Crític Cerca
Investigació

Menjadors escolars: camp de batalla per a les grans empreses de càtering

Les grans empreses de càtering poden arribar a guanyar, segons denuncia un informe del sindicat Ustec, entre 3,50 i 4,20 euros del que els pares paguen per l'àpat diari dels seus fills a l'escola. Uns 260.000 alumnes de centres públics catalans d'infantil i de primària es queden a dinar al col·legi cada dia. Un negoci milionari que podria arribar a generar beneficis anuals en total d'entre 162 i 195 milions. Set grans empreses o fundacions tenen la major part del pastís dels menjadors catalans: les primeres són Eurest —propietat d'una multinacional britànica—, Sehrs —líder de la distribució—, Serunión —de la multinacional de la restauració col·lectiva Elior— i Activa Educacional ISS —de Goldman Sachs.

29/03/2016 | 00:01

Menjador escolar / ARXIU
Menjador escolar / ARXIU

Bona part dels actors vinculats a la gestió dels àpats als centres educatius públics estan ara mateix en alerta màxima. El Tribunal de Contractes Públics va tombar a finals de febrer per segona vegada (la primera ho va fer al juliol passat) l’acord marc de menjadors escolars per al Maresme i per al Vallès Oriental amb el qual el Departament d’Ensenyament volia regular les adjudicacions dels 200 centres educatius d’aquest territori. Va ser l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC) qui va interposar la demanda perquè considera que s’havia impulsat de manera precipitada, sense diàleg amb el sector i perquè «limita i perjudica les petites i mitjanes empreses i no permet als centres d’ensenyament participar de cap manera en la selecció de les empreses adjudicatàries». Des de sindicats de mestres i des de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) també s’han oposat públicament a aquest acord marc, entre altres motius, perquè podria afavorir la concentració d’aquest servei en mans de grans companyies.

El passat Govern català en funcions, encara de CiU, que havia aprovat l’acord marc a finals del curs passat, l’havia defensat malgrat la sentència negativa del Tribunal de Contractes. En aquell moment, la directora general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa era Meritxell Ruiz, l’actual consellera d’Ensenyament. El nou director general, Jordi Miró, nomenat pel nou Govern de Junts pel Sí, ha assegurat a l’Acellec que té voluntat de diàleg amb tot el sector abans de tornar a aprovar una nova regulació. Però diverses veus alerten que la principal responsable política és la mateixa que va impulsar l’acord marc. Tot plegat succeeix en un context en què la Comissió d’Educació del Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució que atura l’acord marc i insta a reobrir el debat per garantir el caràcter educatiu del servei de menjador escolar, que no suposarà cap barrera especial per a les empreses petites i que la decisió final sobre l’adjudicatària del servei recaurà sobre cada centre.

Entre 1,5 i 4,5 euros de benefici per alumne i dia

El cost per a les empreses que ofereixen el servei de menjador i monitoratge al migdia als centres educatius públics pot variar molt en funció de qui faci la gestió i quin tipus de feina s’hi duu a terme. En un extrem hi ha els enormes beneficis que la Unió de Sindicats de Treballadors de Catalunya (USTEC) assegura que obtenen els grans del sector del càtering i que els permet ajustar costos i obtenir un percentatge més alt de beneficis, i en l’altre extrem s’hi troben petites cooperatives de proximitat i ecològiques. Entre l’un extrem i l’altre hi ha un enorme ventall que gestiona en conjunt cada any entre 255 i 288 milions d’euros. La variació depèn del que paguen les famílies, que oscil·la entre 5,50 i 6,20 euros per alumne. I el benefici és més gran com menys diners destina l’empresa adjudicatària a personal i a matèria primera.

