Tòpics masclistes i invisibilitat social: els tabús de la menopausa

L’experiència clínica demostra que moltes dones arriben aterrides a la consulta ginecològica quan s’acosten a la menopausa. La visió patriarcal de la medicina, la falta d’informació i els tòpics masclistes fan que aquesta etapa vital estigui associada a nombrosos estigmes: els fogots, la pèrdua de desig, l’augment de pes, la depressió… En una setmana en què la salut sexual i reproductiva és en el focus mediàtic arran de La Marató de TV3, CRÍTIC desmunta els tabús de la menopausa amb l’aportació de veus expertes que parlen de patologització, pressió estètica o sexualitat femenina.

“Moltes dones arriben a la menopausa pensant que van a l’escorxador”. La frase és de la fisioterapeuta especialista en sòl pelvià i divulgadora sobre salut Mireia Grossmann, que afirma que, malgrat que aquesta etapa vital està cada cop menys silenciada, els missatges i les creences socials que l’envolten continuen sent gairebé sempre negatius. Aquesta “influencer del sòl pelvià“, amb 144.000 seguidors a Instagram, creu que avui dia encara hi ha la tendència a considerar que la menopausa és una malaltia i això converteix les dones que es troben en aquesta etapa vital en “un mercat molt llaminer”.

La patologització d’aquesta etapa i la idea de declivi estesa socialment expliquen que la menopausa es consideri encara un tabú. Així ho creuen Elena del Estal, Alberta María Fabris, Adriana F. Caamaño i Tania R. Manglano, les quatre sanitàries autores de Señoras: una guía integral de la salud en la menopausia (Arpa, 2023). Un llibre de producció col·lectiva on posen en comú la seva expertesa i ofereixen claus per a l’autoconeixement.

Adriana F. Caamaño: “Quan la dona deixa de complir el rol reproductiu prioritari, deixa de ser útil per al sistema”

La psicòloga i sexòloga Adriana F. Caamaño assegura que “la visió patriarcal” de la menopausa es tradueix en el fet que, quan una dona hi arriba, “deixa de complir el rol prioritari que té assignat”, és a dir, el reproductiu. Com a conseqüència, “deixa de ser útil per al sistema”. A això hi afegeix la pressió estètica que exerceix la societat —i que les dones tenen interioritzada—, en què se les jutja i valora en funció de la bellesa i l’edat. “Amb els canvis físics d’aquesta etapa deixes de tenir un cos desitjable”, assegura.

Ella i la fisioterapeuta Tania R. Manglano expliquen que moltes pacients arriben a la consulta intentant “lluitar” per no engreixar-se ni envellir, amb molta resistència al canvi i amb la creença que “ja no serveixen per a res”. Un altre dels objectius del llibre que han escrit a vuit mans és canviar el relat existent i revisar totes les creences limitadores per oferir una narrativa de menopausa “joiosa”. Tot plegat, sense menystenir en cap moment la simptomatologia que moltes dones experimenten i que pot arribar a ser incapacitant.

Què és el climateri i quines fases engloba

Camil Castelo-Branco, coordinador de docència de l’Institut de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia de l’Hospital Clínic, recorda que aquesta etapa que anomenem de forma genèrica menopausa correspon en realitat a un concepte més ampli: el climateri. Aquest període inclou tres fases: la perimenopausa, la menopausa pròpiament dita i la postmenopausa.

La perimenopausa engloba el període en el qual comença a haver-hi alteracions del cicle menstrual. Aquest temps es pot allargar de dos a vuit anys, i és on comencen a aparèixer símptomes com sufocacions o suors nocturnes. La segona fase és la menopausa pròpiament dita, que implica el fet puntual de l’última menstruació. Es pot dir que s’hi ha arribat després de 12 mesos sense tenir la regla. De mitjana, les dones l’assoleixen als 51 anys.

La tercera fase correspon a la postmenopausa immediata, és a dir, els anys posteriors al final de l’etapa reproductiva. Més tard apareixerà la postmenopausa tardana, que pot allargar-se fins a 10 anys i ja es vincula a l’envelliment i a la senectut. Tania R. Manglano assegura que avui en dia s’entra a la vellesa als 70 anys, i això implica que el climateri s’allargui fins a 20 anys. Hi afegeix que “com més informació tinguem sobre els nostres cossos, amb més llibertat podrem gaudir d’aquesta etapa”.

