Informació d’última hora amb dades i anàlisi sobre l’atac dels Estats Units a Veneçuela i la captura il·legal de Nicolás Maduro per part de l’exèrcit nord-americà.
Què és la doctrina Monroe que esmenta Donald Trump i per què és important en l’estratègia militar dels Estats Units
03/01/2026 | 15:15
La doctrina Monroe és un principi formulat el 1823 pel president James Monroe, que advertia les potències europees que qualsevol ingerència al continent americà seria considerada una amenaça per als Estats Units. En el seu origen, es presentava com una política de no colonització i de separació d’esferes entre Europa i les Amèriques.
Tal com recorda una anàlisi recent d’Agenda Pública, la doctrina Monroe ha estat reinterpretada de manera recurrent al llarg dels segles XIX i XX, i ha servit de marc ideològic per legitimar intervencions polítiques, militars i econòmiques dels Estats Units a la regió, sobretot durant la Guerra Freda. Aquest llegat és clau per entendre per què l’Amèrica Llatina ha estat sovint definida com el “pati del darrere” de Washington, una expressió que resumeix la subordinació històrica de molts països als interessos nord-americans.
La referència explícita que hi ha fet ara Donald Trump en la seva compareixença després de l’atac contra Veneçuela i la captura il·legal de Nicolás Maduro s’inscriu en un gir estratègic més ampli. Segons l’anàlisi d’Agenda Pública, la nova Estratègia de seguretat nacional dels Estats Units recupera una “doctrina Monroe rediviva” com a part d’una redefinició de la funció hegemònica del país: menys multilateralitat, relacions estrictament funcionals i una concepció de la política internacional com a competència entre blocs. En aquest esquema, l’hemisferi occidental torna a ser considerat un espai d’influència prioritària que cal blindar davant actors rivals com la Xina o Rússia.
Un article de BBC News Mundo aporta el context històric de fons i subratlla que la doctrina, resumida en el lema “Amèrica per als americans”, va acabar justificant una trentena d’intervencions nord-americanes a l’Amèrica Llatina. Tot i que molts historiadors qüestionen la seva vigència literal avui, la BBC destaca que la idea central —el paper preponderant dels Estats Units sobre els seus veïns— continua operant. En el context actual, la invocació de la doctrina Monroe per part de Trump no és només una referència històrica: és un senyal polític i militar que ajuda a entendre per què Washington torna a situar el Carib i Veneçuela al centre del seu relat de seguretat i d’influència regional.
Trump: “Controlarem Veneçuela fins que hi hagi una transició segura”
03/01/2026 | 16:04
Trump es vanagloria de l’operació a Veneçuela on s’ha fet servir tot el poder militar nord-americà amb la voluntat, diu, de portar Nicolás Maduro davant la justícia. Segons el mandatari, el motiu de la captura és la suposada “campanya de narcoterrorisme contra els Estats Units” impulsada pel president veneçolà
“Controlarem Veneçuela fins que hi hagi una transició segura”, ha dit Trump en una compareixença des de Florida, on també ha assegurat que la seva Administració no permetrà que qui prengui el poder continuï on ho ha deixat Maduro. “Governarem el país fins que puguem entregar-lo de manera apropiada: volem la pau i la justícia per al poble veneçolà”, ha afirmat el president dels Estats Units, i hi ha afegit: “No podem permetre’ns que algú altre governi sense tenir al pensament el que convé a la ciutadania”.
Trump també ha parlat del negoci del petroli i ha assegurat que les majors companyies dels Estats Units explotaran aquest recurs al país llatinoamericà. “Hi invertiran milers de milions de dòlars per arreglar les infraestructures malmeses i obtenir diners per al país”. Així mateix, ha advertit que Washington està preparada per a una segona onada d’atacs militars a Veneçuela en cas que sigui necessari.
L’ONU descarta el paper protagonista de Veneçuela en el narcotràfic internacional
03/01/2026 | 13:32
La fiscal general dels Estats Units, Pamela Bondi, ha assegurat que Nicolás Maduro i la seva dona i diputada, Cilia Flores, seran processats per conspiració narcoterrorista. Tanmateix, els informes de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) desmentirien que els atacs dels EUA a Veneçuela i el segrest del president veneçolà tinguin relació realment amb aquest delicte.