grafic_menjadors_escolars

La USTEC de les comarques gironines ha posat xifres als beneficis que es poden arribar a obtenir amb la gestió d’un menjador escolar a costa del que paguen les famílies. Ho ha fet a partir de les dades de menjadors d’escoles públiques gestionats per Serhs (primer grup turístic català i líder de distribució de Catalunya). Les dades recopilades conclouen que per cada àpat la matèria primera els costa a les grans empreses només 97 cèntims d’euro (perquè tenen empreses de distribució, compren a l’engròs i sense criteris de proximitat ni ecològics), el monitoratge 48 cèntims (USTEC explica que això és possible en centres com els de l’Alt Empordà on la ràtio és d’un monitor per 40 alumnes) i el personal de cuina mig euro més. En total, uns 2 euros. Si la família paga 5,50 euros per àpat, el benefici és de 3,5 euros per comensal; si paguen 6,20 euros (preu màxim fixat per la Generalitat i que està congelat des del curs 2009/2010), el benefici s’enfila fins a 4,20 euros.

Des de l’Acellec, que agrupa una seixantena d’empreses que contemplen els menjadors escolars com un espai educatiu, asseguren que les despeses que per a aquestes empreses suposa gestionar un menjador escolar és molt superior als 2 euros que denuncia la USTEC, tot i que no les concreten. Pep Montes, gerent de l’Acellec, reconeix que «si l’únic que fas és donar un plat de macarrons, és cert que pot ser molt barat», però subratlla que ells treballen amb uns preus que deixen poc marge al benefici, i és que «els costos en matèria primera s’han incrementat un percentatge altíssim».

Una quarta part de menjadors escolars, gestionats per grans companyies

Menjador escolar / DAMIAN TORRES
Menjador escolar / DAMIAN TORRES

Actualment hi ha set grans empreses o fundacions que gestionen cada una més de 50 menjadors d’escoles d’infantil o de primària catalanes. D’aquestes, n’hi ha de tres tipologies diverses: quatre pertanyen a grans companyies de la restauració, una és una empresa d’educació en el lleure independent de grans grups i dues són fundacions vinculades al món dels esplais. En total, tenen l’adjudicació d’aproximadament una quarta part dels 3.996 centres d’educació d’infantil i primària de Catalunya (2.642 són públics i 1.354 concertats o privats).

La que mou més volum de negoci a Catalunya és Eurest, que ha explicat a CRÍTIC que gestiona més de 300 menjadors escolars (a la seva web assegura que arriba als 400) a través de Scolarest, la seva branca especialitzada en alimentació infantil. Aquesta empresa forma part de la companyia britànica Compass Group, que és líder mundial del sector de la restauració col·lectiva i serveis auxiliars, i que serveix cada any 4.000 milions d’àpats a 50 països, 75 milions dels quals a l’Estat espanyol. Del negoci que fa a Catalunya, el 45% prové precisament de centres escolars.

Darrere la segueix la companyia de matriu catalana Serhs, considerada per la USTEC un «veritable lobby convergent» i que, amb Ramon Bagó al capdavant, va ser investigada en un possible cas de corrupció per la contractació de serveis per hospitals concertats i que finalment va quedar arxivat perquè, malgrat les sospites, no es podia constatar el delicte. Serhs prepara i serveix 23.000 àpats diaris per a col·lectivitats arreu de l’Estat espanyol, més de la meitat dels quals en menjadors escolars catalans.

Entre les que formen part de hòldings també hi ha Serunión i Activa Educacional ISS. La primera no ha volgut respondre a cap de les preguntes de CRÍTIC i la segona ha declinat de facilitar dades de menjadors escolars «per política d’empresa». Tot i la manca de dades, la resta d’agents del sector les situen totes dues entre les que gestionen més menjadors escolars a Catalunya. Serunión és una empresa de restauració col·lectiva que serveix a 450.000 comensals diaris a l’Estat espanyol i que forma part del grup Elior, el quart grup mundial en restauració col·lectiva. Pel que fa a Activa Educacional, està integrada dins de la companyia internacional ISS, que serveix 1,2 milions d’àpats el dia arreu del món. Les filials d’ISS, que són propietat del banc Goldman Sachs, han aconseguit contractes públics a Catalunya de neteja i de càtering per 31,6 milions en els últims quatre anys. Segons una investigació feta per CRÍTIC, ISS Soluciones de Catering n’aporta a la suma gairebé 12,5 milions.

