19/05/2025 | 06:00
Salvador Illa va guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya el maig de 2024 en una campanya marcada pel Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport i el Quart Cinturó. Unes polèmiques que van acabar fent caure el Govern de Pere Aragonès davant la impossibilitat d’aprovar els pressupostos de la Generalitat. Un any després, tots aquests grans projectes urbanístics i noves infraestructures es mantenen en un segon pla mediàtic. A Catalunya, però, continuen planificant-se grans obres amb pressupostos milionaris. En quin punt es troben? Quines transformacions i grans esdeveniments avancen fora del focus?
1. L’ampliació de l’aeroport, “abans de l’estiu”
El projecte per ampliar l’aeroport del Prat encara és inconcret, però està a punt de reflotar. Malgrat el fracàs inicial de la proposta d’AENA per allargar la tercera pista i construir una nova terminal, Salvador Illa ha expressat en diverses ocasions la voluntat de fer créixer la infraestructura. Fa només una setmana, explicava que “idealment” presentaria una proposta en aquest sentit “abans de l’estiu”.
Fa més d’un any que la Generalitat i l’Estat van crear una comissió, que defineixen com a “tècnica”, per abordar el futur de l’aeroport. D’allà en pot sortir un pla concret per fer aquesta ampliació que els dos governs i AENA assumeixin com a propi. En un primer moment, l’empresa gestora dels aeroports va estimar en 1.700 milions d’euros la inversió necessària.
Els experts estimen que cal reduir en un 72% les emissions del sector del transport a Catalunya abans del 2035
En tot cas, qualsevol projecte d’ampliació haurà d’explicar com es pot fer compatible amb els pressupostos de carboni que ha presentat recentment el Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic de Catalunya (CECC). El Comitè ha estimat que cal reduir en un 72% les emissions del sector del transport a Catalunya abans del 2035, i que, per fer-ho, és necessària “la restricció dels serveis aeris entre ciutats peninsulars connectades per tren”. La previsió de Maurici Lucena, president d’AENA, és que les obres d’ampliació de l’aeroport podrien estar llestes l’any 2034.
2. L’ampliació del port: més creuers, més combustibles i més cotxes
Al port de Barcelona, conviuen diferents projectes d’ampliació que ja estan en marxa. MSC acaba d’inaugurar la sisena terminal de creuers, i ja s’ha iniciat la construcció de la setena, que ha quedat en mans de Royal Caribbean. A més, està en marxa l’adjudicació d’una altra terminal especialitzada en ferris, per 61 milions d’euros.
En l’àmbit del transport de mercaderies, el port també ha premut l’accelerador. Es destinaran 72 milions d’euros als primers treballs del nou moll Catalunya, mentre alhora s’està preparant la construcció de tres nous punts d’atracada de líquids a granel. L’objectiu principal és que serveixi per carregar i descarregar combustibles, amb una inversió per fer-ho possible de 124 milions d’euros.
A més, hi ha la creació d’una nova terminal que servirà principalment per a la importació de cotxes. És la tercera amb aquesta especialitat al port barceloní, i s’espera que mogui uns 180.000 vehicles l’any. Fa poques setmanes, s’ha adjudicat aquesta construcció a un grup empresarial japonès, NYK, que mantindrà la concessió durant 27 anys.
3. El nou canal d’Urgell
La renovació del canal d’Urgell es planteja com una obra clau per a l’agricultura de regadiu catalana. La inversió prevista per fer-la possible és gairebé tan alta com la de l’aeroport del Prat: 1.400 milions d’euros. La concreció de l’obra, que busca augmentar l’eficiència en l’ús de l’aigua, també depèn dels acords que es concretin entre la Generalitat i l’Estat. De moment, ja ha començat una primera fase de les obres en què, entre d’altres, s’estan construint tres basses a Castellserà, Penelles i Juneda que podran emmagatzemar prop d’un milió de metres cúbics d’aigua.
El ministre d’Agricultura, Luis Planas, va explicar a 3Cat que “cal establir un pla de treball multianual, d’entre 8 i 12 anys”, per completar l’obra. L’acord per concretar-ho no està tancat; però, segons va avançar Nació, es preveu que les administracions paguin el 70% del cost, i que els pagesos beneficiats n’hagin d’assumir el 30% restant.
4. El magatzem marí de C02 de Repsol
Repsol té un projecte per emmagatzemar emissions contaminants al mar, davant del delta de l’Ebre, i la Comissió Europea li ha adjudicat una subvenció de 205 milions d’euros per fer-ho realitat. En concret, es tracta de TarraCO2, considerat un projecte estratègic de descarbonització industrial. La infraestructura s’ha de situar a 45 quilòmetres de la costa tarragonina, sobre el Delta, i a 1.600 metres de profunditat. Estaria connectada amb la petroquímica amb un gran conducte submarí.
TarraCO2 podrà guardar fins a 54 milions de tones d’aquests gasos, més del que tot Catalunya emet en un any
La seva funció és acumular aquelles emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) considerades difícils d’eliminar, i tindria capacitat per guardar fins a 54 milions de tones d’aquests gasos, més del que tot Catalunya emet en un any. El ministre d’Indústria, Jordi Hereu, va valorar-ho com “un impuls a una indústria absolutament fonamental”.