Segons l’informe anual de 2025 publicat per l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (ONUDD), el país llatinoamericà no seria un actor rellevant en el tràfic global de substàncies com la cocaïna i descarta el seu suposat paper protagonista en el narcotràfic internacional. De fet, l’organisme apunta els Estats Units com el principal destí d’aquesta droga i el país amb la pitjor crisi de consum.
Tot i que l’ONU desmenteix la narrativa dels Estats Units en relació amb la droga a Veneçuela, el president Donald Trump també assenyala Nicolás Maduro com el mandatari que seria darrere del Càrtel dels Sols, una suposada organització criminal que Washington assegura que existeix. Les primeres referències a aquest càrtel es remunten als anys noranta; però, avui, ningú no en pot assegurar l’existència.
Tal com explica la investigadora i coordinadora de recerca del CIDOB, Anna Ayuso, en aquest article a eldiario.es, “una cosa és que hi hagi un sector de l’exèrcit implicat en relacions amb el narcotràfic i una altra cosa és que liderin el càrtel”. I hi afegeix: “No hi ha cap evidència que siguin ells els que organitzen aquesta activitat i, molt menys, que sigui directament el Govern qui ho fa”.
Una llarga història d'intervencions nord-americanes a l'Amèrica Llatina
03/01/2026 | 12:15
L’atac dels Estats Units a Veneçuela és l’últim reflex d’una llarga història d’intervencions nord-americanes a tota l’Amèrica Llatina, especialment durant la Guerra Freda. Un article de la universitat nord-americana de Harvard del 2005 va repassar els episodis en què els EUA van intervenir a l’Amèrica Llatina per canviar-hi governs i va concloure que del 1898 al 1994 havia passat fins en 41 ocasions: una vegada cada 28 mesos. I, això, tenint en compte que l’estudi no va incloure casos “en què els EUA van intentar deposar un govern llatinoamericà, però van fracassar en l’intent”, com en el cas de Cuba.
La cadena Al-Jazeera esmenta algunes d’aquestes intervencions des de la Segona Guerra Mundial:
- Guatemala – 1954: la CIA va donar suport a un cop d’estat que va enderrocar el president electe Jacobo Árbenz Guzmán després de dur a terme reformes de la terra que afectaven els interessos corporatius dels Estats Units i que va donar lloc a dècades d’inestabilitat i de Govern militar.
- Cuba – 1959-1961: després que Fidel Castro va enderrocar el dictador Fulgencio Batista el 1959, els Estats Units van tractar de destituir Castro. L’acció culminant va ser la fallida invasió de la badia de Cochinos, amb el suport de la CIA, el 1961.
- El Brasil – 1964: els Estats Units van donar suport a les forces anticomunistes i als polítics pro-nord-americans i van ajudar a aplanar el camí per a un cop militar que va eliminar el president João Goulart i va instal·lar una dictadura que va durar fins al 1985.
- La República Dominicana – 1965: tropes nord-americanes van envair el territori per evitar el retorn del president d’esquerres Juan Bosch, esmentant els temors d’una “segona Cuba”, i van ajudar a instal·lar un Govern alineat amb els Estats Units.
- L’Equador – 1961-1963: grups anticomunistes amb el suport dels Estats Units van coincidir amb una etapa d’inestabilitat política que va acabar en un cop d’estat militar, la ruptura de les relacions amb Cuba i un alineament més estret del país amb Washington.
- Bolívia – 1964-1970: la CIA va donar suport als cops d’estat contra els líders electes, incloent-hi Víctor Paz Estenssoro, i més tard va treballar per enderrocar el president Juan José Torres després de nacionalitzar empreses nord-americanes.
- L’Uruguai – 1960-1973: l’assistència de seguretat dels Estats Units i la cooperació d’intel·ligència van donar suport a la repressió dels grups d’esquerra abans d’una dictadura militar.
- Xile – 1970-1973: la CIA va finançar els esforços de l’oposició contra el president Salvador Allende, que va conduir al cop militar de 1973 per Augusto Pinochet i una dictadura de 17 anys, amb el suport dels Estats Units.
