22/12/2025 | 06:00
Entre 150 i 220 grams. És el pes habitual d’un telèfon mòbil intel·ligent actual com el que portem tots a la butxaca. Si obríssim un d’aquests ordinadors ultralleugers, hi trobaríem més de 50 elements de la taula periòdica, especialment alguns minerals que són essencials per al funcionament del dispositiu. La seva extracció i manufactura, però, es basa sovint en l’explotació laboral i els impactes en el medi ambient a tot el planeta, especialment en països del Sud global com la República Democràtica del Congo, Indonèsia o Xile.
A CRÍTIC analitzem, amb l’ajuda d’informes i d’experts, quines són les principals vulneracions de drets humans i ambientals que s’amaguen darrere dels materials del nostre mòbil, quines són les principals empreses de la indústria electrònica o els països que se’n beneficien i si hi ha alternatives per a un consum de productes electrònics més ètic i responsable.
D’on venen i quin mal causen els minerals del teu mòbil?
Cada part del nostre telèfon conté múltiples minerals i metalls, molts dels quals, extremament valuosos i preuats per la seva escassetat. Els xips són formats per silici; els circuits electrònics utilitzen coure, or o plata; els condensadors contenen una petita quantitat de tantalita, un dels elements que formen el coltan; les bateries no es carregarien sense liti ni cobalt; per al funcionament de micròfons i d’altaveus, el níquel és un element fonamental, i les pantalles tàctils contenen metalls estranys com l’indi, el wolframi o el lantà.
Els impactes socials, polítics i mediambientals de l’obtenció d’aquests materials es poden atribuir de manera més o menys directa a la indústria electrònica. El cas més conegut és el de la República Democràtica del Congo, que viu conflictes armats prolongats des dels anys noranta i, segons apunta Amnistia Internacional, “l’explotació dels minerals és un important motor d’aquests conflictes”, i hi afegeix que “alguns grups armats del país es financen mitjançant el control d’aquests recursos”.
Segons Mans Unides, s’estima que entre el 60% i el 80% de les reserves mundials de coltan, el 50% de les de cobalt i una gran quantitat de mines d’or o d’estany es troben a l’est d’aquest país africà. Les mines a cel obert i d’explotació artesanal d’on s’extreuen aquests minerals de sang, bona part de les quals, il·legals, estan sota control directe de les milícies del grup rebel M23, que compta amb el suport del Govern de Ruanda.
Uns 40.000 infants treballen a les mines del Congo en condicions molt perilloses, segons l’UNICEF
Les condicions laborals de la població que hi treballa són extremes. “Hi ha gent sense contracte, amb jornades llarguíssimes i sense mesures de seguretat, i se’ls paga menys de dos euros el dia. La població ha d’acceptar aquesta explotació perquè no té on anar”, explica Roland Mimi Ngoy, economista i activista congolès. A això, s’hi sumen les denúncies per treball infantil: segons l’UNICEF, uns 40.000 nens i nenes treballen a les mines en condicions molt perilloses. Ngoy també assenyala l’impacte ambiental de les mines i els seus efectes en la salut. “Tiren els residus als rius i llacs, i això contamina l’aigua i la població acaba consumint productes químics. Això provoca malalties, complicacions per a les dones embarassades i discapacitats o malformacions en els nadons, que després no es poden curar ni tractar”.
Liti i níquel: el cost ocult de les bateries electròniques
L’aposta dels països del Nord global per la descarbonització ha fet que augmenti l’explotació d’altres recursos estratègics i fonamentals per a les tecnologies de la transició digital “verda”, com el níquel o el liti, i també els seus impactes en els territoris d’on s’extreuen.
Sota el desert d’Atacama, a Xile, es troben les reserves més grans de liti del planeta, fonamental per al funcionament de les bateries de telèfons i cotxes elèctrics. L’augment de la demanda ha fet que el consum mundial de liti hagi crescut de les 95.000 tones el 2021 a més del doble el 2024, 205.000 tones, segons l’Agència Internacional de l’Energia. El procés d’extracció d’aquest metall de les salines xilenes està utilitzant una gran quantitat d’aigua, que és vital per a la supervivència de les comunitats indígenes i la flora i la fauna d’una zona ja per si molt seca.
Les mines de liti, a Xile, i de níquel, a Indonèsia, tenen fortes conseqüències ambientals per a les comunitats locals
Un altre dels elements més preuats per a la transició verda és el níquel, un element important de les bateries, sobretot elèctriques. Indonèsia és el major productor mundial d’aquest mineral, però l’extracció que se’n fa a les mines ha generat també fortes conseqüències ambientals, tal com explica l’informe El níquel, al descobert, de Climate Rights International: la desforestació de milers d’hectàrees de selva o la destrucció de coralls i de la vida marina a l’arxipèlag de Raja Ampat amenaça les comunitats locals i posa en risc la salut humana.
“No podem prescindir de la mineria, i sabem que té impactes que no són menors. Però cal que les empreses i els governs puguin controlar i mitigar aquests impactes i, sobretot, que involucrin els agents socials que viuran al voltant d’aquesta indústria; no pot ser que es vagi a colonitzar i a empobrir les comunitats”, remarca Alicia Valero, investigadora experta en consum de recursos de l’Institut CIRCE (Centre d’Investigació de Recursos i Consums Energètics), amb seu a Saragossa.
Treball infantil i falta de control a les mines del Congo
Són diverses les denúncies que s’han presentat els darrers anys contra grans empreses tecnològiques pel fet de beneficiar-se dels minerals de sang. L’any 2019, famílies congoleses van interposar una demanda contra Apple i altres gegants de l’electrònica com Google, Microsoft, Dell o Tesla, pel fet de tenir coneixement que el cobalt utilitzat en els seus productes podria obtenir-se amb treball infantil i no exercir cap control realment efectiu per saber d’on provenen els minerals. El 2024, el Govern de la República Democràtica del Congo va denunciar als tribunals les filials d’Apple a França i a Bèlgica pel fet de blanquejar minerals i introduir-los a la cadena de subministrament global a través de Ruanda. Recentment, el 26 de novembre de 2025, la xarxa d’advocats de la International Rights Advocates ha denunciat de nou Apple als Estats Units pel fet de mantenir minerals extrets en contextos de conflicte armat i treball forçós.
Les grans indústries de l’electrònica exploten una cadena de subministrament sense transparència ni traçabilitat
Apple ha negat rotundament aquestes acusacions, afirmant que, des de principis del 2024, instrueix els seus proveïdors per no utilitzar minerals provinents de la República Democràtica del Congo o de Ruanda i que, des de fa una dècada, utilitza la certificació ITSCI, la Iniciativa Internacional de la Cadena de Subministrament d’Estany, que és un programa per traçar l’origen de minerals com l’estany, el tàntal i el tungstè. Però organismes com el Business and Human Rights Resource Centre i Global Witness ja havien assenyalat en informes especialitzats que aquesta certificació és defectuosa i podria permetre el tràfic d’aquests minerals.
Però no es tracta només d’Apple: la indústria global de l’electrònica, i les grans marques que la lideren, s’han aprofitat durant anys d’explotar una cadena de subministrament on la falta de transparència i la traçabilitat opaca són habituals. “Fins i tot els mateixos fabricants sovint no coneixen d’on venen les seves peces o de què estan fetes. Quan s’identifiqui i es desxifri la cadena de valor darrere dels mòbils, és quan es podran detectar on són les vulnerabilitats i les vulneracions de drets”, afirma Alicia Valero.
Concentració industrial a les factories de la Xina
La Xina s’ha convertit en una peça fonamental del subministrament global de minerals i materials crítics per a les tecnologies verdes i digitals, i també en un país clau en la indústria del mòbil. A més de ser el primer productor mundial en elements com l’alumini, el silici, l’estany o el coure, i altres terres rares, és l’epicentre del refinament de minerals: la majoria de les cadenes de producció de bateries —i, per tant, de vehicles elèctrics, sistemes energètics i aparells electrònics— passen per fàbriques xineses.
“La Xina va al davant en la cursa per controlar les matèries primeres per a la transició energètica”, explica Alicia Valero
Aquesta concentració industrial atorga al país una influència enorme sobre l’economia global de l’electrònica i de la transició energètica. “La Xina ha estat molt intel·ligent i ha acaparat matèries primeres, ha comprat mines i grans territoris a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina i, sobretot, ha aconseguit el control dels elements que no posseeix. Per això és experta en el refinament de gairebé tots els materials. Ara el més important no és qui té armes o míssils, sinó qui controla els recursos, i és clar que aquí va guanyant la Xina”, remarca Valero.
Aquest avantatge competitiu s’ha notat també en el mercat del mòbil: les tres marques xineses més importants, Oppo, Xiaomi i Vivo, s’han col·locat en el top 5 de vendes de dispositius a tot el món l’any 2025, només superades per Samsung i Apple.
Denúncies per explotació laboral i repressió sindical
Després de l’extracció de les matèries primeres i les vulneracions que genera, es produeix el procés de fabricació dels mòbils. L’Organització Internacional del Treball estima que la indústria electrònica va ocupar aproximadament 17,4 milions de persones treballadores a tot el món el 2023, és a dir, el 3,5% de la força laboral manufacturera global. I tres quartes parts d’aquestes persones es troben a l’Àsia.
En aquesta fase de fabricació de dispositius, diverses entitats de drets humans han denunciat violacions sistemàtiques dels drets laborals. “Les feines amb menys valor afegit s’externalitzen a països del Sud global. Hi ha molts països disposats a oferir una catifa vermella a les grans empreses tecnològiques perquè localitzin la seva producció allà i oferir-los beneficis fiscals. Per tant, hi ha una competència a la baixa”, afirma Clàudia Bosch, responsable de la campanya Electrònica Justa de SETEM Catalunya.
L’organització, juntament amb Good Electronics, ha analitzat les condicions laborals de la indústria electrònica en l’informe “Sense sindicat, sense veu”. Algunes de les conclusions són que els salaris que reben amb prou feines cobreixen les necessitats bàsiques, que les jornades extremes que sovint superen les 72 hores setmanals són la norma i que els productes químics perillosos es manipulen habitualment sense protecció adequada, posant en risc la salut dels treballadors. “Aquest sistema necessita tenir gent explotada en aquesta fase de fabricació, i per això la llibertat sindical no està garantida i fins i tot és perseguida, i deixa a les treballadores, la majoria dones, en una situació molt vulnerable”, apunta Bosch. L’informe analitza com aquest model repressiu es reprodueix de forma similar a països diferents com Filipines, Mèxic, Estats Units, Xina o Malàisia.
Apunta, a més, que països asiàtics com la Xina tenen algunes proteccions legals teòriques sobre els drets laborals. Posteriorment, però, “l’aplicació és laxa i la supervisió, feble”. Això deixa la porta oberta perquè les empreses duguin a terme pràctiques antisindicals sense gaire por a ser denunciades.
Alternatives i solucions?
A diferència d’altres sectors, com el del tèxtil, en l’electrònica el consum ètic de mòbils, és a dir, amb garanties de que s’han fabricat lliures d’explotació, és pràcticament impossible. “Ni tan sols Fairphone, que és una companyia que neix el 2013 amb la voluntat de fabricar telèfons intel·ligents que no generin danys en les persones ni el planeta, pot garantir al 100% que els materials dels seus mòbils estan lliures de conflictes. A més, també té les seves limitacions, perquè no pot arribar a cobrir tota la demanda”, afirma Bosch. I és que l’any 2024 es van vendre 10,41 milions de telèfons intel·ligents només a l’Estat espanyol.
Valero explica que una possible solució per reduir l’impacte laboral i ecològic al planeta passa per allargar al màxim la vida dels productes electrònics, i per això cal que es puguin reparar. “Si obres un mòbil, veuràs que està tot enganxat o soldat. Molts, com els d’Apple, estan fets perquè siguin pràcticament impossibles d’arreglar i hagis d’anar a la botiga a comprar-te un altre”, assegura la científica aragonesa. Seria, segons ella, fonamental que la ciutadania “reclami el dret a reparar els aparells electrònics, però per això cal tenir molt controlada la cadena de subministrament per poder també tenir peces amb uns estàndards de reparabilitat adequats”. Si no, hi ha “tants processos de reparació i reciclatge com productes, i això és una bogeria”.
Finalment, també seria clau per reduir l’impacte d’aquesta indústria una aposta seriosa i massiva pel reciclatge i la reutlització d’aparells, i fer una major pressió social i política per imposar almenys a Europa normatives més estrictes sobre transparència i drets humans per a les companyies fabricants de telèfons mòbils.
Allargar la vida dels mòbils · per Roger Palà
Precisament, des de Som Connexió, cooperativa de telefonia ètica, també apostarien per allargar la vida útil i tornar a condicionar terminals. Carlos Ángel, responsable de comunicació de Som Connexió, explica que “molts dels nostres socis i usuaris ens demanaven poder accedir a terminals, i la nostra aposta ha estat col·laborar amb una empresa que té com a objectiu allargar la vida útil dels aparells a partir de tornar a condicionar-los”.
Aquesta cooperativa aposta per “allargar la vida útil del mòbil per tal que no s’hagin de fabricar tants aparells nous”, però admeten que per fer-ho necessiten la complicitat de les marques fabricants per tal que els aparells siguin “fàcilment reparables”, una demanda que “no és senzilla en un sistema de consum com l’actual”.
