23/12/2021 | 07:00
Arribaran a temps els regals de Reis? Aquesta pregunta s’ha repetit als diaris, a les tertúlies i als sopars familiars. Finalment, les grans marques han aconseguit un Black Friday amb prou estoc en la majoria de sectors, i tot apunta que les festes de Nadal podran esquivar els efectes més greus de la crisi de subministraments amb pràcticament l’única excepció de les PlayStation 5. Alguns economistes analitzen aquesta crisi de subministraments com un problema puntual de microxips, colls d’ampolla i turbulències en la cadena de distribució derivades de la Covid-19 a la Xina. D’altra banda, experts en energia com Antonio Turiel hi veuen senyals de l’esgotament dels recursos de la Terra. El debat és ara si ha estat només un entrebanc o patirem pels regals dels propers 50 anys.
Una de les veus referencials sobre el que alguns denominen la “crisi dels materials” és la professora de la Universitat de Saragossa Alicia Valero, directora d’investigació ecològica del Centre d’Investigació de Recursos i Consums Energètics (Institut CIRCE). Valero ha publicat juntament amb el seu pare, Antonio Valero, el llibre Thanatia. Los límites minerales del planeta (Icaria). La seva diagnosi és que, en un context de crisi climàtica i de transició energètica, l’extracció de materials com el liti, el cobalt, el tel·luri o les terres rares serà essencial per produir, per exemple, bateries i plaques fotovoltaiques. “Evitar la dependència dels combustibles fòssils implica acceptar la dependència de materials amb importants riscos de subministrament. Passarem a dependre de tota la taula periòdica”, afirma. Unes reflexions que feia fa alguns mesos en aquesta entrevista publicada a CRÍTIC.
Quins són aquests materials imprescindibles i quines previsions hi ha per al seu esgotament? A partir de la investigació de Valero, aquest article desgrana set exemples de materials crítics que poden fer trontollar el model productiu mundial durant les pròximes dècades.
El liti, bàsic per a les bateries i amb les majors reserves a Xile
El liti és un element bàsic per a les bateries dels vehicles elèctrics. La seva producció s’ha multiplicat per 8 en els darrers 20 anys. Xile és el país amb més reserves d’aquest material dins el seu territori, però fins ara ha estat Austràlia qui n’ha extret més cada any. Val a dir, però, que el liti ja s’utilitza per a moltes altres coses; per exemple, l’elaboració de bateries no recarregables de petits aparells electrònics, com les calculadores, els audiòfons o els marcapassos. D’altra banda, les bateries de liti recarregables tenen la qualitat de ser molt eficients energèticament, i per això s’ha popularitzat com un material clau per als telèfons mòbils.
El nou president electe de Xile, Gabriel Boric, s’ha compromès a crear una empresa nacional per gestionar el liti
Tanmateix, segons dades del Ministeri de Mineria xilè, un 20% de la producció no va per a cap element electrònic, sinó per a la indústria del vidre i de la ceràmica. A l’últim, certs tractaments del liti fan que sigui capaç d’absorbir la humitat de l’aire, motiu pel qual s’usa també en aires condicionats. Segons els càlculs realitzats per l’institut de recerca que dirigeix la científica Alicia Valero, el risc d’escassetat de liti és “mitjà-alt”. Per al nou president electe de Xile, Gabriel Boric Font, aquest és un “recurs estratègic”. El futur mandatari del país, catapultat per una candidatura electoral d’esquerres que ha derrotat un candidat d’extrema dreta, s’ha compromès a crear una empresa nacional de liti que en faci l’extracció i que serveixi també de trampolí per tractar-lo i donar-hi valor afegit des de Xile en lloc d’exportar-lo en brut.
El fòsfor, essencial per a l’agricultura i impossible de reemplaçar
El fòsfor té un paper clau en allò que mengem cada dia. Concretament, és un dels tres elements bàsics dels fertilitzants, que s’empren per fer que les terres agrícoles siguin més productives. La diferència, tanmateix, és que els altres dos (nitrogen i potassi) abunden en la naturalesa. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), almenys un 25% de la terra fèrtil està degradada, i per això necessiten aquests fertilitzants. “Avui en dia hi ha molta menys fam al món perquè va haver-hi una revolució de l’agricultura amb els fertilitzants”, explica l’experta en materials Alicia Valero. Per això, l’esgotament de fòsfor suposaria un repte molt difícil de resoldre de cara a l’alimentació de la població mundial.
Les majors reserves mundials de fòsfor es troben al territori ocupat del Sàhara Occidental
La rellevància del fòsfor també es fa notar en la geopolítica: suposa el 20% de les exportacions del Marroc malgrat que les reserves es troben al territori ocupat del Sàhara Occidental. “És impossible reemplaçar-lo per cap altre element químic: només el fòsfor és capaç de desenvolupar aquesta funció”, remarca Antonio Valero, pare d’Alicia Valero i també expert en la matèria. Tampoc no es pot produir artificialment en un laboratori. La importància d’aquest mineral, doncs, és cabdal: “O descobrim una altra revolució verda en què no necessitem aquests fertilitzants minerals, o ho tenim difícil”, destaca Valero.
El coure, el material dels cables que es pot acabar abans del 2050
El coure és, juntament amb l’alumini, un dels metalls més utilitzats del món. És un bon conductor, i per això és bàsic per a l’electrònica. Segons la patronal europea Copper Alliance, el seu ús als cotxes es remunta a la posada en marxa de la fàbrica Ford el 1916, i avui en dia cada vehicle conté almenys 15 quilos d’aquest material. Entre els seus usos, destaquen també la refrigeració, els aires condicionats, les canonades, la indústria marítima o la construcció. La demanda de coure s’ha duplicat en els darrers 25 anys. Xile també lidera la producció mundial d’aquest material, amb un terç del total, seguit de lluny per la Xina (8%), el Perú (8%) i els Estats Units (7%). De fet, el coure representa la meitat de les exportacions del país andí.
Com que el coure és clau per a aerogeneradors i panells solars, el seu consum pot anar lligat al compliment dels objectius de descarbonització contra l’emergència climàtica. Alicia Valero ha analitzat com pot evolucionar aquest mercat tenint en compte l’objectiu de no superar els dos graus d’escalfament global. Seguint els càlculs de Valero, si s’instal·lessin tots els equips d’energies renovables necessaris per aconseguir-ho, s’esgotarien les reserves de coure abans del 2050.
Les terres rares: essencials per a les tecnologies verdes i controlades per la Xina
Les terres rares inclouen un conjunt de 17 elements de la taula periòdica com els lantànids, l’itri o l’escandi que són essencials per al desenvolupament de les noves tecnologies i de les energies renovables. El neodimi i el disprosi els trobem en els imants permanents de l’eòlica. També hi ha un nombre cada cop major de terres rares en fluorescents i LED, en vehicles o a l’electrònica. La seva producció s’ha multiplicat per 7 en els últims 40 anys, i actualment està controlada en més d’un 80% per la Xina. El 2011, el Govern xinès va limitar dràsticament les seves exportacions de terres rares a 24.000 tones, davant d’una demanda exterior que ascendia fins a les 60.000 tones. Controlant la clau de l’exportació, la Xina podia arribar a controlar el desenvolupament global de les noves tecnologies sostenibles.
L’indi, el gal·li i el tel·luri: molt escassos i altament utilitzats
L’indi, el gal·li i el tel·luri són tres elements clau per a les noves tecnologies i l’energia solar fotovoltaica. La seva producció anirà en augment els pròxims anys, però es tracta d’elements molt escassos en l’escorça terrestre. La producció d’aquests tres elements junts no supera les 1.000 tones anuals en l’àmbit mundial i, tot i això, cada cop són més habituals a les nostres llars. La tecnologia tàctil és una de les aplicacions bàsiques de l’ITO (òxid d’indi i estany, en la sigla en anglès), un material semiconductor present als telèfons mòbils o a les tauletes. L’indi i el gal·li també són presents a les tecnologies LED, donant diferents colors a la il·luminació eficient.
