31/05/2024 | 06:00
* Text adaptat de l’original publicat en castellà a ‘Climática’.
Les vendes del cotxe elèctric no acaben d’enlairar-se a l’Estat espanyol, especialment en l’àmbit de les llars. Això fa trontollar l’objectiu establert en el Pla nacional integrat d’energia i clima (PNIEC) de comptar amb 5,5 milions de vehicles electrificats en circulació l’any 2030. Un nou estudi de l’organització Transport & Environment (T&E) assenyala, precisament, que una de les causes principals de la descarbonització lenta és la falta d’ajudes públiques. També apunta als fabricants, que aposten pels models més grans, per la qual cosa l’oferta de vehicles assequibles és molt reduïda.
“Els cotxes elèctrics s’incendien constantment”; “triguen moltes hores a carregar”; “les bateries no tenen prou autonomia”; “no hi ha llocs on carregar-los”; “per a un viatge llarg, necessites un dièsel”… Encara són molts els mites falsos i les mitges veritats que arrossega el cotxe elèctric, però un article recent al diari El País els desmentia amb dades.
El que no és un mite és el preu elevat de la majoria dels cotxes elèctrics a l’Estat espanyol. L’anàlisi de T&E revela que la majoria dels cotxes elèctrics en el mercat supera el llindar dels 25.000 euros. De fet, el preu mitjà és de gairebé 40.000 euros en els models compactes (de tipus A, B i C) a Europa. L’oferta de vehicles elèctrics grans i de luxe supera els més petits en una proporció de 3 a 2. Concretament, s’han llançat 40 models compactes totalment elèctrics entre el 2018 i el 2023, mentre que les opcions amb un cost més gran pugen a 66 vehicles.
El preu mitjà d’un cotxe elèctric a Europa ha pujat un 39% des del 2015, mentre que a la Xina ha caigut un 53%
Les dades de GlobalData, en les quals es basa l’informe, estimen que els vehicles per sota d’aquest preu vorejaran les 42.000 unitats produïdes enguany en tot el mercat europeu. L’estudi remarca que el preu mitjà d’un cotxe elèctric a Europa ha augmentat un 39% (més de 18.000 euros) des del 2015, mentre que a la Xina ha caigut un 53%.
“Els fabricants europeus d’automòbils estan frenant l’adopció massiva dels vehicles elèctrics pel fet de no posar a la disposició dels consumidors models assequibles amb més rapidesa i volum. L’enfocament desproporcionat dels fabricants en els grans SUV [vehicles esportius utilitaris] i els models premium significa que tenim molt pocs cotxes per al mercat de masses i preus massa alts”, sosté Carlos Rico, responsable d’electrificació de cotxes a l’oficina espanyola de T&E.
Experiències optimistes amb el cotxe elèctric
Tenir un vehicle no contaminant va ser la motivació principal per a Albert Sagarra quan va decidir adquirir un cotxe elèctric per a ell i la seva família. Set anys després, aquest veí de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), membre de l’Associació d’Usuaris de Vehicles Elèctrics (AUVE), assegura que la inversió inicial que suposa comprar un elèctric es recupera perquè aquesta opció té “molts avantatges”. El primer és “l’estalvi en combustible”, ja que la seva càrrega és “molt econòmica” en comparació amb el dièsel i la gasolina, més encara si la fas “a casa i en tarifa nocturna o amb plaques solars”.
Però l’estalvi important es dona en l’“escàs manteniment” que necessita, destaca. “Gairebé no es desgasten les pastilles de fre, no cal fer-hi canvi d’oli, ni de filtres, no hi ha corretja de distribució… T’estalvies moltes avaries que es donen en el de combustió, perquè és un motor molt simple, que es va inventar fa ja molts anys, i que, com que és estanc, pot durar moltíssim temps sense problemes”, hi afegeix Sagarra.
El cotxe elèctric consumeix menys que el de motor de combustió i té moltes menys despeses de manteniment
Coincideix amb ell Teresa Villescas, que es va comprar un cotxe elèctric de segona mà el 2017 després que el seu antic vehicle de combustió no va passar la inspecció tècnica de vehicles (ITV). “No sabia res del tema, però vaig fer números i és impressionant: vaig veure clar que el cotxe elèctric és el que menys consumeix i el que menys despeses de manteniment té”, afirma la subdelegada de l’AUVE a Múrcia.
Albert Sagarra veu lògic que el sector automobilístic s’hagi centrat a desenvolupar models amb “major rendibilitat”, és a dir, aquells que puguin donar més beneficis i absorbir les despeses d’inversió que han de fer per desenvolupar la tecnologia del cotxe elèctric. Així mateix, considera que les opcions més econòmiques es multiplicaran en els pròxims anys. “S’acaba de presentar el nou Renault 5, un model compacte i 100% elèctric”, recorda a tall d’exemple.
El preu d’aquest R5 oscil·larà entre els 20.000 i els 25.000 euros, segons indica l’anàlisi de T&E. Altres models de preu similar que s’esperen enguany són l’Skoda Elroq, el Citroën ëC3, el Fiat e-Panda i el Hyundai Casper. Aquest últim seria el més assequible, amb un preu al voltant dels 20.000 euros.
Falta de punts de recàrrega elèctrica
L’any passat es van matricular a Espanya 949.359 turismes, dels quals només el 5,4% eren elèctrics purs (51.614) mentre que la resta disposava de motors de combustió o sistemes híbrids. Hi ha actualment uns 465.000 vehicles electrificats a tot l’Estat i menys de 30.000 punts de recàrrega d’ús públic.
La seva implantació necessitarà una accelerada forta per aconseguir l’objectiu del Pla nacional integrat d’energia i clima, que estableix que ha d’haver-hi 5,5 milions d’electrificats (purs o híbrids endollables) circulant el 2030.
L’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (ANFAC) assenyala que tots els vehicles de quatre rodes electrificats (turismes, furgonetes, industrials i autobusos/autocars) suposen només el 12% del total a Espanya, davant del 21,5% de mitjana a Europa.
Les ajudes a la compra: insuficients i amb retard
Consumidors i fabricants reclamen més incentius fiscals a la compra del vehicle elèctric. Ara, el Govern espanyol s’està plantejant la possibilitat de substituir les ajudes del pla MOVES —que poden arribar fins als 7.000 euros en el cas de vehicles comercials de fins a 3.500 kg (9.000 si portes a la deixalleria el vell) i fins als 4.500 euros en el cas dels turismes (7.000 si portes a la deixalleria el vell)— per un paquet de mesures que abarateixi directament el preu de compra dels vehicles elèctrics.
El Govern espanyol vol canviar les ajudes del pla MOVES per un paquet adreçat directament als vehicles elèctrics
“Els plans d’ajuda actuals no estan funcionant. Avui dia et fiques en una burocràcia complicada per tal que les ajudes t’arribin un o dos anys després; hi ha molta gent que no es pot permetre això”, assegura categòric Carlos Rico. “El pla MOVES és molt difícil de gestionar, i cada comunitat autònoma té els seus criteris. Una ajuda que es pugui demanar directament al concessionari i aplicar-se al preu seria perfecta”, coincideix Sagarra.
“L’elèctric de segona mà val molt la pena”
Rico apunta que els cotxes d’empresa constitueixen la majoria de les noves matriculacions: “Les empreses tenen el poder econòmic que moltes vegades no tenen els ciutadans. I la gran finestra és que aquests cotxes solen estar pocs anys a l’empresa i després passen al mercat de segona mà, la qual cosa contribueix a millorar l’oferta d’elèctrics barats i assequibles”.
Teresa Villescas no es va acollir al pla d’ajudes de l’Estat, ja que es va decantar per un vehicle de segona mà que li va costar 13.000 euros, una aposta que “val molt la pena”, assegura. “Jo dic a la gent que no tingui por del cotxe elèctric de segona mà, perquè realment no tenen peces que es puguin desgastar com els de combustió. Tan sols et pots trobar un desgast de bateria, si algú ha fet una conducció molt agressiva”, assevera.
Villescas es va comprar el seu segon vehicle elèctric de segona mà fa poc. Tant en aquesta ocasió com en l’anterior, es tractava d’un cotxe d’empresa. No obstant això, malgrat que fa molts quilòmetres en el seu dia a dia, l’única despesa de manteniment que ha hagut d’afrontar ha estat “canviar l’eixugaparabrises”.
L’exemple de Portugal
T&E remarca que la fiscalitat exerceix un paper important a l’hora d’incentivar l’adopció del cotxe elèctric i demana que es repliqui el model de Portugal, on els turismes electrificats van acaparar el 43% de les matriculacions l’any passat.
“Les ajudes directes a la compra poden ser la clau per accelerar la venda de cotxes elèctrics a Espanya. Portugal és un exemple d’això: és un estat veí amb unes característiques molt similars a les nostres, però amb menys poder adquisitiu, i, no obstant això, el seu grau d’electrificació més que duplica l’espanyol. Això ha estat gràcies a les seves polítiques, sobretot pel que fa a la fiscalitat. Per tant, no s’està demanant al Govern espanyol que inventi res; és qüestió de mirar el que estan fent els altres”, afirma Rico.
A Portugal, els operadors de càrrega elèctrica funcionen amb la mateixa targeta, i això facilita les coses als usuaris
“Una altra mesura que ha aplicat Portugal és obligar tots els operadors de càrrega a funcionar amb una mateixa targeta. En canvi, aquí cada operador funciona amb un sistema, i això ho fa més difícil. El que ve de fora se sorprèn que tinguem 10 aplicacions diferents al telèfon mòbil per poder viatjar”, explica Sagarra. Aquest veí de Caldes de Montbui celebra que, a partir del mes d’abril, la normativa europea estableixi que tots els operadors de càrrega hagin de permetre el pagament amb una targeta bancària.
Encara que a Espanya també s’han de desplegar més punts de càrrega de vehicles elèctrics, el delegat de l’AUVE a Catalunya assegura que s’ha avançat molt en els últims anys. “En el meu cas, tinc la sort de comptar amb un punt de recàrrega a la feina i també en trobo alguns altres, fins i tot gratuïts , prop de casa meva”.
A més, explica que ha recorregut pràcticament tot Espanya viatjant amb el seu cotxe elèctric i recarregar-lo mai no ha estat un problema. “Si vas a altres països, encara és més simple. A l’estiu passat vam ser a França i hi havia opcions de sobres amb un únic bo, i als hotels hi havia infraestructura de recàrrega gratuïta”.
Villescas anima els consumidors amb objeccions a invertir en un cotxe elèctric a replantejar-se “si realment necessiten un vehicle nou o si poden moure’s mitjançant el transport públic o acollir-se a les iniciatives de compartir cotxe, que cada vegada són més freqüents a les ciutats”. Per als qui, com ella, necessitin tant sí com no el cotxe, conclou que “les inversions sostenibles són les més rendibles, per l’estalvi i pel fet de ser menys nocives per al medi ambient”.
