22/04/2025 | 06:00
Els mapes de la contaminació de Catalunya mostren en quins llocs es respira millor i pitjor arreu del país. Si ens fixem en la contaminació per partícules PM2,5 i en el diòxid de nitrogen (NO2), els pitjors registres són al centre de la ciutat de Barcelona. A Sant Andreu de la Barca tenen el rècord negatiu pel que fa a partícules PM10, i l’estació meteorològica més afectada per l’ozó troposfèric és al Pallars Jussà.
A partir d’una anàlisi de les dades publicades diàriament per la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), CRÍTIC ha elaborat quatre mapes per avaluar com s’ha respirat a Catalunya aquest any 2024. Els contaminants de l’aire més preocupants a Catalunya són el diòxid de nitrogen, l’ozó troposfèric i les partícules PM10 i PM2,5.
La contaminació per partícules petites, les PM2,5, és la que impacta de manera més diferenciada a la ciutat de Barcelona. Les estacions de mesura amb valors més alts (15 µg/m³) són en estacions com la de plaça de la Universitat i la de Gal·la Placídia, és a dir, allà on hi ha més concentració de trànsit. Xavier Querol, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), explica que es veu un contrast clar amb altres punts de mesura de la mateixa ciutat que són més llunyans del trànsit rodat, com ara el de Palau Reial (9 µg/m³). Al mateix temps, municipis com Mollet del Vallès (12 µg/m³) tenen un grau de contaminació pitjor que algunes zones de la capital, com la Zona Universitària o la Vall d’Hebron. L’aire menys afectat per aquestes partícules al conjunt de l’àrea metropolitana és a Sant Cugat del Vallès (7 µg/m³). Un estudi de l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) va calcular que l’any 2022 s’havien produït 239.000 morts prematures a la Unió Europea per l’exposició a aquest tipus de partícules.
239.000 europeus van morir prematurament l’any 2022
per l’exposició
a les partícules PM2,5
Per contra, les localitats on es respiren menys partícules d’aquest tipus són la Sénia, al Montsià, i Sort (5 µg/m³), al Pallars Sobirà. Hi ha una proporció de les partícules PM2,5 que no té a veure amb el trànsit, sinó que es genera a partir de la reacció entre altres elements contaminants que s’originen en espais com el port o les zones industrials. Aquesta altra part de la contaminació es reparteix de manera més uniforme per les regions metropolitanes que envolten les infraestructures i les indústries, és a dir, també arriba a les zones més pacificades dels cotxes. Per complir la nova directiva europea de l’aire, cap estació de mesura no podrà superar el valor límit de mitjana anual per a l’any 2030, que és de 10 µg/m³.
L’ozó troposfèric (O3) és un contaminant amb una distribució territorial molt diferent dels altres, ja que no afecta especialment les zones més poblades o industrials. A Catalunya, impacta amb més força al Montsec (92 µg/m³), a Begur (79 µg/m³) i a la Sénia (77 µg/m³). A Europa es van produir 70.000 morts atribuïbles a l’exposició a l’ozó troposfèric l’any 2022, segons l’AEMA.
Es tracta d’un contaminant de l’aire secundari, és a dir, que no surt directament des dels vehicles o processos industrials, sinó que es crea a partir d’una reacció entre altres gasos que hi ha a l’atmosfera. Per a Xavier Querol, “les emissions de l’entorn de Barcelona i del Vallès pugen per les valls, es combinen amb la radiació solar i creen reaccions que acaben provocant aquests nivells d’ozó”. Els valors més baixos d’aquest gas són a Bellver de Cerdanya (36 µg/m³), a Montcada i Reixac (39 µg/m³) i a Martorell (40 µg/m³).
En l’ozó troposfèric, el determinant clau per avaluar si se superen els límits legals de contaminació no és el seu valor mitjà anual, sinó els seus pics. L’any 2030, cap estació no podrà haver superat els 120 µg/m³ de mitjana diària més de 18 vegades en els mesos més càlids de l’any.
La contaminació per diòxid de nitrogen és especialment forta a l’Eixample de Barcelona (33 µg/m³), a Mollet del Vallès (29 µg/m³), a Terrassa (28 µg/m³), a Sabadell (28 µg/m³) i a Montcada i Reixac (28 µg/m³). Xavier Querol explica que “gairebé el 70% d’aquest gas prové del trànsit rodat”. En canvi, els llocs on l’aire és més lliure d’aquest gas són les estacions del Montsec, al Pallars Jussà (1 µg/m³), de Vandellòs (2 µg/m³) i del Montseny (2 µg/m³).
L’exposició al diòxid de nitrogen va fer morir prematurament 48.000 europeus l’any 2022, segons l’estudi de l’Agència Europea de Medi Ambient. Per complir la nova directiva europea de qualitat de l’aire, caldrà que cap estació no passi d’una mitjana anual de 20 µg/m³ l’any 2030.
Pel que fa a la contaminació per partícules PM10, l’afectació més greu és en zones industrials del Baix Llobregat. L’aire més ple de PM10 és a Sant Andreu de la Barca (29 µg/m³), a Sant Vicenç dels Horts (28 µg/m³), al Prat de Llobregat (27 µg/m³) i a Girona (25 µg/m³).
Els factors que originen aquesta contaminació són principalment la indústria i el trànsit, a més de les reaccions entre altres contaminants. De cara al 2030, per complir la normativa europea, també cal abaixar tots aquests valors per sota dels 20 µg/m³. L’aire més lliure d’aquest contaminant es troba al Montsec, a la Sénia i a l’Ametlla de Mar.
Les dades milloren, però no prou
L’investigador Xavier Querol explica que en els darrers 20 anys hi ha hagut una millora progressiva en els nivells de contaminació de l’aire. L’àmbit en què s’ha avançat menys, tanmateix, és el de les partícules, tant les PM10 com les PM2,5: “Des de. 2010, ens hem quedat estancats”.
En tot cas, encara se superen en molts casos els límits de cada contaminant que marca la nova directiva europea per al 2030. Querol remarca que “cal posar-se les piles aplicant mesures ara”, ja que, si no, serà impossible reduir tant la contaminació d’un any per a l’altre quan s’acosti la data límit.
