10 llibres sobre ecologisme que marquen un abans i un després

La defensa de la natura porta dècades present en la literatura i en l’assaig arreu del planeta. El primer best-seller editorial ecologista, del qual la majoria de governs no en va fer gaire cas, va ser l’informe Meadows, Els límits del creixement, encarregat a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts pel Club de Roma i publicat el 1972. La secció d’ecologia o canvi climàtic a les llibreries no seria, doncs, cap moda recent ni passatgera. Venim de lluny: al món, amb els llibres clàssics d’ecologistes pioneres com Rachel Carson, Chico Mendes o Vandana Shiva, i a Catalunya, amb referents del marxisme ecologista com Manuel Sacristán, Quim Sempere, Ramón Fernández Durán, Joan Martínez Alier o Martí Boada. Però, com deien els neozapatistes, anem més lluny encara: en l’última dècada hi ha un boom de llibres sobre el col·lapse ecològic, el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la crisi energètica.

El programa “Biblioteques sense fronteres, compromeses amb un món més just“, impulsat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura ha apostat, aquest darrer any, per centrar les seves activitats en qüestions com la sostenibilitat ambiental i la crisi climàtica. “Activa’t per la justícia ambiental“ va ser el lema d’un conjunt de grups de lectura, xerrades i activitats que han ocupat els espais de 20 biblioteques arreu del territori i que també ha inspirat aquest pòdcast que CRÍTIC ha elaborat precisament per parlar sobre justícia ambiental, cooperació i transició ecosocial.

D’entre el centenar de propostes de lectures que proposava el projecte, destaquem almenys 10 llibres imprescindibles que trobareu a la vostra biblioteca de referència i que us serviran per començar a formar-vos sobre la qüestió ecològica, una preocupació present ja a la majoria de debats socials i polítics del món contemporani.

• 

  'Això ho canvia tot: el capitalisme contra el clima', de Naomi Klein (Empúries, 2015)

  La tesi més original de la periodista i activista Naomi Klein és que els poders econòmics i polítics globals no s’esforcen a reduir l’emissió de gasos contaminants perquè el que s’hauria de fer “entra en conflicte amb la ideologia que sustenta el capitalisme desregulat”. Klein s’ha convertit en l’autora de l’esquerra ecologista amb més èxit de vendes al món occidental. La conclusió del best-seller Això ho canvia tot (Empúries, 2015) o del més recent En flames (Empúries, 2021) és que ara mateix hi ha una guerra entre el capitalisme i la Terra, “i el capitalisme l’està guanyant”. I diu si fa no fa que, si no canvia el sistema econòmic capitalista basat en el mercat desregulat i l’ànsia de beneficis i de creixement constant… serà impossible frenar el canvi climàtic.

• 

  'Com evitar un desastre climàtic: les solucions que tenim i els avenços que necessitem', de Bill Gates (Edicions 62, 2021)

  El milionari fundador de Microsoft, Bill Gates, ha mostrat en els últims 10 anys la seva preocupació pel canvi climàtic i els efectes de la contaminació. Tanmateix, el seu llibre, que podria representar l’altra cara dels autors que defensen que el col·lapse ecològic és ja inevitable, és que una solució tecnològica en el futur i, en part, ja basada en tecnologies actuals, podria aconseguir reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle sense reduir el creixement de l’economia ni el nostre estil de vida. Els crítics amb aquestes tesis els acusen de tecnolatria: la confiança cega que només amb tecnologia s’aconseguirà reduir l’escalfament global actual. Però Gates, amb l’ajut d’experts en els camps de la física, la química, la biologia, l’enginyeria, les ciències polítiques i les finances, proposa, com a mínim, possibles solucions.

• 

  'El planeta inhóspito: la vida después del calentamiento', de David Wallace-Wells (Debate, 2019)

  Un dels llibres més llegits al món sobre l’escalfament global i la crisi ecològica que vivim és El planeta inhóspito, de David Wallace-Wells. L’autor hi defensa que viurem en les properes dècades amenaces terribles per culpa de la pujada del nivell del mar, dels incendis, de les sequeres, dels huracans o de les inundacions. De fet, considera que “l’any 2050 moltes grans ciutats de l’Índia o de l’Orient Pròxim seran pràcticament inhabitables” i que hi haurà milions de refugiats climàtics que fugiran dels llocs més vulnerables. Aquestes prediccions són, però, segons ell, només un petit avançament del col·lapse que arribarà: fam, plagues, pandèmies sanitàries, un aire irrespirable, el col·lapse econòmic del sistema i, fins i tot, conflictes armats globals de nou tipus.

• 

  'Los últimos niños en el bosque: salvemos a nuestros hijos del trastorno por déficit de naturaleza', de Richard Louv (Capitán Swing, 2018)

  Los últimos niños en el bosque, de Richard Louv, és una reivindicació gairebé social i cultural, amb l’ajuda de nombrosos estudis científics, del benestar físic, emocional i mental que ens aporta el bosc, sobretot als nens i als joves. De fet, cita tot tipus d’estudis que demostrarien que alguns casos de gent que es medica per culpa de l’estrès millorarien amb més contacte amb la natura i banys de bosc. En canvi, vivim en societats amb el que ell anomena “trastorn per dèficit de natura”. L’obra mostra com acampar al jardí, anar amb bicicleta pel bosc, enfilar-se als arbres, recollir insectes i flors, córrer entre les fulles a la tardor, etc., les coses de les quals estan fets els records d’infantesa d’una generació avui adulta, s’estan perdent entre els nens i nenes d’avui dia, i això contribuiria, segons afirma, a l’obesitat, al trastorn per dèficit d’atenció, a l’aïllament i a la depressió infantil.

• 

  'Cambiar las gafas para mirar el mundo: una nueva cultura de la sostenibilidad', de diversos autors (Libros en Acción, 2019)

  Yayo Herrero i Jorge Riechmann (que signa el pròleg d’aquest llibre) són dels autors espanyols imprescindibles del moment: barregen dues qualitats bàsiques per a un bon divulgador, una llarga trajectòria d’activisme ecologista de base, ser referents intel·lectuals i, a més, escriure molt bé i de forma pedagògica. Curiosament o no, bona part dels llibres dels dos autors són llibres escrits conjuntament amb altres companys de viatge, activistes o acadèmics. Herrero, que és enginyera agrícola, antropòloga i ecofeminista, té molta bibliografia, però en destacaríem Cambiar las gafas para mirar el mundo, que Herrero ha coordinat amb Fernando Cembranos i Marta Pascual. En aquest volum, on escriuen fins a 12 autors, plantegen formes alternatives de viure que es caracteritzen pel fet de ser creatives i amb una vessant tant col·lectiva com individual. De l’energia a la mobilitat. De la realitat virtual a l’educació. De la tecnologia al treball de les dones.

• 

  'Límits: ecologia i llibertat', de Giorgos Kallis (Arcàdia, 2021)

  L’ecologisme, segons afirma irònicament Giorgos Kallis en la introducció del seu llibre, s’ha acostumat a un paper de policia que renya la gent i que es passa el dia posant límits a l’eufòria, al consum i a la felicitat. Per què ha de ser així? És bo o dolent? Precisament Kallis, investigador ambiental grec però que treballa des de fa anys a l’Institut de Ciència i Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, és conegut per la seva recerca sobre decreixement. Però en aquest llibre breu i més filosòfic que científic, es dedica a fer-se preguntes: “Quin paper ha tingut la idea dels límits en el pensament modern? Parlar de límits és invocar l’escassetat? Quines relacions de poder hi ha darrere la formulació dels límits de la natura? Les societats necessiten límits?” El llibre, doncs, aposta justament per repensar aquests límits.

• 

  'I ara jo què faig? Com véncer la culpa climàtica i passar a l’acció', d'Andreu Escrivà (Sembra Llibres, 2021)

  El llibre I ara jo què faig? Com véncer la culpa climàtica i passar a l’acció proposa una llista d’idees per posar en pràctica l’ecologisme des del dia a dia i la vida quotidiana. “Sense gràfiques, sense referències, sense números”, diu. L’obra, que és crítica amb alguns postulats que defensen que, si no posem fi al capitalisme, el canvi climàtic és imparable, fa tota una sèrie de propostes per lluitar contra el canvi climàtic anant molt més enllà de reciclar i no fer servir envasos… com ara “dormir més”, “menjar menys carn”, “disminuir el consum”, “fer menys coses”, “organitzar-te socialment”, “implicar-te en la vida del teu barri”. No és un altre llibre més sobre canvi climàtic. No pretén donar lliçons, ni donar sermons. Lluny de llargs paràgrafs tècnics, Escrivà hi explica què és i què no és efectiu en la lluita contra el canvi climàtic.