Repsol també té un altre gran projecte a Tarragona, l’ecoplanta, però aquest es mantindrà dins de les instal·lacions del complex petroquímic. Es tracta d’una aposta de 800 milions d’euros perquè les seves instal·lacions puguin transformar residus urbans en metanol. L’empresa va amenaçar de retirar aquesta darrera inversió si es mantenia l’impost als beneficis extraordinaris de les empreses energètiques, i finalment l’impost va ser eliminat.
5. La Ryder Cup: Catalunya serà la capital del golf
Tot apunta que Catalunya serà la seu de la Ryder Cup l’any 2031. Un dels principals tornejos de golf a escala mundial aterrarà a Caldes de Malavella, però abans caldrà fer inversions d’aproximadament 140 milions d’euros. Encara no s’ha fet públic l’acord que detalli quina part d’aquests diners vindrà de fons públics, però mitjans com el diari Ara expliquen que es farà públic durant les setmanes vinents.
L’acord ha estat facilitat pel sector hoteler, Josep Sánchez Llibre i Emili Cuatrecasas
Les negociacions per acollir aquest torneig, que impliquen la Generalitat, havien arribat a trencar-se la en legislatura passada perquè els organitzadors exigien vincular-la a la construcció d’una urbanització de 185 xalets de luxe. El Periódico destaca que finalment l’acord ha estat facilitat per les pressions del sector hoteler i les gestions dels empresaris Josep Sánchez Llibre i Emili Cuatrecasas.
6. Els nous barris del Baix Llobregat
Entre Gavà i Castelldefels, es preveu construir 4.896 pisos en l’anomenat Pla de Ponent, situat al voltant del corredor biològic entre el Garraf i el delta del Llobregat. El 60% no seran protegits, sinó de mercat lliure. A l’altre cantó del municipi gavanenc també s’hi farà un nou barri, el Roca City Gavà Viladecans. Sumarà 2.700 pisos més, on l’habitatge protegit també serà minoria. En aquest darrer barri, la major part del sostre edificable serà per a usos industrials, sobretot de Roca Group, i es reserven 24.000 metres quadrats per fer-hi un hotel o una residència.
L’últim espai verd de Cornellà de Llobregat també es convertirà, si acaba complint-se el pla urbanístic Ribera-Salines, en uns 2.500 pisos. En aquest cas, el 80% de l’habitatge sí que és protegit, però el projecte destaca pel fet d’ubicar-se en una zona inundable. I al Prat de Llobregat, municipi que no governen els socialistes sinó els Comuns, també hi ha planejats 5.400 habitatges a l’extrem nord i 2.600 al cantó sud, amb un percentatge d’habitatge protegit del 45%.
7. El Hard Rock, encallat però viu
El Hard Rock es manté encallat en l’espera d’aprovar un nou Pla director urbanístic (PDU) que el faci possible, però ni els alcaldes que el volen ni la plataforma que s’hi oposa no el donen per mort. En una resposta parlamentària, el Govern va explicar la setmana passada que els inversors “no han manifestat la seva voluntat ni de modificar ni d’aturar el projecte”.
La cambra catalana va aprovar fa mesos un augment de l’impost del joc als casinos fins al 55%, fet que desincentivaria aquesta part del negoci. Aturem Hard Rock i el Gepec han anat més enllà i han presentat un nou recurs contra la llicència de casino del complex, ja que consideren que és irregular. Per tirar endavant, els promotors haurien de superar aquests esculls i recuperar la modificació del Pla director, però encara falta un informe d’impacte ambiental per poder fer aquest pas. A banda, el Departament d’Empresa ja va determinar, en un altre informe, que caldrien inversions de seguretat en l’empresa veïna Ercros per poder donar llum verda al Hard Rock.
8. El Quart Cinturó: una pluja de milions en vuit quilòmetres
Els acords d’investidura de Salvador Illa descartaven, almenys sobre el paper, completar l’autopista B-40, que havia de cosir el Vallès. És un projecte ideat en el tardofranquisme i completat des de fa 15 anys entre Abrera i Terrassa, però que tenia l’aspiració d’arribar fins a Granollers i la Roca. En campanya, el president havia promès completar-lo.
El que sí que està planificat és el pas següent: fer que l’autopista arribi fins a Sabadell. És a dir, afegir vuit quilòmetres de via que connectin amb la part que ja està acabada, amb un pressupost associat de 200 milions d’euros. Ara bé: als tres trams anteriors, les obres van acabar costant el doble de l’anunciat inicialment. A més, els ajuntaments de Terrassa i de Sabadell volen que una gran part de l’obra sigui soterrada, un extrem que en multiplicaria el cost: només la part del municipi egarenc arribaria als 900 milions. En tot cas, les obres encara no estan licitades i es preveu que es podrien allargar fins a nou anys. La plataforma contrària al projecte, que agrupa 270 entitats, ja ha recaptat fons per intentar paralitzar-ho als tribunals.
