou

“La generació de joves no oblidarà aquesta situació”, sentencia Pere Soler, pedagog i investigador del Grup de Recerca Liberi en Infància, Joventut i Comunitat de la Universitat de Girona. Segons un estudi que està fent amb Liberi sobre l’impacte de la pandèmia en infants i joves, aquests últims es queixen que no se’ls ha tingut prou en compte. Soler apunta quatre grans crítiques durant la pandèmia: una visió adultocèntrica, que ignorava les necessitats dels joves; una visió sanitarista, que va obviar les necessitats afectives i relacionals d’aquests; la participació jeràrquica, que va invisibilitzar els més petits, i l’atenció elitista dels formats telemàtics. “Molts haurien volgut ajudar i ser més protagonistes d’iniciatives de suport, que ja ho van ser molt, però les normes i restriccions poques vegades els van considerar un sector de la ciutadania amb coneixements, xarxa i possibilitats físiques i virtuals de posar les seves habilitats a disposició. N’hauríem de prendre nota en un futur”, afirma el pedagog.

Alabau exposa que les caps s’han vist molt afectades aquests últims dos anys. “Gestionar un agrupament mai ha estat fàcil, i la precarietat que vivim les joves en l’àmbit laboral i d’estudis fa que aquest projecte sigui molt difícil de compaginar; la Covid ens ha portat un desgast emocional molt gran”. Moltes vegades, hi afegeix, l’associacionisme “ens fa deixar enrere la nostra vida personal per focalitzar-nos en què és millor per a l’infant, i això ens porta a no cuidar-nos tant”, diu.

“No és sostenible combinar el cau amb les feines que tenim, no només pel que fa al temps, sinó també pel que fa al cansament i a l’estat anímic”, diu la cap de l’AE Terra Nova. La precarietat instal·lada entre els joves, diu, provoca que els caps no ho siguin durant tant de temps, que hi hagi un problema de relleu i que disminueixi la motivació. En l’experiència del seu agrupament, a més, algun cap fins i tot ha hagut de marxar a viure fora de Barcelona perquè no es podia pagar un lloguer a la capital, i això també ha repercutit en la manca de caps.

3. La inclusió, en escac

Un dels reptes principals que encara l’associacionisme educatiu és incorporar noves vies per a la inclusió d’infants i joves de realitats i necessitats diverses. Amb la pandèmia, moltes entitats es van trobar amb una allau de famílies que no podien pagar les quotes de les activitats i, com que les beques de les institucions no arribaven a tot, van haver de suplir-ho amb diners interns. “Per continuar fent accessibles les nostres activitats, hem de cobrir beques, i com que volem continuar apostant per pedagogia innovadora i de qualitat, cada vegada tenim menys recursos per fer-ho”, expressa el responsable econòmic d’EC.

“Per continuar incloent nous perfils d’infant, necessitem recursos materials i econòmics”, diu Barceló, cap de l’AE Terra Nova

Des de l’Agrupament Terra Nova van haver de subvencionar algunes quotes amb l’ajuda de diners interns del cau, i d’això se’n va ressentir l’economia. Ara, a més, estan fent una tasca de difusió del projecte entre les famílies noves que van apropar-se al cau en context de pandèmia: “Les famílies van haver de buscar recursos després que els infants passessin tant temps a casa i van veure que el cau era un bon lloc on portar-los. Ara volem continuar explicant que al cau eduquem en valors; però, per continuar incloent nous perfils d’infant, necessitem recursos materials i econòmics”, comenta Barceló. Més enllà de les barreres econòmiques, a més, des de l’escoltisme s’ha detectat que també existeixen obstacles socials i culturals que no faciliten la incorporació de realitats diverses al cau, un aspecte que el projecte educatiu d’Escoltes Catalans aborda en la seva línia de treball.

El pedagog Soler també considera que els recursos per a una major inclusió de tota mena d’infants en l’associacionisme educatiu haurien de venir de la política pública, que ha de vetllar per una societat més justa. “La inclusió és un repte fonamental d’una societat solidària i que vulgui garantir l’equitat en la justícia social. No hauria d’haver-hi cap infant ni cap jove que no pogués accedir a una oferta de lleure pública i de qualitat al seu municipi”, hi afegeix. Malauradament, però, Soler lamenta que hi ha encara molts infants que no poden gaudir d’espais associatius, que ofereixen moltes hores i oportunitats d’aprenentatge, per la manca de recursos, però també d’informació. 

4. Dins i fora de l’agrupament, un espai per promoure la justícia social

Que la pandèmia hagi complicat la tasca de les entitats de l’associacionisme educatiu no significa que aquestes no puguin donar-li la volta. Precisament en un context de crisi econòmica, social i climàtica, la finestra d’oportunitat per educar i transformar el món es fa més gran. El pedagog Soler considera que durant la pandèmia vam donar més importància a valors cabdals per a la nostra societat, i que un dels reptes actuals de l’escoltisme podria ser el de continuar treballant-los. Posa d’exemple capacitats com el treball en equip, la solidaritat i el fet de sentir-se bé amb un mateix, és a dir, “la idea que sumar, multiplica”, resumeix. “Veure com les teves accions poden transformar la teva petita comunitat i construir el bé comú té un valor incalculable”, diu Soler. Per la seva banda, Rojas, d’EC, insisteix que, “si entenem que l’educació en el lleure i l’escoltisme són una aposta per transformar la societat amb infants amb pensament crític, ha de ser també una aposta pública amb finançament estable i suficient”.

L’ecologisme, el feminisme i l’antiracisme són tres eixos de treball de l’escoltisme per canviar el món

Des del dia a dia de l’agrupament, Barceló afirma que la seva tasca prioritza valors importants en l’actualitat com l’ecologisme, el feminisme i l’antiracisme, i que els treballen en cada grup fins on arriben. Recentment, per exemple, entre els infants més petits de l’AE Terra Nova han detectat que els costa més compartir després de la pandèmia; per això Barceló explica que ha estat una de les línies de treball dels campaments d’aquest estiu. ”Al cau eduquem per transformar, perquè els infants puguin aprofitar el seu màxim potencial en tots els aspectes. És on els infants poden ser molt més lliures en pensament i acció, on tenen la seguretat que són en un entorn on, si s’equivoquen, els donarem suport per continuar creixent”, diu la cap. Per a Alabau, de l’AE Foc Nou, “l’escoltisme és un pilar de l’educació, i en temps com els d’ara, en què els drets dels infants es veuen tan vulnerats, sobretot per la pandèmia, és important continuar realitzant la nostra tasca per poder protegir-les millor, perquè tothom té dret a una educació formal i no formal”

Per tal que la consciència crítica i transformadora es continuï difonent des de l’associacionisme educatiu, però, Soler posa deures als governs. “El moviment associatiu juvenil i de lleure ha fet molta feina a escala política i social, però vivim de renda d’aquest discurs, i els governs no s’hi han esforçat com caldria. Si creiem que és un capital que dona valor al nostre país, no hem vetllat prou per cuidar-los, per animar-los, per donar-los el reconeixement que es mereixen, però no només amb paraules, sinó amb fets”, conclou el pedagog.