Crític Cerca
Dades

Mapes i dades bàsics per entendre els resultats del 26-J a Catalunya

En Comú Podem ha tornat a guanyar i manté els 12 diputats. ERC repeteix en segon lloc, i també manté els nou. CDC segueix amb vuit. El diputat que perd el PSC —que baixa a set— passa al PP —que puja a sis—, mentre que Ciutadans es queda amb cinc. Més enllà dels grans titulars i del retrat global d'un mapa electoral que s'ha mantingut força estable respecte a les eleccions del 20 de desembre, us oferim un resum en set dades bàsiques del 26-J a Catalunya. Perquè l'anàlisi al detall permet constatar que s'han mogut coses, encara que d'una manera molt inferior a l'enorme sacsejada registrada fa mig any.

28/06/2016 | 00:05

En Comú Podem ha tornat a guanyar i manté els 12 diputats. ERC repeteix en segon lloc, i també manté els nou. CDC segueix amb vuit. El diputat que perd el PSC —que baixa a set— passa al PP —que puja a sis—, mentre que Ciutadans es queda amb cinc. La participació ha caigut tres punts, cosa que s’ha traduït en 290.000 vots menys. Més enllà dels grans titulars i del retrat global d’un mapa electoral que s’ha mantingut força estable respecte a les eleccions del 20 de desembre, us oferim un resum en set dades bàsiques del 26-J a Catalunya. Perquè l’anàlisi al detall permet constatar que s’han mogut coses, encara que d’una manera molt inferior a l’enorme sacsejada registrada fa mig any.

Els Comuns perden intensitat a l’àrea metropolitana de Barcelona

L’àrea metropolitana és el principal bastió d’En Comú Podem (ECP), que el 26-J s’ha consolidat com la formació hegemònica del Principat en les eleccions estatals. Ara bé, els Comuns han perdut vigor, sobretot a les seves places més fortes. El lila que el 20 de desembre va tenyir la pràctica totalitat de l’àrea metropolitana de Barcelona —amb l’única excepció de Sant Cugat del Vallès, on va imposar-se CDC, que hi va concórrer amb la marca Democràcia i Llibertat— té ara menys intensitat. ECP ha perdut set dècimes de suport a la demarcació de Barcelona i 78.000 vots —la participació ha caigut en 215.000—, que es concentren fonamentalment en els 36 municipis de l’AMB, on s’ha deixat més de 50.000 sufragis. Les pèrdues són sensibles a Sant Adrià de Besòs (-2,1), Ripollet (-1,7), Castelldefels (-1,7), Badalona (-1,4) o Viladecans (-1,4) i també són per damunt de la mitjana de la demarcació a Barcelona (-0,9), l’Hospitalet (-0,9) o Santa Coloma de Gramenet (-0,9). A Ripollet, Castelldefels, Badalona i Barcelona formacions de l’espai dels comuns governen.

Com es pot comprovar al mapa, ECP perd sufragis en els 36 municipis metropolitans, cosa que no treu que sigui, amb claredat, la força més votada, en molts casos per davant d’un PSC que resisteix prou bé en molts dels seus feus tradicionals. Només a Begues i Torrelles, dos dels pobles més petits de l’AMB, el suport percentual a la candidatura encapçalada per Xavier Domènech ha crescut. Els millors resultats els obté a Badia del Vallès (36,1), al Prat (35,1) i a Montcada (34,8) i també supera el 30% dels vots en ciutats com Santa Coloma de Gramenet, Cornellà o Sant Boi. A Barcelona s’ha quedat en el 25,7% dels sufragis i ha perdut 22.000 vots amb relació al 20-D, en el que pot interpretar-se també com un toc d’atenció a Ada Colau, molt implicada en la campanya. A més a més, en aquesta ocasió han estat tres les poblacions metropolitanes que s’escapen del control dels Comuns. A Sant Cugat, on la força més votada ha estat ERC, s’hi sumen Sant Just Desvern i Tiana, on l’opció preferent també va ser l’encapçalada per Gabriel Rufián i Joan Tardà.

 

L’independentisme no remunta a la primera corona de Barcelona

L’àrea metropolitana és un dels territoris del Principat on les formacions independentistes obtenen pitjors resultats, juntament amb la Val d’Aran i algunes àrees de la demarcació de Tarragona. I el 26-J no n’ha estat una excepció. CDC hi ha perdut més de 25.000 vots respecte al 20-D —amb caigudes d’entre mig punt i un punt i mig en bona part dels municipis—, mentre que ERC n’ha guanyat 12.300, amb ascensos relatius que en la majoria dels casos se situen entre un i dos punts i mig. Els comicis han tornat a posar de manifest l’existència d’un vot dual, amb una menor mobilització independentista en les eleccions estatals. De fet, només al Papiol els percentatges obtinguts diumenge per ERC i CDC superen el suport que va tenir Junts pel Sí el 27-S. En tots els altres casos, la suma de les dues forces independentistes és entre 4,7 i 10,7 punts més baixa que la de JxSí el 27-S. Cal afegir-hi que en les eleccions al Parlament el vot independentista era més elevat, ja que també hi havia la candidatura de la CUP.

Dels municipis de més de 20.000 habitants de l’àrea metropolitana, entre ERC i CDC només van superar el 30% dels vots a Barcelona (30,9), Sant Cugat del Vallès (41,8) i Molins de Rei (35,7). Els republicans, que van ser la segona força a Barcelona, amb el 17,4% dels vots, no arriben ni al 10% a l’Hospitalet (8,4), Santa Coloma de Gramenet (5,8), Cornellà (7,9), Sant Boi (9,4), Viladecans (7,6) o el Prat (7,9).

Els resultats són molt pitjors en el cas de CDC, que ja partia d’un nivell molt baix després dels mals resultats del 20-D, quan va perdre la meitat dels 16 diputats que el 2011 va obtenir, encara com a CiU, al Congrés. En moltes poblacions, la candidatura de Francesc Homs va ser gairebé residual, com a l’Hospitalet (4,1), Santa Coloma de Gramenet (2,3), Cornellà (3,1), Sant Boi (4,5), Viladecans (3,7) o Barberà del Vallès (3,7). Hi ha casos extrems com Badia del Vallès, on CDC va quedar per sota de l’1% i va ser superada pel PACMA, una situació que també va viure’s als barris de l’Hospitalet de Sant Feliu i del Gornal. En diversos barris de Barcelona, com Torre Baró, Baró de Viver, Vallbona, Ciutat Meridiana o les Roquetes, els convergents també van quedar per sota del 2%, molt lluny del 27,2% de Sarrià. A la capital, CDC cau a la cinquena força.

ERC supera CDC com a partit hegemònic a l’interior del Principat

Juntament amb el PP, ERC és l’única formació que va guanyar vots a Catalunya diumenge. En el conjunt del Principat, el partit independentista ha passat de rebre el 16% de les paperetes el 20-D al 18,2% el 26-J, però aquest augment no s’ha traduït en l’assoliment de cap nou escó que se sumi als nou que va assolir fa mig any. Ara bé, els resultats de diumenge sí que serveixen per permetre als republicans guanyar a CDC una nova batalla en la pugna per l’hegemonia de l’independentisme. Com es veu al mapa, ERC millora resultats arreu, però ho fa de forma més acusada a les comarques de l’interior del país, on en molts casos puja més de tres punts amb relació al 20-D. Això li ha permès guanyar a les demarcacions de Girona i Lleida —el 20-D va fer-ho CDC— i convertir-se en la formació que s’imposa en més capitals de comarca, amb 24, seguida d’En Comú Podem, que va fer-ho en 12; CDC, en 5, i el PP, que va imposar-se només a la Val d’Aran, on als darrers comicis havia guanyat el PSC.

El partit d’Oriol Junqueras ha estat la força més votada en 11 capitals comarcals on fa sis mesos havia quedat darrere de CDC. Són Igualada (Anoia), Manresa (Bages), Berga (Berguedà), Girona (Gironès), Balaguer (Noguera), Sort (Pallars Sobirà), Banyoles (Pla de l’Estany), Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), Cervera (Segarra), Gandesa (Terra Alta) i la Seu d’Urgell (Alt Urgell). La sagnia de vots convergents també va donar-se en aquestes àrees; però, tot i així, el partit va poder mantenir els vuit diputats. Ara bé, si a la demarcació de Barcelona va perdre un punt de suport, a les demarcacions de Lleida, Girona i Tarragona va caure més d’un punt i mig. En tot cas, són els pitjors resultats de la història per a CDC en unes eleccions al Congrés i el partit ha perdut 86.000 vots en només sis mesos.

Els Comuns milloren en implantació fora de Barcelona

En Comú Podem ha perdut vots en totes les demarcacions, però el gran descens l’ha patit a Barcelona, on més força tenia i encara té. A la resta de territoris, les pèrdues són prou petites —1.800 vots a Tarragona, 800 a Girona i 600 a Lleida— fins al punt que amb la caiguda de participació li han permès millorar el percentatge de vot obtingut. Repassant els resultats dels Comuns fora de Barcelona, queda clar que s’han consolidat en una gran part del país, amb avenços percentuals en nombroses comarques. A les Terres de l’Ebre guanya pes (+2 a Tortosa, +6,2 a Deltebre, +2,1 a Amposta, +3 a Alcanar o +3,8 a Gandesa), un fet que també es produeix en capitals comarcals de l’interior, com Falset (+4,1) o Tremp (+2,3).

