Estat Islàmic

Dolors Bramon: “Els atemptats de Barcelona i de Cambrils no són islam”

  • Text: Núria Vilà | @nurivila1 Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 14 agost 2018

Dolors Bramon (Banyoles, 1943) intenta educar, sempre que la deixen, en l'essència de l'islam. És professora emèrita d'islamologia, i en l'actualitat fa classes a l'Institut de Ciències Religioses de Barcelona i a la Universitat de Barcelona. Tres anys i mig després de la primera entrevista que li va fer CRÍTIC després de l'atac a 'Charlie Hebdo', creu que, dels atemptats que han vist Europa i l'Orient Mitjà en els darrers anys, incloent-hi els del 17-A a Barcelona i a Cambrils, no n'hem après "gairebé res". L'educació, al seu parer, és l'únic camí.

Més informació

La Catalunya post-17-A: els perquès del terror

  • Text: Laia Soldevila / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 3 setembre 2017

Des del 17 d'agost passat, Catalunya està en xoc. Un grup de joves de Ripoll —cap dels quals no arribava als 30 anys— es va organitzar i va cometre dos atemptats a Barcelona i a Cambrils, reivindicats, poques hores després, per l’autodenominat Estat Islàmic. El resultat ha estat devastador: 16 persones mortes i més de 100 ferides. Els motius concrets que van empènyer els autors a perpetrar els assassinats no els sabrem mai perquè la major part d'ells foren abatuts per la policia. Per això, aquest reportatge aporta veus expertes i diverses per a la reflexió més enllà dels atacs; busca el context; subratlla preguntes (que potser encara no tenen resposta) i introdueix debats que poden ser útils de cara al futur.

Més informació

Robert Fisk: “Per aturar l’ISIS, fan falta universitats, no pas bombes”

  • Mireia Termes (Beirut)
  • dimarts, 3 gener 2017

40 anys després de la seva arribada a Beirut com a corresponsal de premsa, Robert Fisk (Maidstone, el Regne Unit, 1946) és un dels grans referents del periodisme al Pròxim Orient. Autodefinit en alguna ocasió com a “corresponsal otomà”, Fisk ha cobert els conflictes del Líban, de l'Afganistan, d'Algèria, de Palestina, de l’Iraq, de Bòsnia i de Kosovo, així com les anomenades 'revolucions àrabs'. Va ser periodista de 'The Times' i, actualment, de 'The Independent'. Amb l’autoritat que dóna aquest bagatge reflexiona sobre l’estat del periodisme actual i les vicissituds que viu el Pròxim Orient actual i, en concret, de la guerra de Síria. Fisk, sempre polèmic, però amb un criteri propi molt respectat.

Més informació

Joan Roura: “Cada dia moren a Síria més persones que les que han mort a Brussel·les aquesta setmana”

  • Text i fotos: Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dijous, 24 març 2016

Joan Roura (Badalona, 1959) és un periodista dels d'abans. Redactor d'Internacional d'Informatius de TV3 i un dels principals coneixedors de la realitat política del Pròxim Orient. Des del 1982 ha cobert conflictes com el de Palestina i Israel, les guerres del Líban i l'Iraq, la primavera democràtica a Egipte de 2011 i l'actual conflicte a Síria. Viu a Barcelona, però té el cap a Orient. La seva geografia personal travessa pels carrers de Damasc, Beirut, Jerusalem o Bagdad. Parlem amb ell de la qüestió del terrorisme d'arrel islamista i del món àrab. Més enllà dels últims atemptats de Brussel·les i de París. No ens quedem en la superfície del terror. Analitzem els corrents de fons.

Més informació

10 mesures que pot prendre Europa per combatre l’Estat Islàmic (i una desmitificació)

  • David Forniès i Antoni Trobat (Ciemen)
  • divendres, 20 novembre 2015

L’Estat Islàmic és un fruit de l'anomenada 'guerra contra el terror' que Bush, Blair i Aznar encetaren el 2003. Un fruit bord. A l'escalf de l’ocupació de l’Iraq, amb l’esclafit de la violència sectària xiïta antisunnita, esperonada pels Estats Units, l'organització de base gihadista de Mesopotàmia començaria un procés de creixement i radicalització que la portaria a esdevenir, el 2006, l’Estat Islàmic de l’Iraq. El seu líder és Abu Bakr al-Baghdadi, personatge obscur i carismàtic, de qui l’especialista en terrorisme Loretta Napoleoni explica que després de passar 11 mesos empresonat va acomiadar-se del tinent americà amb qui havia entaulat relació durant el captiveri tot enflocant-li: “Ens veurem, algun dia, a Nova York”.

Més informació

Dolors Bramon: “Terrorisme i islam són dues paraules que no poden anar unides”

  • Núria Vilà / @nurivila1
  • dijous, 15 gener 2015

Vam entrevistar l'islamòloga Dolors Bramon el gener passat després dels atemptats contra els dibuixants de 'Charlie Hebdo'. Ara, arran d'un nou atac amb centenar de morts contra París, val la pena recuperar la conversa. Bramon (Banyoles, 1943) és un referent per parlar sobre l’islam. Amb més de 20 anys d’experiència impartint classes sobre islamologia a la Universitat de Barcelona i contínues conferències “predicant” –com diu ella mateixa– l’essència d’aquesta religió, escoltar-la s'ha convertit en un antídot contra la islamofòbia. . Bramon, doctora en filologia semítica, refusa expressions àmpliament acceptades fer referir-se a accions terroristes: segons diu, ni es pot parlar de gihadisme, ni cap grup pot atribuir-se la denominació Estat Islàmic.

Més informació