Entre les grans també hi ha 7iTria, una empresa especialitzada en la gestió de menjadors i d’espais de lleure dins dels centres educatius. Aquesta companyia s’ocupa de 125 menjadors escolars (119 de públics) i no està vinculada a cap gran companyia de restauració.

A banda, hi ha dues fundacions vinculades a les entitats d’esbarjo per a infants i joves que han obtingut la gestió de 50 o més menjadors escolars catalans. Es tracta, d’una banda, de la FundEsplai (Fundació Catalana de l’Esplai), que no ha facilitat les dades però que a la seva web explica que és present en més de 70 escoles i arriba a més de 14.000 alumnes amb els serveis que ofereix de menjador escolar i d’activitats extraescolars. L’altra és la Fundació Pere Tarrés, que gestiona 50 menjadors en centres educatius, dels quals 9 són en escoles públiques i 41 en concertades o privades; en total serveix a 20.000 comensals el dia.

Empreses menjadors escolars
Create your own infographics

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per cada empresa

De totes aquestes empreses, Scolarest, 7iTria i Activa Educacional formen part de l’Acellec. El gerent de la patronal del lleure, Pep Montes, remarca que totes són empreses que entenen els menjadors escolars com a servei educatiu. Per contra, Serhs i Serunión estan emmarcades dins del sector de la restauració. I precisament un dels punts que han portat l’Acellec a recórrer contra l’acord marc és que estipulava que les empreses que volien accedir a gestionar un menjador escolar havien de ser del sector de l’hostaleria i no pas del de serveis educatius, que és la raó social dels associats a aquesta patronal.

El sector de la restauració, un negoci en creixement

Ocupar-se dels àpats per a col·lectivitats s’ha convertit en un negoci molt llaminer, ja que garanteix un nombre estable de comensals per cada adjudicació obtinguda i perquè la tendència de les darreres dècades tant a les administracions públiques com a les grans empreses ha estat externalitzar aquest tipus de serveis; ho veiem en escoles, però també en hospitals i en centres assistencials.

Segons el darrer informe de la Fundación Hostelería de España, és el sector que més creix dins de l’hostaleria: el 2012 van augmentar el 3,1% els establiments que en serveixen, el 2,6% el nombre d’empreses i el 5,45% la productivitat; a més, pel que fa a la productivitat, s’ha doblat en 12 anys, ja que ha crescut de 5.349 milions d’euros el 2000 a 10.915 milions d’euros el 2012. Pel que fa a Catalunya, les empreses dedicades a la restauració col·lectiva han passat de 1.716 el 2000 a 2.244 el 2012. Aquest creixement del sector, el constata també la memòria de FundEsplai 2014-2015, que explica que han experimentat un augment del 40% en la gestió de menjadors escolars.

Quin model per als menjadors escolars?

Menjador escolar / ARXIU
Menjador escolar / ARXIU

Els menjadors escolars són un servei que, tot i que cobreixen el 30% de l’horari lectiu, la Generalitat de Catalunya els manté externalitzats. Una llei de 1996 és la que els regula amb una legislació que permet que hi hagi una gran diversitat d’agents que se n’encarreguin: les AMPA (associacions de mares i pares d’alumnes), els ajuntaments o els consells comarcals. I cada un d’aquests agents ho pot gestionar directament (sobretot en el cas de les AMPA, algunes de les quals contracten personal perquè se n’ocupi) o, com fa la majoria, encarregar-ho a empreses de tipologies molt diverses, des de cooperatives locals fins a multinacionals del càtering.

Des de la junta de la FAPAC, Àlex Castillo lamenta que «el Departament d’Ensenyament ha expulsat el menjador perquè és una font de problemes, però això encara ha generat més problemes». Castillo constata que hi ha la «necessitat de regularitzar la situació», però lamenta que en realitat l’acord marc respon al fet que «al Maresme i al Vallès Oriental hi ha una empresa que es diu Serhs i vol quedar-se la majoria de menjadors, cosa que el sistema que volia aplicar la Generalitat hauria facilitat». I és que asseguren que els requisits tècnics que fixava afavorien que fossin grans empreses de la restauració les que es poguessin presentar al concurs. Des d’Ensenyament van respondre al mes de desembre passat, amb el Govern encara en funcions, a les crítiques de la FAPAC assegurant que la intenció de l’acord marc és garantir criteris sanitaris, organitzatius i educatius en els menjadors escolars.

De totes maneres, les dues resolucions negatives del Tribunal de Contractes i el canvi de responsable han donat un tomb a la situació i des del departament han expressat ara la voluntat de començar de zero i parlar-ne amb tothom que participa a les dues hores i mitja dels migdies escolars, i no solament sobre el Maresme i el Vallès Oriental, sinó sobre la totalitat de centres catalans.

La pregunta clau a resoldre és com s’ha de gestionar aquest servei. I, de respostes, n’hi ha moltes. Tant la FAPAC com la USTEC responen que hi hauria d’haver menjador escolar gratuït per a tothom i gestionat directament per l’Administració amb treballadors públics. Però, com que són conscients que la Generalitat no té intenció d’avançar cap a aquest model, des de la FAPAC consideren que, si són les famílies les que paguen el servei, han de ser elles qui decideixin a cada centre com gestionar-ho de manera coordinada amb el consell escolar i no que els vingui marcat pels consells comarcals. Des de la USTEC, Àlex Juanmartí coincideix que el pes de les decisions ha de recaure en el consell escolar, i hi afegeix que seria interessant avançar cap a un model mixt que combini treballadors públics amb petites cooperatives que treballen amb alimentació ecològica i de proximitat. Des de la patronal Acellec, Pep Montes es mostra partidari d’un «marc jurídic que endreci la situació» i també considera clau que cada centre pugui decidir com gestionar el seu menjador: «Si tens un projecte educatiu de centre, com pot ser que no el puguis aplicar el 30% del temps?».

Un altre dels aspectes que hauria de preveure el nou acord és la ràtio de monitor per alumnes que es queden a dinar. Actualment no hi ha cap normativa que ho reguli i cada centre o institució determina les pròpies. Així, hi ha escoles de primària que estableixen una relació de 25 alumnes per monitor, mentre que d’altres poden arribar a 40 infants, com és el cas de l’Alt Empordà.

Serhs i Eurest, al centre de la polèmica

Més enllà del debat sobre el model de gestió dels menjadors escolars als centres públics, algunes de les grans empreses de restauració estan qüestionades per municipis o consells comarcals per algunes de les seves pràctiques.

El cas més recent és el de Terrassa. El Tribunal de Contractes Públics acaba de dictaminar aquest mes de març a favor de Serhs en l’adjudicació del servei de menjador de tots els centres públics de Terrassa per quatre anys. La FAPAC, les direccions de les escoles, la comissió de menjadors, els serveis territorials i el director de l’oficina municipal d’escolarització havien interposat un recurs contra aquesta adjudicació perquè consideren «desproporcionada i temerària l’oferta feta per Serhs». I és que aquesta gran empresa va guanyar el concurs en ser la que oferia millors condicions econòmiques; però, en canvi, va quedar a la cua pel que fa a la resta de criteris com els tipus de menús o l’oferta educativa.

Un altre cas polèmic és el de la Selva, on el consell comarcal (CiU) va adjudicar el 2013 i per vuit anys el servei de menjador de la immensa majoria de centres educatius de la comarca a l’empresa Eurest a través d’un concurs que la jutgessa instructora considera que hauria pogut estar manipulat. El cas encara està pendent de judici. L’agreujant és que el consell comarcal obligava les escoles a delegar-los aquest servei, tot i que algunes no ho volien.

FAPAC: “El 75% d’alumnes que necessiten beca es queden sense”

L’altra preocupació, especialment per als sindicats de mestres i per a les famílies, és que la majoria d’infants que sol·liciten una beca de menjador a Catalunya no l’obtenen. Àlex Castillo, de la junta de la FAPAC, alerta que al voltant del 75% de famílies que ho necessiten es queden sense aquest ajut, tot i que celebra que el nou Ajuntament de Barcelona ha augmentat enguany el percentatge de beneficiaris a la ciutat del 25% al 40% i que el Govern de la Generalitat hi hagi destinat una partida extra de 12 milions. Però el gruix del problema continua sense resoldre’s. Per denunciar-ho i forçar un canvi en la situació, la FAPAC va impulsar un dejuni de 24 hores al mes de novembre passat.

La USTEC se suma a aquesta preocupació i contrasta «els 300.000 infants en el llindar de la pobresa comptabilitzats pel Síndic de Greuges de Catalunya amb les prop de 69.000 ajudes concedides pel Departament d’Ensenyament a tot Catalunya».

Un element que encara agreuja més la situació és el retard amb què el departament anuncia qui ha aconseguit una beca. Precisament, la USTEC ha denunciat aquest mes de març que «encara hi ha alumnes que no saben si tenen la beca de menjador». La conseqüència d’aquesta tardança és que moltes famílies no deixen els fills al menjador escolar fins que no tenen la confirmació que els han concedit la beca, ja que no es poden permetre sufragar aquesta despesa.

Oportunitat per a uns menjadors saludables i de proximitat?

Avui a Catalunya hi ha una preocupació general per tendir cap a una alimentació més saludable i a partir de productes de proximitat. Però, de moment, aquesta voluntat encara és poc present als menjadors escolars, on no arriben a l’1% els que es poden considerar ecològics. I, ara, Nani Moré, de l’associació Menjadors Escolars Ecològics, alerta que, si tira endavant un nou acord marc semblant al que ha tombat dues vegades el Tribunal de Contractes, farà més difícil que augmenti el nombre de centres que impulsen aquest model saludable.

Precisament, aquesta associació coneix bé l’acord marc que es volia implementar al Vallès Oriental i al Maresme, perquè és on hi ha la majoria de menjadors escolars ecològics (uns 25 sumant-hi els de Barcelona). I una de les clàusules que preveia la nova normativa barrava el pas a petites empreses de nova creació (la majoria que fan ecològic són noves) i no tenia cura del tipus d’aliments que se serveixen. En paraules de Nani Moré, «era una batzegada als plantejaments amb els quals nosaltres treballem».

Nani Moré celebra que el Tribunal de Contractes hagi tombat dues vegades l’acord marc i que el Parlament l’hagi aturat definitivament. I considera que el sector es troba davant d’una bona oportunitat: «Som en un moment estratègic en què s’ha de definir el model alimentari de les escoles, i podem fer que sigui sostenible, saludable i que afavoreixi l’economia local, així que estem esperant que l’Administració obri la porta del diàleg, cosa que fins ara no ha fet». Però hi ha un element que tant a la seva associació com a la USTEC o la FAPAC els fa ser escèptics: el fet que Meritxell Ruiz, la persona que va impulsar l’acord marc que afavoria les grans empreses, sigui ara al capdavant del departament, i que, a més, hagi incorporat com a assessor Vicent Garcia, que ha estat el director dels Serveis Territorials d’Ensenyament del Maresme i del Vallès Oriental durant el procés d’elaboració del polèmic acord marc.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies