• Text: Laia Altarriba / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 29 març 2016

Les grans empreses de càtering poden arribar a guanyar, segons denuncia un informe del sindicat Ustec, entre 3,50 i 4,20 euros del que els pares paguen per l'àpat diari dels seus fills a l'escola. Uns 260.000 alumnes de centres públics catalans d'infantil i de primària es queden a dinar al col·legi cada dia. Un negoci milionari que podria arribar a generar beneficis anuals en total d'entre 162 i 195 milions. Set grans empreses o fundacions tenen la major part del pastís dels menjadors catalans: les primeres són Eurest —propietat d'una multinacional britànica—, Sehrs —líder de la distribució—, Serunión —de la multinacional de la restauració col·lectiva Elior— i Activa Educacional ISS —de Goldman Sachs.

Multinacionals de la restauració i de la distribució guanyen els concursos de menjadors escolars gràcies a la seva capacitat per reduir costos laborals, sense apostar per l'educació en el lleure i realitzant compres d'aliments sense criteris de proximitat o ecològics

Menjador escolar / ARXIU

Menjador escolar / ARXIU

Bona part dels actors vinculats a la gestió dels àpats als centres educatius públics estan ara mateix en alerta màxima. El Tribunal de Contractes Públics va tombar a finals de febrer per segona vegada (la primera ho va fer al juliol passat) l’acord marc de menjadors escolars per al Maresme i per al Vallès Oriental amb el qual el Departament d’Ensenyament volia regular les adjudicacions dels 200 centres educatius d’aquest territori. Va ser l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC) qui va interposar la demanda perquè considera que s’havia impulsat de manera precipitada, sense diàleg amb el sector i perquè «limita i perjudica les petites i mitjanes empreses i no permet als centres d’ensenyament participar de cap manera en la selecció de les empreses adjudicatàries». Des de sindicats de mestres i des de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) també s’han oposat públicament a aquest acord marc, entre altres motius, perquè podria afavorir la concentració d’aquest servei en mans de grans companyies.

El passat Govern català en funcions, encara de CiU, que havia aprovat l’acord marc a finals del curs passat, l’havia defensat malgrat la sentència negativa del Tribunal de Contractes. En aquell moment, la directora general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa era Meritxell Ruiz, l’actual consellera d’Ensenyament. El nou director general, Jordi Miró, nomenat pel nou Govern de Junts pel Sí, ha assegurat a l’Acellec que té voluntat de diàleg amb tot el sector abans de tornar a aprovar una nova regulació. Però diverses veus alerten que la principal responsable política és la mateixa que va impulsar l’acord marc. Tot plegat succeeix en un context en què la Comissió d’Educació del Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució que atura l’acord marc i insta a reobrir el debat per garantir el caràcter educatiu del servei de menjador escolar, que no suposarà cap barrera especial per a les empreses petites i que la decisió final sobre l’adjudicatària del servei recaurà sobre cada centre.

Entre 1,5 i 4,5 euros de benefici per alumne i dia

El cost per a les empreses que ofereixen el servei de menjador i monitoratge al migdia als centres educatius públics pot variar molt en funció de qui faci la gestió i quin tipus de feina s’hi duu a terme. En un extrem hi ha els enormes beneficis que la Unió de Sindicats de Treballadors de Catalunya (USTEC) assegura que obtenen els grans del sector del càtering i que els permet ajustar costos i obtenir un percentatge més alt de beneficis, i en l’altre extrem s’hi troben petites cooperatives de proximitat i ecològiques. Entre l’un extrem i l’altre hi ha un enorme ventall que gestiona en conjunt cada any entre 255 i 288 milions d’euros. La variació depèn del que paguen les famílies, que oscil·la entre 5,50 i 6,20 euros per alumne. I el benefici és més gran com menys diners destina l’empresa adjudicatària a personal i a matèria primera.

grafic_menjadors_escolars

La USTEC de les comarques gironines ha posat xifres als beneficis que es poden arribar a obtenir amb la gestió d’un menjador escolar a costa del que paguen les famílies. Ho ha fet a partir de les dades de menjadors d’escoles públiques gestionats per Serhs (primer grup turístic català i líder de distribució de Catalunya). Les dades recopilades conclouen que per cada àpat la matèria primera els costa a les grans empreses només 97 cèntims d’euro (perquè tenen empreses de distribució, compren a l’engròs i sense criteris de proximitat ni ecològics), el monitoratge 48 cèntims (USTEC explica que això és possible en centres com els de l’Alt Empordà on la ràtio és d’un monitor per 40 alumnes) i el personal de cuina mig euro més. En total, uns 2 euros. Si la família paga 5,50 euros per àpat, el benefici és de 3,5 euros per comensal; si paguen 6,20 euros (preu màxim fixat per la Generalitat i que està congelat des del curs 2009/2010), el benefici s’enfila fins a 4,20 euros.

Des de l’Acellec, que agrupa una seixantena d’empreses que contemplen els menjadors escolars com un espai educatiu, asseguren que les despeses que per a aquestes empreses suposa gestionar un menjador escolar és molt superior als 2 euros que denuncia la USTEC, tot i que no les concreten. Pep Montes, gerent de l’Acellec, reconeix que «si l’únic que fas és donar un plat de macarrons, és cert que pot ser molt barat», però subratlla que ells treballen amb uns preus que deixen poc marge al benefici, i és que «els costos en matèria primera s’han incrementat un percentatge altíssim».

Una quarta part de menjadors escolars, gestionats per grans companyies

Menjador escolar / DAMIAN TORRES

Menjador escolar / DAMIAN TORRES

Actualment hi ha set grans empreses o fundacions que gestionen cada una més de 50 menjadors d’escoles d’infantil o de primària catalanes. D’aquestes, n’hi ha de tres tipologies diverses: quatre pertanyen a grans companyies de la restauració, una és una empresa d’educació en el lleure independent de grans grups i dues són fundacions vinculades al món dels esplais. En total, tenen l’adjudicació d’aproximadament una quarta part dels 3.996 centres d’educació d’infantil i primària de Catalunya (2.642 són públics i 1.354 concertats o privats).

La que mou més volum de negoci a Catalunya és Eurest, que ha explicat a CRÍTIC que gestiona més de 300 menjadors escolars (a la seva web assegura que arriba als 400) a través de Scolarest, la seva branca especialitzada en alimentació infantil. Aquesta empresa forma part de la companyia britànica Compass Group, que és líder mundial del sector de la restauració col·lectiva i serveis auxiliars, i que serveix cada any 4.000 milions d’àpats a 50 països, 75 milions dels quals a l’Estat espanyol. Del negoci que fa a Catalunya, el 45% prové precisament de centres escolars.

Darrere la segueix la companyia de matriu catalana Serhs, considerada per la USTEC un «veritable lobby convergent» i que, amb Ramon Bagó al capdavant, va ser investigada en un possible cas de corrupció per la contractació de serveis per hospitals concertats i que finalment va quedar arxivat perquè, malgrat les sospites, no es podia constatar el delicte. Serhs prepara i serveix 23.000 àpats diaris per a col·lectivitats arreu de l’Estat espanyol, més de la meitat dels quals en menjadors escolars catalans.

Entre les que formen part de hòldings també hi ha Serunión i Activa Educacional ISS. La primera no ha volgut respondre a cap de les preguntes de CRÍTIC i la segona ha declinat de facilitar dades de menjadors escolars «per política d’empresa». Tot i la manca de dades, la resta d’agents del sector les situen totes dues entre les que gestionen més menjadors escolars a Catalunya. Serunión és una empresa de restauració col·lectiva que serveix a 450.000 comensals diaris a l’Estat espanyol i que forma part del grup Elior, el quart grup mundial en restauració col·lectiva. Pel que fa a Activa Educacional, està integrada dins de la companyia internacional ISS, que serveix 1,2 milions d’àpats el dia arreu del món. Les filials d’ISS, que són propietat del banc Goldman Sachs, han aconseguit contractes públics a Catalunya de neteja i de càtering per 31,6 milions en els últims quatre anys. Segons una investigació feta per CRÍTIC, ISS Soluciones de Catering n’aporta a la suma gairebé 12,5 milions.

Entre les grans també hi ha 7iTria, una empresa especialitzada en la gestió de menjadors i d’espais de lleure dins dels centres educatius. Aquesta companyia s’ocupa de 125 menjadors escolars (119 de públics) i no està vinculada a cap gran companyia de restauració.

A banda, hi ha dues fundacions vinculades a les entitats d’esbarjo per a infants i joves que han obtingut la gestió de 50 o més menjadors escolars catalans. Es tracta, d’una banda, de la FundEsplai (Fundació Catalana de l’Esplai), que no ha facilitat les dades però que a la seva web explica que és present en més de 70 escoles i arriba a més de 14.000 alumnes amb els serveis que ofereix de menjador escolar i d’activitats extraescolars. L’altra és la Fundació Pere Tarrés, que gestiona 50 menjadors en centres educatius, dels quals 9 són en escoles públiques i 41 en concertades o privades; en total serveix a 20.000 comensals el dia.

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per cada empresa

De totes aquestes empreses, Scolarest, 7iTria i Activa Educacional formen part de l’Acellec. El gerent de la patronal del lleure, Pep Montes, remarca que totes són empreses que entenen els menjadors escolars com a servei educatiu. Per contra, Serhs i Serunión estan emmarcades dins del sector de la restauració. I precisament un dels punts que han portat l’Acellec a recórrer contra l’acord marc és que estipulava que les empreses que volien accedir a gestionar un menjador escolar havien de ser del sector de l’hostaleria i no pas del de serveis educatius, que és la raó social dels associats a aquesta patronal.

El sector de la restauració, un negoci en creixement

Ocupar-se dels àpats per a col·lectivitats s’ha convertit en un negoci molt llaminer, ja que garanteix un nombre estable de comensals per cada adjudicació obtinguda i perquè la tendència de les darreres dècades tant a les administracions públiques com a les grans empreses ha estat externalitzar aquest tipus de serveis; ho veiem en escoles, però també en hospitals i en centres assistencials.

Segons el darrer informe de la Fundación Hostelería de España, és el sector que més creix dins de l’hostaleria: el 2012 van augmentar el 3,1% els establiments que en serveixen, el 2,6% el nombre d’empreses i el 5,45% la productivitat; a més, pel que fa a la productivitat, s’ha doblat en 12 anys, ja que ha crescut de 5.349 milions d’euros el 2000 a 10.915 milions d’euros el 2012. Pel que fa a Catalunya, les empreses dedicades a la restauració col·lectiva han passat de 1.716 el 2000 a 2.244 el 2012. Aquest creixement del sector, el constata també la memòria de FundEsplai 2014-2015, que explica que han experimentat un augment del 40% en la gestió de menjadors escolars.

Quin model per als menjadors escolars?

Menjador escolar / ARXIU

Menjador escolar / ARXIU

Els menjadors escolars són un servei que, tot i que cobreixen el 30% de l’horari lectiu, la Generalitat de Catalunya els manté externalitzats. Una llei de 1996 és la que els regula amb una legislació que permet que hi hagi una gran diversitat d’agents que se n’encarreguin: les AMPA (associacions de mares i pares d’alumnes), els ajuntaments o els consells comarcals. I cada un d’aquests agents ho pot gestionar directament (sobretot en el cas de les AMPA, algunes de les quals contracten personal perquè se n’ocupi) o, com fa la majoria, encarregar-ho a empreses de tipologies molt diverses, des de cooperatives locals fins a multinacionals del càtering.

Des de la junta de la FAPAC, Àlex Castillo lamenta que «el Departament d’Ensenyament ha expulsat el menjador perquè és una font de problemes, però això encara ha generat més problemes». Castillo constata que hi ha la «necessitat de regularitzar la situació», però lamenta que en realitat l’acord marc respon al fet que «al Maresme i al Vallès Oriental hi ha una empresa que es diu Serhs i vol quedar-se la majoria de menjadors, cosa que el sistema que volia aplicar la Generalitat hauria facilitat». I és que asseguren que els requisits tècnics que fixava afavorien que fossin grans empreses de la restauració les que es poguessin presentar al concurs. Des d’Ensenyament van respondre al mes de desembre passat, amb el Govern encara en funcions, a les crítiques de la FAPAC assegurant que la intenció de l’acord marc és garantir criteris sanitaris, organitzatius i educatius en els menjadors escolars.

De totes maneres, les dues resolucions negatives del Tribunal de Contractes i el canvi de responsable han donat un tomb a la situació i des del departament han expressat ara la voluntat de començar de zero i parlar-ne amb tothom que participa a les dues hores i mitja dels migdies escolars, i no solament sobre el Maresme i el Vallès Oriental, sinó sobre la totalitat de centres catalans.

La pregunta clau a resoldre és com s’ha de gestionar aquest servei. I, de respostes, n’hi ha moltes. Tant la FAPAC com la USTEC responen que hi hauria d’haver menjador escolar gratuït per a tothom i gestionat directament per l’Administració amb treballadors públics. Però, com que són conscients que la Generalitat no té intenció d’avançar cap a aquest model, des de la FAPAC consideren que, si són les famílies les que paguen el servei, han de ser elles qui decideixin a cada centre com gestionar-ho de manera coordinada amb el consell escolar i no que els vingui marcat pels consells comarcals. Des de la USTEC, Àlex Juanmartí coincideix que el pes de les decisions ha de recaure en el consell escolar, i hi afegeix que seria interessant avançar cap a un model mixt que combini treballadors públics amb petites cooperatives que treballen amb alimentació ecològica i de proximitat. Des de la patronal Acellec, Pep Montes es mostra partidari d’un «marc jurídic que endreci la situació» i també considera clau que cada centre pugui decidir com gestionar el seu menjador: «Si tens un projecte educatiu de centre, com pot ser que no el puguis aplicar el 30% del temps?».

Un altre dels aspectes que hauria de preveure el nou acord és la ràtio de monitor per alumnes que es queden a dinar. Actualment no hi ha cap normativa que ho reguli i cada centre o institució determina les pròpies. Així, hi ha escoles de primària que estableixen una relació de 25 alumnes per monitor, mentre que d’altres poden arribar a 40 infants, com és el cas de l’Alt Empordà.

Serhs i Eurest, al centre de la polèmica

Més enllà del debat sobre el model de gestió dels menjadors escolars als centres públics, algunes de les grans empreses de restauració estan qüestionades per municipis o consells comarcals per algunes de les seves pràctiques.

El cas més recent és el de Terrassa. El Tribunal de Contractes Públics acaba de dictaminar aquest mes de març a favor de Serhs en l’adjudicació del servei de menjador de tots els centres públics de Terrassa per quatre anys. La FAPAC, les direccions de les escoles, la comissió de menjadors, els serveis territorials i el director de l’oficina municipal d’escolarització havien interposat un recurs contra aquesta adjudicació perquè consideren «desproporcionada i temerària l’oferta feta per Serhs». I és que aquesta gran empresa va guanyar el concurs en ser la que oferia millors condicions econòmiques; però, en canvi, va quedar a la cua pel que fa a la resta de criteris com els tipus de menús o l’oferta educativa.

Un altre cas polèmic és el de la Selva, on el consell comarcal (CiU) va adjudicar el 2013 i per vuit anys el servei de menjador de la immensa majoria de centres educatius de la comarca a l’empresa Eurest a través d’un concurs que la jutgessa instructora considera que hauria pogut estar manipulat. El cas encara està pendent de judici. L’agreujant és que el consell comarcal obligava les escoles a delegar-los aquest servei, tot i que algunes no ho volien.

FAPAC: “El 75% d’alumnes que necessiten beca es queden sense”

L’altra preocupació, especialment per als sindicats de mestres i per a les famílies, és que la majoria d’infants que sol·liciten una beca de menjador a Catalunya no l’obtenen. Àlex Castillo, de la junta de la FAPAC, alerta que al voltant del 75% de famílies que ho necessiten es queden sense aquest ajut, tot i que celebra que el nou Ajuntament de Barcelona ha augmentat enguany el percentatge de beneficiaris a la ciutat del 25% al 40% i que el Govern de la Generalitat hi hagi destinat una partida extra de 12 milions. Però el gruix del problema continua sense resoldre’s. Per denunciar-ho i forçar un canvi en la situació, la FAPAC va impulsar un dejuni de 24 hores al mes de novembre passat.

La USTEC se suma a aquesta preocupació i contrasta «els 300.000 infants en el llindar de la pobresa comptabilitzats pel Síndic de Greuges de Catalunya amb les prop de 69.000 ajudes concedides pel Departament d’Ensenyament a tot Catalunya».

Un element que encara agreuja més la situació és el retard amb què el departament anuncia qui ha aconseguit una beca. Precisament, la USTEC ha denunciat aquest mes de març que «encara hi ha alumnes que no saben si tenen la beca de menjador». La conseqüència d’aquesta tardança és que moltes famílies no deixen els fills al menjador escolar fins que no tenen la confirmació que els han concedit la beca, ja que no es poden permetre sufragar aquesta despesa.

Oportunitat per a uns menjadors saludables i de proximitat?

Avui a Catalunya hi ha una preocupació general per tendir cap a una alimentació més saludable i a partir de productes de proximitat. Però, de moment, aquesta voluntat encara és poc present als menjadors escolars, on no arriben a l’1% els que es poden considerar ecològics. I, ara, Nani Moré, de l’associació Menjadors Escolars Ecològics, alerta que, si tira endavant un nou acord marc semblant al que ha tombat dues vegades el Tribunal de Contractes, farà més difícil que augmenti el nombre de centres que impulsen aquest model saludable.

Precisament, aquesta associació coneix bé l’acord marc que es volia implementar al Vallès Oriental i al Maresme, perquè és on hi ha la majoria de menjadors escolars ecològics (uns 25 sumant-hi els de Barcelona). I una de les clàusules que preveia la nova normativa barrava el pas a petites empreses de nova creació (la majoria que fan ecològic són noves) i no tenia cura del tipus d’aliments que se serveixen. En paraules de Nani Moré, «era una batzegada als plantejaments amb els quals nosaltres treballem».

Nani Moré celebra que el Tribunal de Contractes hagi tombat dues vegades l’acord marc i que el Parlament l’hagi aturat definitivament. I considera que el sector es troba davant d’una bona oportunitat: «Som en un moment estratègic en què s’ha de definir el model alimentari de les escoles, i podem fer que sigui sostenible, saludable i que afavoreixi l’economia local, així que estem esperant que l’Administració obri la porta del diàleg, cosa que fins ara no ha fet». Però hi ha un element que tant a la seva associació com a la USTEC o la FAPAC els fa ser escèptics: el fet que Meritxell Ruiz, la persona que va impulsar l’acord marc que afavoria les grans empreses, sigui ara al capdavant del departament, i que, a més, hagi incorporat com a assessor Vicent Garcia, que ha estat el director dels Serveis Territorials d’Ensenyament del Maresme i del Vallès Oriental durant el procés d’elaboració del polèmic acord marc.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
14 comentaris
  • Subscriptor Pau Capdevila i Pujol 29 de març de 2016 - 0:49

    Molt interessant per tenir en compte quan matriculi els nens.

  • Subscriptor Pep Montes Sala 29 de març de 2016 - 12:07

    Hola, Pau. Faràs bé de buscar altres informacions, més precises, quan matriculis els nens. Cordialment,

    • Subscriptor Laura Acosta Ortega 29 de març de 2016 - 13:41

      Ens podries posar un enllaç a aquestes informacions més precises?

      • Subscriptor Pep Montes Sala 30 de març de 2016 - 9:49

        I tant, Laura. http://www.acellec.catacellec@acellec.cat
        I la informació que no vegis al web te la facilitarem per telèfon, mail o personalment. Ho fem quotidianament amb empreses, centres educatius, ampas, professionals i fins i tot famílies, si s’escau. Aquesta mateixa possibilitat la vam oferir a la periodista que signa el reportatge.

    • Subscriptor davidcadi 30 de març de 2016 - 11:02

      Bon dia Pep. Quan dius d’accedir a dades més precises en la vostra web és perquè hi ha alguna imprecisió a l’article, o perquè trobes a faltar alguna dada important? Ens ho podries resumir en la resposta. Moltes gràcies.

      • Subscriptor Pep Montes Sala 30 de març de 2016 - 13:49

        Hola, David. El reportatge, en el qual com pots veure se’m cita diverses vegades, no diu res estrictament incorrecte. Però es presta a males interpretacions i no aclareix coses importants. D’entrada, dona tàcitament per bones les dades d’USTEC i FAPAC sense cap contrast. Jo, personalment, i en nom de l’Acellec, em vaig oferir per fer aquest contrast. I no es va aprofitar l’oferiment. És literal i objectivament impossible prestar el servei amb els números amb que s’afirma que es presta. Els empresaris que han llegit aquestes dades, amb el benefici que se’ls suposa, s’estan cargolant de riure. I tot això amb independència de la grandària de l’empresa que ho faci. A l’Acellec hi ha des d’alguna de les empreses més grosses, fins a les més petites (fins i tot autònoms). I totes, amb les lògiques diferències pròpies del mercat, tenen un marge de benefici molt petit, que se situa pràcticament en el llindar de la viabilitat econòmica. I després, com a tot arreu, n’hi ha que ho fan bé i d’altres que ho fan malament, amb independència de la mida que tinguin. Els centres i les famílies han de poder triar projecte educatiu per als seus menjadors escolars en funció d’aquesta qualitat. Per això demanem que la fórmula de contractació estableixi barems de qualitat i minimitzi l’efecte de l’oferta econòmica. En el nostre web expliquem amb pèls i senyals, a través de successives notícies, com van anar els recursos a l’acord marc i les converses amb el Departament d’Ensenyament. No donem dades de quins haurien de ser els costos d’un menjador perquè no es pot generalitzar (aquest és el perill d’aquest article, que es generalitzin les afirmacions que hi fan alguns dels consultats) i perquè això no ho ha de fer mai una patronal. Però sí que es poden explicar, genèricament, quins són els marges de costos raonables, segons el conveni del sector, la matèria prima, la logística, etc. Hi estem treballant i probablement aviat farem alguna proposta al respecte. Però és molt i molt complexe, i un tema tan delicat com el de l’educació dels infants es presta a la demagògia. Amb tot el carinyo i suport que dono a El Crític, aquest article és terreny adobat per als qui vulguin fer demagògia.