L’estigma masclista de les sufocacions

Les sufocacions són una de les característiques que s’associen de forma més tradicional a la menopausa. Aquest símptoma té l’origen, segons Camil Castelo-Branco, en la reducció del nivell d’estrògens i en la inestabilitat de l’hipotàlem, el centre que regula la temperatura corporal. Es tracta del símptoma més visible externament, i això, segons l’osteòpata especialitzada en obstetrícia i uroginecologia Tania R. Manglano, fa que “t’acabis preocupant de la mateixa calor i a l’hora de sostenir la vergonya d’estar patint-la”. “Els homes, en canvi, no tenen gens de vergonya de mostrar les taques de suor a les camises”.

La psicòloga Adriana F. Caamaño parla dels ventalls, una eina del tot útil i econòmica, però que implica una part més de l’estigma de les sufocacions. Amb tot, assegura que “cada vegada hi ha més dones alliberades que el fan servir quan el necessiten sense cap problema“.

Grossmann assegura que “es parla molt d’hormones i poc de neurones”, amb referència al sistema nerviós. Aquesta divulgadora afirma que “com més nerviosa estic, més números tinc de patir fogots”. D’aquí ve que Manglano recomani, quan apareguin les sufocacions, abaixar el ritme i fer respiracions profundes, a banda de fer un treball de força indicat per al tractament de tots els símptomes vasomotors. La ginecòloga i obstetra Miriam Al Adib Mendiri recomana al seu llibre Hablemos de menopausia (Ediciones Oberon, 2023) la pràctica del ioga i de la meditació. També aconsella evitar el tabac i l’alcohol, vestir amb capes per tal de regular la temperatura i tenir una bona hidratació.

Masturbació per prevenir la sequedat vaginal

La sequedat vaginal i de la pell són, en paraules de la ginecòloga Alberta María Fabris, un altre dels símptomes que es poden atribuir al climateri. La baixada d’estrògens produeix una pèrdua d’elasticitat que implica atròfia a la pell i a les mucoses genitals. Això, en algunes dones, pot arribar a provocar sequedat, coïssor i molèsties vaginals sense activitat sexual prèvia o quan es mantenen relacions sexuals amb penetració.

Mireia Grossmann: “La millor medicina per a la vagina són els orgasmes”

L’atròfia vaginal no només és deguda a la falta d’estrògens, sinó també a la falta d’estimulació de la vulva i de la vagina deguda en bona part a la desconnexió que moltes dones tenen amb els seus genitals: “El que no es fa servir s’atrofia”, assenyala Mireia Grossmann. Recomana fer exercicis del sòl pelvià de cara a nodrir el teixit vaginal, una pràctica que també és útil per prevenir la incontinència urinària. Però, segons Grossmann, “la millor medicina per a la vagina són els orgasmes”, ja que aquesta es contrau de forma involuntària quan s’arriba al clímax i és un exercici molt positiu.

Tania R. Manglano i Adriana F. Caamaño també recomanen la masturbació a fi de prevenir l’atròfia vaginal. Expliquen que els orgasmes afavoreixen l’acumulació de sang i milloren la qualitat de l’impuls nerviós a la zona i assenyalen que també promouen l’autoconeixement, el plaer i la certesa que aquests no depenen d’una altra persona. Conclouen que “la vulva és com una rosa del jardí que s’ha de cuidar i regar”.

Elena Crespi: “Moltes dones se senten alliberades quan deixen enrere la seva etapa fèrtil”

La sexòloga Adriana F. Caamaño afirma que un dels mites més estesos en la menopausa és que les dones “perden l’interès pel sexe de cop”. “Tot el que té a veure amb la sexualitat femenina suposa un tabú brutal”, afirma. La psicòloga i sexòloga Elena Crespi desmenteix aquesta falta de libido durant el climateri. Diu que moltes dones “se senten alliberades” quan deixen enrere la seva etapa fèrtil, ja que això els permet gaudir de les relacions sexuals amb “més tranquil·litat i plenitud”.

D’altra banda, Crespi reconeix que la sequedat vaginal o les sufocacions poden generar falta de desig. Això, sumat a les ganes de deixar enrere “un model de sexualitat coitocèntrica” basada en la penetració. El mateix pensa Grossmann, que assegura que, quan hi ha dolor a la vagina, “és normal que no tinguis ganes de fer sexe amb penetració”. Per això recomana “penjar el cartell de tancat per reformes” i aprofundir en les relacions més enllà del coit. Deixa clar que el conducte vaginal està pensat únicament per a la reproducció i que l’òrgan dissenyat específicament per al plaer és el clítoris, que “no s’atrofiarà ni en la menopausa ni mai”. Al contrari, diu: “Existirà fins que ens morim”.

Al seu llibre Climaterio: todo lo que sabes sobre la menopausia es mentira (Arcopress, 2019), l’activista May Serrano exposa que en el climateri no desapareix el desig sexual, sinó “les ganes de satisfer els altres obviant els desitjos propis, els orgasmes fingits i la incapacitat de dir sí a tot”. I hi afegeix que “el que mata la libido és l’avorriment i no la falta d’hormones”. També es pregunta “per què es diu tan poc” que els homes “ja no responen igual físicament amb 50 anys que amb 30”. Per tot plegat reclama que davant les crisis sexuals (en el cas de les relacions heterosexuals) es reparteixin responsabilitats.

Amb vista a recuperar el desig, Crespi proposa fer un procés d’acceptació corporal, ampliar el ventall de jocs sexuals i obrir una bona via de comunicació amb la parella o parelles sexuals “per no forçar cap pràctica no desitjada”. La fisioterapeuta Tania R. Manglano explica que sovint la menopausa es converteix en un calaix de sastre: en alguns casos el descens de la libido “pot respondre a un hipotiroïdisme mal diagnosticat”, ja que l’hormona tiroidal té molt a veure amb el desig sexual, però també al consum de psicofàrmacs.

No tot és menopausa: els símptomes multicausals

La ginecòloga Alberta María Fabris creu que altres símptomes associats al climateri com l’insomni, l’ansietat o la depressió, l’augment de pes o la pèrdua de visió poden ser deguts no estrictament a la menopausa, sinó també a l’estil de vida que portem, entre altres causes. La ginecòloga Sonia Sánchez, secretària de la Secció de Menopausa de la Societat Catalana de Ginecologia i Obstetrícia, puntualitza que cal comprovar si la dona ja tenia aquesta simptomatologia abans de fer la transició cap al climateri i “abordar aquests altres factors”.

La incontinència o altres problemes associats al sòl pelvià poden aparèixer en la menopausa, tot i que, segons Fabris, “hi ha dones de 35 anys que també en pateixen”. En canvi, hi ha dones amb 50 anys que fan hipopressius, exercicis de malucs i tenen una vida sexual activa o no han tingut fills, que no presenten aquesta simptomatologia.

L’osteoporosi o les malalties cardiovasculars són, segons la ginecòloga Miriam Al Adib Mendiri, altres afeccions associades a la menopausa, malgrat que també depenen d’altres factors com l’envelliment o la predisposició genètica.

Quan la menopausa no té cap símptoma

L’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa (AEEM) assegura que el 80% de les dones tenen símptomes variables durant la menopausa, però que un 20% no en té cap. D’aquest 80%, a més, entre un 20% i un 25% tenen una afectació greu de la qualitat de vida. Només un 2,5% pren un tractament hormonal. A més, de les dones que tenen simptomatologia, només el 15% fa algun tractament (sigui hormonal o no). Són dades europees, però les enquestes fetes per l’AEEM han obtingut les mateixes xifres a l’Estat espanyol.

Aquesta associació ha creat una calculadora, descarregable al telèfon mòbil, on es poden introduir els símptomes i aconseguir una puntuació. La referent de menopausa a la Unitat d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) Badalona afirma que aquesta eina és útil per saber si s’és prop de la mitjana i si és necessari algun tipus de tractament.

Tractament hormonal: què implica?

La ginecòloga Sonia Sánchez, també tresorera de l’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa, assegura que una dona necessita tractament quan té símptomes fisiològics que “li impedeixen portar una vida normal”. I esmenta, per exemple, la “tempesta hormonal” que suposa en alguns casos la perimenopausa, “amb canvis continus i inesperats d’estat d’ànim”.

Sánchez parla de tractaments com la fitoteràpia, però també d’hormonals si hi ha una simptomatologia severa. Afirma que aquestes teràpies incorporen un risc cardiovascular, però que “pot minimitzar-se”. Segons Sánchez, la teràpia hormonal substitutiva únicament s’ha de prescriure en el cas de la insuficiència ovàrica primària, és a dir, en dones que deixen de tenir la regla abans dels 40 anys. També afirma que el risc de càncer de mama associat a aquest tipus de tractament, que finança la Seguretat Social, és actualment “molt baix” i que té el valor afegit de tenir un efecte cardioprotector i osteoprotector.

Sonia Sánchez, ginecòloga: “Tenim una visió masclista i paternalista de la medicina”

Camil Castelo-Branco afirma que, en el cas de la síndrome genitourinària (mescla de símptomes vulvovaginals i urinaris), la teràpia hormonal local és el millor tractament una vegada ja s’han utilitzat hidratants específics per a la zona. Tot i això, recorda que aquesta “no solucionarà símptomes com els fogots, ni tindrà una acció proactiva sobre la massa òssia o el risc cardiovascular”.

Tant Sánchez com Camil Castelo-Branco incideixen en la importància de l’alimentació. Recomanen la dieta mediterrània, el control de l’estrès i l’esport. En aquest últim punt aconsellen exercitar la força muscular amb l’objectiu de prevenir les malalties cardiovasculars o l’osteoporosi. Sánchez hi afegeix la necessitat de suport psicològic en els casos en què “hi ha afectació de la salut mental”.

Tots dos sanitaris, però, retreuen una falta de recursos per a la recerca i la formació dels professionals de la ginecologia sobre la menopausa. Sánchez ho atribueix al fet que “tenim una visió masclista i paternalista de la medicina: si a la consulta et diuen que, si pateixes, és normal i no hi ha res a fer, fuig corrent i busca un altre professional”.

Menopausa abans dels 40

La doctora Miriam Al Adib Mendiri apunta que la insuficiència ovàrica primària, que implica deixar de tenir la regla abans dels 40 anys, pot ser deguda a factors genètics, autoimmunes, metabòlics o infecciosos, als quals se sumen els tractaments mèdics com la radioteràpia o la quimioteràpia. Marta Marcé, nutricionista i autora de Disfruta de tu menopausia, va arribar a la menopausa als 26 anys després d’un càncer d’ovaris. Recomana envoltar-se de bons professionals i fer un canvi d’hàbits “innegociable”, tant d’exercici com de gestió de l’estrès i alimentaris.

En aquest últim sentit, Marcé aconsella evitar dietes restrictives en favor de les nutritives i evitar fer massa àpats al llarg del dia. Finalment, diu que cal prendre consciència dels hàbits del son: sopar d’hora, evitar pantalles i intentar tenir horaris de descans naturals.

De la menopausa a la “plenipausa”

La fisioterapeuta del sòl pelvià Mireia Grossmann parla de “plenipausa” com el moment que demana una “transformació profunda a escala física, emocional i sexual” i que “sovint implica tirar-ho tot per terra per tornar a construir”. Ho compara amb el procés que fan les erugues fins a transformar-se en papallones.

L’osteòpata especialitzada en obstetrícia i uroginecologia Tania R. Manglano creu que hi ha tantes menopauses com dones. Tanmateix, explica que per a moltes es tracta d’una etapa d’incertesa de la qual surten renovades i que és comparable a l’adolescència i a l’embaràs, “com si es tractés d’un canvi d’identitat”, diu.

Hi afegeix la sensació de tenir les coses més clares i de “no estar per punyetes” que porta a prendre decisions que potser des de fora es poden interpretar com a “irracionals”. Parla també d’una sensació de dol no traumàtic “per qui era abans” i d’un major “assossegament i saviesa” amb els quals es poden reconèixer totes les dones, les que pateixen més símptomes i les que menys. I conclou: “Quan la societat més t’invisibilitza, és quan sents que hi pots aportar més, gràcies a la teva experiència vital”.