- L’Argentina – 1976: els Estats Units van donar suport a la junta militar que va prendre el poder, un règim responsable de la tortura generalitzada i de les desaparicions durant la “Guerra Bruta”.
- El Salvador – dècada de 1980: els Estats Units van augmentar massivament l’ajuda militar durant la guerra civil i van donar suport a les forces responsables d’atrocitats com la massacre d’El Mozote de 1981.
- Nicaragua – dècada de 1980: els Estats Units van donar suport als rebels contra el Govern sandinista, fins i tot a través de l’operació encoberta Iran-Contra.
- Grenada – 1983: els Estats Units van envair el país després dels disturbis interns, esmentant preocupacions sobre el “Govern marxista i la influència cubana”, i van substituir l’executiu per una Administració alineada amb els Estats Units.
- Panamà – 1989-1990: forces nord-americanes van envair Panamà per eliminar el governant militar Manuel Noriega i van refermar la influència dels Estats Units sobre la zona del canal de Panamà.
Si voleu complementar aquesta informació, també podeu llegir aquest article de The New York Times o aquest altre de la BBC amb més informació.
[VÍDEO] Seguiment en directe de TeleSur
03/01/2026 | 11:35
Seguiment en directe de l’agressió militar nord-americana al canal de notícies llatinoamericà TeleSur.
Concentracions de protesta a Barcelona i a València davant l'atac contra Veneçuela
03/01/2026 | 08:20
Davant l’atac nord-americà, diverses entitats de l’Esquerra Independentista han convocat una concentració de protesta avui, dissabte, 3 de gener. A Barcelona, la concentració és a les sis de la tarda davant del consolat de Veneçuela (a la plaça d’Urquinaona, 6). A València, la concentració és a les set davant del consolat dels Estats Units (al carrer del Doctor Romagosa, 1).
Entrevista d'Ignacio Ramonet a Nicolás Maduro: "La nostra consigna és molt clara: no a la guerra, sí a la pau"
03/01/2026 | 10:59
En una entrevista recent publicada per Le Monde Diplomatique, Nicolás Maduro conversa amb el periodista Ignacio Ramonet. L’entrevista va ser enregistrada dins d’un cotxe la tarda del 31 de desembre i va ser publicada l’1 de gener i resulta especialment reveladora en el context actual.
En l’entrevista, Maduro mostra un rebuig explícit a la guerra, defensa la pau i apel·la directament a la societat nord-americana, que defineix com a “poble amic”. En diversos moments insisteix que el conflicte no s’ha d’interpretar com una confrontació entre pobles, sinó com una deriva política evitable: “Al poble dels Estats Units li dic que aquí, a Veneçuela, hi té un poble amic” i “aquí hi té un poble germà, amistós i pacífic, i que hi té també un govern amic”.
En aquesta línia, subratlla una consigna que repeteix al llarg de la conversa: “La nostra consigna és molt clara: no a la guerra, sí a la pau”, i vincula aquesta posició a una defensa del multilateralisme: “La humanitat aspira al diàleg, a la diplomàcia, a la pau i al respecte entre els estats, al respecte entre els pobles”.
Maduro també hi introdueix elements de desescalada i d’obertura a una sortida negociada amb Washington. Hi assegura que Veneçuela està disposada a parlar “seriosament” si hi ha voluntat política i situa el diàleg com una alternativa a l’amenaça militar: “Volem pau. Volem respecte al dret internacional”. En el terreny pràctic, hi afirma que hi ha marge per a acords concrets: “Si volen conversar seriosament sobre un acord de lluita contra el narcotràfic, estem preparats” i “si volen petroli de Veneçuela, Veneçuela està preparada per a inversions nord-americanes com amb Chevron, quan vulguin, on vulguin i com vulguin”. Amb referència al contacte directe amb Donald Trump, destaca el to de la conversa com un possible punt de partida: “Vam conversar 10 minuts. Va ser una conversa, com ja he dit, respectuosa, molt respectuosa, cordial”.
Les reserves de petroli de Veneçuela, clau geopolítica del conflicte
03/01/2026 | 09:49
Veneçuela concentra les reserves de petroli més grans del planeta, i aquest fet, que moltes vegades queda fora de les anàlisis polítiques que es fan, és un element central per entendre el rerefons de l’ofensiva nord-americana actual. Pel que fa a les dades del sector energètic internacional, el país sud-americà acumula, segons The New York Times, més de 300.000 milions de barrils, prop del 17%-18% de les reserves mundials conegudes, per davant de potències com l’Aràbia Saudita, Rússia o els Estats Units. En aquest vídeo es pot veure la proporció de les reserves veneçolanes respecte al global mundial.
El petroli ha estat històricament un eix central en les relacions entre Washington i Caracas. Fins al 2019, els EUA eren el principal comprador de cru veneçolà. Aquell any, durant el primer mandat de Donald Trump, les sancions contra la petroliera estatal Petrolis de Veneçuela van tallar el comerç. Amb l’Administració de Biden es van aprovar llicències limitades que van permetre una represa parcial de les exportacions, però amb volums baixos.
Actualment, la major part del petroli veneçolà es dirigeix a la Xina. Malgrat el context advers, algunes multinacionals occidentals continuen presents al país. La principal és Chevron, que produeix aproximadament una quarta part del cru veneçolà i manté operacions actives des de fa dècades. També hi operen la italiana Eni i l’espanyola Repsol, sobretot en el sector del gas. Aquestes empreses es mantenen al país en l’espera que, a llarg termini, el pes de les reserves acabi jugant a favor seu.
Amb una producció nord-americana que podria estancar-se els pròxims anys i una demanda global encara a l’alça, assegurar fonts alternatives de subministrament fora de l’Orient Mitjà i de Rússia és un objectiu clau per a Washington. El Govern de Nicolás Maduro denuncia que aquest interès energètic explica l’agressió militar i parla obertament d’un intent d’apoderar-se dels recursos del país.
Què sabem i què no de l'atac nord-americà contra Veneçuela?
03/01/2026 | 09:49
Què en sabem a aquesta hora?
- Atac confirmat. El Govern de Veneçuela ha confirmat que els bombardejos registrats aquesta matinada a Caracas i en zones dels estats de Miranda, d’Aragua i de La Guaira són fruit d’un atac militar dels Estats Units. Washington també n’ha assumit l’autoria.
- Objectius civils i militars. Segons Caracas, les explosions han afectat “localitats civils i militars”. Les detonacions s’han produït cap a les dues de la matinada (hora veneçolana), després de setmanes d’escalada de tensions.
- Resposta del Govern veneçolà. L’executiu liderat per Nicolás Maduro ha decretat l’“estat de commoció exterior”, ha ordenat el desplegament del comandament per a la defensa integral i ha advertit que es reserva el dret a la legítima defensa, invocant la Carta de les Nacions Unides.
- Detenció anunciada per Washington. El president dels EUA, Donald Trump, ha assegurat que Maduro i la seva dona, Cilia Flores, han estat capturats i traslladats amb avió fora del país, en una operació “en col·laboració amb les forces de l’ordre dels EUA”. Trump ha anunciat una compareixença pública.
- Desmentiments i exigències. La vicepresidenta veneçolana, Delcy Rodríguez, ha afirmat que desconeix el parador del president i ha exigit als EUA una “prova de vida”, a més de condemnar el que qualifica de “brutal agressió” i denunciar una violació flagrant del dret internacional.
- Reaccions regionals. El president de Colòmbia, Gustavo Petro, ha afirmat que Caracas està sent “bombardejada amb míssils” i ha demanat la convocatòria urgent del Consell de Seguretat de l’ONU.
El que no en sabem (o no està verificat)
- Situació real de Maduro. No hi ha confirmació independent sobre la detenció, l’estat de salut ni el lloc on es trobarien Maduro i Cilia Flores.
- Abast i víctimes. No s’han publicat dades contrastades sobre víctimes mortals o ferits, ni sobre els danys materials exactes.
- Durada i objectius de l’operació. Washington no ha detallat l’abast temporal ni els objectius militars concrets de l’atac.
- Resposta internacional immediata. Encara no consta una resolució ni una reunió formal del Consell de Seguretat de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