      • Sergi Picazo 30 de març de 2016 - 13:59

        Gràcies Pep, pels comentaris i pel bon to de la crítica constructiva que fas.
        Ho rebem i llegim amb molta atenció des de Crític.

        Per això precisament vam voler donar veu a Acellac i a tu personalment al reportatge.

        Et farem un correu electrònic per parlar-ho amb calma i a fons.

        Sergi Picazo, periodista de Crític

      • Subscriptor davidcadi 30 de març de 2016 - 13:55

        Moltes gràcies Pep per la completa resposta. Mirarem la web ben aviat.

  • Subscriptor Maria L. Sciascia 29 de març de 2016 - 18:31

    Molt bé per la informació. Sembla extrany que pagant els pares decideixi nomes la Gene(si ho entès bé). D’altra banda es un temps educatiu, per tant els pedagogs hauran de dir la seva.
    No obstant el mes gros de gros de gros es la desproporció entre els sol·licitants de beca menjador i el nombre de beques. (Ah i la incertesa).
    Fa un temps quan en un twit em queixava d’ERC, perque en un altre deien que havien augmentat les beques crec que en 10000 i jo trobava la xifra ridícula, l ‘Amorós prometia el cel quan fóssim al cel de la independencia.
    Em pregunto: Des de la fam es pot veure el cel? JxS , Cup ?

    • @serlec 30 de març de 2016 - 9:43

      No es solo que no decidan los padres, es que quieren expulsar a los padres (AMPA) de la gestión de muchos comedores y someterlos a concurso público, la enseñanza en este país es un negocio desde los libros de textos pasando por los conciertos y acabando por los comedores, el dedo siempre apunta a la meseta pero el neo-liberalismo voraz lo tenemos en casa.

  • Marc Montanes 30 de març de 2016 - 10:14

    A l’escola Mar Nova ja ens la varem tenir amb SEHRS i els convergents que defensaven els seus interessos:

    https://www.change.org/p/llibertat-d-elecci%C3%B3-menjador-escola-mar-nova

  • Subscriptor Joan Sarola 30 de març de 2016 - 10:28

    Llista de coses per pensar:
    1. Quants pares miren el només el preu del menjador i no la qualitat, quantitat, el personal que s’hi posa, …
    2. Quants pares estan disposats a gestionar un menjador escolar, amb tot els problemes que comporta: gent que no paga, nens amb problemes alimentaris que has de gestionar, empreses que has de controlar tú que et facin el servei que demanes, …
    3. Quantes AFES, AMPES, Consells Escolars, … han decidit externalitzar els serveis perquè s’han cansat de ser els que reben els cops quan ho fan desinteressadament i pensant amb els nens.

    A l’article, s’ha parlat amb la Generalitat? Amb totes les Ampes? Amb tots els consells escolars? O només les que es queixen? S’han de veure molts punts de vista i no generalitzar. Crec convenient que la Generalitat posi uns mínims a sobre la taula que tothom hagi de complir: mínims de recursos humans per gestionar els grups de nens, mínims en el menjar (i promocionar aliment de proximitat), un preu màxim dels menús, … Per tal que tothom tingui les mateixes directrius. A partir d’aquí? L’escola pot delegar a qui vulgui i entri dins tots els paràmetres el servei de menjador.

  • Arnau M.V 30 de març de 2016 - 10:34

    Companys de l’associació Menjadors Escolars Ecològics i de l’ACELLEC… és hora de començar una campanya pública! És cert que és un moment estratègic, però la majoria de gent no sap res del tema, incluits els pamares de les escoles.

  • alexhaix 30 de març de 2016 - 12:59

    L’article és interessant des d’un punt de vista d’anàlisi i crítica de la gestió pública. Però des del punt de vista dels pares, hi falta la part més important, i és una investigació a fons sobre la qualitat del menjar que serveixen als nostres fills a les escoles.

Deixa el teu comentari