• 

  'Per què les dones salvaran el planeta', escrit per diverses autores (Raig Verd, 2019)

  L’obra reuneix veus destacades dels moviments feministes i ecologistes internacionals per evidenciar que la igualtat de gènere és imprescindible per a l’acció climàtica. L’ecofeminisme és un dels punts de vista i instruments més interessants que ha generat l’ecologisme en les últimes dècades. El llibre, editat per Raig Verd, reclama que l’empoderament de les dones podria ajudar a salvar el planeta després d’anys de patriarcat, i d’un sistema polític, econòmic i industrial majoritàriament en mans dels homes. Hi apareix una trentena de veus de dones, des de veus més veteranes com l’activista ambiental Vandana Shiva o la sociòloga i escriptora Maria Mies fins a activistes polítiques com la líder del partit verd britànic Caroline Lucas, la diplomàtica i experta de les Nacions Unides Christiana Figueres, l’economista Diane Elson o l’activista ecofeminista Yayo Herrero. Per mitjà de l’estudi de casos específics, hi analitzen les formes en què dones interactuen en la lluita contra el canvi climàtic i les seves conseqüències.

• 

  'La carretera', de Cormac McCarthy (Debolsillo, 2006)

  La crisi ecològica i energètica també ha estat un tema recurrent en novel·les i, fins i tot, en el món audiovisual amb pel·lícules i sèries. Una de les novel·les, també convertida en film, amb Viggo Mortensen en el paper principal, és La carretera, obra del nord-americà Cormac McCarthy, que és una de les últimes novel·les d’un escriptor nascut als anys trenta. Va rebre el premi Pulitzer i va convertir-se en un best-seller literari als Estats Units. Es tracta d’una faula demolidora sobre el futur de l’ésser humà en un món postapocalíptic: transcorre en un paisatge cremat i fosc pel que sembla haver estat un holocaust nuclear, i allà un home i el seu fill caminen a peu a la recerca d’aliments. La fam és molt més que una preocupació diària. I, en un món de foscor, de caníbals i de violència, l’autor reivindica l’amor, la solidaritat i la cooperació entre els humans com l’únic camí de sortida.

• 

  'Vivir (bien) con menos: sobre suficiencia y sostenibilidad', de Manfred Linz, Jorge Riechmann i Joaquim Sempere (Icaria, 2007)

  Tres investigadors de prestigi reconegut en el món ecologista s’uneixen en aquest llibre per reflexionar al voltant de la pregunta que, el 1991, va fer el també investigador Alan Durning: “Quant és suficient?”. En aquest moment de col·lapse climàtic, la pregunta és pertinent perquè, com precisament deia Joaquim Sempere, créixer com ho fem “no és una bona idea”. El llibre parla de suficiència, reflexiona sobre les necessitats humanes que cal que cobrim i proposa una “austeritat voluntària” per fer més sostenible el món on vivim. És possible aquesta quadratura del cercle? Sempere ho explicava així a CRÍTIC: “Es pot viure bé amb recursos limitats si es prioritzen les activitats valuoses i es renuncia a les supèrflues. Els nostres marges per consumir menys sense patir gens són encara molt amples”. Des de Wuppertal, Madrid, Barcelona, les ciutats d’on procedeixen els autors, s’esbossen camins practicables que faríem bé de començar a escoltar.

‘Bonus track’: la justícia ambiental també és cosa d’infants i de joves

D’entre el centenar de títols que s’han recomanat dins la cinquena edició de “Biblioteques sense fronteres, compromeses amb un món més just” també hi ha llibres per activar els més joves. Entre les propostes que s’hi destaquen, us recomanem Canviem el món: #vagapelclima (Destino, 2019), un recull dels discursos de Greta Thunberg. Els vostres fills entendran com aquesta jove activista va prendre consciència del desastre que suposarà per a la humanitat el canvi climàtic i com va decidir començar a lluitar per aturar-lo. Imperdible també Un any als boscos (Símbol, 2017), de Henry David Thoreau i Giovanni Manna. Quan tenia 28 anys, Henry David Thoreau va construir una cabana al costat del llac Walden. Volia demostrar que era possible viure de manera autosuficient, senzilla i en contacte amb la natura. Aquest conte reeditat presenta breus fragments il·lustrats de l’obra clàssica de Thoreau.

Els monstres no existeixen… o sí? Marie Rohde demostra, a SOS: monstres de veritat amenacen el planeta (Zahorí Books, 2019), que “els monstres sí que existeixen i no s’amaguen sota el llit, ni al fons de l’armari…”, sinó que corren lliures, provoquen tempestes, assequen llacs i fan desaparèixer els animals. I, finalment, feu que els infants s’enganxin a les històries de l’Auka, una granota que ens explica les seves històries a l’Amazònia equatoriana. El seu objectiu és protegir l’aigua dels rius de la contaminació de les empreses mineres, i Enginyeria sense Fronteres n’ha publicat dos títols, Auka la granota amazònica i Auka y sus amigas protegen las fuentes de agua, que també tenen versió en línia.