En canvi, a la segona corona metropolitana de Barcelona sí que retrocedeix però d’una manera no tan acusada com a l’àrea metropolitana. A Sabadell cau tres dècimes, a Terrassa i a Mataró, cinc, i a Granollers, sis.

El PP guanya en 12 municipis catalans

El 20-D, el PP només va guanyar en tres municipis catalans: Pontons (Alt Penedès), on té l’alcaldia; Caseres i Batea (Terra Alta). El 26-J ha revalidat la victòria en aquestes poblacions i n’ha sumat nou més. Són Roses, Vilamalla i la Jonquera (Alt Empordà), Salou (Tarragonès), Corbera d’Ebre (Terra Alta), els Omellons (les Garrigues), i Naut Aran, Vielha i Arres (Val d’Aran). En una bona part d’aquests municipis, fa sis mesos hi havia guanyat Ciutadans. La dada mostra l’avenç del PP a Catalunya, impertèrrit als casos de corrupció, a la situació econòmica i al recent escàndol de les converses secretes entre el ministre de l’Interior i cap de llista a Catalunya, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso.

A tot Catalunya, el PP ha guanyat 44.000 vots i 2,3 punts de suport, cosa que s’ha traduït en un diputat més, aconseguit a Lleida. Al mapa es pot comprovar que la formació conservadora concentra el seu avenç a la demarcació de Barcelona (35.000 vots més) i avança especialment a Sant Cugat (+3,5), Castelldefels (+3,5) i Gavà (+3,1) dins l’AMB. Fora el creixement és menor, tot i algunes puntes a les capitals com Lleida (+3,1) i Tarragona (+3,4) o en altres poblacions, com Roses (+3,5). A Barcelona és segona força al districte de Sarrià – Sant Gervasi i s’imposa al de les Corts. I, com sempre, fa els millors resultats en barris de la zona alta, com Pedralbes (37,7), les Tres Torres (32,2) i Sant Gervasi – Galvany (28,8).

El PSC resisteix a l’àrea metropolitana i a les grans ciutats

El PSC resisteix… però menys del que sembla. Els socialistes han perdut el diputat que tenien a Lleida i sumen 32.000 vots menys que fa sis mesos. Només el descens de participació li permet millorar quatre dècimes el percentatge de vot. Si es compara amb el 2011, el partit perd 360.000 vots i la meitat dels 14 diputats. Dit això, no es pot negar que la formació resisteix als seus feus de l’àrea metropolitana i també en bona part de les grans ciutats del Principat. Als municipis metropolitans més poblats guanya entre mig punt i un punt i mig de suport, un fet que també es dóna a Sabadell, Terrassa, Granollers i, en menor mesura, Mataró.

A la resta del Principat, tret d’alguna excepció, no és així. Hi perd vots i, en molts casos, també suport relatiu, com a Tarragona, Lleida i Girona. Nombrosos analistes diuen del PSOE que cada cop més és un partit del sud, amb bons resultats a Andalusia i Extremadura i pitjors a la resta de l’Estat. En el cas del PSC, cada cop més és un partit metropolità, tot i el mal resultat de Barcelona ciutat, on és quarta força, amb el 14,1 dels vots. A la demarcació de Barcelona té el 16,8% dels sufragis, xifra que baixa al 15,7 a Tarragona i que cau encara més a Girona (12,5) i Lleida (12,4).

Cap victòria de Ciutadans a tot Catalunya

Ciutadans va ser la força més votada en sis municipis catalans el passat 20 de desembre: Mont-roig del Camp (Baix Camp), Roses i Vilamalla (Alt Empordà), Arres (Val d’Aran), Salou i Vila-seca (Tarragonès). En cap d’aquests municipis no ha repetit victòria el 26-J. I és que els d’Albert Rivera no han estat els més votats en cap poble de Catalunya. Ciutadans és el partit que ha perdut més vots, un total de 112.000, però ha pogut mantenir els quatre diputats de Barcelona i el que tenia per Tarragona. Des que el 27-S va obtenir els seus millors resultats electorals, els seus resultats van en clar retrocés. Al conjunt del Principat cau més de dos punts i no és estrany trobar nuclis on el seu suport n’ha caigut més de tres. En tot cas, mantenir els cinc diputats li ha permès salvar els mobles.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies