27/06/2024 | 06:00
Quan el grup de música Txarango va acomiadar-se dels escenaris després d’una dècada de trajectòria, va escollir fer una gira de comiat de 50 concerts distribuïts pel territori català. Malgrat que els directes no es van poder celebrar a causa de la Covid-19, la gestió de totes aquelles entrades va fer-la Tickètic, una cooperativa que ha desenvolupat una eina tecnològica per a la venda anticipada d’entrades des de l’economia social i des d’una visió de la cultura transformadora i no extractivista. Nascuda des de les files i els valors del Festival Esperanzah!, aquesta plataforma treballa per tal que una part imprescindible de la cultura d’avui dia, com ho és la venda anticipada d’entrades i el control d’accessos, es faci amb la voluntat de crear comunitat i consolidar projectes alternatius.
Les grans multinacionals que es dediquen a la venda i gestió d’entrades són empreses com Eventbrite, Live Nation o Ticketmaster, totes amb una gran acumulació de capital. Eventbrite l’any 2023 va gestionar la venda de més de 300 milions d’entrades per a 5 milions d’esdeveniments a tot el món i compta amb uns 700 treballadors. Per la seva banda, Live Nation és una de les empreses que dominen el panorama de la música en viu a Catalunya, un sector que acumula el 82% de la facturació total de la indústria musical a Catalunya. “Aquestes multinacionals són un caramel·let per al gran capital i un escull per a l’economia social”, afirma Joan Sánchez, membre creador i soci de Tickètic. Segons l’Anuari de la Música en Viu de l’any 2023, la indústria del directe va ingressar 459 milions d’euros en venda d’entrades.
Segons relata Sánchez, Tickètic va crear-se precisament en contraposició als valors capitalistes d’aquestes multinacionals que dominen el sector cultural. En el marc del Festival Esperanzah!, que se celebra al Prat de Llobregat, van adonar-se que, tot i les accions transformadores i de justícia social que desenvolupaven, una de les factures més grans era la que tenia a veure amb serveis de venda d’entrades amb empreses que formaven part de grans corporacions. Per això, van unir-se amb Relab Studio, que havia dissenyat la primera versió mòbil de Pam a Pam, per llançar un “Eventbrite social” o “la primera plataforma de l’economia social i solidària de gestió d’entrades”. La idea inicial era construir una plataforma de venda per a l’Esperanzah, però de seguida l’objectiu es va ampliar al desenvolupament d’“un prototip que caminés sol i que pogués ser una eina de la cultura per gestionar-se en un context digital”.
La mentalitat de Tickètic no és promoure la política del ‘sold out’ ni fer estratègies agressives de venda
Transformació social en l’era del ‘sold out’ i dels macrofestivals
Les multinacionals que dominen el servei de gestió d’entrades de la cultura tenen uns ritmes diferents dels de Tickètic, relata Sánchez, ja que “promouen una manera de consumir i construir cultura que s’allunya del que proposem”. Aquest consum de la cultura ha derivat en l’era del sold out, que experts com Pablo Garnelo han definit com “consumir ràpidament, comprar sense pensar (o fer-ho el mínim possible) moguts pels impulsos d’una urgència que ens alerta de la por de perdre’ns les oportunitats que l’oci ens brinda”. Tickètic afirma que aquesta no és la seva manera d’abordar i viure la cultura: “La mentalitat no sol ser treure rèdit, fer política del sold out i estratègies agressives de venda, sinó que intentem treballar des dels continguts i la recomanació cultural”, expressa Sánchez.

Molt vinculat a aquesta manera d’entendre la cultura com a palanca per a la transformació social, els grans esdeveniments com els macrofestivals tampoc no són de la tònica de Tickètic, ja que des de la plataforma de l’economia social i solidària acostumen a treballar amb esdeveniments de territori, de petita i mitjana escala. El periodista Nando Cruz definia els macrofestivals com “un model de consum massificador i concentrat que avui sembla essencial per al món cultural”, caracteritzat per l’hiperconsumisme, una gran petjada ecològica i una lògica gentrificadora i extractivista. “Si les Olimpíades del 92 van canviar la història de Barcelona, un macrofestival és una olimpíada cada any. Un macrofestival és com un creuer que arriba a port i reprodueix fidelment la lògica extractivista del turisme”, escrivia Cruz.
Des de Tickètic expliquen que la cultura és un bon sector on aplicar el seu model perquè ja és habitual treballar en el teixit local. Per exemple, recentment han acompanyat el Konvent, el cicle de concerts Parcs en Concert 2024 de la Diputació de Barcelona o La Nit 5.1, que se celebra a la Conca de Barberà. Això no significa que no puguin assumir esdeveniments grans com la gira de Txarango, que va gestionar 100.000 entrades, però per a ells és important compartir valors amb el projecte amb què col·laboren. El teixit local és fonamental per a Tickètic per a la promoció d’una escena cultural amb una autèntica voluntat de transformació. Ho reivindicava també el periodista Cruz: “No podem confondre aparadors amb motors ni menystenir la feina diària de desenes de petits locals que integren el teixit cultural de base. Aquest és el veritable motor cultural del país”.
“És inevitable fer servir la tecnologia, però hi ha una altra manera de fer-ho”, afirma Tickètic
La comunitat com a motor
Un tret distintiu de Tickètic, de fet, és la relació que s’estableix amb els músics, les sales o els promotors de l’esdeveniment. El soci de Tickètic explica que no tenen la mateixa dinàmica que les grans multinacionals, sinó que el seu objectiu és crear comunitats que puguin alimentar-se mútuament i connectar projectes transformadors. Això ho fan a través de grans audiències: si molta gent adquireix entrades per a espectacles de cultura transformadora, això et fa ser competitiu, i aquells projectes alternatius es poden consolidar perquè reben suport.
Quan a Tickètic col·laboren amb un projecte, la intenció és compartir les audiències per tal de connectar persones i entitats interessades en els mateixos valors o maneres de fer i promoure el creixement del panorama. Es tractaria de “fer de pol de projectes culturals”, afirma Sánchez. “El nostre efecte transformador és aconseguir coordinar i convertir l’audiència en una comunitat de consumidors responsables que creuen que la cultura pot ser una palanca de transformació social”, hi afegeix. A més, en la línia d’alimentar projectes de l’economia social i solidària, com que Tickètic és una cooperativa sense ànim de lucre, l’excedent econòmic el dediquen a retorn social de projectes transformadors, a col·laboracions amb projectes culturals o a aportacions a entitats.
Per a aquest objectiu, la tecnologia és un element indispensable perquè actualment la venda i la gestió d’entrades passa inevitablement pel format digital. “Estem sotmesos a una economia de plataforma turbocapitalista i centralitzada que té tot allò que s’allunya dels nostres valors. És inevitable fer servir la tecnologia, però hi ha una altra manera de fer-ho”, reivindica el membre de Tickètic. Algunes alternatives de plataformes que són referències per a la plataforma són L’Aixeta o Goteo, que es dediquen al micromecenatge. Actualment, Tickètic ja fa quatre anys que es va llançar i ha anat incorporant funcionalitats per ser més competitiu sense renunciar als valors de l’economia social i solidària. Els passos següents per engrandir la tiquetera i ampliar el seu radi d’abast i de transformació són continuar millorant l’eina tecnològica i arrelar en la cultura local que vol contribuir a millorar el món.
TickÈtic és una cooperativa sense ànim de lucre dedicada a la gestió d'entrades d'esdeveniments. Ajuda projectes socials, culturals i ONGs a dur a terme la seva missió.